Avui ens hem perdut per la Segarra. No tenim gaire estona, els sol baixa aviat, per tant, farem el que podrem. Comencem.
Fonolleres
Fonolleres
Fonolleres és un poble del municipi de Granyanella (Segarra). Està situat en un tossal, a la dreta del riu d'Ondara, dominat pel Castell de Fonolleres. La seva església parroquial (Santa Maria de Fonolleres) és esmentada ja el 1118, i és sufragània de la de Sant Pere de la Curullada.
· Castell de Fonolleres
El castell situat a la part més elevada de Fonolleres.
Pel que fa a la seva estructura, presenta planta baixa -amb la presència
d'un pati interior, possiblement l'originari pati d'armes-, primera i
segona planta amb obertures i amb murs formats per carreus irregulars, excepte en portes i finestres on el treball és més acurat. A la façana s'hi observa la porta principal, d'arc de mig punt i adovellada,
però que per la seva estructura no correspon a la primitiva, ja que per
la informació que ens apareix a la clau, fou reformada l'any 1903. Com a
elements de defensa, al mateix nivell de la porta principal hi apareix
una sèrie d'espitlleres així com les restes del matacà
situat pel damunt de la porta principal (descentrat per les posteriors
reformes). Les obertures situades a la primera i segona planta són
posteriors i no presenten cap mena de decoració. Finalment, a la part
superior ens apareix una sèrie d'obertures en arc de mig punt,
possiblement utilitzades per defensa o guaita en els orígens.
A la part dreta de la façana principal apareix una torre quadrangular, l'antiga torre de l'homenatge, amb una obertura a la seva part inferior amb arc de mig punt i volta de canó.
A la part superior s'observen restes d'un antic matacà, i presenta
obertures exteriors realitzades en segles posteriors, de les quals
destaca una finestra situada a la part del darrere de factura renaixentista amb els brancals, marc superior i guardapols decorats.
Història
El nucli de Fonolleres està situat en un turó al vessant dret de la vall del riu Ondara, per on passava el camí reial
de Lleida a Barcelona. El castell termenat de Fonolleres, tal com passà
amb els castells veïns, fou construït segurament a finals del segle xi i inicis del XII per la necessitat del comte de Barcelona d'assegurar l'esmentat camí i garantir l'èxit de les seves campanyes contra els sarraïns.
La primera notícia del castell és del 1113, moment en el qual la senyoria de Fonolleres pertanyia als Cervera. Segons Ceferí Rocafort,
el terme apareix documentat el 1118. Dos anys més tard, el terme de
Fonolleres s'esmenta com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós. D'aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans
cognomenada Fonolleres. Així, el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà
una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d'unes corts
davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera,
Ramon de Montlleó i Mir i Guillem de Curullada.
El 1185 consta Arnau de
Fonolleres entre els testimonis d'una donació de Guillem de Guàrdia a
Poblet. Al terme hi tenien dret altres personatges, com Bernat de
Granyena, canonge de Solsona, que en rebia els delmes el 1207, o Bernat de Fonolleres que cedí el 1219 a la canònica solsonina tots els drets que tenia «in castro et villa de Fenollers».
Des de final del segle xiii fins a començament del segle xiv els senyors feudataris del castell foren els Satorre, que s'hi van mantenir almenys fins al 1427. A la segona meitat del segle xv pertanyia als Ivorra i al segle xvii en foren senyors Joan Pocorull i els seus descendents si bé la jurisdicció criminal pertanyia al Rei. En arribar al segle xix era dels Duran I Cerdà que en foren senyors fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals.
 |
| El pas del Camí Ral per Fonolleres |
Font: Viquipèdia
La Torre de Saportella.
La Quadra d'en Portella, o de Saportella, és una partida de la Curullada, situada a la vall, prop del terme de Cervera. La torre d'en Portella és la gran casa senyorial, ben fortificada, que és al centre dels bons conreus del riu d'Ondara, dominant els camins de la vall.
Es tracta d'un gran casal senyorial fortificat situat a la dreta del riu Ondara. En els seus orígens, es va edificar com a molí, de dimensions més reduïdes i del qual només es conserva part de la torre situada al costat dret de la façana principal, que encara conserva algun element de defensa com ara les espitlleres; d'aquí que aquest edifici també sigui conegut com a Molí de la Torre.
 |
| La Quadra d'en Portella, o de Saportella a la llera del riu Ondara |
La seva estructura és quadrada i està dividit en tres plantes ben
diferenciades. A la planta inferior de la façana principal, trobem la
porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat,
a la que se superposa l'escut nobiliari de la família Vilallonga, així
com dues finestres de petites dimensions les quals corresponen a les
estances dedicades a úsos agrícoles. A la segona planta trobem quatre
finestres a la part esquerra de factura més austera i dos grans
finestrals a la dreta, els quals presenten els brancals i marc superior motllurats.
També s'observa una tercera planta, visible a la part esquerra de
l'edifici, amb dues finestres d'idèntica factura que les situades a la
segona planta. A la façana lateral dreta, hi ha ubicats dos finestrals
més, que presenten la mateixa factura i decoració que les situades a la
dreta de la façana principal, amb els brancals i marc superior
motllurats, i que segurament corresponien a la part noble de l'edifici,
al mateix temps que a la seva dreta trobem les restes d'una altra torre
circular, que juntament amb una altra torre situada a la façana
esquerra, contemporànies a la construcció del casal o castell, i
l'originària utilitzada com a molí, formaven un conjunt de tres torres
les quals tenien una funció defensiva.
Pel que fa a la datació cal tenir en compte que, malgrat l'existència de construccions anteriors, al segle xvi o XVII s'aixecà un edifici gairebé de nova planta.
Pel que fa a la datació cal tenir en compte que, malgrat l'existència de construccions anteriors, al segle xvi o XVII s'aixecà un edifici gairebé de nova planta.
Història
Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus
renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de
Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada.
Els primers senyors coneguts d'aquesta quadra foren els Saportella, que
prengueren el nom precisament d'aquesta fortalesa. Així, en el fogatjament
de 1365-1370, la quadra de Saportella comptava amb 2 focs; en el de
1381, 3 focs i era propietat de «Johan Ça Portella». Els Saportella van
tenir el domini del lloc fins al segle xviii,
quan mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren
senyors de la torre. L'any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella,
senyor d'Estaràs, fou nomenat comte de Vilallonga de Saportella per
l'arxiduc Carles d'Àustria.
Font: Viquipèdia
Font: Viquipèdia
Més informació: Torre Saportella. La Curullada. Granyanella. Detalls del territori. Per Antonio Mora
La Móra
 |
| El castell de la Mora |
La Móra és una entitat de població del municipi de Granyanella, a la comarca de la Segarra. El poble se situa curs avall del riu Ondara.
Restà en mans de les famílies Saportella i la de Jaume Ferrer. Un dels
membres d'aquest darrer llinatge, Maties Ferrer, finançà el Molí de la
Móra, que anys més tard passaria a la família Tro (la grafia T present a
les llambordes de l'escala n'és un senyal) i posteriorment a la de
Clàries.
 |
| Castell de la Mora |
· Sant Jaume de la Móra
Sant Jaume de la Móra és una església a l'entrada del poble de la Móra, al costat de l'antic fossar. al municipi de Granyanella (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Jaume data del segle XII i és d'estil romànic. Restaurat recentment.
L'indret on és aquesta església apareix documentat des del 1120. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i decorada amb una arquivolta, damunt de la qual hi trobem un ull de bou i un campanar de cadireta de tres ulls de grans proporcions respecte a la resta de l'església. Encarat a l'est, ens apareix l'absis de l'església de planta semicircular i amb la presència d'una finestra amb un arc de mig punt monolític. El mur de està format per carreus irregulars i amb coberta a dues aigües.
Pel que fa al seu interior, està coberta per volta de canó rebaixada i amb petxines, reforçada per dos arcs torals, i amb l'absis cobert amb volta de quart d'esfera. A banda i banda, s'obren dues capelles mitjançant arcs de mig punt rebaixats.
Sant Jaume de la Móra és una església sufragània de la parròquia de Sant Pere del Talladell, del Bisbat de Solsona.
Font: Viquipèdia
 |
Estela discoidal reaprofitada |
Al terme de l'agregat de la Móra es troba el poblat ibèric del Pla
de les Tenalles. El jaciment es va donar a conèixer el 1952 i la
primera prospecció es va dur a terme el 1979. En aquesta campanya i en
campanyes posteriors, es van trobar moltes peces de ceràmica ibèrica de
tradició hallstàttica i campaniana. En el recinte es poden veure restes
de parets i muralles de l'antic poblat.
Tordera
A l'escut del poble hi ha un tord, i certament l'etimologia de
Tordera remet a aquest ocell, essent –era el sufix col·lectiu
característic, que es troben en altres casos paral·lels. Font: Els topònims de la Segarra; Albert Turull.
Tordera és un poble de poques cases, situat a quatre quilòmetres de Cervera.
Tordera és un poble de poques cases, situat a quatre quilòmetres de Cervera.
L'estructura arquitectònica de Tordera és molt peculiar, té forma
de ferradura, amb nou cases unides que la constitueixen, i una sola
entrada que dóna accés a la plaça. Aquesta és voltada, parcialment, per
seients de pedra.
L'estructura de l'església de Sant Pau és del segle XVIII, es troba a l'entrada del poble i s'hi accedeix per unes escales. A la part de sota l'església hi ha el cementiri vell.
L'estructura de l'església de Sant Pau és del segle XVIII, es troba a l'entrada del poble i s'hi accedeix per unes escales. A la part de sota l'església hi ha el cementiri vell.
Sant Pau de Tordera
Sant Pau és una església barroca al poble de Tordera. L'actual església de Tordera es construí durant la segona meitat del segle XVIII sobre una antiga capella.
L'església és al xamfrà entre dos carrers, a la part baixa del municipi. Presenta una planta d'una sola nau amb capelles laterals, campanar d'espadanya damunt la façana principal i amb coberta a dues aigües.
El mur és de paredat de pedra amb carreus irregulars, exceptuant la base, les cantonades i el campanar d'espadanya on s'utilitzen carreus regulars. La porta d'entrada, realitzada amb grans carreus de pedra, està coronada per un arc rebaixat amb la clau decorada amb formes geomètriques circulars. Per damunt d'aquesta, ens apareix una petita finestra circular per il·luminar l'interior de l'església, per sobre de la qual hi ha l'escut del municipi de Tordera, afegit arran de la restauració duta a terme als anys 1990. El campanar d'espadanya està format per dos ulls amb arc de mig punt on estan situades les campanes.
L'interior de l'edifici és cobert per volta de canó amb llunetes, reforçada per arcs faixons que reposen sobre una cornisa. L'absis, tancat per un mur pla, presenta unes pintures contemporànies a l'època de la seva construcció molt malmeses. Les capelles laterals, amb arc de mig punt i volta d'aresta, estan separades per pilastres adossades a la paret i encarregades de trencar la monotonia del mur. Als peus hi ha el cor, al qual s'accedeix mitjançant una escala lateral.
Font: Viquipèdia
Font: Viquipèdia
Molí de Sant Pere
 |
| Molí de Sant Pere i al fons la Curullada |
Travessem la llera del riu Ondara i ens trobem amb les restes del que fou el Molí de Sant Pere.
 |
| Molí de Sant Pere |
La Curullada
La Curullada és un poble de 47 habitants pertanyent al municipi de Granyanella (Segarra), del qual és el cap administratiu.
 |
| Castell de la Curullada |
Fins a mitjans del segle XIX fou un municipi independent.
el nom del qual fins al segle XV era el de la Cruïllada. Fou fundat a la vall, a la dreta del riu d'Ondara. Des del segle XV s'anà edificant el poble prop del camí que antigament es dirigia a la Figuerosa i Agramunt, al voltant del castell de la Curullada. Aquest que pertanyia als Saportella fins al 1376, el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó (conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella). El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere.
L'antiga capella de Sant Pere de la Curullada, esmentada com a Sanctus Petrus de Cruciata al segle XII, era romànica, i al seu redós hi ha sepulcres cavats a la roca, antropomorfs.
 |
| Sant Pere de la Curullada |
La Quadra d'en Portella, o de Saportella, és una partida de la Curullada, situada a la vall, prop del terme de Cervera. La torre d'en Portella
és la gran casa senyorial, ben fortificada, que és al centre dels bons
conreus del riu d'Ondara, dominant els camins de la vall.
Granyanella
Topònim: Exemple evident de diminutiu toponímic: format directament sobre el del veí Granyena, afegint-hi la sufixació diminutiva –ella. Per la seva banda, Granyena deriva del nom personal “Graniena”, que derivaria, amb el sufix –ena del masculí “Granius”. Font: Els topònims de la Segarra; Albert Turull.
El poble de Granyanella que dóna nom al municipi, es troba
encastellat a l'esquerra de l'Ondara i al redós del vell castell, del
qual no en queda res.
Té un carrer que quasi volta el tossal i un altre que baixa en
direcció cap al migdia amb un tros cobert d'arcades. S'entra per un
portal.
L'església parroquial de Sant Salvador és fora del poble i apareix esmentada el 1112. L'església actual va ser refeta al segle XVII i té una semblança amb l'estil de les construccions barroques de Poblet. L'antiga església romànica era al mateix lloc, com es pot observar en una paret i en la portalada lateral. Vers el nord i fora del poble hi ha la capella de Sant Donat, que ja hi era al segle XII.
Els orígens de Sant Salvador es remunten al s. XI. Tot i que la primitiva advocació de l'església era a Santa Maria.
Poblet comprà el poble el 1286, per mitjà del seu abat Bernat de Cervera.
 |
| Portal de la vila closa, segles XIII-XIV |
· Sant Salvador de Granyanella
L'església és situada fora del clos del poble, al costat del cementiri. Es tracta d'una antiga església romànica d'una sola nau i coberta a dues aigües, molt modificada durant el segle XVIII, amb la construcció de dues capelles laterals coronades exteriorment per una petita llanterna, i amb la modificació de la portalada principal. La façana principal presenta una portalada barroca d'arc rebaixat amb decoració geomètrica als brancals i les dovelles superiors, exceptuant la clau, que juntament amb l'entaulament, presenta una gran decoració de formes vegetals, com fulles, volutes o una gran petxina situada sobre la clau. Per damunt de la portalada, hi ha situat un òcul per sobre del qual apareix l'any de la seva construcció, 1766.
 |
| Sant Salvador de Granyanella |
El campanar de cadireta d'un sol ull que ens apareix a la part superior, fou realitzat amb maó ja en època contemporània. De la fàbrica original de l'edifici, coneixem la portada romànica que donava accés al recinte, on al segle XIX s'hi va ubicar el cementiri, del qual es conserva la porta d'accés amb el gravat d'una calavera i l'any de construcció. La portada romànica està formada per un arc de mig punt amb un arc de degradació i una rica decoració escultòrica. L'intradós de l'arc més exterior apareix decorat amb el motiu de l'escacat, mentre que l'intradós de l'arc interior s'ha utilitzat una tija que en recorre tota la superfície. La porta té timpà decorat, on al centre apareix la màndorla i a banda i banda dos cercles decorats amb creus gregues. L'arc de mig punt descansa sobre una columna amb capitell i fust decorat, amb motius zoomòrfics i geomètrics.
 |
| La portada romànica |
S'hi conserven algunes esteles funeràries:
Estela funerària I: És feta de pedra, amb forma de forat de pany, molt més ampla per la base que pel cap. Aquest és de forma cilíndrica i en la part superior i en relleu sobre-excavat es veu una creu llatina de braços iguals. De les tres esteles, aquesta sembla la més antiga degut a la simplicitat de la decoració.
Estela funerària II: Està formada per un peu troncopiramidal que suporta un disc cilíndric, el qual sobresurt lleugerament de la base per la part anterior i posterior. La decoració queda reduïda a una creu llatina amb els extrems dels quatre braços eixamplats, el seu estil indica un trànsit entra la primera i la tercera estela.
 |
| Porta de ponent |
Estela funerària III: Està feta de pedra, en la qual hi consta una creu, suportada per un peduncle, molt estilitzada d'aspecte de flor, amb una notable diferència entre les dues branques verticals i l'horitzontal transversal. El gruix anterior i posterior disminueix de dalt a baix. El seu estil recorda a les creus trobades a Sanauja, o a les del cementiri de l'església romànica del poble de Pedra a la Cerdanya.
Les tres esteles es podrien datar del segle XI.
Sant Pere el Gros
Sant Pere Gros va acumular diverses propietats importants a Cervera i comarca, això i la seva influència sobre la parròquia de Santa Maria de Cervera va originar diversos conflictes amb el bisbat de Vic. Al segle XIV el lloc era en decadència i pràcticament es va convertir en una ermita, tot i que conservava el títol de prior. Al segle XV ja no hi residia cap monjo el que va donar peu a una queixa de la ciutat de Cervera al papa. Amb la Guerra de Successió el lloc va quedar en ruïnes però encara quedaven restes del claustre i d’altres dependències, que es van anar perdent gradualment; actualment només es conserva visible l'església, de planta circular.
29.10.2021 Treballs d’excavació al jaciment arqueològic de Sant Pere el Gros.
Excavacions arqueològiques a l’entorn de Sant Pere el Gros, una
intervenció que ha de permetre conèixer els orígens i l’evolució de
l’església, l’antic monestir i un possible assentament anterior.
 |
| Sant Pere el Gros amb Cervera al fons |
07.12.2021 Noves troballes a Sant Pere el Gros de Cervera.
Troben cinc sitges amb restes ibèriques sota aquest monestir romànic de
Cervera || En el marc de la segona fase de les excavacions per situar
el priorat en aquest edifici del segle XI
 |
| Tanca perimetral i materials en estat de semiabandonament |
12.01.2023 Nova excavació arqueològica a Sant Pere el Gros de Cervera. L'objectiu era excavar una fossa d’enterrament situada en un dels espais annexos a l’església
 |
| Espadanya |
12.01.2023 Troben les restes humanes de sis individus en les excavacions a Sant Pere el Gros de Cervera.
La darrera intervenció arqueològica a Sant Pere el Gros de Cervera,
feta durant el mes de desembre, ha posat al descobert les inhumacions
successives i sobreposades de sis individus masculins.
 |
| Sant Pere el Gros tancat |
25.07.2023 Cervera reprèn les excavacions arqueològiques a Sant Pere el Gros.
L'objectiu principal de la campanya arqueològica és continuar els
treballs de l’any 2022. Això permetrà aprofundir en el coneixement de la
distribució interior del conjunt monàstic medieval alhora que s’espera
obtenir noves dades sobre l’ocupació prèvia de l’indret en època
iberoromana.
* ... esperem que aquest 2024 continuïn les tasques d'excavació i l'adecentament del monument i del lloc on es troba. En aquest moment està envoltat per una tanca de malla metàl·lica i material com tanques taulers de fusta i materials diversos escampats al voltant de l'església.
Santa Magdalena de Cervera
Santa Magdalena és una església gòtica del segle XIV situada als afores de la ciutat de Cervera. Avui només resten algunes parets malmeses.
Del conjunt hospitalari avui només resten les ruïnes del temple de Santa
Magdalena, edifici que testimonia la reedificació que tingué lloc a la
segona meitat del segle XIV. Una donació del 1377 per a la renovació de l'església i la hipotètica intervenció de l'escultor Jordi de Déu,
documentat a la vila a les darreries dels anys setanta, aporten més
precisió a la cronologia de la construcció. Aquesta és d'una nau de tres
trams i un absis poligonal amb contraforts.
 |
| Doncs huracan igual no, però de porcs i ignorants ho sou força |
L'accés s'efectuava per un
doble arc apuntat amb timpà que contenia, amb peanya i dosser, la
desapareguda imatge de la santa titular, flanquejada a la llinda per dos
escuts, amb un cérvol i els pals reials, elements del signe heràldic de Cervera.
L'única coberta conservada és la de l'absis, en volta de creueria, del
mateix tipus que la que degué tenir la nau. Aquesta, a mitjan segle XVIII,
fou substituïda per un embigat que recolzava sobre els arcs transversal
dels quals només subsisteix un.
 |
| Estat lamentable en que es troba Santa Magdalena |
La mateixa reforma aixecà la part alta
del frontis i uns rudimentària espadanya sobre l'entrada del presbiteri.
Aquesta remodelació correspon a un intent de recuperar l'edifici, en
decadència des del segle XV,
encara que, com a institució benèfica, havia mantingut de manera molt
irregular les seves funcions, si més no fins a finals del segle XVI.
 |
| Realment un abocador d'escombraries |
L'únic element escultòric que conservava fins al 1963, en què fou
robada, era la imatge de Santa Magdalena, atribuïda força
versemblantment a Jordi de Déu per Duran i Sampere, estava decapitada
des de les darreries del segle XIX,
si bé els fragments de la seva testa es conserven encara al Museu i
Arxiu Històric de Cervera, el qual és, des del 1935, propietari de les
restes de l'església.
Història
Santa Magdalena de Cervera apareix esmentada com a hospital en diferents documents del segle XIII.
L'advocació de la Santa i la seva ubicació extramurs fan pensar que ja
aleshores s'hi tenia cura de leprosos, dedicació aquesta que ja és
explícita el 1328, data en què l'hospital passà a dependre del municipi.
Font: Viquipèdia
* Com podreu veure, es troba en un estat molt lamentable i d'abandonament total i un abocador d'escombraries. Una llàstima tractar així el patrimoni. Esperem que en un futur es pugui aturar tal degradació, si més no consolidar l'edifici.
Web oficial de l'ajuntament de Granyanella
Turisme de la Segarra
Font: Viquipèdia
* Com podreu veure, es troba en un estat molt lamentable i d'abandonament total i un abocador d'escombraries. Una llàstima tractar així el patrimoni. Esperem que en un futur es pugui aturar tal degradació, si més no consolidar l'edifici.
Web oficial de l'ajuntament de Granyanella
Turisme de la Segarra
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada