 |
| Sal durant el procés de cristal·lització |
Cambrils (Odèn)
Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca catalana del Solsonès.
Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca catalana del Solsonès.
 |
| http://www.oden.cat |
Tot i que no es pot parlar que tingui un nucli de poblament agrupat, sí que a l'entorn de l'antic castell de Cambrils i de l'església parroquial hi ha un grup d'edificis dispersos (majoritàriament masies) que, encara que no tinguin cap estructura urbana, permeten que se'l pugui considerar com un poble. En qualsevol cas, és en aquest nucli on hi ha l'ajuntament, cosa que fa que Cambrils pugui ser considerat com la capital del municipi.
Situat a l'entorn dels 1.135 m d'altitud, és al sud-oest del Tossal de Cambrils (1.803 m alt) i sota el veïnat de Llinars prop del qual hi ha la Font Salada en la qual neix la Ribera Salada (que en el seu primer tram també és coneguda amb el nom de Riu Fred) que deixa a la dreta l'església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on es preparava la sal treta del riu.
L'església parroquial de Sant Martí de Cambrils
És un edifici d'origen romànic refet al segle XVII. De la construcció romànica resta l'estructura de la nau, rectangular, i la capçalera, d'absis semicircular més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble biaix. La nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. El mur nord es va obrir per donar accés a un cos afegit on es troba una altra capella i la rectoria, a més d'un campanar de torre, sense accés des de l'interior de l'església, actualment. Va ser restaurada recentment, i es van suprimir el cor i l'entrada al campanar.
És un edifici d'origen romànic refet al segle XVII. De la construcció romànica resta l'estructura de la nau, rectangular, i la capçalera, d'absis semicircular més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble biaix. La nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. El mur nord es va obrir per donar accés a un cos afegit on es troba una altra capella i la rectoria, a més d'un campanar de torre, sense accés des de l'interior de l'església, actualment. Va ser restaurada recentment, i es van suprimir el cor i l'entrada al campanar.
 |
| Absis de Sant Martí i la rectoria |
L'any 1051 l'església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d'UrgellGuillem Guifré (1041-1075). La meitat de la parròquia de Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d'Urgell i l'altra a Sant Miquel de Cuixà;
els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem d'Alinyà i a Oliba Esclua
una tercera part dels rèdits que els corresponien per tal que la
defensessin dels sarraïns i d'altres possibles agressors, i s'establia
com a condició no elegir cap altre senyor sinó l'església de Sant Martí i
els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li
pertangués.
 |
| Sant Martí i el darrere del fossar s'hi pot veure les restes del Castell |
L'església de Sant Martí ha estat recentment restaurada (2000-2002), així com la plaça de
l'església (2003).
Castell de Cambrils
El castell de Cambrils és un castell termenat.
Castell de Cambrils
El castell de Cambrils és un castell termenat.
El castell està situat al nord-oest del terme municipal, damunt un turó de la serralada del Bartoló Vell, una cresta calcària que s'aixeca a la dreta del riu Fred, per damunt del Salí de Cambrils. Dominava el poble de Cambrils i el camí tradicional de Cambrils a Oliana.
Obra originalment romànica, avui es troba en runes, i les restes visibles mostren que l'obra original fou molt reformada posteriorment.
Hi ha constància documental que durant una època fou un domini dels templers. Al primer terç del segle XI formava part dels dominis del bisbe d'Urgell, situació en què va romandre fins al 1159, quan va passar als dominis del comte Ermengol VII d'Urgell.
El 1375, el castell de Cambrils es comptava entre els dominis del Vescomtat de Cardona, en el moment de la creació dels vescomtats per part del rei Pere II:
Els Cardona van mantenir en el seu poder la baronia de Cambrils, que
s'esmenta entre els anys 1512-1831. L'any 1613, el castell de Cambrils
era un dels llocs en els quals el vescomte tenia sota plena jurisdicció
civil i criminal i era part integrant de la batllia de Solsona.
El salí de Cambrils
El salí de Cambrils és una antiga explotació de sal situada al poble de Cambrils, dins el terme municipal d'Odèn,
que s'ha reconvertit en museu i espai turístic. Aquesta explotació va
funcionar en l'àmbit comercial com a mínim des de l'any 1780, data en
què es documentà per primera vegada, i es va mantenir activa fins a
l'any 1963 després de fallar l'intent de l'últim propietari d'obrir una
mina per l'extracció de la sal.
 |
| Una de les eres inundades que mitjançant l'evaporació de l'aigua gràcies al sol, s'obté de preuada sal. |
Anteriorment la Font Salada, d'on brolla aigua salinitzada,
s'aprofitava també pel veïnat de la zona de Cambrils per a produir sal
destinada al consum propi i com a suplement pels ramats. L'aigua de la
Font Salada desemboca al corrent fluvial Riu Fred, afluent al seu torn del riu anomenat Ribera Salada.
 |
| Antigues eres |
Aquestes salines tenen la peculiaritat que són salines
de muntanya i no de vall o de mar. Tot i que les salines de muntanya
als Pirineus eren relativament freqüents en el passat, com testifiquen
els diversos noms que assenyalen fonts salinitzades (com Saldes, Vilanova de la Sal, Peralta de la Sal o Salinas de Hoz) actualment és una de les poques dels Pirineus
que es troben en bon estat de conservació. Altres salines de relativa
importància que han estat restaurades com a instal·lacions museístiques o
de talassoteràpia són les de Gerri de la Sal o les de Naval.
Instal·lacions
El salí consta de dues zones d'evaporament; la superior anomenada
pròpiament com El salí o Font Salada, i la inferior anomenada Les
Cabanetes, on l'aigua és transportada a través d'uns canals de fusta
aprofitant el pendent. Les eres dedicades a l'evaporació de l'aigua de les dues zones sumen una superfície d'uns 5100 metres quadrats.
 |
| La Font Salada |
L'aigua salada s'emmagatzemava a unes grans basses d'on es transportava a
través d'unes canalitzacions de fusta als diferents bancals, que
s'omplien fins a arribar als tres centímetres. Al cap de tres dies la
sal es deixava assecar i es molia per poder-la emmagatzemar i vendre per
les comarques del Solsonès i de l'Alt Urgell a través de diverses rutes
de la sal.
 |
| Canalitzacions per l'aigua salada |
A part de les eres destinades a l'evaporació de la sal també hi ha un
forn destinat a la cocció de les rajoles d'argila, ja que s'havien de
coure amb un procés específic per evitar la corrosió de la sal. Les
juntes s'unien entre si amb argila pastada, ja que la sal també corroeix
el ciment. També es conserven part de les estructures de cinc molins hidràulics; dos de sal, un de farina, un de pinso i un pelador. El molí de sal de la part superior també es va arribar a utilitzar per a generar corrent elèctrica.
 |
| Canalitzacions per l'aigua salada |
Característiques geològiques de la zona
Les salines pirenaiques es relacionen pràcticament sempre amb afloraments de materials triàsics derivats del guix i de l'argila del Keuper. Una excepció són les salines de Peralta de Sallos, que arrossega sediments més nous del període de l'Eocè. Els materials triàsics del Kepler actuen com a lubricant en els encavalcaments pirenaics, donant lloc al mantell de corriment del Cadí-Port del Compte, i més concretament a la làmina de la Serra d'Odèn.
Les salines pirenaiques es relacionen pràcticament sempre amb afloraments de materials triàsics derivats del guix i de l'argila del Keuper. Una excepció són les salines de Peralta de Sallos, que arrossega sediments més nous del període de l'Eocè. Els materials triàsics del Kepler actuen com a lubricant en els encavalcaments pirenaics, donant lloc al mantell de corriment del Cadí-Port del Compte, i més concretament a la làmina de la Serra d'Odèn.
 |
| Antigues eres |
L'aigua que brolla de la Font Salada de Cambrils conté una concentració molt elevada d'halita (més de 300 grams de sal per litre), i també s'hi troben sulfats de magnesi i de calci. Per exemple a la font salada de Gerri de la Sal la concentració d'halita dissolta arriba com a màxim als 160 grams per litre.
Font: Viquipèdia
Font: Viquipèdia
Aquest complex està constituït per dos paratges paral·lels al riu Fred, un dels afluents del Segre, que estan separats entre si per uns 400 m i amb un desnivell proper als 50 m.
El paratge superior és anomenat El Salí, i conegut tambè com la Font
Salada, ja que en aquesta part alta brolla la font. El punt inferior
s’anomena Les Cabanetes, i tots dos es comuniquen per un sender
paral·lel també al mateix riu. Al costat d’ell, es mantenen avui
restaurats els antics canals de fusta que transporten l’aigua salada
fins a Les Cabanetes.
En l’entorn proper trobem els bancals amb les eres d’evaporació, que són sempre l’element més característic i cridaner de totes les salines: les terrasses on l’aigua deixa pas a les petites muntanyes de sal, fruit de tot aquest esforç humà per aprofitar els recursos naturals.
Més informació:
El Salí de Cambrils / Història i Evolució / Funcionament
Més informació:
El Salí de Cambrils / Història i Evolució / Funcionament
 |
| La Font Salada |
Més info:
El passat industrial del Solsonès | Patrimoni cultural. Generalitat de Catalunya
El Salí de Cambrils. Red Ibérica de Espacios Geomineros
La restauración del salí de Cambrils: su papel en la ruta de la sal y en el parque geológico y minero del Solsonès - Alt Urgell (Pirineos, Catalunya). UPC
El passat industrial del Solsonès | Patrimoni cultural. Generalitat de Catalunya
El Salí de Cambrils. Red Ibérica de Espacios Geomineros
La restauración del salí de Cambrils: su papel en la ruta de la sal y en el parque geológico y minero del Solsonès - Alt Urgell (Pirineos, Catalunya). UPC
Més:
Ajuntament d'Odèn (Web oficial) Turisme
El Salí de Cambrils, Odèn. Turisme del Solsonès
Font Salada. Turisme del Solsonès
Ribera Salada i pont del Clop. Turisme del Solsonès
-.-
Molt interessant i curiós el teu reportatge sobre les salines de Cambrils (Solsonès), no sabía que hi havia un altre Cambrils, salut company !
ResponEliminaDoncs sí, Jobo. Hi ha un altre Cambrils a Odèn al Solsonès, actualment no tenen mar, però n'havien tingut fa molts anys, d'aquí que ragi una font d'aigua salda. El que no hi ha és cap Vilafortuny al costat ;)
ResponEliminaBromes a banda, és molt bonic i un paisatge per gent com tu que t'agrada fer rutes. T'ho recomano.
Salut, company!