03.04.2023 Vic. La plaça Major, Sant Felip Neri, la Catedral de Sant Pere Apòstol..., el Temple romà.
04.04.2023 Sant Pere de Casserres, Tavèrnoles, Folgueroles, Vilanova de Sau, Taradell, Santa Eugènia de Berga.
05.04.2023 La Casa de la Ciutat, el Museu d'Art Medieval de Vic, Espinelves, Sant Sadurní d'Osormort, Folgueroles
05.04.2023 Especial: El MEV, Museu d'Art Medieval de Vic
El dia és curt per tantes coses que volem fer, veurem fins on arribem ...
De moment ens dirigim al MEV (Museu d’Art Medieval de Vic), pel camí ens trobem la casa el casa de la ciutat, amb els gegants i els elements festius de la ciutat (en Llucià i na Mercè, els Comtes d’Osona, l’Àliga, el Lleó, els Cavalls Cotoners ...). La Isabel insisteix que el gegant (Pubill) fa cara d'Artur Mas de jove, i si ella ho diu ..., va a missa.
El Conjunt de cases de la ciutat és una obra amb elements gòtics i barrocs de Vic.
Edifici de planta poligonal i cobert a diverses vessants com a resultat de les diferents etapes constructives. A l'antic edifici de planta quadrada, la Llotja, s'hi van anar annexionant les cases veïnes. Les façanes de la plaça del Pes, orientades al nord, consten de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta hi ha diversos portals rectangulars amb l'escut de la ciutat esculpit a la llinda, al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb escuts nobiliaris i sota teulada les obertures són més petites. La façana sud i oest segueixen el traçat itinerant que descriu el carrer de la Ciutat. La part oest presenta un eix de composició vertical amb dos portals rectangulars a la planta i diverses finestres al primer, tots amb escuts. A la planta de la part sud s'hi obre un ampli portal adovellat inscrit en un rectangle coronat per pinacles amb boles. Sobre la dovella central hi ha l'escut de la ciutat i un balconet cec, la resta conserva característiques semblants a la resta de l'edifici. Al sector de la plaça Major s'hi annexiona un cos format per una torre de planta quadrada amb un rellotge a la part superior i coronat per un penell.
Història
L'edifici de l'actual Casa de la Ciutat respon a l'ampliació de l'antiga Llotja,
edifici construït com a Consell de la Ciutat. En un principi constava
d'una construcció de planta baixa amb arcades obertes i amb una columna
central d'obra, del mestre Joan Colet. L'edifici es va ampliar amb la
compra de cases veïnes al segle XVI
per tal d'instal·lar-hi dependències destinades a pesar-hi el gra, a
taula de canvi i arxiu de la ciutat. El 1627 es van adquirir altres
cases fins a la desapareguda plaça de la Rosa i, el 1645, s'aconsegueix
la sortida a la plaça del Mercadal amb la compra de cases pagades al
preu de 1.400 lliures. A partir del segle xvii, la Casa de la Ciutat es modificà amb la remodelació a càrrec del tracista i llec carmelità Fra Josep de la Concepció, autor de les millors obres civils de l'època, entre les quals cal destacar el Palau del Virrei
a Barcelona. L'Ajuntament de Vic va ser projectat el 1670 i la seva
traça es conserva a l'Arxiu d'Arqueologia Catalana. Són remarcables la
sala del Consell, coberta amb cúpula, i el portal amb la llinda
sostinguda per cariàtides. La sala de la Columna va ser remodelada el
1890 quan s'hi instal·là la Galeria de Vigatans il·lustres. Entre 1673 i
1687, el mestre d'obres vigatà Josep Morató Pujol va intervenir en la
construcció i segurament en la direcció de les obres, en absència del
frare carmelità.
En trobem una bona representació dels gegants i bestiari del seguici de la ciutat
En Llucià i na Mercè són els gegants Pubills de la ciutat de Vic. En Llucià és l’estudiant de Vic, una figura històrica a la ciutat. Es diu Llucià en honor als antics patrons de la ciutat, Llucià i Marcià, substituïts per sant Miquel dels Sants al segle XVIII. Va vestit com l’estudiant de la dansa de l’espígol, que es balla per la Festa Major. Na Mercè es la pubilla vigatana. Porta el nom en honor de la patrona del barri. Va vestida de dansaire de sant Miquel de la dansa de l’espígol i és la parella d’en Llucià.
Tots dos són la parella de gegants de la dansa vigatana i, per tant, són els gegants pubills. La colla gegantera del carrer de la Riera va començar una campanya d’activitats per recollir fons i patrocinis de comerços i institucions de Vic per tal de poder assumir el cost econòmic de les noves figures.
Pubills de Vic
En Llucià i na Mercè són els gegants Pubills de la ciutat de Vic. En Llucià és l’estudiant de Vic, una figura històrica a la ciutat. Es diu Llucià en honor als antics patrons de la ciutat, Llucià i Marcià, substituïts per sant Miquel dels Sants al segle XVIII. Va vestit com l’estudiant de la dansa de l’espígol, que es balla per la Festa Major. Na Mercè es la pubilla vigatana. Porta el nom en honor de la patrona del barri. Va vestida de dansaire de sant Miquel de la dansa de l’espígol i és la parella d’en Llucià.
Tots dos són la parella de gegants de la dansa vigatana i, per tant, són els gegants pubills. La colla gegantera del carrer de la Riera va començar una campanya d’activitats per recollir fons i patrocinis de comerços i institucions de Vic per tal de poder assumir el cost econòmic de les noves figures.
 |
| En Llucià i na Mercè |
Comtes d’Osona
La primera notícia que tenim en document d’un gegant a Vic és de l’any 1658, concretament de la gegantessa, propietat de la confraria del gremi dels sastres de Vic. L’any 1664 apareix per primera vegada el gegant, associat a la confraria del gremi de traginers de Vic.
Segons mossèn Gudiol, el primer gegant a la ciutat va aparèixer l’any
1493, tot i que no s’ha trobat avui dia un document ferm que ho
demostri. No obstant, en altres poblacions similars era habitual que
primer arribés el gegant i unes dècades o segles més tard, la geganta,
fet que fa pensar que encara falta informació per trobar.
A la ciutat, durant molts segles, hi ha hagut dues parelles de
gegants: els de l’ajuntament i el gegant de la confraria de traginers i
la geganta de la confraria de sastres.
 |
| Comtes d’Osona |
Els gegants que veieu aquí exposats són de l’any 1862. Amb motiu de
la celebració de les festes de la canonització de Sant Miquel dels
Sants, patró d’aquesta ciutat, s’encarregà aquesta parella de gegants a
l’escultor barceloní José Galzeran. Van arribar vestits de moros i
anaren així fins l’any 1891. Llavors es van encarregar unes vestimentes
noves al dissenyador Josep Puig-Garí. Aquests vestits es van portar fins
l’any 1920, any en què els gegants van recuperar, durant una dècada, la
vestimenta moruna. L’any 1930 tornaren a anar vestits de comtes
d’Osona, vestimenta que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Aquests
gegants són portats pels geganters de la ciutat de Vic.
L’Àliga la podreu veure ballar a la processó de Corpus, com
antigament s’havia fet a la ciutat, per la Festa Major de Vic i cada 10
de Setembre.
L'àliga a Vic
L’existència d’una àliga a Vic data el 1619. Històricament l’Àliga presidia la processó de Corpus per obrir pas a la comitiva. Era un animalot de fusta, cartró i xarpallera que a més tirava focs artificials.
L’Àliga està relacionada amb l’apòstol i evangelista Sant Joan que la tenia com a símbol. A principis del s. XIX l’Àliga va desaparèixer i a l’any 2002 la ciutat de Vic, dintre dels actes de l’any Verdaguer, recuperà aquesta figura basada en un dibuix d’una àliga de la casulla del bisbe Bernat Calbó.
Es bicèfala, un dels caps representa l’autoritat civil i l’altre l’autoritat eclesiàstica.
 |
| L’Àliga |
El Lleó
L’any 2019, en el marc d’una investigació a fons de la imatgeria festiva que conforma el Seguici de Sant Miquel dels Sants, es va trobar un dibuix que data deñ 1664, el més antic del món que es conserva d’una peça festiva en un llibre de la confraria dels pellaires blanquers, «lo lleó».
L’any 1664 l’Ajuntament va convidar a la confraria a participar en el seguici que es va celebrar a la festa d’inaguració de la nova església de la Pietat, els pellaires blanquers encarregats de fer ballar el lleó, almenys des de principis del segle XVII, accepten participar a la festa amb aquesta figura, però a causa del mal estat de la figura decideixen fer-ne una de nova. Aquest document té una importància rellecant perquè esmenta les mides i el material de construcció de la figura i a més hi ha un dibuix del disseny que tècnicament en diem el «figurí» del lleó.
La presència d’un lleó al seguici de Vic va ser habitual entre 1601 i 1801.
El 2 de juliol de 2021 es va presentar a Vic el Lleó de la ciutat, la nova figura del Seguici de Sant Miquel dels Sants, creada al Taller d’Escultura Casserres. El Lleó no és una peça qualsevol de bestiari, és un animal considerat en la cultura universal com a fort i noble. Moltes civilitzacions l’anomenen com a «rei dels animals» i per aquest motiu se li atribueixen actituds de coratge i majestuositat. De fet, quan se’l representa en diverses ocasions apareix amb una corona, com és el cas de Vic. El lleó, a la vegada simbolitza la força i el poder, motiu pel que se’l pot trobar en molts escut i emblemes, com per exemple, en l’antic escut de la ciutat que llueix la façana de l’ajuntament, sota el rellotge.
No només s’incorporarà de nou la figura, sinó que s’estrena la comparsa de persones portadores que anirà a càrrec de l’Associació de Veïnes i veïns del barri del Remei.
Cavalls Cotoners
6 cavallets portats per nois i noies del Casal Claret. La música que
ballen “El ball de cavallets” ha estat composada per Ramon Redorta i
la coreografia és obra d’Isa Manaut. Van ser creats amb l’objectiu de
difondre la cultura popular, augmentar la participació juvenil dins els
actes culturals de la ciutat de Vic i afavorir la inclusió social en
aquestes activitats. Els principals destinataris del
projecte són els joves del Casal Claret, balladors i dinamitzadors de la
festa.
La indumentària que acompanya els cavallets està inspirada en els
tres colors de la Festa Major de Vic. Es van presentar en públic el
juliol del 2014, en el marc de la Xurriacada dels Països Catalans i
estan apadrinats pels cavallets cotoners de Palma (Mallorca).
S’utilitzen per la Festa Major de Vic.
Arribem al MEV, entrem i ens trobem una primera exposició (la temporal), Bèsties (brutal!) unes setanta set obres, seixanta nou del propi fons del museu, boníssimes de gran qualitat i interès. Hem tingut la gran sort de poder fer una visita guiada, molt ben feta, el guia molt ben documentat, s'explica molt bé, i a més hi posa passió.
 |
| Campanar romànic de la catedral de Vic |
Després la sala immersiva, per continuar amb la col·lecció d'art romànic i gòtic. Impressionant, quantitat i qualitat. Diuen que és està entre les tres millors col·leccions d'art medieval de món, i m'ho crec. De fet de pintura no mural romànica es la més nombrosa pel que fa a peces.
Ens ha passat el temps volant, tot i que al final hem hagut de seleccionar una mica l'obra o si no encara hi seriem.
Pujant de plantes la col·lecció de ceràmica, la de forja, la d'elements litúrgics, la tèxtil i d'indumentària litúrgica i la del vidre. Un supermuseu tant pel que fa a continent com pel contingut. Us el recomano!
 |
| MEV, Museu d’Art Medieval (El Museu Episcopal de Vic) |
MEV, Museu d’Art Medieval
L'edifici
Es
tracta d'un edifici compacte de geometria totalment irregular inspirat
en els grans palaus catalans d'època moderna. La seva estructura és
complexa, feta de perfils metàl·lics i formigó armat. La façana està
revestida amb un aplacat de pedra de Calders disposada en franges
horitzontals alternes, i a més incorpora diversos elements de l'antic
edifici del museu, com les finestres neogòtiques o els escuts. Les
obertures són escasses i estan situades de manera estratègica per
destacar des de l'interior elements singulars del barri antic de Vic. A
l'exterior destaquen els amples ràfecs de la coberta fets amb plaques
prefabricades de formigó armat. L'accés a l'edifici es realitza per la
plaça del Bisbe Oliba mitjançant unes escales que donen a un ampli
vestíbul de doble alçària i una gran escala amb barana de vidre.
 |
| Portada de l'església de Sant Vicenç de Malla Taller de Vic-Ripoll. Segona meitat del segle XII |
Història
En
l'origen del museu diocesà resulta indispensable la referència al
Cercle Literari (el Círcol) i a alguns dels homes que van animar aquesta
entitat cultural vigatana. Com a precedents a la iniciativa episcopal
cal esmentar l'exposició arqueològica-artística de Vic de 1868, la
creació d'una exposició de productes industrials amb vocació de
permanència a la seu del Círcol el 1877 i, molt especialment, la
creació, el 1879, per part de la mateixa entitat, d'un museu que destacà
pel seu fons d'antiguitats i que ja va permetre reunir algunes de les
joies de l'art romànic i gòtic que acabaran formant part de les
col·leccions diocesanes. Destacaren, com a animadors d'aquesta
iniciativa pionera en l'àmbit museístic, les figures del futur canonge
Jaume Collell, Antoni d'Espona, Joaquim d'Abadal i Francesc de Febrer,
entre d'altres. El 1888, davant l'èxit assolit per les col·leccions
artístiques exhibides pel bisbat a l'Exposició Universal de Barcelona,
atesa la voluntat del bisbe Josep Morgades d'impulsar un museu diocesà
artístic i arqueològic, i considerades les limitacions d'espai que
constrenyien el creixement i la disposició òptima dels fons del museu al
local del Círcol, bona part de les peces reunides per l'entitat van
passar al naixent MEV (llavors no anomenat així).
El museu fou inaugurat l'any 1891, instal·lat inicialment a les dependències del pis superior del claustre de la catedral. L'any 1949 el museu es traslladà a l'edifici del col·legi de Sant Josep, a la plaça de l'abat Oliba, on va romandre fins a l'any 1995, quan s'inicià el pla de renovació del museu. L'antic edifici fou enderrocat i es construí un edifici de nova planta al mateix emplaçament conservant el perímetre de l'anterior, inaugurat el 18 de maig de 2002.
 |
| Vistes al campanar de la catedral des del museu |
El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades,
que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat
havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.
Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.
L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.
Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.
L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.
 |
| Vistes des del museu |
El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per
conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que
integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda
del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la
investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats
dirigits a involucrar a tota mena de públics.
Col·lecció
Les seccions, ordenades en sentit cronològic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la d'art romànic i art gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, l'art de la pell, l'orfebreria i la ceràmica.
Planta del soterrani: Arqueologia i lapidari. Ubicada al soterrani de l'edifici, conté obres des de la prehistòria fins a l'alta edat mitjana.
Es poden observar peces de ceràmica, pergamins, la col·lecció de
lapidaris i restes arqueològiques gregues, iberes, romanes i egípcies.
Actualment hi podem trobar l'exposició temporal:
Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV
L’art medieval és ple d’animals. Sols o bé acompanyats d’altres bèsties o d’humans; en escenes isolades o formant part de narracions més extenses; perfectament dibuixats, deformats o encaixats en un espai preestablert per a decorar-lo…, què hi fan tantes bèsties en capitells, retaules i objectes de tota mena? Què signifiquen? I com podem desxifrar-ho?
L’art
de l’edat mitjana va utilitzar els animals per a expressar visions del
món i de l’existència humana fortament marcades pel cristianisme, però
alhora arrelades en tradicions anteriors i exteriors a la cristiandat.
Les nombroses bèsties que figuren en les obres artístiques medievals,
per tant, no es poden interpretar d’una manera rígida, sinó que cal
fer-ho tenint presents una varietat de motius i contextos.
 |
| Biga del badaquí de Tost. Tallers de la seu d'Urgell, vers el 1220. Pintura al tremp i estuc amb colradura sobre fusta. |
La riquesa de les col·leccions del MEV permet il·lustrar diferents aspectes, modalitats i intencions d’aquesta abundant presència dels animals en l’art medieval, tot fent-nos més propera la manera de pensar i de viure dels homes i les dones de l’edat mitjana.
 |
| Plafó de paret d’un enteixinat. Castella, Valladolid o Burgos. 1386–1410. Tremp sobre fusta |
 |
| Fragment de teginat de sostre Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta. MEV 6008 |
 |
| Fragment de teginat de sostre Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta. MEV 6008 |
 |
| Fragment de teginat de sostre Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta. MEV 6008 |
Marededéu. Segon terç del segle XIV
 |
| Fragment del retaule dedicat a sant Miquel Arcàngel. Joan de Rua. 1483-1484. Provinent de l'església de Sant Miquel de Verdú (Urgell) Gòtic. Pintura al tremp sobre fusta. Dimensions 296,5 x 190,5 cm |
 |
| Boget amb drac- Catalunya, segles XIV-XV. Pintura al tremp sobre fusta. El drac és una de les bèsties mediavals més emblemàtiques |
 |
| Mestre de Glorieta. Segon quart de segle XV. Tremp sobre fusta. Compartiment del retaule de Mas Bondia: la Nativitat |
 |
| Mestre de Fonollosa, primera meitat del segle XV. Tremp sobre fusta. Cimera del retaule de Santa Coloma de Centelles: la Pentacosta |
 |
| Ossera. Últim quart del segle XIII. Pedra. 30 x 77 x 39 cm Provinent del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona) |
 |
| Plafó Baldaquí. Vall d'Aran o bisbat de Comenges. Darrer quart del segle XIII. Tremp sobre fusta. |
 |
| Pere Vall. 1405 i 1411. Tremp sobre fusta Cimera del retaule de Sant Vicent de Cardona |
 |
| Bestiari interactiu. Conté una selecció de vint-i-un animals explicats segons les seves al·legories morals. Les il·lustracions provenen de quatre dels bestiaris més luxosos de l’Edat Mitjana. |
 |
| Relleu amb lleó de Sant Marc. Segona meitat del segle XII |
 |
| Frontal d'altar de Santa Margarida de Vila-seca. Últim quart del segle XII |
 |
| Compartiment del retaule de sant Andreu de Gurb: el sant arrossegat per un cavall Lluís Borrassà (ca. 1360-1425) Barcelona, 1415-1418. Pintura al tremp sobre fusta. |
 |
| Relleu funerari: escut heràldic amb un cérvol Catalunya, primera meitat del segle XV. Pedra calcària |
 |
|
Fragment de cabiró del castell-palau de Santa
Coloma de Queralt amb el senyal dels Cabrera. |
 |
| Boget amb un drac Catalunya, segles XIV-XV. Pintura al tremp sobre fusta |
 |
| Del retaule de Sant Joanipol de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist Fragment: "Descensus ad inferos". Bernat Saulet. Sant Joan de les Abadesses 1341-1342. Alabastre esculpit, vitrificat i policromat. |
 |
Les Bèsties són vives! Els motius que expliquen la popularitat dels animals en la cultura medieval s’han mantingut vius fins als nostres dies. |
https://museuartmedieval.cat/mev/exposicions/besties
Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XI -XV).
Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XI -XV).
La col·lecció romànica
és la més extensa i preuada que permet fer un recorregut pels estils
romànics com el geometritzant, el 1200 i el gòtic lineal francès que va
inicialitzar l'art gòtic. Es poden veure pintures murals romàniques com
la de Osormort, Brull, Sescorts i de Santa Caterina de la Seu d'Urgell. A
més, hi ha una àmplia col·lecció de pintura sobre fusta, frontals d'altar com els de Sant Martí de Puigbò i el de Santa Margarida de Vilaseca i baldaquins com el de la Vall de Ribes i parts del de Tost. D'escultura romànica es poden veure talles de pedra i de fusta en les quals destaquen el Davallament de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i una col·lecció de marededéus.
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Martí del Brull. Mestre d'Osormort. Segon quart del segle XII. |
A la col·lecció de gòtic es pot veure des del gòtic lineal francès, passant per l'italogòtic o Trecento, fins al primer gòtic internacional. Destaquen en escultura la Marededéu de Boixadors i el Retaule de Sant Joan de les Abadesses de Bernat Saulet. Pel que fa a pintura, hi ha una col·lecció de retaules de Lluís Borrassà, el representant dels quals és el Retaule d'advocació franciscana, i de Ramon de Mur el Retaule de Guimerà.
Arqueologia
Arqueologia
La sala d’Arqueologia manté, tal com estava concebuda originàriament la col·lecció, la separació entre la sèrie de materials de la comarca d’Osona i el seu entorn immediat i la sèrie de col·leccions o peces excepcionals de diferents cultures mediterrànies (egípcia, fenícia, grega, etrusca, romana, àrab...). Ambdues sèries són exposades en paral·lel i de forma cronològica, des del neolític fins al món medieval.
 |
| Destrals. Bronze final III (900 - 700 aC) |
 |
| Mànec de punyal, aristol de llança, punta de llança, enformador. Bronze final III (900 - 700 aC) |
 |
| Mòmia i sarcòfag de Nadegaubastisred. Dinastia XXII (945 - 715 aC) |
Àmfora àtica de figures negres. Atribuïda al pintor de Saint Audries.
Grec, segona meitat del segle VI aC
Amulets romans i frascons
 |
Urna (ossari)
 |
| Pica |
Romànic
Sobresurten especialment els frontals d'altar del segle XII, els quals permeten seguir perfectament l'evolució estilística i iconogràfica de la pintura catalana d'aquesta època. L'escultura en fusta d'època romànica hi és molt ben representada tant des del punt de vista estilístic com iconogràfic. Sobresurt el grup escultòric del davallament romànic de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, considerat com l'obra mestra de la imatgeria catalana del segle XII.
Sobresurten especialment els frontals d'altar del segle XII, els quals permeten seguir perfectament l'evolució estilística i iconogràfica de la pintura catalana d'aquesta època. L'escultura en fusta d'època romànica hi és molt ben representada tant des del punt de vista estilístic com iconogràfic. Sobresurt el grup escultòric del davallament romànic de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, considerat com l'obra mestra de la imatgeria catalana del segle XII.
 |
| Davallament d'Erill la Vall. Mestre d'Erill. Primera meitat del segle XII |
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Sadurní d'Osormort Mestre d'Osormort Segon quart del segle XII |
 |
| Mènsula |
 |
| Lipsanoteques |
 |
| Lipsanoteca. Relicari de la Vera Creu. 1040 |
 |
| Maredeu del Castell de Solsona. Tallers de Solsona. Segona meitat del segle XII. |
 |
| Marededéu de la Rodona de Vic. Anònim. Últim quart del segle XII |
 |
| Majestat de Sant Boi de Lluçanès Anònim. Segona meitat del segle XII |
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Martí del Brull. Mestre d'Osormort. Segon quart del segle XII. Creu. Anònim. Segon quart del segle XII - tercer quart del segle XII i Marededéu de Santa Maria de Veciana. Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII |
 |
| Marededéu de Santa Maria de Veciana. Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII |
 |
| Crist majestat de Sant Bartomeu d'Igualada. Anònim. Tercer quart del segle XIII |
 |
| Altar de Santa Maria de Lluçà. Mestre de Lluçà. 1210-1220 |
 |
| Marededéu de Santa Fe de Segarra Anònim. Entre el segon i el tercer quart del s. XIII |
 |
| Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII |
 |
| Pintura mural amb l'escena del Sant Sopar. Anònim. 1242 - 1255 Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell |
 |
| Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist Sant Joan de les Abadesses, entre el 1341 i el 1342 (segle XIV) Alabastre, vidre i restes de policromia |
 |
| Marededéu de Boixadors. Anònim. 1350 - 1370 |
 |
| Detall d ela marededéu de Boixadors |
 |
| Crist. Anònim. Segona meitat del segle XIII |
 |
| Marededeu «Espona». Anònim. Segle XIII |
 |
| Majestat de Serrateix. Anònim. Segle XIV |
 |
| Frontal d'altar. Mare de Déu de Bellver de Cerdanya |
 |
| Predel·la del retaule de l'església de Santa Maria de Rubió Mestre de Rubió. Tercer quart del segle XIV |
 |
| Predel·la del retaule de l'església de Santa Maria de Rubió Mestre de Rubió. Tercer quart del segle XIV |
 |
| Compartiment d'un retaule amb la Mare de Déu i l'Infant i àngels músics de Jaume Cabrera Primer quart del segle XV |
 |
| Marededéu. Anònim. Segon terç del segle XIV Alabastre policromat |
 |
| Tríptic amb la Mare de Déu i l'Infant, santa Caterina i santa Eulàlia de Joan Mates. Últim quart del segle XIV - primer quart del segle XV |
 |
| Sant Joan Baptista. Anònim. Vers el 1400 Vori amb restes de policromia Al fons fragment d'un compartiment de retaule amb àngel músic. Jaume Cabrera (atribuït). Primer quart del segle XV |
 |
| Sant Joan Baptista. Anònim. Vers el 1400 Vori amb restes de policromia |
 |
| Retaule dedicat a sant Martí de Tours. Mestre de les Figures Anèmiques. Primera meitat del segle XV |
 |
| Marededéu de la Mercè |
 |
| Detall. Marededéu de la Mercè |
 |
| Creu monumental. Anònim. Vers el 1415 |
 |
| Vista general de la sala |
 |
| Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts. Tallers de Vic, segon quart del s. XII. Pintura al tremp sobre fusta d'alba. Provinent de l'església de Sant Llorenç Dosmunts. Rupit i Pruit (Osona) |
 |
| Frontal d'altar de Sant Pere de Ripoll. Anònim. Mitjan segle XII (Ornamentació de mitjan segle XIII) |
 |
| Frontal d'altar de la Mare de Déu del Coll. Anònim. Últim quart del segle XII |
 |
| Frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves. Anònim. Vers el 1187 |
 |
| Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers. Anònim. Primer quart del segle XIII |
 |
| Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès Anònim. Segon quart del segle XIII - tercer quart del segle XIII i la Marededéu de Santa Fe de Segarra Anònim. Entre el segon i el tercer quart del s. XIII |
 |
| Frontal d'altar de Sant Hilari de Vidrà. Anònim. Primera meitat del segle XIII |
 |
| Pesant les ànimes i Sant Pere i Sant Pau Laterals d'altar. Mestre de Soriguerola. Finals del segle XIII |
 |
| Frontal d'altar de Sant Cebrià de Cabanyes. Anònim. Segon quart del segle XIV |
 |
| Marededéu del Puig de França. Anònim. Alabastre. Segon quart del segle XIV |
 |
| Verònica amb la Santa Faç de Maria (Reliquiari ?) De Jaume Cabrera. Primer quart del segle XV |
 |
| Compartiment d'un retaule amb la Mare de Déu i l'Infant i àngels músics De Jaume Cabrera Primer quart del segle XV |
 |
| Retaule de Guimerà. Ramon de Mur. 1402 - 1412 |
 |
| Compartiments de la predel·la d'un retaule amb sant Miquel, sant Sebastià i el Salvador Lluís Borrassà 1416 - 1418 |
 |
| Fragment del retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida Lluís Borrassà Primer quart del segle XV |
 |
| Fragment del retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida Lluís Borrassà Primer quart del segle XV |
 |
| Retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida Lluís Borrassà. Primer quart del segle XV |
 |
| Retaule de Glorieta (sant Joan Evangelista, santa Llúcia i santa Bàrbara, de Ramon de Mur; retaule de la Verge de Glorieta i donant, del mestre de Glorieta, deixeble de Ramon de Mur). |
 |
| Retaule d'advocació franciscana. Lluís Borrassà 1414 - 1415 |
 |
| Retaule de Guimerà. Ramon de Mur. 1402 - 1412 |
 |
| Portes del retaule major de la Catedral de Vic Pere Oller 1420 - 1427 |
Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Permet avançar del primer gòtic internacional als primers humanistes del segon gòtic internacional fins al renaixement. Els autors sobre taula més representatius del segon gòtic internacional que es troben a la col·lecció del museu són Bernat Martorell, Jaume Huguet i Joan de Rua. En aquesta planta també es conserven una part de les col·leccions d'arts decoratives com la de teixit, indumentària i vidre. En la de teixit i indumentària litúrgica es poden veure vestits realitzats entre el segle IV i el segle xx, juntament amb altres obres i peces relacionades.
 |
| Retaule de santa Maria Magdalena de Perella. Bernat Martorell. 1437 - 1452 |
Compartiments d'un retaule
Bernat Martorell. 1427 - 1437
Bernat Martorell. 1427 - 1437
 |
| Compartiments d'un retaule Bernat Martorell. 1427 - 1437 |
 |
| Retaule de Santa Eulàlia de Pardines Bernat des Puig, Jaume Cirera. 1426 - 1442 |
 |
| Compartiment d’un retaule amb sant Pere Escola barcelonina, primera meitat del s. XV Pintura al tremp sobre fusta Provinent de l’església parroquial del Sant Pere de Torelló (Osona) |
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434
 |
| Retaule de Verdú. Jaume Ferrer II. 1432 - 1434 |
 |
| Retaulet amb la Mare de Déu i sants. Jaume Huguet. 1460 - 1470 |
 |
| Grup del Sant Sepulcre. Anònim. Últim terç del segle XV |
 |
| Retaule dedicat a sant Llorenç Anònim. Segona meitat del segle XV |
 |
| Epifania. Mestre de Cervera. Darreries del segle XV |
 |
| Fragment de predel·la de retaule amb el Crist de la Pietat Antoni Marquès. 1506 - 1507 |
Renaixement
Al llarg dels primers decennis del segle XVI, els nostres pintors, de formació bàsicament gòtica, van renovar el seu llenguatge a partir de l'assimilació de models i elements de procedència o filiació flamenca, germànica i italiana. El taller que va protagonitzar la pintura a Vic va ser iniciat per Joan Gascó, d'origen navarrès, molt ben representat a la Sala XII.
 |
| Santa Bàrbara. Joan Gascó. 1516 |
 |
| Compartiment del retaule del monestir de Sant Joan de les Abadesses amb santa Llúcia. Joan Gascó, atribuït. 1505 |
 |
| Santa Faç. Joan Gascó. Vers el 1513 |
 |
| Part d’un retaule procedent de l’església de Sant Julià de Vilamirosa datat de l’any 1508. Atribuït a Joan Gascó, |
 |
| Calvari |
 |
| Tríptic. Calvari |
 |
| Mare de Déu i sant Joan. Anònim. Vers 1535 Prové de Santa Coloma de Centelles |
 |
| Cap d'alabastre. Damià Forment. Provinent del reial monestir de Santa Maria de Pobler |
 |
| Cap d'alabastre. Damià Forment. Provinent del reial monestir de Santa Maria de Pobler |
 |
| Ramon de Penyafort |
Planta segona: És on s'ubiquen la major part d'arts decoratives que es conserven al museu com arts de la pell, orfebreria, numismàtica, forja i ceràmica que ofereixen un recorregut per les diferents arts decoratives catalanes.
Forja
 |
| Porta ferrada. Segle XIII |
Orfebreria i metall
 |
| Encenser. Gòtic |
 |
| Encenser. Gòtic |
 |
| Encenser. Segle XIII |
 |
| Placa de coberta d'evangeliari amb un crucifix. Mitjan segle XIII |
Vidre
Premis i condecoracions
L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural «per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002
i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de
nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà».
Pàgina web oficial del MEV, Museu d'Art Medieval
- MEV, Museu d'Art Medieval a Instagram
- MEV, Museu d'Art Medieval a Facebook
- MEV, Museu d'Art Medieval a Twitter
- MEV, Museu d'Art Medieval - YouTube
Una mica esgotats i amb la panxa buida, fem un mos i seguim. Sortint de
Vic per dirigir-nos a Espinelves, hem fet salat amb l'església, ja que
el mossèn està creuat i ha retirat les claus de l'ajuntament i
actualment l'Església de Sant Vicenç d'Espinelves no és visitable. En
fi, "con la iglesia hemos topado", mala sort, tot i que un tom per fora val la pena i el poble també, sempre que no estigui a vessar de gent que va a la recerca de l'avet per Nadal.
Espinelves
Espinelves és un municipi de la comarca d'Osona, dins la subcomarca de Les Guilleries, al límit amb la comarca de La Selva, però pertanyent a la província de Girona.
 |
| Espinelves |
Història
El 13 de gener de 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a Arbúcies.
Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l'endemà al matí,
sometents d'Espinelves i d'altres poblacions de l'entorn fessin una
emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i
va provocar que uns cinc-cents soldats borbònics fossin capturats,
mentre que la resta, malferits, van retrocedir fins a Hostalric. Poques jornades després, els presoners van ser restituïts a l'exèrcit de Felip V.
Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte
es va dirigir a Espinelves. Amb l'objectiu d'atemorir la població
civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i
la vila va ser saquejada i incendiada.
 |
| Sant Vicenç d'Espinelves |
L'església Sant Vicenç d'Espinelves
L'església
de Sant Vicenç és un edifici de dues naus, cadascuna d'elles amb un
absis semicircular i cobertes amb una volta de canó, amb una capella
lateral, que hi fou afegida més tardanament. El campanar de torre
disposa de tres pisos. Les arcuacions cegues dels dos pisos inferiors
del campanar, acaben amb caps esculpits i un fris de dents de serra que
evidencien que es tracta d'una obra de mitjans o finals del segle XII. Josep Puig i Cadafalch comprar aquest element amb el de Coaner, Sant Andreu de Llanars i Sant Jaume de Viladrover.
 |
| Frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves. Tallers de Vic. Vers el 1187 Pintura al tremp sobre fusta de roure. Dimensions: 87,5 x 147 x 8 cm. MEV 7 |
Al mig de la població d'Espinelves, a les Guilleries, destaca sobre un
promontori l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'una construcció de
dues naus orientades a llevant capçades per absis semicirculars. Al segle xi
és construí la nau principal i un segle més tard s'amplià amb la nau
adossada a migdia. Les dues naus són cobertes amb volta de canó i es
comuniquen a través d'una gran arcada que mutila l'arc toral de la nau
principal. Al costat nord, ja en època gòtica, s'hi afegí una capella
de planta quadrada i coberta d'aresta. Els absis presenten decoració
d'arcuacions. entre lesenes el central, i una finestra de doble
esqueixada a la part central. L'absidiola va ser totalment refeta en la
restauració que va servir també per a recuperar la portalada de la
primera nau, formada per dos arcs en degradació sobre impostes decorades
i arquivoltes
de motiu de soga trenada i escacats, que actualment queda a l'interior
del temple. L'accés actual també es realitza pel costat de migdia, per
una portalada molt similar a la primera. També és formada per arcs en
degradació sobre columnes amb capitells decorats.
El porxo de fusta que la precedeix respon a un afegit modern que no s'adiu amb la tipologia de romànic de la contrada. El campanar de planta quadrada pertany a la segona fase constructiva, dins del mateix romànic. És una torre de quatre pisos situada sobre la nau principal al costat de la façana de ponent, on es conserven les arcuacions amb mènsules decorades entre lesenes dibuixant els dos pendents de la teulada. Dos dels pisos del campanar presenten arcuacions amb mènsules esculpides amb caps sota el fris de dents de serra i lesenes cantoneres. El segon pis mostra una obertura d'arc de mig punt, el tercer finestra geminada amb columna i capitell mensuliforme i el superior dues obertures senzilles on s'allotgen les campanes, a cada costat. El conjunt és coronat per una teulada piramidal.
Al Museu Episcopal de Vic
es conserva el frontal d'altar conegut com de la Mare de Déu i els sis
profetes, provinent d'aquesta església, on es pot contemplar una
rèplica.
Història
Església advocada a Sant Vicenç. El terme i la parròquia són esmentats a la documentació de Sant Llorenç del Munt des del 943.
Gràcies a les reformes iniciades per la Diputació de Girona
l'any 1965 i represes el 1972, ha quedat aclarida l'estructura de
l'església i les successives reformes que s'exposen a continuació.
Al segle XI
es va construir la nau principal, iniciada per la capçalera. A l'acta
de consagració del 1187 se'ns dona notícia de la construcció d'una nova
nau, absis i campanar, dedicada a l'Apòstol Sant Jaume, realitzada a
finals del segle XII i a càrrec del diaca Aranau. Al segle XVI
es construí la capella
del nord amb nerviacions gòtiques i s'obrí un gran arc que suprimí les
antigues arcades i tallà l'arc toral de la nau principal. Quan es
construí la nau es traslladà el portal primitiu, columnes, capitells i
arquivolta, que ara tornen a estar al portal interior. L'absis de la nau
de Sant Jaume al segle XVI fou convertit en una capella rodona que
quedà al descobert en les últimes obres de restauració. El portal de
migdia del segle xii fou també construït amb elements de l'església anterior i actualment està força deteriorada.
 |
| Sant Vicenç d'Espinelves |
Després de la reforma, l'església ha quedat convertida en un notable exemple d'arquitectura romànica.
Amb informació de Viquipèdia
Sant Sadurní d'Osormort
Sant Sadurní d'Osormort és un municipi de la comarca d'Osona. Està situat a la vall de la riera Major, abans anomenada riera d'Osor, i envoltat de les poblacions de Viladrau, Espinelves, Vilanova de Sau, Folgueroles i Tavèrnoles. El terreny és, en la major part, forestal i de pastura.
L'Església de Sant Sadurní d'Osormort
Església de Sant Sadurní d'Osormort és una església d'estil romànic-llombard de Sant Sadurní d'Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d'interès local.
 |
| Sant Sadurní d'Osortmort |
Sant
Sadurní d'Osomort es troba al costat d'un gran mas i prop de la
carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm. L'església és de nau única de
volta de canó capçada per un absis
semicircular amb una finestra de doble esqueixada. A l'exterior,
presenta decoració d'arcuacions entre lesenes. Els murs laterals també
presenten ornamentació de tipus llombard. Al segle xii
s'amplià per ponent amb l'aditament d'un atri i el campanar de torre. A
l'interior, un ampli espai presbiteral separa l'absis de la nau on s'hi
obre una capella de planta quadrada gòtica al costat de tramuntana. Al
mur de migdia n'hi havia una altra de similar i la sagristia
però van ser enderrocades en la restauració dels anys 60. El portal
està obert sota la torre del campanar romànic, de planta rectangular amb
tres nivells de finestres, algunes de les quals són geminades. El
campanar que patí desperfectes amb els terratrèmols del segle XV presenta les obertures cegades i resta pendent de ser restaurat.
 |
| Pintures murals de l'absis de Sant Sadurní d'Osormort. Mestre d'Osormort (Tallers de Vic). Segon quart del segle XII. Dimensions 617 x 397 x 235 cm. MEV 9700 |
Al Museu Episcopal de Vic es conserven les pintures murals que decoraven l'absis del segon quart del segle XII.
A l'interior de l'església, al mur de migdia, hi ha dos fragments de l'antiga ara d'altar, avui substituïda per una altra de facció moderna. Degut al desgast, les inscripcions són gairebé il·legibles: ... PREBERE BOFILL / ... I SACERDOT IM / ... EDA SACERDOT ALE /GUILLEM AMB EL SEU FILL LLIO / SANCIUS / LUBMILLA / ... LEVITA. Pertanyen a l'ara romànica del segle XI, que es degué instal·lar a l'església al moment de la seva consagració. Prop de les restes de l'altar hi ha un baptisteri amb pintures de Llucià Costa i arquivoltes de Josep M. Pericas.
A l'interior de l'església, al mur de migdia, hi ha dos fragments de l'antiga ara d'altar, avui substituïda per una altra de facció moderna. Degut al desgast, les inscripcions són gairebé il·legibles: ... PREBERE BOFILL / ... I SACERDOT IM / ... EDA SACERDOT ALE /GUILLEM AMB EL SEU FILL LLIO / SANCIUS / LUBMILLA / ... LEVITA. Pertanyen a l'ara romànica del segle XI, que es degué instal·lar a l'església al moment de la seva consagració. Prop de les restes de l'altar hi ha un baptisteri amb pintures de Llucià Costa i arquivoltes de Josep M. Pericas.
Història
Al segle XVII s'hi afegiren les capelles laterals que convertiren el temple en una edificació de planta de creu llatina.
 |
| Sant Sadurní d'Osortmort |
Durant la Guerra Civil espanyola de 1936 es va destruir el retaule barroc de l'altar, sortint a la llum unes pintures murals de la primera meitat del segle XII, representant el Pantocràtor i escenes de la bíblia, de clara influència francesa amb figures estilitzades; es conserven en el Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'unes pintures que no mantenen els colors originals, ja que
van patir un incendi important en el transcurs de la Guerra
Civil(1936-39). Amb to de color enfosquit, es conserven dues bandes del
conjunt; la inferior i la central, mentre que la superior -on segurament
hi havia representada la mare de Déu en majestat- no s'ha conservat. La
banda inferior fa referència al llibre del Gènesi.
Els anys seixanta es va enderrocar la sagristia i la capella de migdia.
Sant Sadurní d'Osortmort a Viquipedia
Folgueroles
Hem tornat a Folgueroles amb la intenció d'anar a buscar la "famosa" coca de Folgueroles
La Coca de Folgueroles®, un pa de coca 100% natural i artesanal, sense
additius ni conservants entre altres productes artesans i naturals.
També hi podeu trobar a l'espai de degustació el racó per fer un àpat, on
podràs gaudir d’una selecció de productes de la millor qualitat
Lloc web: www.lacocadefolgueroles.com
Ara que ja tenim la coca de Folgueroles, corrents cap a Vic a veure si
encara trobem obert, el pa s'ha d'acompanyar d'alguna cosa, a més, marxar de Vic sense una llonganissa ..., seria un pecat dels grossos. Arribem a temps, pels pèls a la botiga de Casa Riera Ordeix al carrer Manlleu 24 de Vic. Visitar l'obrador ho deixem per la pròxima vegada. Sé
que val la pena, és l'únic que queda en tot Vic que encara treballa a l'antiga
manera i assecat natural en cambres de fusta.
Josep Riera i Font va fundar Casa Riera Ordeix el 25 de gener de 1852
Durant la segona meitat del segle XIX la Plana de Vic era testimoni de la modernització dels transports. Va ser en aquest context que Josep Riera i Font, originari de Vic, però resident a Barcelona, va iniciar el seu vincle amb la llonganissa. Va començar comercialitzant-la fins que la seva fascinació per aquest tradicional embotit el va portar a fundar Casa Riera Ordeix i a emprendre la seva elaboració.
Actualment, els seus productes es poden trobar a galeries tan emblemàtiques com les Harrods, a Londres, les Grande Epicerie, a París, així com les KaDeWe, a Berlín. També són presents a la cadena suïssa Globus i han viatjat fins a Holanda i a Hong Kong.
Lloc web: https://casarieraordeix.com
Segueix-los:
https://www.instagram.com/casarieraordeix
https://www.instagram.com/casarieraordeix
Obrador:
Amb informació d'Osona Turisme: https://osonaturisme.cat
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada