El retaule barroc del Santuari del Miracle

El retaule barroc del Miracle

El retaule barroc del Miracle, obra de l'escultor Carles Morató, és el retaule major de l'església del Santuari del Miracle, a Riner, comarca del Solsonès. És l'obra més important del seu autor i un dels retaules barrocs més notables de Catalunya, molt representatiu de la fase final de l'evolució de la retaulística barrocaː en comptes de la columna salomònica s'hi utilitza un tipus de columna compost, el repertori decoratiu incorpora l'ús de les petxines i de la rocalla, tan característics de l'art del segle XVIII, i la seva estructura esdevé una composició arquitectònica on es dilueix el protagonisme de la imatgeria i de les escenes narratives.

L'encàrrec a l'escultor data de 1747 i preveia un termini de nou anys per al seu acabament. Va ser una mica més tard del previst, ja que el retaule es donà per acabat el 1758, a temps pel tricentenari del miracle de l'aparició de la verge, data que figura inscrita a l'altar. Amb posterioritat, entre 1760 i 1774, el pintor solsoní Antoni Bordons va executar la policromia i el daurat del retaule.

Descripció

 

Fabricat amb fusta d'àlber i de pi, el retaule té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 i està format per tres cossos sobreposats. 

La iconografia del retaule commemora la miraculosa aparició de la Mare de Déu, el 1458, als vailets Jaume i Celdoni, demanant-los que li professessin devoció.

El cos inferior

 

Està integrat per dos grups de pedestals enmig dels quals hi ha l'altar. 

En el cos més gran de cada grup dels pedestals hi ha les portes que donen accés al cambril. Al centre de cada porta hi ha esculpit el símbol de Maria.

L'altar, de fusta, té el frontal ornat amb una orla en el centre de la qual hi ha un medalló amb l'any en què es va acabar el retaule (1758).

Immediatament damunt de l'altar comença una graonada de 4 esglaons damunt de la qual hi ha el sagrari d'exposició, o manifestador, mentre que a l'alçada del primer esglaó hi ha un sagrari més petit i més fàcilment accessible pel sacerdot, anomenat sagrari de reserva. 

El sagrari gran té forma de baldaquí sostingut per sis columnes d'uns dos metres d'alçada; al fons, dues columnes més petites aguanten l'arc sota el qual es col·locava l'urna d'exposició del Santíssim o altres relíquies.

Immediatament damunt d'aquest sagrari hi ha un timpà on, en baix relleu, hi ha representada l'escena de l'aparició. La Mare de Déu hi és representada en forma d'una jove de llarga cabellera rossa que vesteix un mantell vermell recollit damunt els braços i mostrant una túnica adornada amb flors de diferents colors. Amb l'índex de la mà esquerra assenyala el cel i sosté una creu amb l'altra mà. Es mostra adreçant-se a un dels dos pastors que es troba agenollat a l'extrem inferior esquerre, tot sostenint una llarga gaiata i en actitud d'estar escoltant a la Mare de Déu mentre que, a l'altre extrem inferior del timpà, el seu germà, amb una barjola penjada en bandolera, fuig amb cara d'espant. La resta del timpà està ocupada per la figura d'unes quantes ovelles, un parell d'arbres i un grup d'angelets revolotejant per l'interior del timpà o pel seu perímetre.  

 

El cos del mig

 

El segon cos està presidit per la imatge de la Mare de Déu col·locada en un cambril al qual es pot accedir per les dus portes abans esmentades.

Sant Esteve, sant Ramon Nonat i sant Josep

Als costats de la imatge de la Mare d Déu hi ha sis estàtues de grans dimensions, tres a cada banda. A la banda esquerra del retaule i de l'exterior cap al centre, hi ha sant Esteve, sant Ramon Nonat i sant Josep i a la banda dreta, sant Joan Baptista, sant Pere i sant Tomàs.

Sant Joan Baptista, sant Pere i sant Tomàs

Remata aquest cos un frontó curvilini al centre del qual hi apareix el colom que simbolitza l'Esperit Sant envoltat d'una glòria de núvols, raigs de llum i angelets. També s'hi veuen les figures al·legòriques de dues virtuts, la Fe i l'Esperança.

El cos superior

Hi destaca la imatge de Sant Martí, de tres metres d'alçada, flanquejat per dos àngels.

Coronen aquest imponent conjunt dos gerros de flors i quatre àngels. 

 

Font: Viquipèdia  

Carles Morató i Brugaroles

Carles Morató i Brugaroles (Vic, 1721 - Solsona, 1780) va ser un arquitecte i escultor català, considerat un dels màxims exponents del barroc català, en especial de l'escultura. Fill del també arquitecte i escultor Jacint Morató i Soler, pertanyent a la nissaga dels Morató o Moretó, arquitectes i escultors que van treballar ininterrompudament durant més de dos segles i que van usar habitualment el cognom Morató, tal com l'artista signava els contractes i documents en general. Carles Morató va ser el creador de diverses obres entre les quals en destaca el retaule major del Santuari del Miracle de Riner (Solsonès), una de les obres més conspícues de l'art barroc català, sobretot pel que fa a la tipologia del retaule cambril.

Per més informació a Viquipèdia 

«Santa Maria del Miracle. Carles Morató i Brugaroles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Ramon Planes i Albets. El testament de l'escultor Carles Morató i Brugaroles (Vic, 1721 - Solsona, 1780) i algunes remarques biogràfiques, 1984 (D'Art).

-.-

Val a dir que un servidor i el barroc no s'acabaven de portar massa bé, tot i que no serà per falta d'estímuls. De jovenet vaig tenir l'ocasió de residir un curt temps a San Carlo alle Quattro Fontane (Sant Carlino), després amb els anys vaig descobrir el barroc colonial, o millor dit el barroc fet a Mèxic, molt i variat. Des de Santa Prisca de Taxco de Alarcón a la Catedral de Puebla de los Ángeles o Santo Domingo de Oaxaca, o Santo Domingo de San Cristóbal de las Casas, sense menystenir aquell barroc més senzill i popular com la catedral de San Cristóbal de las Casas (Catedral de San Cristóbal Màrtir). Tot això i descobrir la professora Garganté i la difusió que fa del barroc, fa que comenci a mirar amb altres ulls el barroc que tenim a casa, que n'hi ha força tant de religiós com civil i o popular i de molta qualitat, el Miracle n'és un bon exemple, o els retaules de la nissaga Bonifaç que afortunadament encara hi ha per les nostres contrades.

Si hi ha algú que el barroc no li acaba de fer el pes, li recomano molt el llibre de la Maria Garganté i Llanes (historiadora de l'art i docent): "Paisatge Barroc. L'art a Catalunya durant els segles XVII i XVIII".

Palau, Maria. «Som un país barroc». El Punt Avui, 16-09-2021. [Consulta: 20 abril 2022].

-.-