La Baronia de Sant Oïsme
La Baronia de Sant Oïsme és un nucli de població del municipi noguerenc de Camarasa. També forma part de la EMD de Fontllonga i Ametlla.
Situació i descripció
Fins al 1970 havia pertanyut a Fontllonga. Sant Oïsme és situat dalt un turó a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d'Àger. L'església parroquial, dedicada a Sant Bartomeu, és romànica dels segles XI-XII; prop seu s'alcen les restes de l'antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.
Fou municipi independent fins a mitjans del segle XIX quan s'integrà a Fontllonga. i posteriorment, Fontllonga i els seus agregats van ser annexionats al municipi de Camarasa.
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme
Castell de Sant Oïsme
Història
Documentada el 1095, quan Ermengol, net de Guillem I de Meià, va confirmar les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que havien estat donades pel seu avi abans del 1040. En diversos documents s'esmenta com a castell de Santa Eufèmia, nom que li donava una església més antiga que l'actual (es considera el topònim Sant Oïsme una corrupció del de Santa Eufèmia, el topònim primitiu). Quan Santa Eufèmia va perdre la parroquialitat, aquesta categoria va passar a Sant Bartomeu, que també la perdria al s. XVII.
En un document del 1099 s'esmenta el castell de Santa Eufèmia, que potser devia formar part del patrimoni de la família Meià. L'any 1193 ja no era domini de la branca principal d'aquesta família ni apareix entre els béns dels Cervera-Meià. El 1379 es tornen a tenir referències de l'indret en un document del rei Pere III on consta el castell de Sant Oïsme ("Sent Ohismia") situat a la baronia de Meià. L'any 1426, el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre les quals hi havia "Santa Sosimia", que s'identifica com Sant Oïsme. Sembla que Sant Oïsme seguí vicissituds ben diferents a la dels castells de la conca de Meià que foren inclosos en el marquesat de Camarasa. En desaparèixer els senyorius jurisdiccionals Sant Oïsme pertanyia al noble Sobies.
El topònim Sant Oïsme és una corrupció del de Santa Eufèmia.
La torre, que conserva una alçada de 14m, té a peu pla un diàmetre
intern de 270m i un gruix de murs de 1,5m, mentre que a la part superior
el gruix és de 1,13m. La porta es troba a 4m del terra interior i està
orientada al sud. Aquesta porta devia estar coberta amb un arc de mig punt.
El que es veu en l'actualitat és fruit de la restauració. A uns 8m hi
ha una altra porta de mida menor (70cm d'ample i 1,6m d'alt), oberta al
sud-oest, i també coberta amb un arc de mig punt, aquest original. Al
nord hi ha dues espitlleres,
una a 5m i l'altra a 8m de terra, que tenen unes dimensions de 1m per
80cm a la part interior. Actualment hi ha a l'interior de la torre una
escala metàl·lica que permet l'accés a la part superior i que fou
col·locada després de la restauració del conjunt. La torre està
construïda amb carreus rectangulars de mida mitjana units amb morter de calç.
A l'interior els carreus són més petits i menys treballats. A més de la
torre, al capdamunt de la roca on aquesta està ubicada, hi ha també
altres edificis pertanyents al castell. A la banda sud hi havia un
recinte de 4m per 3,5m de funció desconeguda. Abans de la restauració de
la torre es veia com aquest mur arrencava des d'ella. La planta pot
seguir-se amb facilitat.
Al nord, a uns 15,5m de distància de la torre, hi ha una paret
transversal amb una alçada d'uns 9m, una llargada de 5,4 metres i
1 metre d'amplada. Entre aquesta paret i la torre hi ha també restes de
murs laterals. A la paret transversal es poden observar una finestra
tapiada i dues portes de diferents mides. Aquesta construcció està feta
amb aparell irregular, de mida més petita. La torre i el recinte
meridional es poden datar al voltant del segle xi, mentre que la resta de construccions semblen baixmedievals. El conjunt castral es complementa amb una petita església romànica que als seus inicis degué ser la capella del castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada