02.01.2023 Rodés, Las Salas del Comtal, Santa Fe de Concas, Marcilhac ..
02.01.2023 Concas, Belcastel
03.01.2023 Boason, Espaliu, La Guiòla, Abadia de Bonneval, i Bowling du Rouergue
04.01.2023 Museu Fenaille de Rodés 02.01.2023 Concas, Belcastel
03.01.2023 Boason, Espaliu, La Guiòla, Abadia de Bonneval, i Bowling du Rouergue
Sortim de Rodes en direcció Boason (en francès Bozouls), sense presses amb intenció de gaudir dels paissatges i de la bellesa de les viles que trobem en el nostre trajecte fins la Guiòla.
Boason (Bozouls en francès)
La gorja de Boason (Bozouls en francès) és una extraordinària curiositat geològica, amb unes dimensions impressionants: 400 m de diàmetre, 100 m de profunditat.
La gorja de Boason (Bozouls en francès) és una extraordinària curiositat geològica, amb unes dimensions impressionants: 400 m de diàmetre, 100 m de profunditat.
Aquest jaciment geològic únic, conegut com "Trou de Bozouls", és un circ natural, un canó en forma de ferradura excavat a la pedra calcària del Causse Comtal. Aquest meandre de vessants escarpats és el resultat de l'acció erosiva de les aigües i de les etapes de desnivell dels rius. Per modest que és ara, és el Dourdou el que, durant mil·lennis, va donar forma a aquesta sorprenent curiositat natural.
Classificat com a Zona Natural Sensible, la gorga acull hàbitats naturals, flora i fauna remarcables. Al passejar els camins, el caminant podrà descobrir tota aquesta riquesa, de vegades amagada, guiat per panells educatius. Aquests senders, equipats amb passarel·les de fusta que permeten creuar el Dourdou en totes les estacions, ofereixen unes vistes precioses de les Gorges du Dourdou.
La configuració geogràfica del jaciment de Bozouls l'ha convertit sempre en una posició defensiva incomparable. El primer poble i el seu castell, construït sobre l'aflorament rocós, només accessible des del sud, estaven així molt ben protegits.
El castell sembla que ja existia al segle IX; es troba entre les possessions dels comtes de Rodez. Avui del castell no en queda res, però l'antic poble encara es diu "el castell".
Font: Web oficial de Tourisme Aveyron
L'església de Sainte-Fauste de Bozouls
Espaliu (en francès Espalion). Municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
És difícil treure una conclusió precisa d'aquestes dues hipòtesis; d'altra banda, ho sabem amb certesa, els llocs van ser habitats en una època molt antiga (descobriment de diversos vestigis per part dels Espalionnais Henri Affre a Nadaillac, Lévinhac..) i molts documents mostren l'existència de cases senyorials des de principis de l'edat mitjana.
El museu del busseig
Creat l'any 1980 per l'associació del museu Joseph Vaylet, aquest museu dóna vida a l'extraordinària aventura de l'exploració submarina a través de 2 segles d'història dels bussejadors.
Musée du Scaphandre
38, rue droite (Ancienne Eglise St Jean)
Tél. 05 65 44 09 18
www.musees.aveyron.fr
www.museeduscaphandre.com 
Es desconeix l'origen del priorat de Bozouls. Primer depenia de l'Abadia de Saint-Amans de Rodez.
Amb la seva abadia mare i diverses altres esglésies adossades a aquesta abadia, el priorat estava adossat a l'abadia de Saint-Victor de Marsella
abans del 1082, probablement el 1079. Aquesta donació va ser confirmada
pel bisbe de Marsella Adhémar, el 1120, però a partir del 1140 el
priorat va passar a ser possessió del capítol de la catedral de Rodez
malgrat l'oposició dels monjos de l'abadia de Marsella. Una butlla del
papa Alexandre III confirma l'any 1162 la possessió del priorat pel capítol de la catedral de Rodez.
L'església
va ser construïda al segle XII, probablement durant el període de
possessió de l'església per l'Abadia de Sant-Víctor en lloc d'una
església del segle XI de la qual es conserven alguns elements.
La planta més alta del campanar data del segle XIV.
Als segles XV i XVI es construeixen cinc capelles al costat sud de
l'església. Aquestes construccions són probablement la causa de la
separació dels pilars a la part superior per manca d'estabilitat. Això
va portar afegir de contraforts arcbotants al segle XVII. Es faran altres
treballs per alleugerir la coberta substituint-la pissarra per pissarra.
Les voltes de la nau segurament es van haver de reconstruir en aquesta
època perquè la seva posició no és compatible amb la cornisa original,
els modillons de la qual són visibles a les golfes de les capelles. Els
contraforts del mur nord es reforcen així com el contrafort del llit del
segle XVII. Es va afegir una torreta d'escala al costat nord del primer
vano. La capella alta del massís està dividida en dos per un mur.
L'any
1783, dos contraforts reforcen la façana de ponent del campanar. El
1817 s'hi va afegir un porxo davanter i la sagristia es va construir el
1874-1875.
Font: Viquipèdia
Font: Viquipèdia
Seguim ... per la D920 i la D556, en
 |
| Château de Calmont d'Olt a Espaliu (o Espalion en francès) |
Espaliu
Espaliu (en francès Espalion). Municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
És difícil treure una conclusió precisa d'aquestes dues hipòtesis; d'altra banda, ho sabem amb certesa, els llocs van ser habitats en una època molt antiga (descobriment de diversos vestigis per part dels Espalionnais Henri Affre a Nadaillac, Lévinhac..) i molts documents mostren l'existència de cases senyorials des de principis de l'edat mitjana.
Des de l'any 1000 (aproximadament) fins a l'any 1299, van ser els senyors de Calmont d'Olt qui van regnar sobre la baronia, abans que esdevingués (1315) possessió d'Hughes de Castelnau de Bretenoux i és aquesta poderosa família la que regnar sobre el domini senyorial fins a la Revolució Francesa.
La revolució deixa la ciutat en un aspecte lamentable (murals en ruïnes, cases escampades sense ordre, portes en ruïnes, carrers sense asfaltar, manca d'higiene, etc.).
Però els Espalionnais llançaran totes les seves forces en una veritable batalla urbana, pacífica aquesta, que portarà a resultats inesperats: destrucció de totes les cases que amenacen la ruïna, reparació del pont vell, obertura d'un col·legi, construcció d'una carretera principal, construcció del nou pont... En mig segle, la capital del districte s'ha transformat completament.
Musée Joseph Vaylet - Musée du Scaphandre d'Espaliu
El museu us convida a una doble descoberta, la de les arts i tradicions populars de la regió i la de la història de l'exploració submarina, en homenatge als 2 inventors espalionis del submarinisme.
El museu us convida a una doble descoberta, la de les arts i tradicions populars de la regió i la de la història de l'exploració submarina, en homenatge als 2 inventors espalionis del submarinisme.
Museu Joseph Vaylet
Situat a l'antiga església de Saint-Jean-Baptiste (segles XV-XVI), el museu Vaylet us convida a descobrir les arts populars i les tradicions de la regió.
Com un gabinet de curiositats, presenta un interior del Rouergat tradicional reconstituït (cantó, rebost i conjunt de mobles) així com una rica col·lecció d'objectes de la vida quotidiana del passat: joguines, instruments musicals, estris de cuina. …
Aquestes col·leccions, reunides per Joseph Vaylet i després pels membres de l'associació homònima, estan repartides en 2 nivells en un entorn gòtic excepcional.
Situat a l'antiga església de Saint-Jean-Baptiste (segles XV-XVI), el museu Vaylet us convida a descobrir les arts populars i les tradicions de la regió.
Com un gabinet de curiositats, presenta un interior del Rouergat tradicional reconstituït (cantó, rebost i conjunt de mobles) així com una rica col·lecció d'objectes de la vida quotidiana del passat: joguines, instruments musicals, estris de cuina. …
Aquestes col·leccions, reunides per Joseph Vaylet i després pels membres de l'associació homònima, estan repartides en 2 nivells en un entorn gòtic excepcional.
.jpg) |
| El museu del busseig. Imatge de Viquipèdia |
El museu del busseig
Creat l'any 1980 per l'associació del museu Joseph Vaylet, aquest museu dóna vida a l'extraordinària aventura de l'exploració submarina a través de 2 segles d'història dels bussejadors.
Descobriu els invents dels espalionis Benoît Rouquayrol i Auguste Denayrouze que, l'any 1864, van desenvolupar i patentar el primer vestit de busseig modern de la història del busseig. Jules Verne es va inspirar en el seu regulador autònom per equipar el capità Nemo a la seva novel·la Vint mil llegües sota el mar. Les primeres proves es van fer a les aigües del Lot. S'hi exposen més de 400 peces i atrauen especialistes d'arreu del món.
Musée du Scaphandre
38, rue droite (Ancienne Eglise St Jean)
Tél. 05 65 44 09 18
www.musees.aveyron.fr
www.museeduscaphandre.com
A 1 km escàs del centre de la població es troba el Priorat de Persa, aquesta vegada em va passar per alt, però us recomano visitar-lo, val molt la pena.
Priorat de Persa
L’església de Persa s’aixeca al lloc on hom considera que el 730 fou decapitat pels sarraïns el sant titular del temple: Hilarió. En aquest lloc s’hi havia fundat un monestir en època indeterminada. Hom sap que el 1060 fou donat a l’abadia de Conques.
Priorat de Persa
L’església de Persa s’aixeca al lloc on hom considera que el 730 fou decapitat pels sarraïns el sant titular del temple: Hilarió. En aquest lloc s’hi havia fundat un monestir en època indeterminada. Hom sap que el 1060 fou donat a l’abadia de Conques.
Més endavant l’església va passar a tenir les funcions de parròquia, i servia a la població que s’havia aplegat al seu voltant. Al segle XV la població d’Espaiu (Espalion), on es troba l’església, es va desplaçar amb motiu de la construcció d’un nou pont sobre el riu. L’església de Persa va quedar isolada.
La comunitat monàstica va anar reduint-se en el nombre de membres que la formaven i fou secularitzada el 1537. Ara és la capella del cementiri.
L’església
Es tracta d’un petit edifici de nau única amb transsepte. La capçalera està formada per tres absis, un corresponent a la nau central i els altres dos oberts als braços del creuer.
Decoració
L’edifici presenta una interessant decoració escultòrica de factura popular, sobretot a l’exterior. Al sud s’obre el portal de mig punt amb un timpà. Aquest representa l’escena de la Pentecosta, amb el Sol i la Lluna. A la llinda una escena del Judici Final, amb la representació de l’Infern i del Paradís. En un lloc més elevat, sobre aquesta portada es troba una Epifania. Sota el ràfec s’hi veu un ampli conjunt de modillons amb personatges i escenes fantasioses.
Font: Monestirs.Cat / Viquipèdia
Abans d'emprendre ruta, una pausa pels pecadors de gula. No oblideu de visitar la Boucherie Charcuterie Moncet Roziere, 22 Rue Droite 12500 d'Espalion o Le Manoir Alexandre (https://www.manoir-alexandre.fr) Production et vente de foie gras, lieu-dit Bouysse, 12500 Espalion. Pecareu, segur.
 |
| Le Manoir Alexandre |
Seguim enfilant per la D921 cap el massis de l'Aubrac fins a Laguiola.
L'Aubrac
 |
| L'Aubrac |
L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central. Està situat en el punt d'intersecció de tres regions administratives, el Migdia-Pirineus, el Llenguadoc-Rosselló i l'Alvèrnia, tot i que és aquesta última la que en té més part i per tant n'ha marcat el clima, les tradicions i l'economia. Presenta semblança amb el Cézallier. Al nord-oest trobem els monts del Cantal, a l'est hi ha la Margeride i al sud els altiplans de les Grands Causses.
Laguiola
Originàriament
“Laguiole”, una capella de relleu molt petita, depenia de la parròquia
d'Alcorn. Etimològicament Laguiole té les seves arrels en la paraula "La
Gleisola" (1182) que significa petita església. Per tant, la seva
ortografia requeriria una separació de la paraula per tal de revelar
l'article original.
 |
| Marie de Laguiola i guiri fent amics |
Al segle XVI Laguiole es va convertir en l'església principal. La seva pronunciació “Laïole” ens ve del patois dels nostres avantpassats.
Laguiole sempre ha format part de Rouergue a Haute-Guyenne. Le Rouergue havia estat conquerida als ducs d'Aquitània l'any 767 per Pépin le Bref, rei de França.
Els comtes o comissaris reials que Carlemany hi va col·locar a poc a poc van agafar el poder i van fer els seus càrrecs hereditaris i més o menys independents de la reialesa. Laguiole, al comtat de Rodez fins al 1271, va passar en aquesta data sota el senyoriu directe del rei de França.
Descobriu el patrimoni
- patrimoni cultural, la ganiveteria, tradició de cria, el formatge, l'aligot, la gastronomia, el folklore.
- patrimoni natural, els paisatges de l'Aubrac, amb la seva biodiversitat i la seva particular arquitectura (burons).
- patrimoni arquitectònic, pels seus murs de basalt o granit, les seves cobertes de pissarra.
La Guiòle va donar el seu nom al formatge Laguiole, de vegades anomenat Fourme de Laguiole. És un formatge premsat sense coure.
El tom fresc, des del primer premsat, es pot treure del cicle de producció de fourmes per a ser utilitzat en l'elaboració de l'aligot, el plat habitual de l'Aubrac. És un puré de patata en el qual incloem aquest volum. El gest de girar el puré és important per girar la massa. El tom també s'utilitza en l'elaboració de retortillat, un altre plat típic del país.
La navalla artesana Laguiole
La navalla artesana Laguiole a Aubrac, són de fabricació francesa. El 1829 va néixer una modesta navalla de pagès a Laguiole, un petit poble de muntanya a la regió d'Aveyron (sud-oest de França). El símbol famós de l'abella dóna prestigi i qualitat que adorna el seu ressort farà la navalla més famosa de França.
La navalla artesana Laguiole
La navalla artesana Laguiole a Aubrac, són de fabricació francesa. El 1829 va néixer una modesta navalla de pagès a Laguiole, un petit poble de muntanya a la regió d'Aveyron (sud-oest de França). El símbol famós de l'abella dóna prestigi i qualitat que adorna el seu ressort farà la navalla més famosa de França.
Les navalles artesanes Laguiole a Aubrac fabricades a mà amb els millors i més variats materials, fustes, astes, ...
Feia temps que coneixia les navalles Laguiole, però precisamanet un dels motius que ens porta al pobla és la visita a l'obrador (forja) de la "Forge de Laguiole". Val a dir que al poble en té diversos obradors, però aquesta té quelcom especial. Som-hi
Forja de Laguiole
La fàbrica Forge de Laguiole® es troba a l'altiplà d'Aubrac a 1100 metres al mateix poble de Laguiole.
Els ganivets Forge de Laguiole es fabriquen a la fàbrica seguint la tradició de la ganiveteria que es remunta a l'any 1828.
Cada ganivet Forge de Laguiole porta la signatura dels ganiveters.
La fàbrica Forge de Laguiole® es troba a l'altiplà d'Aubrac a 1100 metres al mateix poble de Laguiole.
Els ganivets Forge de Laguiole es fabriquen a la fàbrica seguint la tradició de la ganiveteria que es remunta a l'any 1828.
Cada ganivet Forge de Laguiole porta la signatura dels ganiveters.
La fàbrica Forge de Laguiole es va inaugurar l'any 1987 i va permetre rellançar la producció del ganivet Laguiole al seu poble d'origen . El disseny de la fabricació reflecteix la filosofia de l'empresa entre creació i tradició. Una arquitectura de vidre i alumini dissenyada per Philippe Starck de la qual s'aixeca una fulla de 18 metres d'alçada, símbol de l'activitat i el dinamisme de l'empresa.
Cada ganivet Laguiole és una obra d'art per dret propi. Requereix diverses hores, fins i tot diversos dies de fabricació. Per aconseguir-los calen més de 40 passos successius. La qualitat del seu acabat, la resistència de la seva fulla i la seva molla, el gruix dels seus motxins i plaques, així com la precisió del seu ajust són els elements que contribueixen a la seva vida útil.
 |
| Polint navalles |
A la botiga de la fàbrica ( botiga de la fàbrica ) de la Forja de Laguiole podreu descobrir la producció d'aquest vaixell insígnia de ganiveteria francesa. Ganivets plegables, ganiveteria d'art, ganivets de disseny, ganivets sommelier o l'insòlit Laguiole, és impossible no sucumbir a l'encant d'aquestes navalles de renom.
 |
| Navalles a punt |
Signatures: Artistes i Dissenyadors
 |
| Michel i Sebastien Bras |
 |
| Alain Delon |
El ganivet Original Forge de Laguiole® inspira els creadors i dissenyadors més reconeguts.
 |
| Fanny Ardant |
És utilitzat pels millors cuiners, inclosos molts xefs amb estrella Michelin.
- Ganivets de taula Laguiole Café Bras. Dissenyat per a Sébastien Bras, decora la taula del Café Bras de Rodez.
 |
| Ganivet de taula Laguiole. Café Bras. Dissenyat per a Sébastien Bras |
- Ganivets de taula Suquet Laguiole. Dissenyat per a Sébastien Bras per A+B Design, decora la taula de l'emblemàtic restaurant gastronòmic de l'Aveyron, Puech du Suquet a Laguiole.
- Capuchado de Bras. dissenyat per André et Michel Bras, s'inspira en la forma original del primer ganivet que va aparèixer a la regió.
La fàbrica Forge de Laguiole es pot visitar gratuïtament. Cliqueu aquí
També podeu fer una visita virtual.
No gaire lluny del poble de Laguiola vam poder pujar fins Le Suquet. Només vam arribar a les portes del cel, entrar-hi serà en una altra ocasió (era tacat per vacances). Tot i que val la pena fer-ne cinc cèntims.
Le Suquet
L'establiment de la família Bras, situat al Puech du Suquet, en una arquitectura contemporània i ancorat en el paisatge, ofereix una cuina inspirada i personalitzada per Sébastien Bras.
 |
| Les portes del "cel" |
Enmig
d'una natura tan aspra i majestuosa, només pot sentir la meravella
davant d'aquesta construcció d'una elegància esbojarrada, mai
pretenciosa sinó sobre el al contrari, perfectament integrat en el seu
entorn. Al vespre, quan el sol inunda per darrera vegada el gran saló vidriat l'espectacle és grandiós, el moment màgic.
 |
| El paissatge de l'Aubrac, pastures, vaques, ... |
Per
descomptat, Sébastien ha conservat els valors de Michel i, quan anuncia
que està dissenyant una cuina basada en productes i emocions, no
menteix, no enganya. Com el seu pare, Sébastien no té parelles, no es
queda fixat en el seu terroir d'Aubrac, s'alimenta dels seus viatges per
obrir la ment i enriquir els seus pensaments culinaris. L'esperit Bras
està més viu que mai.
Per més informació:
Tot baixant de Laguiole, no gaire lluny, anant per la per D921, aproximadament al cap d'uns 20 km trobem un trancall que porta a l'abadia de Bonneval. Aquí le ruta.
Abadia Bonneval
Fundació
L’abadia cistercenca de Bonneval fou fundada el 1147 a iniciativa del bisbe Guillaume de Caors i des de l’abadia de Mazan (Ardecha). Aviat va esdevenir beneficiària d’un important conjunt de donacions pel que les seves possessions s’estengueren amb rapidesa.
 |
| Abadia Bonneval |
Fundació
L’abadia cistercenca de Bonneval fou fundada el 1147 a iniciativa del bisbe Guillaume de Caors i des de l’abadia de Mazan (Ardecha). Aviat va esdevenir beneficiària d’un important conjunt de donacions pel que les seves possessions s’estengueren amb rapidesa.
Esplendor
L’abadia va atènyer el període d’esplendor més elevat durant els segles XII i XIII. Bonneval era un noviciat de l’orde on es formaven els religiosos que després es distribuïen per altres establiments.
L’abadia va atènyer el període d’esplendor més elevat durant els segles XII i XIII. Bonneval era un noviciat de l’orde on es formaven els religiosos que després es distribuïen per altres establiments.
Decadència
A partir del segle XIV l’abadia va començar a decaure, la Pesta Negra (1348-1350) la va afectar, el 1375 fou víctima del pillatge amb motiu de la guerra dels Cent Anys. A partir de l’any 1473 el lloc va passar a tenir abats comendataris. Va tornar a patir saqueigs a causa de les guerres de Religió (el 1588).
Clausura
El 1719 el centre monàstic va patir els efectes d’un incendi. El cop de gràcia va tenir lloc amb la Revolució, que va portar a la venda la mateixa abadia, les granges i altres propietats d’on es sustentava. Els edificis i dependències foren saquejades mentre entraven en ruïna.
El 1719 el centre monàstic va patir els efectes d’un incendi. El cop de gràcia va tenir lloc amb la Revolució, que va portar a la venda la mateixa abadia, les granges i altres propietats d’on es sustentava. Els edificis i dependències foren saquejades mentre entraven en ruïna.
Renaixença
El
1856 hom va intentar redreçar el monestir, però l’estat en que es
trobava el lloc ho va desaconsellar. Des del 1875 una comunitat
religiosa, ara femenina, ocupa el lloc restaurat.
 |
| Marededéu de Boneval |
La xocolata de Bonneval
Els xocolates Bonneval s'elaboren amb molta cura als tallers de l'abadia. Es tracta d'un tipus de producció artesanal la tradició de la qual continua a Bonneval des de 1878.
Des de la seva creació l'any 1878, la comunitat de monges cistercenques de l'Abadia de Bonneval obté la major part dels seus ingressos de la seva fàbrica de xocolata. Les monges, que guardarien els seus secrets de fabricació d'una xocolatera de Llemotges, treballen a l'antiga, des de la pasta de cacau fins als envasos. La seva xocolata es presenta en forma de barretes, però també en roques, malakoffs, bastonets de xocolata, bombons de crema, taronges... Però són sobretot les petites ampolles de xocolata amb cor de licor -ron, pera o Triple Taronja- les que fan la reputació de la fàbrica de xocolata. La fabricació és artesanal, realitzada per les monges com un sacerdoci a través del qual troben la pau de l'ànima. La xocolata Abbey és mantega de cacau pura i el praliné està fet d'avellanes triturades, sucre i cacau, sense aroma ni colorant artificial. No s'utilitza cap greix vegetal que no sigui mantega de cacau pura en la composició dels productes. Els productes de la fàbrica de xocolata estan estampats amb el logotip del monàstic i l'etiqueta Entreprise du Patrimoine Vivant.
Des de la seva creació l'any 1878, la comunitat de monges cistercenques de l'Abadia de Bonneval obté la major part dels seus ingressos de la seva fàbrica de xocolata. Les monges, que guardarien els seus secrets de fabricació d'una xocolatera de Llemotges, treballen a l'antiga, des de la pasta de cacau fins als envasos. La seva xocolata es presenta en forma de barretes, però també en roques, malakoffs, bastonets de xocolata, bombons de crema, taronges... Però són sobretot les petites ampolles de xocolata amb cor de licor -ron, pera o Triple Taronja- les que fan la reputació de la fàbrica de xocolata. La fabricació és artesanal, realitzada per les monges com un sacerdoci a través del qual troben la pau de l'ànima. La xocolata Abbey és mantega de cacau pura i el praliné està fet d'avellanes triturades, sucre i cacau, sense aroma ni colorant artificial. No s'utilitza cap greix vegetal que no sigui mantega de cacau pura en la composició dels productes. Els productes de la fàbrica de xocolata estan estampats amb el logotip del monàstic i l'etiqueta Entreprise du Patrimoine Vivant.
Més info:
- Le Cayrol. Péché de gourmandise à Bonneval
- Soulages-Bonneval. Abbaye de Bonneval: visite au paradis du chocolat aveyronnais
- Aveyron. Découvrez l’abbaye Notre-Dame de Bonneval et son chocolat!
- L’abbaye cistercienne de Bonneval vit de son chocolat depuis 140 ans!
- La gastronomie monastique en un clicCe divin chocolat de l’abbaye de Bonneval
En sortir de l'abadia ens trobem amb la torre de Masse
Torre de Masse
El castell de Masse va ser construït al segle XV.
Va ser l'antic graner de l'Abadia de Bonneval fins a la Revolució, i va passar a ser propietat privada.
Bowling du Rouergue
Després d'una jornada esgotadora tornema a la bolera de Rodez (Bowling du Rouergue), un lloc on s'hi menja d'alló més bé, producte local i de qualitat.
En funció de l'època, serveixen plats regionals amb productes de proximitat: aligot, rétortillat, estofinade, bistec de vedella, costella de vedella... o una carta refinada apta per a totes les butxaques.
Cada dia s'ofereix una promoció de productes de proximitat.
Producte de proximitat. Carpaccio de vedella i bou de l'Aubrac. Poc apte per vegans...
i a dormir, demà més ...
-.-
Ruta
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada