L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria
L'Assumpció de Gandesa és una església amb elements romànics, gòtics i barrocs del municipi de Gandesa (Terra Alta) declarada bé cultural d'interès nacional. Es va fer sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII.
En aquesta església fou el casament del primogènit del Rei Jaume II amb la Infanta de Castella Elionor, filla de Ferran IV. Jaume, renuncià després al dret de la corona i es feu frare. Sobre la part de l'actual ampliació barroca va estar el fossar. El fet més impactant fou la destrucció el 1936 (abans de la Guerra) de l'absis romànic, que es va veure retallat per fer el carrer més ample, almenys en gran part encara es va salvar i el “tall” és ocupat avui per una gran vidriera. El deteriorament progressiu de la porta barroca és degut a l'efecte de l'aigua mal recollida de la coberta. Una de les capelles laterals està ocupada per l'altar de la capella de la casa Liori. L'altar major és obra de Nicolás Ortiz de Ascó. De la portada, cal esmentar la seva porta original que fou cremada a la Guerra Civil de 1936; era junt a la d'Agramunt, un dels millors exemplars a Catalunya de llaçaria ornamental sobreposada a les taules, obra dels fusters mudèjars.
La portada
La portada, inclosa dintre la dita escola de Lleida per la semblança que presenta amb les portades de la seu vella d'aquesta ciutat, tant estructuralment com en el que es refereix a la decoració. En el primer aspecte, es compon d'un cos paral·lepipèdic que sobresurt del mur, centrat per una portada abotzinada amb primes columnes-muntants esgraonades que sostenen arquivoltes en forma d'arc de mig punt. L'ornamentació, a base de relleus, s'escampa per tot arreu però té especial profusió a les arquivoltes. La componen essencialment motius geomètrics, entrellaçats i formes vegetals. En els capitells els relleus són historiats. Hom vol veure en l'allunyament del model original i l'esquematisme del conjunt una cronologia avançada dintre el segle XIII La portada de l’església parroquial de Gandesa és situada, com ja s’ha dit, al mur septentrional i és formada per un conjunt d’arquivoltes suportades per columnes. Presenta una notable decoració esculpida.
La porta, inscrita en un cos sobresortint respecte al plànol del mur de tancament, és coronada per una cornisa decorada amb motius vegetals i geomètrics, molt malmesos i esborrats, sota la qual hi ha un fris de quinze permòdols esculpits on apareixen majoritàriament cares humanes i d’animals fantàstics, i figures senceres, representades de manera esquemàtica.
El repertori ornamental de les arquivoltes, de dins a fora i començant per l’intradós de l’arc de la porta, és el següent: dents de serra, trenat de tiges perlejades (en la cara frontal), seguit de doble ziga-zaga i coronament per puntes de diamant, motllura plana amb decoració vegetal de tiges i palmetes, arquets apuntats, arquivolta llisa seguida d’una motllura estriada, anellats, i finalment, una ziga-zaga perforada; per sobre d’aquesta encara es veu un guardapols de decoració segmentada, en el qual es combinen l’ornamentació vegetal de tiges i palmetes (d’influència tolosana), la de tiges trenades (més geomètrica) i alguna escena amb figuració.
Les sis columnes per banda de la porta s’alternen amb pilars acanalats, els capitells dels quals es fonen formant una mena de fris decorat, acabat amb una cornisa o guardapols que ressegueix tot el cos i finalitza en trobar-se amb el mur de façana. Succeeix exactament el mateix amb les bases i el sòcol motllurat sobre els quals s’assenten columnes i pilars.
La decoració de la zona dels capitells, a més de repetir els motius entrellaçats de tija perlejada i els més propers a la tradició llenguadociana, incorpora elements figuratius —en el tercer, cinquè i sisè dels capitells de la banda dreta de la porta, apareixen figures emmarcades per la característica tija perlejada a manera de sèrie d’arcuacions, cosa que remet a un marc arquitectònic—. Apareixen també altres motius decoratius, com fulles de forma estrellada i d’altres més allargassades. Sovint la llarga i sinuosa tija que conforma el capitell acaba en el seu angle superior, formant una voluta o és expulsada per la gran boca d’una cara grotesca.
En les impostes que suporten l’arc d’entrada hi ha dues escenes historiades. En la de la dreta es distingeixen sis personatges, el que ocupa l’angle porta un llibre, dos el flanquegen i aguanten aus sobre el seu cap, i en la cara frontal apareixen tres personatges coronats. En l’escena de l’esquerra sembla representar-se una celebració o banquet on es poden identificar acròbates i contorsionistes.
La decoració del fris que s’estén fins a tocar el mur de façana repeteix a la dreta el trenat de tiges, intercalant figuretes dins d’arcuacions (aquest cop formades per elements arquitectònics: arcs de mig punt i columnes), i novament el trenat, aquesta vegada amb la superposició d’aus de relleu molt pla sobre les tiges. Totes tres apareixen retallades, cosa que pot indicar una destinació diferent o un reaprofitament de les peces. En el capitell de l’angle es representen tiges acabades en caps d’animals de difícil identificació. En la resta de fris, perpendicular al mur de tancament, una tija perlejada dibuixa un seguit de formes geomètriques dins un rectangle ornat amb fulles, que remet a les formes del crismó.
En el fris de l’esquerra apareixen des de la dreta: dues figures amb cara de bufó, de cànon molt curt i estranyes proporcions, sobre una filera de fulles lanceolades; quatre figures dins arcuacions (aquestes dues escenes, igual que les del fris de la dreta, apareixen retallades); i uns medallons entrellaçats de tiges dintre dels quals hi ha representats uns ocells.
En el capitell de l’angle apareix un personatge coronat que sustenta una palma picada per una au, un animal de difícil identificació, i en l’angle superior un cap fantàstic envoltat de vegetació. Des del capitell i fins al mur apareixen dos motius: una mena de flors o estels de cinc, sis o set puntes, i fulles lanceolades.
La portada de l’església de l’Assumpció de Gandesa s’ha inclòs tradicionalment dintre del conjunt de portades de l’anomenada “escola de Lleida”, la qual té els seus màxims exponents en obres com les portades de la Seu Vella de Lleida i la portada de Santa Maria d’Agramunt, entre d’altres, totes elles àmpliament tractades en el volum XXIV de la present obra.
La datació de l’església de l’Assumpció de Gandesa caldria situar-la al segle XIII. N. de Dalmases i A. José defensen com a possible una datació entre la meitat i el tercer quart de la tretzena centúria, per l’allunyament tècnic, ratificat pels arcs apuntats no entrecreuats que apareixen en una de les arquivoltes, i els relleus més plans. Una de les particularitats de l’església parroquial de Gandesa és l’existència de relleus historiats en frisos i capitells, cosa que l’allunya dels models més clàssics de l’“escola de Lleida”.
Font: Enciclopèdia.Cat
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada