01.01.2023 Almoster, Viaducte de Millau, Rodés
Dia 1 de gener de 2013, sortim d'Almoster, enfilem per l'autopista AP-7. Un dia tranquil fins a mitja tarda una mica abans de l'entrada de Narbona on trobem algunes retencions.
02.01.2023 Rodés, Las Salas del Comtal, Santa Fe de Concas, Marcilhac ..
02.01.2023 Concas, Belcastel
03.01.2023 Boason, Espaliu, La Guiòla, Abadia de Bonneval, i Bowling du Rouergue
04.01.2023 Museu Fenaille de Rodés 02.01.2023 Concas, Belcastel
03.01.2023 Boason, Espaliu, La Guiòla, Abadia de Bonneval, i Bowling du Rouergue
Dia 1 de gener de 2013, sortim d'Almoster, enfilem per l'autopista AP-7. Un dia tranquil fins a mitja tarda una mica abans de l'entrada de Narbona on trobem algunes retencions.
Viaducte de Millau
El Viaducte de Millau (occità: Viaducte de Milhau) és un pont atirantat multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:
- La segona pila (comptant des de Clarmont d'Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
- La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units. De tota manera, cal tenir en compte que no és el rècord absolut en ponts, ja que hi ha una passarel·la de vianants també als Estats Units, Royal Gorge Bridge, amb una altura superior: 321 m.
El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa Ove-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapçalat per l'enginyer Jean Marie Crémer.
La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.
El pont serà de peatge, en principi, fins a l'any 2080, sota concessió de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l'època de l'any.
Les 7 piles són de formigó i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D'aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l'efectivitat de l'atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la inèrcia de la pila enfront d'accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m4. Les piles, s'eleven gairebé 89 m per sobre de la rasant, d'on surten 11 tirants per costat.
El tauler és d'acer estructural S355J2G3 i té una amplada de 32 m i un cantell constant de 4,20 m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 m² i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d'acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3,5 m d'amplada, dues vorades de 3 m d'amplada i una mitjana de 4,5 m travessada pels tirants.
El traçat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3,025 % (baixada en direcció Clermont-Ferrant).
La barrera de peatge té 18 vies amb coberta CERACEM, material procedent de les tecnologies del Formigó Especial Industrial (Béton Spécial Industriel: BSI)
La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.
Espai d'informació
L'espai d'informació del Viaducte de Millau està situat als afores de Millau, just a sota del Viaducte de Millau, el tercer pont més alt del Món. Des d'aquest espai es pot veure el viaducte des de baix, també es pot veure un vídeo de com van construir-lo, també es poden veure unes maquetes de diferents maneres que el volien construir i també hi ha la botiga oficial del Viaducte de Millau.
 |
| Espai d'informació del Viaducte de Millau |
- Lloc oficial del Viaducte de Millau
- Projete Viaducte de Millau del Bureau d'études Greisch
- El viaducte de Millau a la web de Turisme Avairon
Arribem a Rodes abans de l'hora prevista, ens em d'esperar
Rodes
Parlar de Rodes, és parlar de Pierre Soulages. La primera vegada que hi anem és per conèixer el museu Soulages, obra dels RCR. Descobrim un pintor força interessant que ja ens ha portat diverses vegades a visitar tant la ciutat i el seu museu. Val a dir que la ciutat té uns museus que valen molt la pena, el Museu Fenaille, i el musée Denys-Puech, i la pròpia ciutat que disposa d'un nucli antic preciós i una catedral espatarrant.
Parlar de Rodes, és parlar de Pierre Soulages. La primera vegada que hi anem és per conèixer el museu Soulages, obra dels RCR. Descobrim un pintor força interessant que ja ens ha portat diverses vegades a visitar tant la ciutat i el seu museu. Val a dir que la ciutat té uns museus que valen molt la pena, el Museu Fenaille, i el musée Denys-Puech, i la pròpia ciutat que disposa d'un nucli antic preciós i una catedral espatarrant.
 |
| Pierre Soulages, sempre present |
És el vespre del dia 1 de gener, els carrers són solitaris, ni una ànima, fa vent i fret, tot i així anem a fer un tomb per situar-nos.
Rodez
(en occità : Rodés ), és una comuna francesa , situada en el
departament d' Aveyron i a la regió d'Occitània. El seu gentilici en
idioma francès és Ruthénois (femení: Ruthénoises ), nom que ve dels
rutens, poble gal que ocupava el territori.
Història
L'origen de Rodez es remunta al segle V aC C., quan un poble cèltic d' Europa central, els ruteni, van fundar al lloc un oppidum. Sota l'ocupació romana , la Segdunon gala (turó del fort ) va ser romanitzada a Segodunum , encara que la presència dels seus fundadors gals va fer que al Baix Imperi es bategés a la ciutat amb el nom llatí de Civitas Rutenorum (Ciutat dels Ruteni), d'on deriva el nom actual.
L'origen de Rodez es remunta al segle V aC C., quan un poble cèltic d' Europa central, els ruteni, van fundar al lloc un oppidum. Sota l'ocupació romana , la Segdunon gala (turó del fort ) va ser romanitzada a Segodunum , encara que la presència dels seus fundadors gals va fer que al Baix Imperi es bategés a la ciutat amb el nom llatí de Civitas Rutenorum (Ciutat dels Ruteni), d'on deriva el nom actual.
Durant l'Edat Mitjana la ciutat va ser ocupada per visigots i francs , pels ducs d'Aquitània i pels comtes de Tolosa.
El 725 va ser presa pels musulmans, que van enderrocar l'església. No
obstant el fet que va marcar la història medieval de Rodez va ser
l'enfrontament entre els bisbes i els comtes de Rodez, a l'extrem que la
ciutat va arribar a estar dividida per una muralla, amb administracions
diferents per a cada sector; el sector comtal va ser capital del Roergue . El 1443, el Dofí –futur Lluís XI–
va ocupar Rodez i va sotmetre el Comte Joan IV. A causa de les
rivalitats, el conjunt del període dels segles XIII a XVI no va ser
pròsper per a Rodez.
El segle XVI va estar marcat pel bisbat de
François d'Estaing, que va finalitzar la construcció de la catedral, i
l'epidèmia de pesta que va afectar la ciutat. El 1589, el comte Enric IV
va lligar el comtat a la Corona. Als segles XVII i XVIII, Rodez es va
transformar en una pròspera plaça comercial.
Després de la Revolució francesa va ser nomenada capital del departament d' Aveyron, desbancant al seu rival Villefranche-de-Rouergue. El patrimoni religiós va resultar danyat en part. El 1798 es va crear la Société Centrale d'Agriculture de l'Aveyron , amb la intenció de millorar la situació de l'agricultura local.
Després de la Revolució francesa va ser nomenada capital del departament d' Aveyron, desbancant al seu rival Villefranche-de-Rouergue. El patrimoni religiós va resultar danyat en part. El 1798 es va crear la Société Centrale d'Agriculture de l'Aveyron , amb la intenció de millorar la situació de l'agricultura local.
Geografia
La comuna de Rodez es troba a la part occidental del Massís Central. El riu Aveyron, juntament amb el rierol Auterne (afluent de l'Aveyron), flueixen a través de la ciutat.
Rodes té una superfície de 11,18 km² i la seva altitud mitjana és de 572 m; l'alçada a l'edifici de l'ajuntament és de 618 m.
Les grans aglomeracions més properes a Rodez són Albi i Tolosa. La ciutat és a prop d'altres ciutats del Massís Central, com Aurillac i Mende.
La comuna de Rodez està envoltada per les comunes Onet-le-Château, Sainte-Radegonde, Le Monastère i Olemps.
Maison d'Armagnac
La Maison d'Armagnac és una casa particular situada al número 4, plaça de l'Olmet, a Rodez.
 |
| Maison d'Armagnac |
La casa Armagnac és una de les cases més antigues de la població. Va ser construït a l'antic lloc del castell dels comtes d'Armagnac, és per això que s'anomena "Maison d'Armagnac". Aquesta casa era propietat de la família Daulhon.
L'hotel probablement va ser construït per Hugues Daulhon, un ric comerciant de Rodez . L'any 1522 va comprar una casa al costat de la que ja tenia. Llegim la data de 1531 en una escultura. Per tant, podem suposar que la casa va ser construïda entre 1525 i 1531.
Anne d'Aulhon, a través del seu matrimoni amb el noble Pierre de Bandinel, va introduir la casa en aquesta família a la segona meitat del segle XVI . Louis de Bandinel va vendre la casa el 1623 al comerciant Raymond Durif.
L’Aveyron i els formatges
L'hotel probablement va ser construït per Hugues Daulhon, un ric comerciant de Rodez . L'any 1522 va comprar una casa al costat de la que ja tenia. Llegim la data de 1531 en una escultura. Per tant, podem suposar que la casa va ser construïda entre 1525 i 1531.
Anne d'Aulhon, a través del seu matrimoni amb el noble Pierre de Bandinel, va introduir la casa en aquesta família a la segona meitat del segle XVI . Louis de Bandinel va vendre la casa el 1623 al comerciant Raymond Durif.
L’Aveyron i els formatges
L’Aveyron és una autèntica fusta de formatges. Al nord, trobem els formatges de vaca: el Laguiole i l’Ecir. A l’oest, els formatges de cabra (cabécous). Al sud trobem els formatges d’ovella, els Tommes, els Pérails, el bleu de Causses i naturalment el Roquefort, el formatge amb més fama de l’Aveyron. El Roquefort es produeix molt a prop del Viaducte de Millau, a les coves de Roquefort-sur-Soulzon. Des del segle XVII a les seves coves situades sota terra es produeixen formatges fets exclusivament amb llet d’ovella Lacaune. Si et ve de gust visitar un formatgeria tradicional acosta’t a la Cova Papillon, podràs fer una bona visita guiada amb degustació. El secret dels seus formatges és que aquesta terra l’ha estat produint amb passió i dedicació des de fa més d’un segle.
-.-
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada