13.10.2023 Sant Pere del Burgal, Llavorsí, Araós, Santa Maria de la Torre, Àreu, Sant Feliu de la Força d'Àreu, Alins, Sort
14.10.2023 Sant Llorenç d'Isavarre
Avui és un dia especial. Ens espera una vista a Sant Llorenç d'Isavarre de la mà de na Cristina Simó Espinosa, en Juan Antonio Olañeta i na Milagros Guardia.
 |
| Na Cristina Simó Espinosa i el Dr Juan Antonio Olañeta |
Isavarre
Isavarre és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Sorpe.
Isavarre és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Sorpe.
 |
| Absis i campanar de Sant Llorenç d'Isavarre |
Està
situat a 1.092,6 metres d'altitud, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa
i a la dreta del Barranc de Buixerri, just al nord d'on es troben
aquests dos cursos d'aigua. És als peus de l'extrem sud-oest del Serrat
del Broncal.
 |
| Sant Llorenç d'Isavarre |
La menció més antiga del lloc d'Isavarre és una convinença de l'any 1064, en què els comtes de Pallars, Artau I i Ramon VI,
pactaren que aquesta vila passaria a formar part del Pallars Sobirà.
Durant tota l'edat mitjana, Isavarre estigué vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri.
Fou municipi independent fins a 1846, any en què, juntament amb Borén, s'agregà a Sorpe.
Pel que fa al seu patrimoni, destaca l'església parroquial de Sant Llorenç. És una construcció del segle XII, força modificada, que conserva una portalada esculturada amb arquivoltes, que recorda les de les esglésies de Sant Joan d'Isil, Sant Lliser d'Alós i Sant Martí de Borén. Al seu interior serva dues piques de pedra decorades, una de baptismal i l'altra per a contenir-hi els Sants Olis.
Pel que fa al seu patrimoni, destaca l'església parroquial de Sant Llorenç. És una construcció del segle XII, força modificada, que conserva una portalada esculturada amb arquivoltes, que recorda les de les esglésies de Sant Joan d'Isil, Sant Lliser d'Alós i Sant Martí de Borén. Al seu interior serva dues piques de pedra decorades, una de baptismal i l'altra per a contenir-hi els Sants Olis.
Sant Llorenç d'Isavarre
Sant Llorenç d'Isavarre és una església romànica del poble d'Isavarre, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Història
Ja està documentada l'any 1064 en un conveni entre Ramon VI i Artau I, pel qual la vila passava al comtat de Pallars Sobirà. Estava vinculada al monestir de Santa Maria de Gerri, domini que es va acabar el 1368.
Arquitectura
És una església d'una sola nau coberta amb volta de canó, ampliada amb capelles i un campanar de torre. La nau està capçada a llevant per un absis
semicircular precedit d'un ampli arc presbiteral, tots dos aixoplugats
per una sola coberta, amb un ràfec decorat a base de permòdols
esculpits. La teulada està sobrealçada sobre la volta de canó, i el
paviment de la nau és fet amb còdols, com en altres esglésies de
l'entorn.
L'element més notable de l'edifici és la portalada, que recorda les de les esglésies de Sant Joan d'Isil, Sant Lliser d'Alós d'Isil i Sant Martí de Borén, realitzades segurament pel mateix escultor o taller d'escultors. Consta de tres arquivoltes
extradossades per un guardapols ornat amb un escatat i amb rosetes dins
de cercles. La segona i tercera arquivolta també estan ornades amb
rosetes combinades amb peces cilíndriques. Les arquivoltes se sustenten
sobre columnes llises que acaben en capitells esculpits amb rostres humans i amb dos ocells enfrontats.
És prou evident necessitat d'una urgent ràpida intervenció de
restauració i consolidació, interior i exterior, així com del terreny
La casualitat ha fet que avui coincidíssim amb les Jornades Europees de Patrimoni 2023. Fills pròdigs: retrobant el nostre patrimoni romànic. Organitzat pel l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Ars Picta i el Bisbat d'Urgell (Delegació Diocesana del Patrimoni Cultural)
 |
| Dr. Juan Antonio Olañeta |
Conferències a càrrec del Dr. Juan Antonio Olañeta i la Dra. Milagros Guardia i visita guiada a l'església de Sant Llorenç d'Isavarre a càrrec de na Cristina Simó.
Les pintures de de Sant Llorenç d'Isavarre
L'església era decorada amb pintures murals romàniques repartides en l'actualitat entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) (Barcelona), el Museu Diocesà d'Urgell (MDU) (la Seu d'Urgell) i el Toledo Museum of Art (TMA) (Ohio, Estats Units).
Les pintures d'Isavarre al MNAC
Les pintures d'Isavarre al MDU
Animal que toca flauta i personatge no identificat del conjunt
de Sant Llorenç d'Isavarre. Museu Diocesà d'Urgel
de Sant Llorenç d'Isavarre. Museu Diocesà d'Urgel
Les pintures d'Isavarre al TMA
Les pintures d'Isavarre a Suïssa
D'aquestes pintures ha sigut el fil conductor de la conferència el Dr. Olañeta i després durant la visita a l'església de Sant Llorenç d'Isavarre ens ha fet una classe magistral insitu de les restes de pintura
que encara hi romanen, de les possibles ubicacions dels personatges de
les pintures fins ara localitzades i del que encara sigui possible que
resti per desvetllar.
Aquí una mica d'informació sobre la troballa.
 |
| Peix. Fragment de les pintures d'Isavarre (col. particular, Suïssa). Foto: Juan Antonio Olañeta |
Troben a Suïssa sis pintures romàniques catalanes perdudes fa més de cinquanta anys
Es tracta de sis panells d'esglésies del Pirineu català que es trobaven en una col·lecció privada suïssa.
La catedràtica Milagros Guardia i el professor Juan Antonio Olañeta (del
grup de recerca Ars Picta) són els investigadors que han identificat
les peces.
Dos dels panells trobats a una col·lecció particular de Suïssa, arrencats de les pintures murals de l'església de Sant Llorenç d'Isavarre, a Lleida. A l'esquerra, una figura d'un apòstol sense identificar i a la dreta l'apòstol Jaume. Juan Antonio Olañeta.
Per més informació sobre les pintures la trobareu en aquests recull d'arttícles:
- Troben a Suïssa sis pintures romàniques catalanes perdudes fa més de cinquanta anys
- El periple dels panells romànics catalans arrencats fa 80 anys i apareguts a Suïssa
- Troben sis peces de pintura romànica catalana extraviades fa més de cinquanta anys
- Troben sis peces de pintura romànica catalana que es van extraviar fa més de cinquanta anys
- Troben a Suïssa pintures romàniques catalanes que es van arrencar i vendre durant el franquisme
- Localizadas seis pinturas murales arrancadas de tres iglesias del románico catalán en manos de una colección particular de Suiza.
- Localizadas seis pinturas murales arrancadas de tres iglesias del románico catalán en manos de una colección particular de Suiza
- Localizadas en Suiza seis pinturas murales del románico arrancadas de tres iglesias
- Lambard: estudis d'art medieval
 |
| L'església també compta amb una pica baptismal de pedra, de talla romànica. |
 |
| Pica d'oli amb conill |
 |
| Porta blindada amb ferro |
No voldria deixar passar per alt, que aquí hi ha restes de la barbàrie franquista. Només arribar, a la paret que sosté la paret del cementiri de Sant Francesc, un panell que ens informa que estem en un dels Espais de Memòria.
El panell diu:
En aquest cementiri es van inhumar les restes de víctimes de la repressió franquista recuperades per la Generalitat de Catalunya.
En plena Guerra Civil Espanyola, l'ofensiva iniciada per l'exèrcit franquista a inicis del mes de març de 1938 va aconseguir trencar el front d'Aragó. L'exèrcit republicà es va haver de retirar i reorganitzar al llarg de l'eix fluvial format per la Noguera Pallaresa, el Segre i l'Ebre. El 16 d'abril de 1938, els rebels van entrar a Isavarre. La guerra no s'havia acabat, però a Isavarre, com la resta de poblacions de Catalunya que es trobaven en el territori que havia estat ocupat per l'exèrcit franquista, van començar la repressió i la dictadura. Els fets de Prat del Fuster en són un cas paradigmàtic.
Després de l'ocupació d'Isavarre, les tropes franquistes van assassinar deu homes d'Isavarre, Borén i Àrreu (Alt Àneu). Després de ser confinats a la capella del Roser, els van traslladar a la borda d'Aspà. Durant el trajecte, segons testimonis orals, dos dels detinguts van intentar fugir i van ser abatuts a trets. En arribar a la borda d'Aspa, a tocar de Prat del Fuster (Sorpe, Alt Àneu), van ser interrogats i afusellats, i els van enterrar parcialment a prop d'una cabana de pastor. Poc després dels fets, alguns dels familiars van cobrir amb pedres els cossos que havien quedat parcialment descoberts.
Víctimes dels fets de Prat del Fuster
Josep Añel González (casa Carles d'Isavarre, nascut a Rubias, Orense)
Francesc Bringué Bones (casa Mascardó de Borén)
Francesc Capdevila Costansa (casa Carles d'Isavarre)
Francesc Font Faure (casa Florentina d'Àrreu)Albert Mateu Ros (casa Anton d'Isavarre)
Francesc Mora Faure (casa Xamora de Borén)
Joan Paulet Huguet (casa Miquel d'Isavarre)
Jaume Sabaté Seurat (casa Sastre d'Isavarre)
Pere Sala Costansa (Casa Pierró d'Isavarre)
Ramon Sala Tor (casa Costanset d'Isavarre)
I com diu la placa del cementiri: "Aquí hi ha inhumades les restes de sis persones víctimes de la repressió franquista, assassinades l'abril del 1938, i que van ser recuperades per la Generalitat de Catalunya en una intervenció arqueològica a la fossa comuna del Prat de Fuster (Sorpe, Alt Àneu)".
En aquest cementiri es van inhumar les restes de víctimes de la repressió franquista recuperades per la Generalitat de Catalunya.
En plena Guerra Civil Espanyola, l'ofensiva iniciada per l'exèrcit franquista a inicis del mes de març de 1938 va aconseguir trencar el front d'Aragó. L'exèrcit republicà es va haver de retirar i reorganitzar al llarg de l'eix fluvial format per la Noguera Pallaresa, el Segre i l'Ebre. El 16 d'abril de 1938, els rebels van entrar a Isavarre. La guerra no s'havia acabat, però a Isavarre, com la resta de poblacions de Catalunya que es trobaven en el territori que havia estat ocupat per l'exèrcit franquista, van començar la repressió i la dictadura. Els fets de Prat del Fuster en són un cas paradigmàtic.
Després de l'ocupació d'Isavarre, les tropes franquistes van assassinar deu homes d'Isavarre, Borén i Àrreu (Alt Àneu). Després de ser confinats a la capella del Roser, els van traslladar a la borda d'Aspà. Durant el trajecte, segons testimonis orals, dos dels detinguts van intentar fugir i van ser abatuts a trets. En arribar a la borda d'Aspa, a tocar de Prat del Fuster (Sorpe, Alt Àneu), van ser interrogats i afusellats, i els van enterrar parcialment a prop d'una cabana de pastor. Poc després dels fets, alguns dels familiars van cobrir amb pedres els cossos que havien quedat parcialment descoberts.
Entre
setembre i octubre de 2020, la Generalitat de Catalunya va excavar la
fossa de Prat del Fuster i va recuperar les restes òssies de vuit
persones. Tres d'elles van poder ser identificades genèticament i les
seves restes es van retornar als seus familiars. Les víctimes no
identificades van ser reinhumades en aquest cementiri.
Víctimes dels fets de Prat del Fuster
Josep Añel González (casa Carles d'Isavarre, nascut a Rubias, Orense)
Francesc Bringué Bones (casa Mascardó de Borén)
Francesc Capdevila Costansa (casa Carles d'Isavarre)
Francesc Font Faure (casa Florentina d'Àrreu)Albert Mateu Ros (casa Anton d'Isavarre)
Francesc Mora Faure (casa Xamora de Borén)
Joan Paulet Huguet (casa Miquel d'Isavarre)
Jaume Sabaté Seurat (casa Sastre d'Isavarre)
Pere Sala Costansa (Casa Pierró d'Isavarre)
Ramon Sala Tor (casa Costanset d'Isavarre)
I com diu la placa del cementiri: "Aquí hi ha inhumades les restes de sis persones víctimes de la repressió franquista, assassinades l'abril del 1938, i que van ser recuperades per la Generalitat de Catalunya en una intervenció arqueològica a la fossa comuna del Prat de Fuster (Sorpe, Alt Àneu)".
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada