03.04.2023 Vic. La plaça Major, Sant Felip Neri, la Catedral de Sant Pere Apòstol..., el Temple romà.
04.04.2023 Sant Pere de Casserres, Tavèrnoles, Folgueroles, Vilanova de Sau, Taradell, Santa Eugènia de Berga.
05.04.2023 La Casa de la Ciutat, el Museu d'Art Medieval de Vic, Espinelves, Sant Sadurní d'Osormort, Folgueroles
05.04.2023 Especial: El MEV, Museu d'Art Medieval de Vic
Avui toca el Museu d'Art Medieval de Vic (MEV). Feia molt de temps que esperava poder-lo visitar i no m'ha decebut gens ni mica. El recomano molt!
Arribem al MEV, entrem i ens trobem una primera exposició (la temporal), Bèsties (brutal!) unes setanta set obres, seixanta nou del propi fons del museu, boníssimes de gran qualitat i interès. Hem tingut la gran sort de poder fer una visita guiada, molt ben feta, el guia molt ben documentat, s'explica molt bé, i a més hi posa passió.
 |
| MEV, Museu d’Art Medieval (El Museu Episcopal de Vic) |
Després
la sala immersiva, per continuar amb la col·lecció d'art romànic i
gòtic. Impressionant, quantitat i qualitat. Diuen que és està entre les
tres millors col·leccions d'art medieval de món, i m'ho crec. De fet de
pintura no mural romànica es la més nombrosa pel que fa a peces.
Ens ha passat el temps volant, tot i que al final hem hagut de seleccionar una mica l'obra o si no encara hi seriem.
Pujant
de plantes la col·lecció de ceràmica, la de forja, la d'elements
litúrgics, la tèxtil i d'indumentària litúrgica i la del vidre. Un supermuseu tant pel que fa a continent com pel contingut. Us el recomano!
 |
| Campanar romànic de la catedral de Vic |
MEV, Museu d’Art Medieval
L'edifici
Es
tracta d'un edifici compacte de geometria totalment irregular inspirat
en els grans palaus catalans d'època moderna. La seva estructura és
complexa, feta de perfils metàl·lics i formigó armat. La façana està
revestida amb un aplacat de pedra de Calders disposada en franges
horitzontals alternes, i a més incorpora diversos elements de l'antic
edifici del museu, com les finestres neogòtiques o els escuts. Les
obertures són escasses i estan situades de manera estratègica per
destacar des de l'interior elements singulars del barri antic de Vic. A
l'exterior destaquen els amples ràfecs de la coberta fets amb plaques
prefabricades de formigó armat. L'accés a l'edifici es realitza per la
plaça del Bisbe Oliba mitjançant unes escales que donen a un ampli
vestíbul de doble alçària i una gran escala amb barana de vidre.
 |
| Portada de l'església de Sant Vicenç de Malla Taller de Vic-Ripoll. Segona meitat del segle XII |
Història
En
l'origen del museu diocesà resulta indispensable la referència al
Cercle Literari (el Círcol) i a alguns dels homes que van animar aquesta
entitat cultural vigatana. Com a precedents a la iniciativa episcopal
cal esmentar l'exposició arqueològica-artística de Vic de 1868, la
creació d'una exposició de productes industrials amb vocació de
permanència a la seu del Círcol el 1877 i, molt especialment, la
creació, el 1879, per part de la mateixa entitat, d'un museu que destacà
pel seu fons d'antiguitats i que ja va permetre reunir algunes de les
joies de l'art romànic i gòtic que acabaran formant part de les
col·leccions diocesanes. Destacaren, com a animadors d'aquesta
iniciativa pionera en l'àmbit museístic, les figures del futur canonge
Jaume Collell, Antoni d'Espona, Joaquim d'Abadal i Francesc de Febrer,
entre d'altres. El 1888, davant l'èxit assolit per les col·leccions
artístiques exhibides pel bisbat a l'Exposició Universal de Barcelona,
atesa la voluntat del bisbe Josep Morgades d'impulsar un museu diocesà
artístic i arqueològic, i considerades les limitacions d'espai que
constrenyien el creixement i la disposició òptima dels fons del museu al
local del Círcol, bona part de les peces reunides per l'entitat van
passar al naixent MEV (llavors no anomenat així).
El museu fou inaugurat l'any 1891, instal·lat inicialment a les dependències del pis superior del claustre de la catedral. L'any 1949 el museu es traslladà a l'edifici del col·legi de Sant Josep, a la plaça de l'abat Oliba, on va romandre fins a l'any 1995, quan s'inicià el pla de renovació del museu. L'antic edifici fou enderrocat i es construí un edifici de nova planta al mateix emplaçament conservant el perímetre de l'anterior, inaugurat el 18 de maig de 2002.
 |
| Vistes al campanar de la catedral des del museu |
El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades,
que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat
havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.
Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.
L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.
Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.
L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.
 |
| Vistes des del museu |
El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per
conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que
integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda
del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la
investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats
dirigits a involucrar a tota mena de públics.
Col·lecció
Les seccions, ordenades en sentit cronològic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la d'art romànic i art gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, l'art de la pell, l'orfebreria i la ceràmica.
Planta del soterrani: Arqueologia i lapidari. Ubicada al soterrani de l'edifici, conté obres des de la prehistòria fins a l'alta edat mitjana.
Es poden observar peces de ceràmica, pergamins, la col·lecció de
lapidaris i restes arqueològiques gregues, iberes, romanes i egípcies.
Actualment hi podem trobar l'exposició temporal:
Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV
L’art medieval és ple d’animals. Sols o bé acompanyats d’altres bèsties o d’humans; en escenes isolades o formant part de narracions més extenses; perfectament dibuixats, deformats o encaixats en un espai preestablert per a decorar-lo…, què hi fan tantes bèsties en capitells, retaules i objectes de tota mena? Què signifiquen? I com podem desxifrar-ho?
L’art
de l’edat mitjana va utilitzar els animals per a expressar visions del
món i de l’existència humana fortament marcades pel cristianisme, però
alhora arrelades en tradicions anteriors i exteriors a la cristiandat.
Les nombroses bèsties que figuren en les obres artístiques medievals,
per tant, no es poden interpretar d’una manera rígida, sinó que cal
fer-ho tenint presents una varietat de motius i contextos.
 |
| Biga del badaquí de Tost. Tallers de la seu d'Urgell, vers el 1220. Pintura al tremp i estuc amb colradura sobre fusta. |
La riquesa de les col·leccions del MEV permet il·lustrar diferents aspectes, modalitats i intencions d’aquesta abundant presència dels animals en l’art medieval, tot fent-nos més propera la manera de pensar i de viure dels homes i les dones de l’edat mitjana.
 |
| Plafó de paret d’un enteixinat. Castella, Valladolid o Burgos. 1386–1410. Tremp sobre fusta |
 |
| Fragment de teginat de sostre Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta. MEV 6008 |
 |
| Fragment de teginat de sostre Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta. MEV 6008 |
 |
| Fragment de teginat de sostre Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta. MEV 6008 |
Marededéu. Segon terç del segle XIV
 |
| Fragment del retaule dedicat a sant Miquel Arcàngel. Joan de Rua. 1483-1484. Provinent de l'església de Sant Miquel de Verdú (Urgell) Gòtic. Pintura al tremp sobre fusta. Dimensions 296,5 x 190,5 cm |
 |
| Boget amb drac- Catalunya, segles XIV-XV. Pintura al tremp sobre fusta. El drac és una de les bèsties mediavals més emblemàtiques |
 |
| Mestre de Glorieta. Segon quart de segle XV. Tremp sobre fusta. Compartiment del retaule de Mas Bondia: la Nativitat |
 |
| Mestre de Fonollosa, primera meitat del segle XV. Tremp sobre fusta. Cimera del retaule de Santa Coloma de Centelles: la Pentacosta |
 |
| Ossera. Últim quart del segle XIII. Pedra. 30 x 77 x 39 cm Provinent del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona) |
 |
| Plafó Baldaquí. Vall d'Aran o bisbat de Comenges. Darrer quart del segle XIII. Tremp sobre fusta. |
 |
| Pere Vall. 1405 i 1411. Tremp sobre fusta Cimera del retaule de Sant Vicent de Cardona |
 |
| Bestiari interactiu. Conté una selecció de vint-i-un animals explicats segons les seves al·legories morals. Les il·lustracions provenen de quatre dels bestiaris més luxosos de l’Edat Mitjana. |
 |
| Relleu amb lleó de Sant Marc. Segona meitat del segle XII |
 |
| Frontal d'altar de Santa Margarida de Vila-seca. Últim quart del segle XII |
 |
| Compartiment del retaule de sant Andreu de Gurb: el sant arrossegat per un cavall Lluís Borrassà (ca. 1360-1425) Barcelona, 1415-1418. Pintura al tremp sobre fusta. |
 |
| Relleu funerari: escut heràldic amb un cérvol Catalunya, primera meitat del segle XV. Pedra calcària |
 |
|
Fragment de cabiró del castell-palau de Santa
Coloma de Queralt amb el senyal dels Cabrera. |
 |
| Boget amb un drac Catalunya, segles XIV-XV. Pintura al tremp sobre fusta |
 |
| Del retaule de Sant Joanipol de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist Fragment: "Descensus ad inferos". Bernat Saulet. Sant Joan de les Abadesses 1341-1342. Alabastre esculpit, vitrificat i policromat. |
 |
Les Bèsties són vives! Els motius que expliquen la popularitat dels animals en la cultura medieval s’han mantingut vius fins als nostres dies. |
https://museuartmedieval.cat/mev/exposicions/besties
Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XI -XV).
Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XI -XV).
La col·lecció romànica
és la més extensa i preuada que permet fer un recorregut pels estils
romànics com el geometritzant, el 1200 i el gòtic lineal francès que va
inicialitzar l'art gòtic. Es poden veure pintures murals romàniques com
la de Osormort, Brull, Sescorts i de Santa Caterina de la Seu d'Urgell. A
més, hi ha una àmplia col·lecció de pintura sobre fusta, frontals d'altar com els de Sant Martí de Puigbò i el de Santa Margarida de Vilaseca i baldaquins com el de la Vall de Ribes i parts del de Tost. D'escultura romànica es poden veure talles de pedra i de fusta en les quals destaquen el Davallament de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i una col·lecció de marededéus.
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Martí del Brull. Mestre d'Osormort. Segon quart del segle XII. |
A la col·lecció de gòtic es pot veure des del gòtic lineal francès, passant per l'italogòtic o Trecento, fins al primer gòtic internacional. Destaquen en escultura la Marededéu de Boixadors i el Retaule de Sant Joan de les Abadesses de Bernat Saulet. Pel que fa a pintura, hi ha una col·lecció de retaules de Lluís Borrassà, el representant dels quals és el Retaule d'advocació franciscana, i de Ramon de Mur el Retaule de Guimerà.
Arqueologia
Arqueologia
La sala d’Arqueologia manté, tal com estava concebuda originàriament la col·lecció, la separació entre la sèrie de materials de la comarca d’Osona i el seu entorn immediat i la sèrie de col·leccions o peces excepcionals de diferents cultures mediterrànies (egípcia, fenícia, grega, etrusca, romana, àrab...). Ambdues sèries són exposades en paral·lel i de forma cronològica, des del neolític fins al món medieval.
 |
| Destrals. Bronze final III (900 - 700 aC) |
 |
| Mànec de punyal, aristol de llança, punta de llança, enformador. Bronze final III (900 - 700 aC) |
 |
| Mòmia i sarcòfag de Nadegaubastisred. Dinastia XXII (945 - 715 aC) |
Àmfora àtica de figures negres. Atribuïda al pintor de Saint Audries.
Grec, segona meitat del segle VI aC
Amulets romans i frascons
 |
Urna (ossari)
 |
| Pica |
Romànic
Sobresurten especialment els frontals d'altar del segle XII, els quals permeten seguir perfectament l'evolució estilística i iconogràfica de la pintura catalana d'aquesta època. L'escultura en fusta d'època romànica hi és molt ben representada tant des del punt de vista estilístic com iconogràfic. Sobresurt el grup escultòric del davallament romànic de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, considerat com l'obra mestra de la imatgeria catalana del segle XII.
Sobresurten especialment els frontals d'altar del segle XII, els quals permeten seguir perfectament l'evolució estilística i iconogràfica de la pintura catalana d'aquesta època. L'escultura en fusta d'època romànica hi és molt ben representada tant des del punt de vista estilístic com iconogràfic. Sobresurt el grup escultòric del davallament romànic de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, considerat com l'obra mestra de la imatgeria catalana del segle XII.
 |
| Davallament d'Erill la Vall. Mestre d'Erill. Primera meitat del segle XII |
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Sadurní d'Osormort Mestre d'Osormort Segon quart del segle XII |
 |
| Mènsula |
 |
| Lipsanoteques |
 |
| Lipsanoteca. Relicari de la Vera Creu. 1040 |
 |
| Maredeu del Castell de Solsona. Tallers de Solsona. Segona meitat del segle XII. |
 |
| Marededéu de la Rodona de Vic. Anònim. Últim quart del segle XII |
 |
| Majestat de Sant Boi de Lluçanès Anònim. Segona meitat del segle XII |
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Martí del Brull. Mestre d'Osormort. Segon quart del segle XII. Creu. Anònim. Segon quart del segle XII - tercer quart del segle XII i Marededéu de Santa Maria de Veciana. Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII |
 |
| Marededéu de Santa Maria de Veciana. Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII |
 |
| Crist majestat de Sant Bartomeu d'Igualada. Anònim. Tercer quart del segle XIII |
 |
| Altar de Santa Maria de Lluçà. Mestre de Lluçà. 1210-1220 |
 |
| Marededéu de Santa Fe de Segarra Anònim. Entre el segon i el tercer quart del s. XIII |
 |
| Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII |
 |
| Pintura mural amb l'escena del Sant Sopar. Anònim. 1242 - 1255 Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell |
 |
| Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist Sant Joan de les Abadesses, entre el 1341 i el 1342 (segle XIV) Alabastre, vidre i restes de policromia |
 |
| Marededéu de Boixadors. Anònim. 1350 - 1370 |
 |
| Detall d ela marededéu de Boixadors |
 |
| Crist. Anònim. Segona meitat del segle XIII |
 |
| Marededeu «Espona». Anònim. Segle XIII |
 |
| Majestat de Serrateix. Anònim. Segle XIV |
 |
| Frontal d'altar. Mare de Déu de Bellver de Cerdanya |
 |
| Predel·la del retaule de l'església de Santa Maria de Rubió Mestre de Rubió. Tercer quart del segle XIV |
 |
| Predel·la del retaule de l'església de Santa Maria de Rubió Mestre de Rubió. Tercer quart del segle XIV |
 |
| Compartiment d'un retaule amb la Mare de Déu i l'Infant i àngels músics de Jaume Cabrera Primer quart del segle XV |
 |
| Marededéu. Anònim. Segon terç del segle XIV Alabastre policromat |
 |
| Tríptic amb la Mare de Déu i l'Infant, santa Caterina i santa Eulàlia de Joan Mates. Últim quart del segle XIV - primer quart del segle XV |
 |
| Sant Joan Baptista. Anònim. Vers el 1400 Vori amb restes de policromia Al fons fragment d'un compartiment de retaule amb àngel músic. Jaume Cabrera (atribuït). Primer quart del segle XV |
 |
| Sant Joan Baptista. Anònim. Vers el 1400 Vori amb restes de policromia |
 |
| Retaule dedicat a sant Martí de Tours. Mestre de les Figures Anèmiques. Primera meitat del segle XV |
 |
| Marededéu de la Mercè |
 |
| Detall. Marededéu de la Mercè |
 |
| Creu monumental. Anònim. Vers el 1415 |
 |
| Vista general de la sala |
 |
| Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts. Tallers de Vic, segon quart del s. XII. Pintura al tremp sobre fusta d'alba. Provinent de l'església de Sant Llorenç Dosmunts. Rupit i Pruit (Osona) |
 |
| Frontal d'altar de Sant Pere de Ripoll. Anònim. Mitjan segle XII (Ornamentació de mitjan segle XIII) |
 |
| Frontal d'altar de la Mare de Déu del Coll. Anònim. Últim quart del segle XII |
 |
| Frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves. Anònim. Vers el 1187 |
 |
| Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers. Anònim. Primer quart del segle XIII |
 |
| Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII i la Marededéu de Santa Fe de Segarra Anònim. Entre el segon i el tercer quart del s. XIII |
 |
| Frontal d'altar de Sant Hilari de Vidrà. Anònim. Primera meitat del segle XIII |
 |
| Pesant les ànimes i Sant Pere i Sant Pau Laterals d'altar. Mestre de Soriguerola. Finals del segle XIII |
 |
| Frontal d'altar de Sant Cebrià de Cabanyes. Anònim. Segon quart del segle XIV |
 |
| Marededéu del Puig de França. Anònim. Alabastre. Segon quart del segle XIV |
 |
| Verònica amb la Santa Faç de Maria (Reliquiari ?) De Jaume Cabrera. Primer quart del segle XV |
 |
| Compartiment d'un retaule amb la Mare de Déu i l'Infant i àngels músics De Jaume Cabrera Primer quart del segle XV |
 |
| Retaule de Guimerà. Ramon de Mur. 1402 - 1412 |
 |
| Compartiments de la predel·la d'un retaule amb sant Miquel, sant Sebastià i el Salvador Lluís Borrassà 1416 - 1418 |
 |
| Fragment del retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida Lluís Borrassà Primer quart del segle XV |
 |
| Fragment del retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida Lluís Borrassà Primer quart del segle XV |
 |
| Retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida Lluís Borrassà. Primer quart del segle XV |
 |
| Retaule de Glorieta (sant Joan Evangelista, santa Llúcia i santa Bàrbara, de Ramon de Mur; retaule de la Verge de Glorieta i donant, del mestre de Glorieta, deixeble de Ramon de Mur). |
 |
| Retaule d'advocació franciscana. Lluís Borrassà 1414 - 1415 |
 |
| Retaule de Guimerà. Ramon de Mur. 1402 - 1412 |
 |
| Portes del retaule major de la Catedral de Vic Pere Oller 1420 - 1427 |
Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Permet avançar del primer gòtic internacional als primers humanistes del segon gòtic internacional fins al renaixement. Els autors sobre taula més representatius del segon gòtic internacional que es troben a la col·lecció del museu són Bernat Martorell, Jaume Huguet i Joan de Rua. En aquesta planta també es conserven una part de les col·leccions d'arts decoratives com la de teixit, indumentària i vidre. En la de teixit i indumentària litúrgica es poden veure vestits realitzats entre el segle IV i el segle xx, juntament amb altres obres i peces relacionades.
 |
| Retaule de santa Maria Magdalena de Perella. Bernat Martorell. 1437 - 1452 |
Compartiments d'un retaule
Bernat Martorell. 1427 - 1437
Bernat Martorell. 1427 - 1437
 |
| Compartiments d'un retaule Bernat Martorell. 1427 - 1437 |
 |
| Retaule de Santa Eulàlia de Pardines Bernat des Puig, Jaume Cirera. 1426 - 1442 |
 |
| Compartiment d’un retaule amb sant Pere Escola barcelonina, primera meitat del s. XV Pintura al tremp sobre fusta Provinent de l’església parroquial del Sant Pere de Torelló (Osona) |
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
 |
| Retaulet amb la Mare de Déu i sants. Jaume Huguet. 1460 - 1470 |
 |
| Grup del Sant Sepulcre. Anònim. Últim terç del segle XV |
 |
| Retaule dedicat a sant Llorenç Anònim. Segona meitat del segle XV |
 |
| Epifania. Mestre de Cervera. Darreries del segle XV |
 |
| Fragment de predel·la de retaule amb el Crist de la Pietat Antoni Marquès. 1506 - 1507 |
Renaixement
Al llarg dels primers decennis del segle XVI, els nostres pintors, de formació bàsicament gòtica, van renovar el seu llenguatge a partir de l'assimilació de models i elements de procedència o filiació flamenca, germànica i italiana. El taller que va protagonitzar la pintura a Vic va ser iniciat per Joan Gascó, d'origen navarrès, molt ben representat a la Sala XII.
 |
| Santa Bàrbara. Joan Gascó. 1516 |
 |
| Compartiment del retaule del monestir de Sant Joan de les Abadesses amb santa Llúcia. Joan Gascó, atribuït. 1505 |
 |
| Santa Faç. Joan Gascó. Vers el 1513 |
 |
| Part d’un retaule procedent de l’església de Sant Julià de Vilamirosa datat de l’any 1508. Atribuït a Joan Gascó, |
 |
| Calvari |
 |
| Tríptic. Calvari |
 |
| Mare de Déu i sant Joan. Anònim. Vers 1535 Prové de Santa Coloma de Centelles |
 |
| Cap d'alabastre. Damià Forment. Provinent del reial monestir de Santa Maria de Pobler |
 |
| Cap d'alabastre. Damià Forment. Provinent del reial monestir de Santa Maria de Pobler |
 |
| Ramon de Penyafort |
Planta segona: És on s'ubiquen la major part d'arts decoratives que es conserven al museu com arts de la pell, orfebreria, numismàtica, forja i ceràmica que ofereixen un recorregut per les diferents arts decoratives catalanes.
Forja
 |
| Porta ferrada. Segle XIII |
Orfebreria i metall
 |
| Encenser. Gòtic |
 |
| Encenser. Gòtic |
 |
| Encenser. Segle XIII |
 |
| Placa de coberta d'evangeliari amb un crucifix. Mitjan segle XIII |
Vidre
Premis i condecoracions
L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural «per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002
i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de
nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà».
Pàgina web oficial del MEV, Museu d'Art Medieval
- MEV, Museu d'Art Medieval a Instagram
- MEV, Museu d'Art Medieval a Facebook
- MEV, Museu d'Art Medieval a Twitter
- MEV, Museu d'Art Medieval - YouTube
Amb informació de la la web oficial de Museu d'Art Mediaval de Vic (MEV) i de Viquipèdia
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada