Hem baixat a Reus a comprar unes Memòries USB (Pendrives) que em feien falta. Ha sigut un plis plas. Què fem? he preguntat, i ..., he acabat a Horta de Sant Joan i al Matarranya.
 |
| Horta de Sant Joan |
Volia passar a buscar alguna ampolla de i a la DO Terra Alta.
Tot i que el cartell de la porta posés que estava obert, si hi heu d'anar abans millor truqueu (tel. 977 42 12 78).
Tot i que el cartell de la porta posés que estava obert, si hi heu d'anar abans millor truqueu (tel. 977 42 12 78).
https://www.doterraalta.com
Ctra de Vilalba, 31 43780 Gandesa, Tarragona
Tel. 977 42 12 78
info@doterraalta.cat
Ctra de Vilalba, 31 43780 Gandesa, Tarragona
Tel. 977 42 12 78
info@doterraalta.cat
No cal dir que els vins de la Terra Alta són reconeguts internacionalment (especialment les garnatxes). De vegades penso que ho són més que a casa. Si no els coneixeu, us convido a tastar-los, no us penedireu.
Pel que fa als reconeixements internacionals, aquí us deixo un article del passat 22 de maig del 2024 que fa referència al certamen celebrat a París de les Grenaches du Monde.
La DO Terra Alta ha estat la denominació d’origen més premiada en esta edició del certamen celebrat a París
La Denominació d'Origen Terra Alta ha obtingut un total de 40 medalles a la dotzena edició del concurs internacional Grenaches du Monde, que enguany s’ha celebrat a París, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la capital francesa. La DO Terra Alta ha estat la denominació d’origen més premiada en esta edició del certamen, fent-se amb 6 dobles ors, 23 medalles d’or i 11 de plata
Pel que fa als reconeixements internacionals, aquí us deixo un article del passat 22 de maig del 2024 que fa referència al certamen celebrat a París de les Grenaches du Monde.
La DO Terra Alta ha estat la denominació d’origen més premiada en esta edició del certamen celebrat a París
La Denominació d'Origen Terra Alta ha obtingut un total de 40 medalles a la dotzena edició del concurs internacional Grenaches du Monde, que enguany s’ha celebrat a París, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la capital francesa. La DO Terra Alta ha estat la denominació d’origen més premiada en esta edició del certamen, fent-se amb 6 dobles ors, 23 medalles d’or i 11 de plata
 |
| Roques d'en Benet, Horta de Sant Joan |
Bé, com deia, hem trobat tancat, però cap problema. Com que anava amb la dèria d'un producte molt concret si coneixia el celler hi hem anat directe.
Carretera T-334 km. 0’5. Horta de Sant Joan (Tarragona)
T. (+34) 977 435 412
T. (+34) 977 435 412
Aquest vi és el resultat de les coses fetes sense presses. De deixar que el vi trobi la seva millor expressió en la bóta.
Nota de tast Mon Pare és un vi saborós, amb un intens color pruna i una llàgrima densa que ens mostra tota la seva estructura i envelliment. Molt agradable en nas, aromàticament és complex amb notes que recorden la fruita negra madura, espècies provinents de l’envelliment i un toc balsàmic que li confereix frescor a l’aroma. En boca té una entrada suau, amb bona presència i equilibri en el paladar, gaudeix d’un final llarg i ple. La complexitat i longitud en boca del vi el fan idoni per acompanyar carns elaborades així com guisats de porc o vedella.
Elaboració
Després d’una selecció acurada del raïm a l’entrada de celler, el raïm sencer es transporta als dipòsits d’acer inoxidable on realitzarà la fermentació. Amb el gra sencer i triat el raïm mantindrà tota l’essència de les varietats i del terreny, conferint-li tot el caràcter del territori. Posteriorment envelleix 18 mesos en fudres de 5.000 litres gràcies als quals adquireix la complexitat que el caracteritza. S’embotella i es manté en repòs durant un mínim de 6 mesos.
Premis i mencions
Elaboració
Després d’una selecció acurada del raïm a l’entrada de celler, el raïm sencer es transporta als dipòsits d’acer inoxidable on realitzarà la fermentació. Amb el gra sencer i triat el raïm mantindrà tota l’essència de les varietats i del terreny, conferint-li tot el caràcter del territori. Posteriorment envelleix 18 mesos en fudres de 5.000 litres gràcies als quals adquireix la complexitat que el caracteritza. S’embotella i es manté en repòs durant un mínim de 6 mesos.
Premis i mencions
- Concurs de Vins amb DO Terra Alta 2019: Gran Vi Negre Terra Alta.
- Premis Vinari 2021: Mon Pare 2016: Vinari de Plata (Categoria Vins Negres de Guarda). Mon Pare 2017: Vinari d’Or (Categoria Vins Negres de Guarda)
El vi Mas de Sotorres és fruit d’uns ceps plantats al Parc Natural dels
Ports, que creixen bressolats per la garbinada que bufa terra endins des
del Mar Mediterrani, transferint al vi totes les aromes i sabors d’un
paratge únic. El riu Canaletes travessa el Mas de Sotorres, on es troba
la reserva de crancs autòctons més important de Catalunya.
Nota de tast
D’atractiu color groc palla amb notes verdoses de joventut. Aroma de gran finesa, amb marcades característiques de territori, notes salines, gran frescor i recorregut glicèric en boca. El final del vi és persistent i llarg, deixant sabors a fruita cítrica madura. Un vi gastronòmic per gaudir amb gran varietat de plats gràcies al seu caràcter: aperitius, peixos a la sal o a la panadera, formatges suaus, arrossos de peix o verdures.
Elaboració
La finca Mas de Sotorres es troba situada en ple cor del Parc Natural d’Els Ports. Allà es fa una selecció acurada del raïm que entrarà al celler. El raïm sencer es transporta als dipòsits d’acer inoxidable a on realitzarà la fermentació. Amb el gra sencer i triat, el raïm mantindrà tota l’essència de la varietat i el terreny, conferint-li tot el caràcter del territori.
Premis i mencions
Nota de tast
D’atractiu color groc palla amb notes verdoses de joventut. Aroma de gran finesa, amb marcades característiques de territori, notes salines, gran frescor i recorregut glicèric en boca. El final del vi és persistent i llarg, deixant sabors a fruita cítrica madura. Un vi gastronòmic per gaudir amb gran varietat de plats gràcies al seu caràcter: aperitius, peixos a la sal o a la panadera, formatges suaus, arrossos de peix o verdures.
Elaboració
La finca Mas de Sotorres es troba situada en ple cor del Parc Natural d’Els Ports. Allà es fa una selecció acurada del raïm que entrarà al celler. El raïm sencer es transporta als dipòsits d’acer inoxidable a on realitzarà la fermentació. Amb el gra sencer i triat, el raïm mantindrà tota l’essència de la varietat i el terreny, conferint-li tot el caràcter del territori.
Premis i mencions
- La Guia de Vins de Catalunya 2021: Anyada 2018: 9.56 punts
- Guia Peñín 2021: Anyada 2018: 90 punts
- Concurs Grenaches du Monde 2020: Anyada 2018: Medalla d’Or
L’any 1296, en fra Berenguer de Cardona, mestre de l’Ordre del Temple de Catalunya i Aragó, concedia al poble d’Orta, l’actual Horta de Sant Joan, ‘Els Costums’, un conjunt de normes que reconeixia la singularitat d’aquest poble i els seus habitants. Tradició, territori i saber fer. Identitat, autenticitat i recuperació.
Nota de tast
Els Costums negre és un vi negre color pruna. Aromàticament intens i complex, amb notes que recorden a la fruita madura i espècies d’olor. La Garnatxa Alta li confereix un caràcter únic. El pas per boca és molt arrodonit, melós i fàcil, amb un final llarg i saborós. El marcat caràcter territorial el fa una conjunció idònia per plats típics de la zona, com el cabrit arrebossat o civet de porc de senglar.
Elaboració
A Les Vinyes del Convent hem realitzat diferents operacions d’arqueologia vitícola per tal de retrobar i replantar varietats i subvarietats tradicionalment plantades a Horta de Sant Joan que havien quedat en l’anonimat degut al pas del temps i productivitat. La Garnatxa Alta n’és un clar exemple. A la finca La Senyoria, actualment en cultivem dues petites parcel•les que donen com a resultat una Garnatxa amb sarments erectes i raïms ben apinyats i més foscos que la Garnatxa fina. Després d’una selecció acurada del raïm a l’entrada de celler, es transporta sencer als dipòsits d’acer inoxidable, on realitzarà la fermentació. Amb el gra sencer i triat, el raïm mantindrà tota l’essència de la varietat i el terreny, conferint-li tot el caràcter del territori. Criança de 3 mesos en foudres de 5.000 litres.
Premis i mencions
Els Costums negre és un vi negre color pruna. Aromàticament intens i complex, amb notes que recorden a la fruita madura i espècies d’olor. La Garnatxa Alta li confereix un caràcter únic. El pas per boca és molt arrodonit, melós i fàcil, amb un final llarg i saborós. El marcat caràcter territorial el fa una conjunció idònia per plats típics de la zona, com el cabrit arrebossat o civet de porc de senglar.
Elaboració
A Les Vinyes del Convent hem realitzat diferents operacions d’arqueologia vitícola per tal de retrobar i replantar varietats i subvarietats tradicionalment plantades a Horta de Sant Joan que havien quedat en l’anonimat degut al pas del temps i productivitat. La Garnatxa Alta n’és un clar exemple. A la finca La Senyoria, actualment en cultivem dues petites parcel•les que donen com a resultat una Garnatxa amb sarments erectes i raïms ben apinyats i més foscos que la Garnatxa fina. Després d’una selecció acurada del raïm a l’entrada de celler, es transporta sencer als dipòsits d’acer inoxidable, on realitzarà la fermentació. Amb el gra sencer i triat, el raïm mantindrà tota l’essència de la varietat i el terreny, conferint-li tot el caràcter del territori. Criança de 3 mesos en foudres de 5.000 litres.
Premis i mencions
- Guia de Vins de Catalunya 2020: Els Costums negre 2018: 9.50 punts
- La Guia de Vins de Catalunya 2019: Els Costums negre 2017: 9.30 punts
- Concours Grenache du Monde 2018: Els Costums negre 2017: Medalla d’or
- Premis Vinari 2018: Els Costums negre 2017: Medalla de bronze
- La Guia de Vins de Catalunya 2018: Els Costums negre 2016: 9.07 punts
- Decanter World Wine Awards 2020: Els Costums negre 2018: Medalla de plata
- Guia Peñín 2021: Els Costums negre 2018: 91 punts
- Concours Grenache du Monde 2024: Els Costums negre 2020: Medalla d’or
Reserva Mundial de la Biosfera per la UNESCO
Com podeu veure, són vins de qualitat, produccions no molt grans i fets amb carinyo. Evidentment, que millor que el km 0 per aconseguir aquestes joies. I si amb aquesta informació no en teniu prou, cliqueu AQUÍ que encara n'hi ha més.
Seguim. És hora de dinar i no gaire lluny del celler fem parada i fonda al Restaurant Hotel Miralles, un referent, tot un clàssic.
L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt lo creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en lo seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata Neogòtic, de gran devoció.
Esta època de prosperitat s'estroncà als principis del segle xviii amb la guerra de Successió. Calaceit se posà de banda de l'arxiduc Carles i les forces de Felip V prengueren a sang i foc la vila i moriren molts dels seus defensors.
Lo segle XVIII fou econòmicament positiu i, a l'inici del segle xix, la guerra del Francès no tingué una incidència important en Calaceit, exceptuant les fortes contribucions que hagueren de pagar als francesos i a les tropes del país. Lo 1823 Calaceit s'alliberà del domini del capítol de Tortosa i esdevingué cap d'un Partit judicial, capitalitat que perdé aviat en favor de Vall-de-roures.
Seguim. És hora de dinar i no gaire lluny del celler fem parada i fonda al Restaurant Hotel Miralles, un referent, tot un clàssic.
De tronada si ens dona temps, visitarem el poble d'Horta. Seguim...
Entrem al Matarranya per Lledó d'Algars, i d'allí a Calaceit.
En sortir de Reus, m'han recordat que al rebost no hi ha olives negres de l'Aragó. Així que anem a Calaceit que segons els experts son les més bones. Si ho són o no, no ho puc afirmar, però que són de les millors i molt bones sí que ho puc dir. Les verdes, trencades o no, també són bones. Tenen olivades i patés d'olives, i algun altre producte de la zona que podreu trobar a la seva web
Entrem al Matarranya per Lledó d'Algars, i d'allí a Calaceit.
En sortir de Reus, m'han recordat que al rebost no hi ha olives negres de l'Aragó. Així que anem a Calaceit que segons els experts son les més bones. Si ho són o no, no ho puc afirmar, però que són de les millors i molt bones sí que ho puc dir. Les verdes, trencades o no, també són bones. Tenen olivades i patés d'olives, i algun altre producte de la zona que podreu trobar a la seva web
La Cooperativa Aceites del Matarraña, si veniu de Gandesa queda a l'entrar al poble a mà dreta (Clicar aquí).
Cooperativa Aceites del Matarraña
Avinguda Catalunya, 101, 44610 Calaceit, Terol
Ja que hi som, fem una passejada pel poble, sempre ve de gust ja que é smolt bonic i ple de història i racons encantadors.
Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol. La vila és la capital cultural de la comarca catalanoparlant del Matarranya, a l'anomenada Franja de Ponent o, també coneguda, com a Franja d'Aragó.
Cooperativa Aceites del Matarraña
Avinguda Catalunya, 101, 44610 Calaceit, Terol
Ja que hi som, fem una passejada pel poble, sempre ve de gust ja que é smolt bonic i ple de història i racons encantadors.
Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol. La vila és la capital cultural de la comarca catalanoparlant del Matarranya, a l'anomenada Franja de Ponent o, també coneguda, com a Franja d'Aragó.
Toponímia
Lo nom deriva de l'àrab qala'a Zayd, قلعة زيد ‘la fortalesa de Zayd‘. L'existència a l'Aragó de diversos topònims que inclouen la paraula Zayd (Beseit, Saidí, la Zaida, Binacet, etc.), suggereix la presència de la minoria xiïta zaydí en los districtes a l'est de Saraqusta.
Lo nom deriva de l'àrab qala'a Zayd, قلعة زيد ‘la fortalesa de Zayd‘. L'existència a l'Aragó de diversos topònims que inclouen la paraula Zayd (Beseit, Saidí, la Zaida, Binacet, etc.), suggereix la presència de la minoria xiïta zaydí en los districtes a l'est de Saraqusta.
La vila
La vila de Calaceit se troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya, en lo qual sobreïxen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòbol i del Castell. Lo nucli més antic se formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lo mateix indret on se trobava l'antiga mesquita.
La vila de Calaceit se troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya, en lo qual sobreïxen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòbol i del Castell. Lo nucli més antic se formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lo mateix indret on se trobava l'antiga mesquita.
L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt lo creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en lo seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata Neogòtic, de gran devoció.
Prehistòria
Lo terme és especialment ric en jaciments arqueològics. Les restes més antigues són les proporcionades per les pintures rupestres de la Vallrovira i les del mas de l'Avogat. Al Canyaret de Palissetes s'ha trobat un sepulcre col·lectiu de l'eneolític amb l'ajuda d'Henri Breuil. I pel que fa a l'edat del bronze
s'ha trobat i excavat lo poblat del Vilallong, que aparegué envoltat
d'estructures funeràries tumulars. Però les restes més abundants són del
període Ibèric. Lo jaciment més important és lo poblat ibèric de Sant Antoni, a 1 km al sud de la vila, excavat per l'arqueòleg calaceità Joan Cabré i per Pere Bosch Gimpera els anys 1903-1919. Bona part dels materials que s'hi van trobar són al Museu Arqueològic de Barcelona;
estigué habitat als segles V-III aC. Al pla de les Ferreres, se trobà
el famós thymiatérion, canelobre de bronze de gran valor conservat al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
a Madrid. Altres poblats ibèrics són los del tossal Redó, els
Castellans, les Ombries, lo Vilallong, la Vall de la Cabrera, les
Ferreres i el Mas del Rei.
Història
Pel que fa a les restes d'època islàmica, només s'han trobat escasses restes a les partides del Molí Nou i del Molí Vell, als assuts que donen l'entrada d'aigua de les séquies que reguen aquestes hortes.
Història
Pel que fa a les restes d'època islàmica, només s'han trobat escasses restes a les partides del Molí Nou i del Molí Vell, als assuts que donen l'entrada d'aigua de les séquies que reguen aquestes hortes.
Lo 1132 Alfons I d'Aragó i Pamplona conquerí Calaceit als andalusins, los quals tornaren a recuperar-la fins que la tornà a conquerir Ramon Berenguer IV lo 1149 amb l'ajut de Bernat de Cambrils, que ben aviat actuà com a primer senyor del lloc. Sembla, però, que la conquesta definitiva la realitzà Alfons II d'Aragó el Cast (1168-1169). Heretaren loas drets senyorials de Bernat de Cambrils lo seu fill i el seu gendre Rotllan de Cambrils i Dalmau Canyelles. I el 1209 los senyors de Cambrils retornaren los seus drets senyorials sobre Calaceit al rei Pere II d'Aragó el Catòlic, lo qual los atorgà al bisbe de Tortosa.
Lo 1271 l'orde de Calatrava
adquirí el domini sobre Calaceit, la qual, a fi d'atraure nous
pobladors a la vila atorgà una interessant carta de població on se
concediren una sèrie de drets i privilegis i es constituïa la base del
futur govern municipal. Lo 1442 Calaceit passà a mans del capítol i bisbe de Tortosa fins al 1823.
A mitjan segle XVII, època de guerres, malalties i calamitats (pesta del 1625, secada i mortaldat de 1646-1649, etc.), la vila a l'inici de la guerra dels Segadors,
fou hostil, com Tortosa, a les tropes francocatalanes, les quals
saquejaren la vila i la població fou reduïda. Malgrat esta època de
guerra i calamitats, a partir de la fi del segle s'inicià una revifalla i
una època de transformacions. Lo comerç de l'oli esdevingué florent i
els traginers
portaren los productes fins a indrets allunyats. Les fires de Santa
Llúcia adquiriren gran importància i hi acudia gent de tota la comarca i
també de les veïnes. Fou també una època d'importants construccions,
com l'actual església i les capelles de la Mare de Déu del Pilar i de
Sant Antoni.
Esta època de prosperitat s'estroncà als principis del segle xviii amb la guerra de Successió. Calaceit se posà de banda de l'arxiduc Carles i les forces de Felip V prengueren a sang i foc la vila i moriren molts dels seus defensors.
Lo segle XVIII fou econòmicament positiu i, a l'inici del segle xix, la guerra del Francès no tingué una incidència important en Calaceit, exceptuant les fortes contribucions que hagueren de pagar als francesos i a les tropes del país. Lo 1823 Calaceit s'alliberà del domini del capítol de Tortosa i esdevingué cap d'un Partit judicial, capitalitat que perdé aviat en favor de Vall-de-roures.
Calaceit visqué amb especial intensitat les Guerres Carlines, igual que tota la comarca, ja que s'hi esdevingueren fets destacats.
La guerra civil del 1936-1939 també fou viscuda amb intensitat per la població, que fou la primera a oferir resistència a les tropes del Front Popular vingudes des de Barcelona. L'entrada de les tropes republicanes al poble, després d'un intens tiroteig, lo 25 de juliol del mateix 1936 provocà diversos morts; seguidament lo sindicat llibertari de la CNT instaurà un règim de col·lectivitzacions que perdurà fins a l'entrada de les tropes franquistes a la primavera del 1938. Est últim fet significà la mort d'alguns republicans i l'exili de famílies cap a França principalment.
La guerra civil del 1936-1939 també fou viscuda amb intensitat per la població, que fou la primera a oferir resistència a les tropes del Front Popular vingudes des de Barcelona. L'entrada de les tropes republicanes al poble, després d'un intens tiroteig, lo 25 de juliol del mateix 1936 provocà diversos morts; seguidament lo sindicat llibertari de la CNT instaurà un règim de col·lectivitzacions que perdurà fins a l'entrada de les tropes franquistes a la primavera del 1938. Est últim fet significà la mort d'alguns republicans i l'exili de famílies cap a França principalment.
 |
| Portal de Sant Antoni i d'Orta |
La precària economia de la postguerra i diverses gelades que arruïnaren
la collita de l'oliva, principal font d'ingressos dels calaceitans,
precipitaren l'emigració de molta gent cap a les ciutats industrials, Barcelona
i la seua àrea metropolitana en la majoria dels casos, a la recerca de
treball. Este fet provocà l'inici d'una davallada important de la
població de Calaceit, la qual encara continua per manca d'ofertes de
treball per al jovent, lo qual marxa a estudiar fora de la comarca i ja
no troba possibilitats per tornar-hi.
Lo patrimoni de Calaceit pot classificar-se en dos grans grups: patrimoni arquitectònic i patrimoni arqueològic.
Patrimoni arquitectònic
Lo patrimoni de Calaceit pot classificar-se en dos grans grups: patrimoni arquitectònic i patrimoni arqueològic.
Patrimoni arquitectònic
Des del punt de vista arquitectònic se pot destacar els següents monuments:
- L'edifici de l'Ajuntament.Obra datada 1609 en la planta baixa se situa la llotja i l'antiga presó, mentre que a la planta noble hi ha el Saló de Plens amb un interessant crucifix de fusta del Sant Crist; cal destacar a la segona planta la típica galeria amb arquets de mig punt.
- La plaça d'Espanya o el Sitjar de les sitges, se tracta del lloc de reunió dels habitants de la població, i antigament sota els porxos se feien assemblees, sigui ajusticiava als presos o es realitzava el mercat.
- La Bassa, que recollia l'aigua de la pluja per al proveïment de la població, bestiar i cavalleries, així com de les bòbiles properes. També s'utilitzava per a la cria de peixos que es venien a benefici de la Confraria de la Sang.
- Nucli urbà, entre els carrers destaquen: Carrer Maella, Carrer Major, Casa del Justícia, plaça dels Artistes, Casa taller Teresa Jassa. Molí de la Vila, Casa Natal de Juan Cabré i rèpliques de racons de pobles espanyols a Barcelona com succeeix amb la casa Moix i la casa Jassa.
 |
| Casa Moix |
- Font de Vila, originària del segle XII o XIV, se tracta d'una font o pou d'estil gòtic.
- Torre de Calaceit, visiblement reconeixible encara que actualment sigui un habitatge, va ser part de la muralla. És de planta quadrada de carreus.
 |
| Portal de Sant Antoni |
- Portals - Capelles.Sobre els antics portals de la muralla de Calaceit, se van construir capelles com la capella barroca de Sant Antoni datada del segle XVII. Lo Portal-Capella de la Verge del Pilar era l'antiga porta formava part de la muralla que al segle XVIII. La seua singularitat és que se situa sobre terreny inclinat i en ella conflueixen 8 carrers. També hi ha portals que segueixen sent tals l'anomenat d'Orta que s'eleva sobre una gran escalinata, i que es localitza prop del portal capella de Sant Antoni.
- Capella de Sant Roc. Obra renaixentista de l'any 1613 construïda sobre un pendent costat de l'antic hospital, molt a prop del Portal de la Font, on hi havia la taula de la Carrasca o duana que Calaceit posseïa com a poble fronterer que limitava amb Catalunya.Com l'edifici quedava a la part d'extramurs, se va edificar amb finestres en forma d'espitllera.
 |
| Capella de Sant Roc |
- El Museu Juan Cabré, ubicat dins lo nucli històric de Calaceit, localitat en la qual va néixer l'arqueòleg i pintor Joan Cabré.
- Ermites, com les de Sant Cristòfol i del Calvari o l'ermita de Santa Anna.
- Església Parroquial de l'Assumpció. Obra d'estil Barroc datada l'any 1695 i construïda sobre el solar de la primitiva església gòtica de dimensions més reduïdes. De planta de saló amb tres naus a les quals corresponen les tres portes de la façana decorades amb claus de forja. Va estar dedicada a Santa Maria del Pla, encara que actualment ho està a l'Assumpció de Nostra Senyora.
L'església de l'Assumpció de Calaceit és una església de planta de saló construïda amb maçoneria combinada amb carreus a finals del segle XVII
partint de models renaixentistes. Forma un volum potent, tot i que
costa d'apreciar des dels estrets carrers del centre del poble.
Consta de tres naus de la mateixa altura, que produeixen un espai interior diàfan i lluminós (en això consisteix la planta de saló),
i estan separades per grans pilars amb secció en forma de creu, formats
per l'addició de pilastres semicilíndriques a les quatre cares. Té
capelles laterals entre els contraforts. El creuer es marca en altura però no en planta.
La capçalera és formada per una capella major, de la mateixa amplada
que la nau central, i dues capelles que són prolongació de les naus
laterals.
Té una façana barroca de gran plasticitat, amb una portalada triple rematada per un frontó triangular, amb enormes columnes salomòniques a banda i banda, i rematat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu.
En un angle s'aixeca la torre del campanar, amb els dos cossos inferiors
del segle XVIII i el superior, amb les campanes, posterior. En la
distància també destaca la llanterna sobre la cúpula que cobreix el creuer.
L'edifici es va construir sobre les ruïnes de l'anterior església de Santa Maria del Pla, dels segles XIII i XIV.
Patrimoni arqueològic
Per la seua banda, també cal destacar la riquesa arqueològica de la zona, en la qual se presenten com a exemples més importants:
- Poblat iber de San Antonio.
Amb dues fases de desenvolupament: una, inicial, corresponent als
segles V i IV aC, situada a la part més elevada del turó, i una altra
posterior, datada al segle iii aC,
que va ampliar el primer nucli d'ocupació construint noves alineacions
d'habitatges disposats en terrasses adaptades al terreny i envoltant
d'una muralla, torrasses i altres estructures defensives. Lo moment
d'apogeu del poblat se situa al segle III aC.
 |
| Museu Joan Cabré. Calaceit. Figures votives ibèriques (bronze) |
Se van iniciar les excavacions a 1902 i en 1931 va ser declarat Bé d'interès cultural. Lo poblat està situat a l'extrem meridional de la serra de Sant Cristòfol.
- Poblat Ibèric "Tossal Redó". Que inclou dos poblats molt propers. Un, denominat tradicionalment com "poblat petit de Tossal Redó", pendent de recuperació, mal conservat i mal conegut; i el "poblat gran" que és lo que recentment recuperat i fet valdre. Este poblat gran de Tossal Redó se situa en un turó de poca elevació presenta un urbanisme de model de carrer central, presentant un eixamplament cap al fons. A banda i banda d'este carrer se disposen mig centenar de cases de planta quadrangular amb les portes d'accés cap a este carrer.Entorn del poblat se conserven restes de dos petits recintes emmurallats.
 |
| Museu Joan Cabré. Calaceit. Figures votives ibèriques (bronze) |
Lo poblat de Tossal Redó va ser totalment excavat en les primeres dècades del segle XX, en intervencions sota la direcció de Juan Cabré i pel pare Furgús, encara que més tard lo jaciment va ser excavat per Pere Bosch Gimpera i Josep Colominas en los anys 1914 i 1917.
- Poblat Ibèric "Los Castellans". Excavat en la seua pràctica totalitat per Pere Bosch Gimpera entre 1910-1912. Se tracta d'un assentament amb disposició urbanística de carrer central amb cases de planta rectangular adossades als seus costats. Al nord, este carrer central acaba en unes escales que permeten l'accés a un gran bastió que protegeix per este costat l'assentament.
 |
| Museu Joan Cabré. Calaceit. Figures votives ibèriques (bronze) |
L'ocupació del turó en lo qual s'assenta els castellans pot situar-se entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del segle II aC
Altres assentaments ibèrics són los Umbries i les Ferreres.
Cultura i festes
Cultura i festes
Són diverses les associacions i entitats que porten a terme activitats culturals i recreatives a Calaceit. Entre elles destaquen l'Escola de Municipal de Música, des d'on s'ensenya música als jóvens del poble i també s'organitzen diverses activitats que tenen la música com a motiu principal; l'Associació de Dones, associació que es troba darrere de la majoria d'activitats culturals que es desenvolupen a Calaceit (conferències, festa de Carnaval, dia del Llibre, dia de la Dona treballadora) i el Club Ciclista entre d'altres.
Des de 1980 existeix a la vila la Fundació Noesis, que fou fundada per un escriptor Belga (Didier Coste) a fi de promoure la literatura i l'art. Durant uns anys l'activitat de la fundació va ser intensa sobretot durant l'estiu (conferències, col·loquis, exposicions, publicació de llibres), però darrerament esta activitat està gairebé paralitzada.
D'altra banda, el Museu Joan Cabré, situat en una antiga casa
rehabilitada, acull la col·lecció arqueològica, pictòrica i fotogràfica
privada d'est arqueòleg calaceità i realitza exposicions temporals de
pintura d'artistes relacionats d'una manera o altra amb Calaceit.
 |
| Museu Joan Cabré. Calaceit. Figures votives ibèriques (bronze) |
A la vila hi ha també una biblioteca de dependència municipal.La festa major (Festes d'Agost) té lloc lo 15 d'agost.Altres celebracions destacades de la vila són la festa de Sant Antoni, el 17 de gener, l'acte principal de la qual és l'encesa d'una gran foguera pels quintos i quintes d'aquell any.
Coincidint amb la segona Pasqua, se celebren les Festes de
Primavera: lo dissabte té lloc la romeria a l'ermita de Santa Anna; lo
diumenge la festa en honor de Sant Isidre, mentre que el dilluns de
Pasqua es fa la festa de la Santa Espina amb una processó pels carrers
més antics de la vila, els quals se guarneixen amb catifes de flors i
petits altarets realitzats per les veïnes.
Lo cap de setmana més proper al 10 de juliol té lloc la tradicional festa de Sant Cristòbol, que comença la nit del divendres amb una sardinetada popular en la mateixa ermita on lo dissabte se celebra un aplec durant tot lo dia.
Des de fa uns anys Calaceit ha recuperat la festa de Carnaval amb una cercavila pels carrers del poble i un ball de disfresses.
Més informació:
- Pàgina web de l'Ajuntament de Calaceit
- Calaceit.com
- Associació Cultural del Matarranya
- Institució Cultural de la Franja de Ponent
- Museu Joan Cabré
He mantingut la parla (escrita) del català de la franja per respecte a la cultura pròpia.
Seguim la ruta per anar a passar per Queretes, fins a Arnes. Recordo que a mig camí hi ha un túmul funerari ibèric, el de de Mas de Toríbio I, que forma part d'un conjunt més ampli, està quasi a peu de carretera, a 150 m per ser més exactes. Fem parada.
Túmul funerari de Mas de Toríbio I
Túmul funerari de Mas de Toríbio I
Situació:
El Túmul funerari de Mas de Toribio I es troba a la localitat de Queretes (Cretas), província de Terol.Història:
Els
túmuls són enterraments de l'Edat de Ferro (que coincidiria amb les
primeres fases de la cultura ibèrica) a partir dels quals podem conèixer
la realitat del món funerari durant els segles VI i VI aC. El ritual funerari d'aquest període consistia en la cremació del cadàver en un ustrinum o pira funerària, la col·locació de les cendres en un atuell o urna que es dipositava a la cambra sepulcral formada per una caixa de lloses de pedra anomenada cista, i després es cobria tot amb terra i pedres.
L'urna s'acompanyava de vegades d'un aixovar que representava de l'estatus social de l'individu, i d'altres recipients i elements simbòlics que s'han relacionat amb banquets funeraris realitzats en honor del difunt, cosa que indica que la participació col·lectiva va ser important en els ritus de acompanyament del difunt.
El desequilibri que hi ha entre els poblats (amb una gran
eclosió d'assentaments d'aquesta època) i els enterraments documentats
fa suposar que només alguns membres de la comunitat eren enterrats en
túmuls. La manifestació d'aquestes diferències s'evidencia també en els
aixovars que acompanyaven algunes de les urnes, amb materials de valor
que cal considerar de luxe i prestigi, com el de les Ferreres i la Clota
(tots dos a Calaceit).
Descripció:
A la partida del Mas de Turubio (TM d'Arens de Lledó), al començament del segle XX, Pere Bosch Gimpera i J. Colominas, van localitzar un total de set túmuls, dels quals són visitables 4. El túmul conegut com a Mas de Toribio I apareix al diari de Colominas, i el descriu com una estructura tumular circular d'uns 5 metres de diàmetre amb cista excèntrica de lloses, que es conserva en bon estat, amb unes mides d'1,30 metres de llargària, 0,70 metres d'amplada i 1,10 metres de profunditat. Cal destacar que, al costat de la cista, es conserva una llosa de grans dimensions que seria la coberta, una de les poques que han arribat fins als nostres dies.  |
| Mas de Toribio II |
Es tracta d'un exemplar de grans dimensions i visibilitat, cosa que entronca amb la teoria que donen als túmuls una funció d'ostentació de les elits socials, o de marcadors territorials, tot indicant el domini territorial d'una comunitat.
En aquest túmul, entre l'aixovar, es va trobar un got de ceràmica fet al voltant de què situa la datació d'aquest enterrament al segle VI aC a la fase de transició a la cultura Ibèrica.
En aquest túmul, entre l'aixovar, es va trobar un got de ceràmica fet al voltant de què situa la datació d'aquest enterrament al segle VI aC a la fase de transició a la cultura Ibèrica.
 |
| Mas de Toribio III |
Protecció:
Font: MonumentalNet
Seguim..., al cap de pocs kms un trencall a l'esquerra i res, a un 150/200 ms abans d'arribar a Queretes trobem l'ermita de la Misericòrdia.
Ermita de la Misericòrdia
L'ermita de la Misericòrdia de Queretes (Matarranya) és una església del segle XVI amb afegits del segle XVIII. Segons està gravat a la portada, la construcció original és del 1553. És d'estil gòtic, tot i que incorpora elements d'estil renaixentista.
 |
| Ermita de la Misericòrdia de Queretes |
Es tracta d’una ermita construïda a mitjan segle XVI (consisteix en la data de 1553 registrada a la portada) seguint el model del temple gòtic llevantí, tot i que presenta alguns elements, fonamentalment decoratius, ja típics del Renaixement.
La construcció és de pedra arenisca (de gres) i es troba una base rocósa. Exteriorment, destaquen els poderosos contraforts, un dels quals acull l'escala de caragols que porta al cor, la seva coberta és de la llosa de pedra.
La seva planta és una nau única dividida en tres seccions
amb absis poligonal de cinc cares. La primera secció presenta capelles
laterals a banda i banda, mentre que la segona només té una capella al
costat de l'Epístola i la tercera conté un cor alt en un arc amb
descompte i pla. Tant la nau com les capelles laterals estan cobertes de
voltes de creuers simples amb claus tallades.
És una església de nau única, de tres trams, coberta amb volta de creueria, amb una capçalera poligonal de cinc trams. Té contraforts potents i algunes capelles laterals, cobertes també amb volta de creueria. A la capçalera s'hi va afegir una sagristia barroca el 1741. Es conserven restes d'edificacions conventuals al voltant de l'ermita.
És una església de nau única, de tres trams, coberta amb volta de creueria, amb una capçalera poligonal de cinc trams. Té contraforts potents i algunes capelles laterals, cobertes també amb volta de creueria. A la capçalera s'hi va afegir una sagristia barroca el 1741. Es conserven restes d'edificacions conventuals al voltant de l'ermita.
Finalment,
destaca la portada occidental, en què es combinen amb força motius
classicistes diferents, donant lloc a un resultat elegant que d’alguna
manera alleugereix el caràcter tancat i sobri de la construcció.
Més informació:
Informació en la web de turisme de la Comarca del Matarranya
Més informació:
Informació en la web de turisme de la Comarca del Matarranya
 |
| Queretes |
A Queretes aquesta vegada hi hem passat de llarg. La plaça era plena de cotxes, no s'hi podia aparcar, molta gent, gossos de caça... tot i que Queretes val molt la pena hem preferit tirar cap a Arnes a la recerca de més calma, i sí, l'hem trobada.
Arnes
Arnes és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, limítrof amb l'Aragó. Situada a l'extrem sud de la comarca, la vila es troba sobre un petit turó a 508 m d'altura que domina el riu Algars. El terme municipal de 42,53 km², per la banda sud s'endinsa en el massís dels Ports de Tortosa-Beseit, mentre que la banda nord, més plana, està dominada pels rius Algars i dels Estrets.
 |
| Portal de Miquelet |
Després d'una època de depressió i despoblament, comuna a tota la
comarca, en els darrers anys el poble ha desenvolupat amb força l'oferta
de turisme rural i excursionisme, gràcies a la seva situació propera al
Parc Natural dels Ports. De fet, 2.730,40 hectàrees del terme d'Arnes formen part del Parc Natural dels Ports.
Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarraïna i posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast qui aviat cedí el lloc a la comanda templera d'Horta perquè tingués cura de repoblar-lo. Un cop abolit l'orde del Temple, l'any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d'Amposta on romangué fins a la desamortització de Madoz, vers el 1855.
Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarraïna i posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast qui aviat cedí el lloc a la comanda templera d'Horta perquè tingués cura de repoblar-lo. Un cop abolit l'orde del Temple, l'any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d'Amposta on romangué fins a la desamortització de Madoz, vers el 1855.
 |
| Església parroquial de Santa Magdalena |
Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l'ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català, construït el 1584 per Joan Vilabona de Queretes,
on destaquen el gran porxo de la planta baixa i les finestres de la
planta noble. En els darrers anys s'han recuperat les restes de l'absis de l'antiga església gòtica, que es poden observar al costat de l'actual, construïda al segle XVIII.
L'any 1992 va ser declarat com a Conjunt Històric per la Generalitat de Catalunya
L'Ajuntament d'Arnes
Ha estat inventariat com a patrimoni monumental per la Generalitat de Catalunya amb el número d'inventari IPAC-11645. Està declarat Bé Cultural d'Interès Local
i és considerat un dels edificis civils més destacats del Renaixement
català i el més rellevant del municipi i del seu nucli històric, que és Bé Cultural d'Interés Nacional.
Està en bon estat de conservació i és de titularitat pública. Està
protegit com a BCIL mitjançant la llei 9/1993 del 30 de setembre del
Patrimoni Cultural Català.
 |
| Ajuntament d'Arnes |
Està situat a la plaça de la vila, del nucli antic d'Arnes.
Es tracta de l'edifici més interessant d'Arnes i potser, el millor de tota la Terra Alta. Renaixentista, de planta rectangular, està totalment exempt i fet de carreus.
A la planta baixa hi ha una llotja coberta, com un porxe, amb quatre arcades de mig punt amb arquivoltes, sobre columnes monolítiques molt grosses.
Es tracta de l'edifici més interessant d'Arnes i potser, el millor de tota la Terra Alta. Renaixentista, de planta rectangular, està totalment exempt i fet de carreus.
A la planta baixa hi ha una llotja coberta, com un porxe, amb quatre arcades de mig punt amb arquivoltes, sobre columnes monolítiques molt grosses.
Al primer pis hi ha sis finestres amb llindes i mitges columnes jòniques adossades suportant un fals entaulament amb fris i cornisa rematat amb un frontó triangular amb acroteris i polleguerals amb volutes.
Per la part de darrere s'han obert finestres sense respectar la
tipologia pròpia de l'edifici. Al segon pis, hi ha una galeria
correguda, actualment encegada.
Les plantes estan delimitades per motllures, que es fan més complexes a l'hora de rematar l'edifici i on trobem gàrgoles.
Les plantes estan delimitades per motllures, que es fan més complexes a l'hora de rematar l'edifici i on trobem gàrgoles.
L'interior de l'edifici és recent i l'actual accés, posterior, està
centrat de la mateixa manera que l'original, al lateral. Al capdamunt de
la porta central, a una dovella trobem l'escut d'armes.
Història
Al fris de les seves finestres es pot llegir, consecutivament de les unes a les altres, una inscripció amb la data de construcció "1584" i el nom de Joan Vilabona de Queretes.
Història
Al fris de les seves finestres es pot llegir, consecutivament de les unes a les altres, una inscripció amb la data de construcció "1584" i el nom de Joan Vilabona de Queretes.
L'any 1835, durant les guerres carlines, fou incendiat i s'hi va reconstruir el nou l'interior. A més a més, s'hi va obrir la porta d'accés actual, datada del 1836
Té la gran importància de ser un dels primers edificis renaixentistes de Catalunya, on el gòtic durà més temps que ales altres regions veïnes.
La planta baixa va ser, fins fa vint-i-cinc anys, un bar, i una vegada va deixar de ser-ho, s'hi va pretendre situar la consulta del metge.
L'any 2001 se'n va rehabilitar la façana.
Font: Viquipèdia
Més
El millor ajuntament!
22/03/2023 Diari Ara. Damià Amorós
Arnes poseeix una de les millors mostres de l’art del Renaixement a les nostres contrades
Seguim .... per la T-333 i a només 8 km d'Arnes, tornem a ser a Horta de Sant Joan
22/03/2023 Diari Ara. Damià Amorós
Arnes poseeix una de les millors mostres de l’art del Renaixement a les nostres contrades
Seguim .... per la T-333 i a només 8 km d'Arnes, tornem a ser a Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan (el topònim oficial), documentat gairebé sempre Orta contra el criteri etimològic àmpliament admès, és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Està situat a 542 metres d'altitud i està envoltat pels municipis de
Caseres, Bot, Prat del Comte i Arnes —que pertanyen a la Terra Alta— i
per la comarca del Matarranya, ja a la província de Terol (l'Aragó). Molt a prop, el riu Algars
proporciona l'aigua imprescindible per a les necessitats del municipi. A
la part sud del municipi es troba el territori més accidentat, però
d'una bellesa espectacular: el Parc Natural dels Ports. Poble nadiu del pintor Manuel Pallarès, amic i company de Pablo Picasso,
que hi passà una llarga temporada en la seva joventut (1897-98), de la
qual ell mateix deia que en aquell poble havia après tot el que sabia.
Picasso després hi tornà en època cubista (1909). En ambdues ocasions va
produir-hi moltes pintures i dibuixos. Hi ha un actiu Centre Picasso, que organitza exposicions, simposis i publicacions, i l'Ecomuseu dels Ports.
5.134,90 hectàrees del terme municipal d'Horta de Sant Joan estan integrades al Parc Natural dels Ports.
L'any 1997 el nucli antic d'Horta va ser declarat Bé cultural d'interès nacional en la categoria de Conjunt històric.
Història
La Comanda d'Horta de Sant Joan
Aquest lloc fou conquerit als musulmans el 1153 i els Montcada en van prendre la possessió, tot i que la senyoria pertanyia al rei Alfons el Cast. La colonització del territori no va començar fins al 1165 quan el rei va concedir carta de població als habitants, però el 1174 ho va donar als templers i vuit anys més tard Ramon de Montcada va fer el mateix amb la seva part, assumint el Temple el ple domini del lloc.
El mestre provincial atorgà una nova carta de població el 1192. El primer comanador d’Horta, Bertran Eimeric, és esmentat el 1193, i el 1236 la comanda esdevé autònoma deixant de dependre orgànicament de la de Miravet i convertint-se en una institució significativa i influent. A començament del segle XIV, quan foren suprimits els templers, la casa va passar a mans dels hospitalers, dins la castellania d'Amposta. La comanda d’Horta hauria de tenir el seu centre en el castell, ara pràcticament desaparegut, tot i que el traçat dels carrers de la part alta de la vila conserva el seu aspecte medieval.
Tradicionalment, s'admet que el convent dels Àngels (o Sant Salvador d’Horta)
té el seu origen en una capella d'època templera on es mantenia un
priorat, després el lloc va passar a mans dels hospitalers i més
endavant el van ocupar els franciscans. També és d'origen templer
l'església parroquial de Sant Joan, al centre de la població i
reedificada entre els segles XIII i XIV; és de nau única i amb un absis
que caracteritza la vila. Així mateix, cal esmentar la torre del Prior
(o de Galindo), apartada de la població, prop del convent dels Àngels.
Aquest lloc fortificat seria el centre d'una explotació agrícola de les
èpoques templera i hospitalera.
Església de Sant Joan Baptista d'Horta de Sant Joan
Sant Joan Baptista d'Horta de Sant Joan és una església de la diòcesi de Tortosa.
És una església gòtica d'una sola nau, capçalera poligonal i cinc capelles laterals. Al mig entre dues capelles s'obre una portalada d'arc apuntat amb arquivoltes i pinacles. La nau és coberta per una volta de creueria amb tres arcs formers i l'absis per una volta gallonada. Als peus de la nau es troba el cor, sota una volta rebaixada amb barana de pedra treballada.
L'exterior presenta grans contraforts amb finestres apuntades, molt esveltes, intercalades. La coberta, de teula, està sobrealçada respecte al nivell original. La façana principal consta d'una petita porta d'entrada, amb motllures, coronada per un ull de bou superior. Al damunt hi ha un interessant sistema de desguàs i un magnífic cos de campanes.
Fou iniciada en començar el segle XIV i acabada al segle XVI, moment en què es va ampliar la nau per la banda dels peus, amb un últim tram, i es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada pròpia del gòtic tardà. El campanar d'espadanya, que corona la façana, fou remodelat al segle xvii. Els vitralls són del segle xx.
Ajuntament d'Horta de Sant Joan
Es tracta d'un conjunt d'estil renaixentista
format per dos edificis contigus formant un angle i units per un cos
que a la planta baixa defineix un porxo. Aquest porxo està format per arcs de mig punt sobre columnes i pilastres de tipologia diferent. La façana presenta els elements ordenats. Els dos pisos superiors són separats per cornises motllurades. El primer pis té finestres de llinda i brancals motllurats i una pintura mural al mig emmarcada per una motllura.
 |
| Ajuntament d'Horta de Sant Joan |
Al pis superior hi ha una galeria correguda de finestres més petites i
d'arc de mig punt. La cornisa és conformada per lloses de pedra tot
formant motllures esglaonades coronades per gàrgoles. L'interior és tot reformat.
S'hi han anat fent restauracions puntuals. Als anys 1990-1999 es va recuperar una finestra tapiada a la façana lateral i es van netejar les juntes dels carreus i els elements de pedra. Al pis superior s'hi troba instal·lat el Museu Local.
S'hi han anat fent restauracions puntuals. Als anys 1990-1999 es va recuperar una finestra tapiada a la façana lateral i es van netejar les juntes dels carreus i els elements de pedra. Al pis superior s'hi troba instal·lat el Museu Local.
Convent de la Mare de Déu dels Àngels, d’Horta
Convent de Sant Salvador d’Horta / Santa Maria d’Horta
Tradicionalment, es considera que en la primitiva església de Santa Maria d'Horta els templers hi van establir una comanda. Les primeres referències a aquest temple (Santa Maria d'Horta) són del segle XIII, moment en què mantenia funcions parroquials. Quan es va suprimir l'orde del Temple, el lloc fou ocupat pels hospitalers i més endavant per una comunitat de clergues.
 |
| Convent dels Àngels (o Sant Salvador d’Horta) |
A principis del segle XVI s'hi va establir els franciscans, però ho van
deixar el 1517, cap al 1543 s'hi establiren definitivament amb una
comunitat observant. El 1547 hi va arribar Salvador d'Horta, més
endavant venerat com a sant, que va romandre en aquest lloc fins al
1559. La casa conventual va mantenir la seva activitat amb els
entrebancs d'origen extern propis de cada època, el 1640 fou ocupat per
l'exèrcit francès, moment en què va patir un saqueig i desperfectes, fet
que es va tornar a repetir el 1650. El segle XIX és especialment mogut
pel que fa a les incidències, amb un altre atac de l'exèrcit francès
(1810) i la seva conversió en hospital. El 1822 pateix una exclaustració
i la casa queda en ruïnes, el 1835 se suprimeix definitivament, moment
en el qual tenia una comunitat amb un total de 41 membres.
Les diferents dependències del convent de Santa Maria dels Àngels han
patit els efectes del pas del temps, per un costat les reformes i obres
de millora i, d'altra banda, els efectes de les diferents actuacions
bèl·liques i, sobretot, l'exclaustració. La part més antiga, d'època
templera (s. XIII), és l'església amb una nau amb arcs de diafragma
apuntats, i l'atri. Es conserva bona part del claustre del segle XVI,
mentre que la resta de dependències conventuals han quedat molt
malmeses.
Llocs d'interès:
Ajuntament d'Horta de Sant Joan - Casa l'Habanero - Casa Pepo - Casa Colau – Casa Pascualet i casa Don Pedro. Església de Sant Joan Baptista - Casa Abadia. Casa de la Comanda. Convent de Sant Salvador d'Horta. Casa Pessetes. L'Hospital (Centre Picasso). Nucli antic d'Horta de Sant Joan. Torre del Prior.
Casa del Delme
Personatges il·lustres:
..., i cap a casa
També us pot interessar
La Casa del Delme és l’edifici renaixentista més notable del municipi.
L’immoble, que dóna nom al carrer on es troba —el de la Comanda—, era
la casa del comanador hospitaler i se la coneix com a Casa del Delme
(«del Deume» en l’expressió local).
El delme era un impost que es pagava als hospitalers i que representava una dècima part dels productes del camp.
El 1706, durant la guerra de Successió, per ordre de les tropes borbòniques el castell d’Horta és enderrocat i amb ell la seu de la comanda hospitalera. Uns anys més tard, el 1712, els hospitalers comencen el procediment per tal de construir la nova seu, en aquest cas dintre de la vila i abandonant definitivament el castell. Referit a aquest tema es conserva un informe redactat el 1712 pel mestre de cases Miquel de Portua sobre uns baixos i pati prop de la plaça d’Horta que el comanador es proposava comprar per construir-hi la nova seu de la comanda amb l’habitació del comanador, graners, trulls i cellers. El mestre diu en el seu informe que es tracta d’una parcel·la de 70 pams en quadre en la que hi ha espai suficient per a les necessitats del comanador i de l’orde. El pressupost de l’obra va ser de 500 lliures valencianes, tenint present que es preveia aprofitar la pedra del castell i agafar fusta de la pineda senyorial.
El 1706, durant la guerra de Successió, per ordre de les tropes borbòniques el castell d’Horta és enderrocat i amb ell la seu de la comanda hospitalera. Uns anys més tard, el 1712, els hospitalers comencen el procediment per tal de construir la nova seu, en aquest cas dintre de la vila i abandonant definitivament el castell. Referit a aquest tema es conserva un informe redactat el 1712 pel mestre de cases Miquel de Portua sobre uns baixos i pati prop de la plaça d’Horta que el comanador es proposava comprar per construir-hi la nova seu de la comanda amb l’habitació del comanador, graners, trulls i cellers. El mestre diu en el seu informe que es tracta d’una parcel·la de 70 pams en quadre en la que hi ha espai suficient per a les necessitats del comanador i de l’orde. El pressupost de l’obra va ser de 500 lliures valencianes, tenint present que es preveia aprofitar la pedra del castell i agafar fusta de la pineda senyorial.
Les obres es devien dur a terme de manera gairebé immediata, ja que
el 1721 en la corresponent visita de millores a la comanda ja era
construïda la casa nova del comanador que apareix descrita com a: “Casa
con jardin y un patio para tener gallinas contiguo a dicha casa que de
nuebo ha fabricado dicho noble comendador don Jeronimo Muñoz de Pamplona
a sus expensas después de demolido dicho castillo”. D’altra banda,
l’escut que apareix sobre la llinda de la porta corrobora clarament
també l’atribució de l’obra a aquest comanador. Posteriorment es va
ampliar la propietat amb la compra d’un pati contigu a la casa, del qual
es diu el 1736: “cuio pavimento está fortificado y en él delineados los
tres trujales que se han de hacer para vino y azeite”.
La porta és d’arc de mig punt. Al damunt de la clau hi ha l’escut de Navarra. Una de les explicacions que trobem sobre la presència d’aquest escut és que en el període comprès entre el 1712 i el 1728 hi havia com a comanador Jeroni Muñoz de Pamplona, i és probable que hi posés l’escut de la seva terra. Cal tenir present que fou a principis d’aquesta època quan els catalans van perdre les llibertats nacionals abolides per Felip V, i que els hospitalers de la castellania d’Amposta sempre es van situar a favor de les causes castellanes. La col·locació d’aquest escut podria interpretar-se, doncs, com un símbol de superioritat sobre una població que va perdre la Guerra de Successió. Al primer pis hi ha tres finestres i una galeria a les golfes amb una garita a l’extrem; el desguàs de la teulada el fa mitjançant tres gàrgoles. L’edifici no surt a les diverses desamortitzacions que es realitzaren en el segle XIX, la qual cosa fa pensar que l’orde el devia vendre abans que l’Estat iniciés les diverses desamortitzacions que tingueren lloc al llarg del segle XIX. A la part posterior, la que mira a ponent, disposa d’un extens jardí.
La porta és d’arc de mig punt. Al damunt de la clau hi ha l’escut de Navarra. Una de les explicacions que trobem sobre la presència d’aquest escut és que en el període comprès entre el 1712 i el 1728 hi havia com a comanador Jeroni Muñoz de Pamplona, i és probable que hi posés l’escut de la seva terra. Cal tenir present que fou a principis d’aquesta època quan els catalans van perdre les llibertats nacionals abolides per Felip V, i que els hospitalers de la castellania d’Amposta sempre es van situar a favor de les causes castellanes. La col·locació d’aquest escut podria interpretar-se, doncs, com un símbol de superioritat sobre una població que va perdre la Guerra de Successió. Al primer pis hi ha tres finestres i una galeria a les golfes amb una garita a l’extrem; el desguàs de la teulada el fa mitjançant tres gàrgoles. L’edifici no surt a les diverses desamortitzacions que es realitzaren en el segle XIX, la qual cosa fa pensar que l’orde el devia vendre abans que l’Estat iniciés les diverses desamortitzacions que tingueren lloc al llarg del segle XIX. A la part posterior, la que mira a ponent, disposa d’un extens jardí.
A la casa que hi ha tocant a la del Delme, i que ocupa l’espai que hi
ha entre aquesta i la Creuera, hi havia per la part de les Grases un
antic forn de pa. A les seves finestres abalconades hi podem veure unes
baranes que constitueixen l’únic detall modernista que hi ha al
municipi.
També quasi tocant a la Casa del Delme hi ha dos edificis renaixentistes que criden l’atenció: Casa Clua (Bonaire, 13) i Casa Fortunyo (Bonaire, 10). En aquesta última, a la part superior de la porta, hi podem llegir una data, 1487. Com podem observar en l’estructura de l’edifici, l’estil arquitectònic no es correspon amb la data que hi consta. Una de les explicacions que hi donem és que, quan van construir el nou edifici renaixentista, volguessin conservar la data de l’immoble que hi havia anteriorment i d’aquesta manera deixar constància de la seva antiga presència al municipi. I és que el llinatge dels Fortunyo ha estat, junt amb el dels Bellido, dels més antics del municipi. De Casa Clua en podríem destacar, a part de la seva façana, que en el seu interior hi ha mitgeres en origen d’època medieval, exemplificant una tipologia que fins al moment, el professor Salvador Tarragó, tan sols ha trobat a Horta, habitatges de plantes quadrades amb arc de diafragma ogival, amb un interessant treball de fusta en els forjats.
També quasi tocant a la Casa del Delme hi ha dos edificis renaixentistes que criden l’atenció: Casa Clua (Bonaire, 13) i Casa Fortunyo (Bonaire, 10). En aquesta última, a la part superior de la porta, hi podem llegir una data, 1487. Com podem observar en l’estructura de l’edifici, l’estil arquitectònic no es correspon amb la data que hi consta. Una de les explicacions que hi donem és que, quan van construir el nou edifici renaixentista, volguessin conservar la data de l’immoble que hi havia anteriorment i d’aquesta manera deixar constància de la seva antiga presència al municipi. I és que el llinatge dels Fortunyo ha estat, junt amb el dels Bellido, dels més antics del municipi. De Casa Clua en podríem destacar, a part de la seva façana, que en el seu interior hi ha mitgeres en origen d’època medieval, exemplificant una tipologia que fins al moment, el professor Salvador Tarragó, tan sols ha trobat a Horta, habitatges de plantes quadrades amb arc de diafragma ogival, amb un interessant treball de fusta en els forjats.
 |
| Carrers d'Horta |
Tomàs Gil i Membrado (1915-2014), instrumentista, compositor i director de cobla. Mel Ramos, pintor.
Vegeu també:
Llista de monuments d'Horta de Sant Joan. Albert Asensio Navarro, il·lustrador. Comanda d'Horta. Les Roques de Benet
formen el conjunt paisatgístic més característic del sector
septentrional dels Ports. De les tres roques que formen el conjunt, el Cap de Gos és la denominació popular que rep la roca de l'esquerra, ja que des d'una perspectiva lateral evoca aquesta figura. Santa Bàrbara (Terra Alta). Les Olles del Baubo. Lo Parot, olivera mil·lenària. Incendi d'Horta de Sant Joan (2009).
Fonts: Viquipèdia i Monestirs.Cat
Al poble podràs visitar el Convent de la Mare de Déu dels Àngels, l'Eco-Museu dels Ports (abans trucar, Tel: 977 43 50 43) o el Museu Picasso entre d'altres coses. Ens trobem a la vora de les comarques de Matarranya i Baix Ebre està envoltat pel Parc Natural els Ports on podràs fer activitats com barranquisme, escalada, espeleologia, senderisme, birdwatching o ciclisme.
Convent de la Mare de Déu dels Àngels,
Visita guiada al Convent de Sant Salvador
34 977 435 043 / 34 977 435 330
34 635 27 90 01 / 34 670 408 208 (Visites guiades)
Com arribar-hi Eco-Museu dels Ports
Carrer del Pintor Pablo Ruiz Picasso, 18,
43596 Horta de Sant Joan
Tel 977 43 50 43
Centre Picasso d’Orta
Antic Hospital 43596 Horta de Sant Joan Catalunya
Tel / Fax +34 977 435 330 (dies d’obertura).
Horaris del Centre (Horari 2024 en format PDF)
Fonts: Viquipèdia i Monestirs.Cat
Al poble podràs visitar el Convent de la Mare de Déu dels Àngels, l'Eco-Museu dels Ports (abans trucar, Tel: 977 43 50 43) o el Museu Picasso entre d'altres coses. Ens trobem a la vora de les comarques de Matarranya i Baix Ebre està envoltat pel Parc Natural els Ports on podràs fer activitats com barranquisme, escalada, espeleologia, senderisme, birdwatching o ciclisme.
Convent de la Mare de Déu dels Àngels,
Visita guiada al Convent de Sant Salvador
34 977 435 043 / 34 977 435 330
34 635 27 90 01 / 34 670 408 208 (Visites guiades)
Com arribar-hi
Carrer del Pintor Pablo Ruiz Picasso, 18,
43596 Horta de Sant Joan
Tel 977 43 50 43
Centre Picasso d’Orta
Antic Hospital 43596 Horta de Sant Joan Catalunya
Tel / Fax +34 977 435 330 (dies d’obertura).
Horaris del Centre (Horari 2024 en format PDF)
Oficina de turisme d’Horta de Sant Joan
43596 Horta de Sant Joan
..., i cap a casa
També us pot interessar
_._
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada