Avui, se celebra el 23è Cap de setmana ibèric a Catalunya i hem decidit
triar dos jaciments, el primer no el coneixíem, el segon sí, però ens ha
vingut molt de gust fer la visita guiada per un arqueòleg apassionat en la seva feina i la divulgació, en Francesc. La veritat és que ha sigut un agradable plaer.
El Poblat Ibèric de La Moleta del Remei (Alcanar, al Montsià)
La Moleta del Remei és un poblat ibèric al municipi d'Alcanar, al Montsià. Es tracta d'un assentament de la tribu ibera dels ilercavons establert a la muntanya de la Moleta del Remei, molt a prop de l'ermita de la Mare de Déu del Remei. Data d'entre els segles VII aC i segles II aC. Forma part de la Ruta dels Ibers. Va ser declarat Monument Històric-Artístic d'interès nacional amb el Reial Decret 282/1979 de l'11 de gener de 1979 i publicat al BOE el 19 de febrer del mateix any.
Situació
El poblat ibèric de la Moleta del Remei, com se'l coneix popularment, es troba al cim del petit turó de la Moleta del Remei
del qual adopta el nom, a una alçada total de 208 metres sobre el
nivell del mar. Aquest petit cim forma part del vessant sud de la Serra del Montsià
i la seua situació és privilegiada, ja que té una visió perfecta cap a
la Mar Mediterrània. A més és un enclavament molt pròxim a la
desembocadura del Riu Ebre.
L'accés al jaciment és des de l'ermita de la Mare de Déu del Remei,
situat a la falda oest del mateix turó. Des d'allà un petit sender ens
guiarà fins al poblat.
Descoberta i intervencions
El 1922, Josep Matamoros, al seu llibre Historia de mi pueblo, ja feia referència a aquest jaciment. Parlava també d'una sèrie de peces ceràmiques i d'orfebreria
que col·leccionava, provinents d'aquella zona. Tot i això, no resulta
fàcil datar el moment exacte del descobriment del jaciment.
 |
| Al fons la Punta de la Banya del Delta |
Excavació
El 1961 el servei d'excavacions de la diputació de Barcelona va iniciar diverses campanyes, en concret fins al 1965,
sota la direcció dels directors Ripoll i Pericot. Aquests treballs
només van servir per a mostrar material divers, majoritàriament ceràmica
grega i etrusca, però no per a conèixer el funcionament social i
estructural del poblat.
Entre els anys 1985 i 1995 el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona
va desenvolupar un projecte d'investigació sobre el poblat de la Moleta
del Remei. Amb aquest projecte es va poder fer una sistematització
cronològica, cultural, territorial i tipològica de la cultura ibèrica al
sud de la desembocadura del riu Ebre.
Finalitzada aquesta primera intervenció es va definir, conjuntament amb
l'Ajuntament d'Alcanar i el Museu del Montsià, un programa global
d'actuació, museïtzació i preservació, i també l'obertura al públic del
jaciment. Així, la primera fase d'actuació, entre el 1996 i el 1997,
va concloure amb l'estudi arqueològic dels àmbits sud-est i nord del
poblat i va acabar amb les intervencions que mancaven en els àmbits sud i
est. Amb la finalització d'aquestes campanyes d'excavació es van
emprendre les fases de consolidació, adequació i senyalització.
Consolidació
El projecte de consolidació pretenia establir els criteris a partir dels
quals es refaria l'estructura arquitectònica de l'assentament. Va ser
realitzat amb la col·laboració conjunta del Museu del Montsià, la Universitat de Barcelona
i el Departament d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya. Tenint en compte la partida pressupostària, les
característiques del jaciment i la capacitat de protecció es va decidir
no fer cap reconstrucció ni total ni parcial. En un principi aquesta reconstrucció s'havia de fer a la Casa O'Connor, on es troba el Centre d'Interpretació ibèric d'Alcanar, finalment, però, el juny del 2010
es va acabar la construcció de la reproducció d'un habitatge iber al
peu del jaciment. La construcció la van fer els alumnes del taller
ocupacional d'arqueologia, impulsat per l'Ajuntament d'Alcanar i la Diputació de Tarragona, a partir d'una planta del Poblat ibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà i, utilitzant, tècniques i materials de l'època.
La consolidació del recinte es va dur a terme fent una elevació parcial
de les estructures, per permetre, així, una millor comprensió dels
diversos àmbits socioeconòmics. L'actuació no havia de ser agressiva amb
l'entorn original, així, després d'assegurar la part original es va
augmentar l'alçada de molts murs amb material contemporani. Per tal de
poder diferenciar la part original de la moderna es va decidir afegir-hi
un petit cordó que senyalitzés aquest punt. Actualment l'aspecte visual
dels murs és de pedra, a diferència del de l'època, que era d'un
acabament argilós, aquest material no s'ha afegit, ja que no se'n podia
garantir la protecció envers els factors meteorològics. Un fet semblant
ocorre amb els terres, en què s'ha mantingut la roca mare com a base en
lloc del terra argilós original de l'època. Fet que pot provocar una
difícil comprensió per al visitant, ja que el terra no queda equilibrat,
per això s'han disposat una sèrie de plànols informatius al llarg del
recorregut que ajuden el visitant a comprendre l'estructura i
l'organització del poblat durant la seua visita.
En l'àmbit d'entrada s'ha reproduït una torre, amb material industrial
però amb lluïment imitant el de l'època, també per evitar la degradació a
causa de factors meteorològics. Aquesta torre té una alçada més notable
que les altres construccions, cosa que facilita la comprensió de
l'estructura.
 |
| Des d'aquí dalt podem apreciar l'ermita del Remei |
Estructura i fases d'ocupació
La Moleta és un poblat de planta ovalada i fortificat en tot el seu perímetre, el que s'anomena una aldea fortificada. Gairebé tots els àmbits de l'assentament utilitzaven la muralla exterior com a paret de fons.
Des de bon principi es plantejà com assentament de dimensions considerables, 2800m². Encerclat completament per la muralla i amb disponibilitat d'un espai central.
La Moleta és un poblat de planta ovalada i fortificat en tot el seu perímetre, el que s'anomena una aldea fortificada. Gairebé tots els àmbits de l'assentament utilitzaven la muralla exterior com a paret de fons.
Des de bon principi es plantejà com assentament de dimensions considerables, 2800m². Encerclat completament per la muralla i amb disponibilitat d'un espai central.
L'ocupació
del poblat va des del 625 aC fins al segle II aC. Amb quatre períodes
diferenciats: 1. 625-575 aC 2. Abandonament? 3. 425-300 aC i 300-230 aC
(estancament) 4. 230 a 110 aC (2a fase constructiva). És considerat un
gran poblat de la Primera edat del Ferro,
però això no impedeix que posteriorment fou un assentament iber de
llarga durada i importància. Moltes de les restes de les últimes fases
d'ocupació (ibèriques majoritàriament) van ser destruïdes a causa de
l'ús d'aquells terrenys com a conreu d'olivers i l'ús de l'arada.
El final de la primera fase d'ocupació fou causat per un incendi gairebé
en la totalitat del poblat. A més l'ocupació posterior no va ser
immediata, va aprofitar gran part de les estructures velles i va dividir
molts àmbits en diverses àrees. Aquesta segona ocupació ja es pot
considerar plenament ibèrica, a diferència de la primera, que era del
primer ferro.
Edificis cultuals
Al poblat ibèric del Remei s'han trobat fins a tres edificis que tenien com a funció retre culte.
- Àmbit 7 (segle VII aC - segle VI aC). En aquest habitatge hi ha aparegut una llar de foc circular (1,60 metres). Molt a prop una estructura rectangular amb restes de foc i que podria ser, o bé un forn, o un altar. També una inhumació infantil masculina apareguda en una concavitat excavada sota el paviment. A més d'una petita cista on s'havien dipositat: recipients ceràmics, peces fenícies i diverses restes d'animals. Aquest àmbit té la peculiaritat de compartir habitatge.
- Àmbit 17 (segle III aC - segle II aC). En aquest recinte s'hi ha trobat una fossa amb, fins a 5 inhumacions infantils.
- Àmbit 52 (segle III aC - segle II aC). Igual que en l'àmbit 7, en aquest, també s'hi ha trobat una llar de foc central. En aquest cas és més petita, ja que fa 1 metre de diàmetre. Molt a la vora d'aquesta llar s'hi ha trobat una petita construcció de pedres que molt probablement és un altar.
Magatzems
Per a l'emmagatzematge del gra de cereal s'utilitzava un sistema de graners
aixecats del terra. L'estructura d'elevació era construïda amb murs
paral·lels però no junts, fet que deixava un espai entre ells. La
finalitat d'aquestes construccions era airejar l'edifici amb facilitat i
protegir el gra de la humitat del terra.
 |
| Estructura d'elevació construïda per l'emmagatzematge |
Al Poblat de la Moleta del Remei s'hi han excavat fins a tres estructures d'aquestes característiques (datades entre el segle V aC i el segle IV aC). Aquests graners estan repartits al voltant de la plaça central.
Font: Viquipèdia
La Moleta del Remei. (Alcanar). La Ruta dels Ibers
Just davant la Moleta del Remei hi ha Sant Jaume d'Alcanar.
13/08/2023. Una factoria fenícia a Sant Jaume d'Alcanar? La nova hipòtesi que "reescriuria la història". Arqueòlegs de la UB treballen per demostrar que el jaciment de Sant Jaume d'Alcanar era una factoria fenícia.
Si es demostra el nou supòsit, es tractaria de l'assentament fenici més
al nord de la Mediterrània, un fet que segons l'arqueòleg David Garcia comportaria un impacte "transcendental" en la recerca internacional.
Ens arribem fins Ulldecona dinem a Lo Paseo, recomanable. D'allí ens dirigim a Tortosa i cap a Mora fins al Castellet de Banyoles a Tivissa.
Castellet de Banyoles, Tivissa.
 |
| Entrada a la ciutat de Kum flanquejada per dues torres pentagonals |
El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre,
és el nom que rep l'indret on es poden trobar les restes arqueològiques
del poblat iber més extens de la Catalunya meridional i les d'una
fortificació medieval, conformant un conjunt declarat Bé cultural
d'interès nacional.
A partir d'un fragment de plom amb una prova d'encunyació de moneda,
els arqueòlegs han proposat que el nom iber de l'assentament era Kum (en ibèric).
 |
| En Francesc, l'arqueòleg |
Prospeccions recents també han permès documentar les restes d'un campament militar romà situat a l'únic accés al poblat iber.
Jaciment ibèric
Del jaciment, destaquen fortament les seves dues impressionants torres
de defensa pentagonals de l'entrada, la seva estratègica situació a uns
115 metres sobre el curs del riu Ebre,
els tresors que s'hi recuperaren i les seves dimensions (superfície
màxima potencial propera als 42.000 m²). Dels estudis realitzats fins
ara, sembla desprendre's la idea d'una ocupació perifèrica i d'un gran
espai central públic.
Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya de Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa
fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata
daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912,
aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el
1925 un parell de bous de bronze.
 |
| Probable recinte destinat al culte |
 |
| Estances residencials d'algú poderós |
De
moment, les excavacions han fet palès només un únic nivell de
destrucció corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla
existir una certa reocupació a finals del segle II aC i durant el segle I
aC. Sembla prou documentada la seva destrucció sobtada i violenta,
probablement durant els darrers anys de la Segona Guerra Púnica i en relació amb les revoltes dels poblats indígenes esmentades per fonts històriques.
 |
| Cau laa tarda |
Campament militar romà
A partir de diverses troballes realitzades entre el 1999 i el 2005, que
demostren la presència d'un campament militar romà als inicis del segle II aC,
situat en un pla a uns 150 metres a l'est de l'entrada del jaciment i
sobre el camí natural d'accés a l'antic poblat ibèric, s'ha començat el
seu estudi i caracterització, amb importants troballes de material
ceràmic i estris militars.
Fortificació medieval
Les ruïnes de la fortificació, probablement del segle xii,
estan situades dins el recinte del poblat ibèric excavat modernament.
La construcció es troba en un lloc encimbellat, dominant la vall del riu
Ebre. Es
conserva un pany de paret de certa alçada, si bé la major part no arriba
al metre d'alçada. És feta amb un encofrat de tàpia sobre una base de
pedres irregulars disposades en filades. Queda envoltat per un fossat
excavat a la roca, on hi ha forats que formen petits refugis. L'indret, anomenat caput de Bannoles està documentat des del 1153, com una afrontació del castell de Miravet. Es trobava inclòs dins la jurisdicció del castell de Tivissa.
 |
| Restes de la fortificació medieval |
Font: Viquipèdia
Més:
Una moneda revela el nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: Kum. Diari Ara.
Una moneda revela el nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: Kum. Diari Ara.
La troballa d'una prova d'encunyació de moneda demostraria que la ciutat ibèrica de Tivissa s'anomenava Kum. Catalunyadiari
Castellet de Banyoles. Ruta dels Ibers
Castellet de Banyoles. Ruta dels Ibers
Castellet de Banyoles. Balcó íber sobre el riu Ebre. Turisme Tivissa
Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles. Patrimoni Gencat
 |
| Com podeu veure, des del Castellet de Banyoles hi ha unes postes de sol espaterrants |
En acabar la visita vam poder fer una degustació de cervesa, la Ibèrika.
Iberika
Cervesa Ibèrica amb Artemísia
Artemísia i amargant La cervesa Iberika ha estat elaborada de manera artesanal inspirant-se en dades extretes de la recerca històrica i arqueològica, per tal de crear un producte natural i actual, amb tres mil·lennis de tradició.
Els fons dels recipients documentats al registre arqueològic són potencialment interessants per localitzar traces d'algun tipus de producte, ja que han estat en contacte continu i solen acumular residus, també coneguts com a pòsits, cosa que a nivell científic marca l'inici de la investigació d'Iberika i la reconstrucció arqueogastronòmica de la cervesa a la cultura ibèrica.
En alguns casos s'ha pogut constatar la presència de l'Artemisia absinthium o donzell, una planta herbàcia o arbustiva, que va ser utilitzada pel seu poder antioxidant com a paral·lel als llúpols actuals, inexistents abans de l'edat mitjana. La detecció d'aquest tipus de residus (sediments de cervesa) es caracteritzen per la presència d'oxalat de calci, un tipus de sal càlcica soluble, la detecció de llevats, grànuls de midó, fibres, diatomees o lactobacteris, entre d'altres (Cabañete i Sánchez , 1995: 281-291).
Iberika
Cervesa Ibèrica amb Artemísia
Artemísia i amargant La cervesa Iberika ha estat elaborada de manera artesanal inspirant-se en dades extretes de la recerca històrica i arqueològica, per tal de crear un producte natural i actual, amb tres mil·lennis de tradició.
Els fons dels recipients documentats al registre arqueològic són potencialment interessants per localitzar traces d'algun tipus de producte, ja que han estat en contacte continu i solen acumular residus, també coneguts com a pòsits, cosa que a nivell científic marca l'inici de la investigació d'Iberika i la reconstrucció arqueogastronòmica de la cervesa a la cultura ibèrica.
En alguns casos s'ha pogut constatar la presència de l'Artemisia absinthium o donzell, una planta herbàcia o arbustiva, que va ser utilitzada pel seu poder antioxidant com a paral·lel als llúpols actuals, inexistents abans de l'edat mitjana. La detecció d'aquest tipus de residus (sediments de cervesa) es caracteritzen per la presència d'oxalat de calci, un tipus de sal càlcica soluble, la detecció de llevats, grànuls de midó, fibres, diatomees o lactobacteris, entre d'altres (Cabañete i Sánchez , 1995: 281-291).
El conjunt d'anàlisi, estudi, elaboració, difusió i comercialització d'Iberika i la reconstrucció arqueogastronòmica de la cervesa a la cultura ibèrica s'aconsegueix mitjançant la implicació de diversos agents a nivell públic i privat. La idea i l'estudi científic neix del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESÈPIA) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que trasllada la idea al fabricant de cervesa artesanal Segarreta, cervesa artesanal de Santa Coloma de Queralt (Tarragona).
Ruta:
Ruta:
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada