Cubells
Església romànica de Santa Maria del Castell, té una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques del segle XIII.
L'església de Santa Maria està situada al punt més alt de la vila, i és l'únic element conservat de l'antic castell de Cubells que ocupava l'espai on avui s'obre la plaça. Al costat de tramuntana s'hi aixecà un nou temple i l'església romànica actuava d'atri. Amb la restauració s'ha segregat. Bastida al segle XIII, és un exponent del darrer romànic de "l'escola de Lleida". L'edifici originari, de dimensions reduïdes, és d'una nau i absis semicircular, el qual és precedit per un eixamplament de la nau a manera de tímid transsepte. El parament extern és decorat per una cornisa sobre mènsules que corre per sota del ràfec de la teulada. La nau, coberta amb volta de canó apuntada, sobre arcs torals, fou allargada pel costat de ponent l'any 1748, amb la construcció d'un cor sobreposat i l'obertura d'un senzill portal.
Tret d'algun detall ornamental de l'interior, la decoració escultòrica es concentra a la magnífica portada romànica del mur de migdia. Emmarcada en un cos sobresortint, rematat per una cornisa amb mènsules figurades, és formada per sis arquivoltes en degradació, l'última de les quals forma guardapols. Les arquivoltes, que descansen sobre sis parells de columnes monolítiques, compten amb uns motius temàtics i ornamentals que formen part dels repertoris emprats pels tallers lleidatans fins entrat el segle XIII: dents de serra, puntes de diamant, arquets entrellaçats, etc., si bé en aquest cas es dóna un predomini de l'entrellaçat, així com dels relleus baixos amb figuració. El fris continu, que subratlla la línia d'impostes i en el qual es perfilen una mena de capitells sobre dobles columnes, recull el joc ornamental entre temes figurats en relleu pla (amb ritmes reiterats i una certa simetria) i els esquemes vegetals estilitzats.
Cubells és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Marquesat. El poble és a la carena de la serra de Montclar,
que travessa el terme d'est a oest i s'estén des de l'alineació
muntanyosa que formen les serres Carbonera i de Boada, al nord, fins a
la ribera del Riu Sió, al sud, riu que en constitueix en gran part el límit meridional.
.
.
 |
| Cubells |
El castell de Cubells fou adquirit el 1050, juntament amb el de Camarasa, per Ramon Berenguer I a l'emir Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar de Larida i passà a formar part de la marca de Camarasa.
Llocs d'interès:
 |
| Portalada de Santa Maria del Castell |
 |
| Portalada de Santa Maria del Castell |
L'església de Santa Maria està situada al punt més alt de la vila, i és l'únic element conservat de l'antic castell de Cubells que ocupava l'espai on avui s'obre la plaça. Al costat de tramuntana s'hi aixecà un nou temple i l'església romànica actuava d'atri. Amb la restauració s'ha segregat. Bastida al segle XIII, és un exponent del darrer romànic de "l'escola de Lleida". L'edifici originari, de dimensions reduïdes, és d'una nau i absis semicircular, el qual és precedit per un eixamplament de la nau a manera de tímid transsepte. El parament extern és decorat per una cornisa sobre mènsules que corre per sota del ràfec de la teulada. La nau, coberta amb volta de canó apuntada, sobre arcs torals, fou allargada pel costat de ponent l'any 1748, amb la construcció d'un cor sobreposat i l'obertura d'un senzill portal.
 |
| Planta de Santa Maria del Castell |
Tret d'algun detall ornamental de l'interior, la decoració escultòrica es concentra a la magnífica portada romànica del mur de migdia. Emmarcada en un cos sobresortint, rematat per una cornisa amb mènsules figurades, és formada per sis arquivoltes en degradació, l'última de les quals forma guardapols. Les arquivoltes, que descansen sobre sis parells de columnes monolítiques, compten amb uns motius temàtics i ornamentals que formen part dels repertoris emprats pels tallers lleidatans fins entrat el segle XIII: dents de serra, puntes de diamant, arquets entrellaçats, etc., si bé en aquest cas es dóna un predomini de l'entrellaçat, així com dels relleus baixos amb figuració. El fris continu, que subratlla la línia d'impostes i en el qual es perfilen una mena de capitells sobre dobles columnes, recull el joc ornamental entre temes figurats en relleu pla (amb ritmes reiterats i una certa simetria) i els esquemes vegetals estilitzats.
L'exterior de l'edifici evidencia les reformes i ampliacions fetes a
mitjans de segle XVIII i XIX. De fet, l'antiga capella es va convertir
en un atri de l'església nova, bastida al segle XIX perpendicularment a
la nau romànica, fins que la restauració recent li ha retornat la seva
autonomia i la seva funció original. La portada és oberta al costat sud
de l'església, al mur de l'epístola corresponent al segon tram de la
nau. La porta, de fusta, és d'influència mudèjar.
La portada està formada per sis grups d'arquivoltes i la darrera forma
guardapols. El volum dels capitells és de forma conoide invertida i
generatriu còncava. El material emprat és la pedra sorrenca, poc
resistent a l'erosió, que s'ha mantingut fins ara gràcies a la
profunditat de les arcades. La temàtica és relativament escassa, però
molt rica en variants: ocells en variades actituds, figures humanes, la
figura d'un lleó... Molts dels temes zoomòrfics que es troben semblen
arribar de l'art del teixit, i del treball del guix, del qual els àrabs
del país eren excel·lents artistes. Es poden veure, per exemple, dues
serps que omplen les dues cares del capitell, entrecreuant els cossos i
caps a la part central superior i que semblen enfrontades en una lluita
ferotge.
D'aquesta capella prové la imatge gòtica d'alabastre de la Verge de la Llet, actualment guardada a la parròquia de Sant Pere.
 |
| Absis de Santa Maria del Castell |
L'església fou bastida al segle XIII com a capella del castell. Ampliada
per ponent el 1748, al segle XIX esdevingué un simple atri de
l'església nova, bastida perpendicularment a la nau romànica, i amb la
qual comunicava per un portal tapiat en la recent restauració.
- Eglésia de Santa Maria del Castell. Rutas con Historia
- Santa Maria del Castell de Cubells en Viquipèdia
- Santa Maria al Rostoll.Cat
- Santa Maria descarregar pdf de l'IEC
Capella romànica de Sant Miquel (segle XII), restaurada recentment i utilitzada com a local per a activitats socio-culturals.
.
.
 |
| Font: El bloc "Històries de Cubells" |
L'església de Sant Miquel es troba al vessant sud-est de turó sobre el
qual s'assenta el nucli històric de Cubells. A ponent abraça l'illa de
cases formada pel carrer de Solsdevila al nord i el carrer del Molí al
sud, i en les altres tres cares afronta amb la plaça de Sant Miquel, al
nord, i a la resta amb un espai ample a la confluència dels carrers del
Molí i de Sant Miquel, la qual cosa atorga visibilitat a la zona de la
capçalera.
Més informació:
- Capella romànica de Sant Miquel de Cubells. Viquipèdia
- Capella de Sant Miquel. Rutas con Historia
 |
| Absis de Sant Pere de Cubells |
L'església de Sant Pere s'emplaça al nord-est del nucli històric de
Cubells, a un centenar de metres de la part més elevada del turó,
actualment ocupat per l'església de Santa Maria del Castell de Cubells.
Es tracta d'un edifici aïllat, orientat d'est a oest i que afronta a
ponent amb el carrer de la Muralla (que envolta el nucli pel nord fins
que trenca cap al sud per anar a desembocar davant la façana barroca de
l'església), i a llevant, nord i sud amb el carrer de Sant Pere, que
envolta l'esperó on es dreça l'edifici. Consisteix en una església d'una
sola nau, suportada amb contraforts i capçada amb un absis semicircular a llevant; amb naus laterals, amb façana barroca a ponent i un campanar de planta de base quadrada sobre la part esquerra d'aquesta façana. Està fet amb aparell regular de carreus de gres ben escairats. La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec sobre una cornisa de pedra motllurada. En canvi, la coberta de l'absis és de lloses de pedra.
.
.
 |
| Façana sud de Sant Pere de Cubells |
 |
| Església parroquial Sant Pere de Cubells |
Més interessant resulta la façana de l'absis semicircular, rematada amb
arcuacions polilobulades d'estil gòtic, i tres obertures d'arc de mig
punt. La façana meridional conté la que havia estat la porta d'accés
principal fins al segle XVIII, emmarcada entre els dos contraforts
centrals, d'arc de mig punt de dovelles emmarcat amb un guardapols.
Damunt d'aquesta porta s'obre una fornícula
d'arc de mig punt, actualment buida. L'obertura de la porta està
tapiada amb obra de maó i de carreuons de pedra i arrebossada amb morter
de calç.
L'interior és resolt amb una volta de canó apuntada que recolza sobre mènsules amb motius estilitzats de regust mudèjar. Les capelles laterals són cobertes amb volta amb interessant traceria gòtica i s'obren entre els murs i els contraforts ben marcats a l'exterior. Les capelles de la banda de l'evangeli (la banda nord) són més altes, d'arcades més estilitzades i, en definitiva, d'un gòtic més avançat que les de l'epístola (la banda sud). Això queda palès a l'exterior, ja que al darrere dels contraforts s'observa la superposició que sembla que permeté ampliar les capelles laterals del nord i aixecar-les.
Conserva al seu interior diverses imatges de la Verge: la romànica de la Verge de l'Esperança, de fusta; i les gòtiques de la Verge del Colom, d'alabastre, i la de la Verge del Castell o Verge de la Llet, també d'alabastre, que prové de la capella del Castell.
- Institut Cartogràfic de Catalunya
- Sant Pere de Cubells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
- Sant Pere de Cubells en Rutas con Historia
La Torre de Fluvià
La Torre de Fluvià és un poble del municipi de Cubells, a la Noguera. Situat a 2,5 quilòmetres al sud-est de Cubells. El 2012 tenia una població de 126 habitants (el 1986, 60).
La Torre de Fluvià és un poble del municipi de Cubells, a la Noguera. Situat a 2,5 quilòmetres al sud-est de Cubells. El 2012 tenia una població de 126 habitants (el 1986, 60).
L'església, Sant Salvador de Torre de Fluvià, depèn de la parròquia de Cubells. Fa la festa major l'últim dissabte d'agost. A la Torre de Fluvià també hi ha una casa de turisme rural, anomenada Ca l'Adrià. L'últim dia de festa major es realitzen jocs per als més petits del poble.
Sant Salvador de Torre de Fluvià
L'església de Sant Salvador es troba al centre del petit nucli de la
Torre de Fluvià. Es tracta d'un edifici aïllat que consisteix en una
església d'una sola nau, orientada d'est a oest i amb una capella
rectangular adossada a la cara sud i un campanar d'espadanya
sobre la façana principal. L'església està emplaçada en el vessant sud
del turó, a cavall d'un fort desnivell, de manera que la façana nord, a
nivell de la plaça de Catalunya, que s'obre ben bé al centre del poble,
resulta de poca alçada. Des del carreró adjacent a la façana nord cal
descendir uns 3 m per unes escales per arribar al nivell del carrer de
l'Església, que mena directament a la porta. La façana sud i la capella
adjunta fonamenten a la part inferior del desnivell, a uns 4 m per sota
del nivell de circulació de l'església. Aquesta localització fa que
l'edifici, de poca grandària, es vegi ofegat a la banda nord i oest pels
edificis circumdants, mentre que a l'est i al sud ofereix visibilitat
completa. L'edifici està fet amb aparell irregular de carreus de gres de
mides diferents lligats amb morter de calç. La teulada és a doble
vessant, amb ràfec d'un nivell de teula i un de rajola plana.
 |
| Absis de l'església. Foto: Josep Maria Reñé Sera. Del Blog: L'encant de la Torre de Fluvià |
La façana principal, encarada a ponent, conté l'únic accés en forma de portalada d'arc de mig punt de dovelles, gairebé amagada entre el talús septentrional i els habitatges de la banda sud. En la dovella clau hi ha inscrita la data de '1706', que es considera la data fundacional de l'església, malgrat estigui bastida sobre un edifici anterior d'origen romànic. A sobre de la porta hi ha una senzilla finestra rectangular. Una cornisa convexa de pedra sense cap ornamentació marca la diferència entre el cos de la nau i l'espadanya, de coronament triangular i amb dos ulls d'arc de mig punt i un petit òcul a sobre. L'espadanya es dreça sobre un cos rectangular, també a doble vessant, que s'eleva sobre la resta de la nau. La capella que s'adossa a la nau a la cara meridional presenta dues petites obertures d'arc de mig punt i, a la capçalera, recta, només hi ha una petita espitllera. L'interior es troba totalment reformat.
Història
No es disposa de documentació històrica relativa al passat de l'església de Sant Salvador, de la qual només es pot afirmar amb seguretat que no tingué mai la categoria de parròquia sinó que depengué, com en l'actualitat, de la parròquia de Sant Pere de Cubells.
El poble de la Torre de Fluvià ha estat lligat històricament al lloc de
Cubells, juntament amb el qual formà part de del 1330 del marquesat de
Camarasa. És en aquest sentit que hi ha la suposició que l'església
s'alça sobre els fonaments d'un edifici anterior, probablement romànic.
L'església resultà força danyada durant la guerra civil de 1936-39 i fou reconstruïa posteriorment amb l'ajuda dels veïns del poble.
Font: Viquipèdia
Font: Viquipèdia
Més informació: Bloc sobre el poble
Montgai
Montgai és un municipi de la comarca de la Noguera. És al sud-est de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la riba del riu Sió. La seva estructura econòmica és agropecuària. Els cultius de regadiu aprofiten les aigües de les séquies del canal d'Urgell.
Montgai està format per dues entitats o nuclis de població separats entre ells uns 2 quilòmetres. A Montgai hi ha una església romànica, Santa Maria del Castell, d'una sola nau i amb absis semicircular. Cal destacar el campanar de Montgai per la seva altura de 40 metres i ser un dels campanars més vistosos de la comarca de la Noguera.
Història
Els primers documents coneguts que fan referència a Montgai es remunten a l'Edat Mitjana i, més concretament, al segle XI. En aquest moment, el territori limitava amb Al-Àndalus, dividida en nuclis polítics i militars anomenats taifes, i els comtats catalans. Així doncs, la península es trobava sota dominació musulmana des del segle VIII. No obstant, ens trobem en un moment en què els comtats duen a terme una expansió territorial que suposa la reconquesta del que s'anomenarà la Catalunya Nova. La culminació d'aquest procés es donarà amb les conquestes de Turtuixa al 1149, Larida al 1150 i Xibrana entre 1153 i 1154 (Tortosa, Lleida i Siurana, respectivament).
El castell de Montgai passà a mans de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, el 1050, després de ser entregat pel rei de Lleida, al-Muzaffar. El 1330, any que es va crear el Marquesat de Camarasa, la vila de Montgai n'entrà a formar part (anteriorment no apareixia com a jurisdicció pròpia, doncs formava part del terme de Cubells). El 1414, Jofre de la Becerola, secretari de la reina, rebé de Ferran d'Antequera Montgai, Cubells i Camarasa, que pertanyien a Ramon Berenguer de Fluvià, lloctinent de Jaume el Dissortat. Fins al 1721, pertanyia al corregiment de Lleida per passar després a l'alcaldia major de Balaguer.
El cas de Butsènit és diferent, doncs a l'Edat Mitjana no formava part del mateix terme ni de la mateixa jurisdicció que Montgai. Es té constància que, almenys des del 1084, ja formava part del Comtat d'Urgell fins la seva desaparició. El rei Ferran I, que va desposseir el seu competidor Jaume d'Urgell, va incorporar Butsènit a la Corona el 1413 fins que, el 1415, el Monestir de Poblet va comprar el poble.
Font:
Font:
Informació relacionada:
"Un carreró medieval es reinventa com a escenari artístic". La Vanguardia
"Lily Brik, la muralista rural que triomfa amb la mirada de dones fortes i tendres". La Vanguardia
"Un carreró medieval es reinventa com a escenari artístic". La Vanguardia
"Lily Brik, la muralista rural que triomfa amb la mirada de dones fortes i tendres". La Vanguardia
Butsènit
Butsènit d'Urgell és un poble situat a la ribera del riu Sió que pertany al municipi de Montgai, a la comarca de la Noguera. Està situat entre les poblacions de Montgai i Les Ventoses. Aquest últim poble pertany al municipi de Preixens. Té una població de 260 habitants (2005).
És l'església de Nostra Senyora de l'Assumpció, patrona del poble. Va ser construïda l'any 1748. És d'estil Neoclàssica. És un temple ampli amb un altar major, on hi ha una imatge d'una escultura moderna. És feta de pedra. Té un campanar adjacent del mateix material de l'edifici i un rellotge al front.
Església de Nostra Senyora de l’Assumpció
L'església de Butsènit, lleugerament aïllada de les cases del poble, és una obra de 1748 i d'estil barroc. No obstant, l'església apareix esmentada ja al segle XII sota el domini de la canònica d'Àger. És possible que sigui inclús anterior, del segle XI, moment en què es fa referència al castell de la població. El poble de Butsènit degué ser conquerit abans de 1084, any en què es té constància documental que en Ramon Gombau, cavaller d'Ermengol IV d'Urgell, va prendre el castell de Butsènit com a base per repoblar Penelles. El 1415 Poblet adquirí la plena jurisdicció del castell o poble de Butsènit.
 |
| Foto de la web de l'Ajuntament de Montgai |
L'interior destaca, sobretot, per la presència d'unes pintures d'estil barroc descobertes recentment. Es tracta d'una escena on apareixen representats l'arcàngel Sant Miquel, Sant Nicolau (patró de la localitat), Sant Antoni de Pàdua amb l'infant Jesús i Sant Joan de la Creu.
Les Ventoses
Les Ventoses, El poble se situa en un turó al marge dret del riu Sió, entre Butsènit i Pradell, als peus de la carretera LV-3025 que uneix Agramunt amb Balaguer. Part del seu terme és de secà i l'altra part és regada pel Canal d'Urgell.
Història
La primera referència documentada de les Ventoses data del 1131 fent referència expressa al castrum de Ventoses, probablement una masia situada al punt més alt del nucli, que dominaria l'antic camí. També aquest any Guerau II de Cabrera fa donació del castell de l'orde de l'Hospital, reservant-se la castlania del lloc.
A partir del segle XII es consolida un nucli urbà entorn del castell i s'estén cap a l'est, prenent com a eix un carrer que enllaça amb el camí principal. Els nombrosos portals construïts indiquen l'existència d'un perímetre murallat, que duraria fins al segle XVII.
Història
La primera referència documentada de les Ventoses data del 1131 fent referència expressa al castrum de Ventoses, probablement una masia situada al punt més alt del nucli, que dominaria l'antic camí. També aquest any Guerau II de Cabrera fa donació del castell de l'orde de l'Hospital, reservant-se la castlania del lloc.
A partir del segle XII es consolida un nucli urbà entorn del castell i s'estén cap a l'est, prenent com a eix un carrer que enllaça amb el camí principal. Els nombrosos portals construïts indiquen l'existència d'un perímetre murallat, que duraria fins al segle XVII.
L'església Sant Pere de les Ventoses
L'església parroquial de les Ventoses s'esmenta documentalment l'any 1179 en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l'abadia de Sant Pere d'Àger; segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l'«ecclesiam de Ventoses» amb totes les seves pertinences. No s'ha pogut ratificar encara el moment en el qual entrà a formar part de les vastes possessions de l'abadia. La pertinença a Àger està documentada també el 1648 en un llibre de sinodals on hi ha la llista de parròquies que configuraven l'arxiprestat de Sant Pere d'Àger. Posteriorment, el 1783-84 es menciona en un llibre de visites de l'arxiprestat, del qual en depengué fins al segle XIX.
Arquitectura
És un petit temple aïllat, d'una sola nau, orientat d'oest a est. L'edifici presenta un absis a la capçalera. A nord i a sud del cos principal, dues capelles laterals en sobresurten. La façana principal s'orienta a la plaça esmentada, amb campanar sobre la part dreta. Presenta fàbrica d'aparell regular, carreu de pedra sorrenca. Al portal d'entrada únicament destaca la llinda bisellada d'una sola peça amb la inscripció de la data 1730. Sobre aquesta llinda s'obre una petita fornícula, avui buida, d'arc de mig punt recte, protegida amb una cornisa triangular que crea l'efecte de frontó sobre la llinda. Sobre aquest frontó, dues filades de carreus més amunt, hi ha un ull de bou octogonal de la mateixa amplada que la fornícula.
El portal descrit i l'ull de bou defineixen un eix vertical a la façana que li atorga simetria. A la part dreta de la façana, s'aixeca el campanar, fet amb maons, de planta quadrada aixamfranada i amb obertures d'arc de mig punt a les quatre cares. També està fet amb maons un cos triangular sobrealçat que corona la part esquerra de la façana, on destaca una creu llatina amb tres esferes.
A partir del campanar i el sobrealçat frontal es desplega la teulada a doble vessant en sentit longitudinal amb ràfec simple i que desaigüen sobre els teulats de les capelles laterals. Aquesta teulada cobreix el cos central de l'edifici.
A la capçalera hi ha l'absis semicircular, un dels únics elements romànics que resten de les primitives estructures altmedievals i que s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. També es conserva de la primitiva estructura la part oriental dels murs perimetrals, en els quals destaca l'angle sud-est resolt amb un contrafort a l'estil d'edificis com el de Santa Maria del Castell de Cubells. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la part superior i al mur nord hi ha una renglera de forats rectangulars, traus de bastida, (dos rengles superposats alternativament a la meitat sud de l'absis) que articulen i donen certa plasticitat a l'aparell, de carreus regulars ben tallats i polits, disposats en filades uniformes i regulars com correspon a les formes constructives dels segles XII i XIII.
Les muralles
Envoltaven el nucli urbà amb finalitats defensives. El seu estat de conservació és acceptable, tot i que resulta difícil determinar quantes rehabilitacions s'hi han realitzat al llarg del temps o el grau d'elements originals que encara en formen part. En alguns punts, el morter de calç utilitzat per unir les pedres ha estat erosionat deixant buits i blocs solts.
Font: Viquipèdia
Pradell de Sió
El poble de Pradell de Sió o de la Baronia, o de la Baronessa, o simplement de Pradell te la seva església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció. És un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada amb arcs de mig punt. La teulada és de dos vessants i de teula, amb el carener paral·lel a la façana (Béns culturals d'interès local (BCIL) . El castell sofrí diverses reformes, fins que el 1738 fou convertit en residència. La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de maig.
El
terme municipal de Preixens, d'una extensió de 28,90 km², és a la vall
mitjana del Sió, al límit amb la comarca de l'Urgell. Continua
morfològicament la mateixa plana urgellesa regada pel canal d'Urgell.
Confronta a llevant amb Agramunt; a migdia, amb aquest mateix municipi i
amb Castellserà, ambdós de la comarca de d'Urgell; a ponent, amb
Montgai; al sector més septentrional, amb Foradada, i a tramuntana, amb
Artesa de Segre.
El municipi comprèn, a més del poble de Preixens, cap de municipi, els
de Pradell de Sió i les Ventoses, la quadra i el santuari de Gorga i el
despoblat de Mijanell. Algunes partides del terme són els Ofegats de
Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres,
Captermes, els Salobres, les Creus i el Clot del Segarret.
Castell de Pradell de Sió
El Castell de Pradell de Sió és un edifici amb elements gòtics de Pradell al municipi de Preixens (Noguera)
El conjunt arquitectònic que formen el castell i l'església de
l'Assumpció de Pradell de Sió està ubicat a la part alta d'aquest petit
nucli de població. Concretament, forma una illa entre el carrer del
Castell a l'oest i al nord, la plaça de l'Església al sud i la plaça de
l'Abadia a l'est. La façana meridional, bastida el segle xviii,
unifica i integra estilística i formalment els dos edificis, si bé des
del nord s'aprecia bé la diferència funcional de les dues construccions.
El castell o residència senyorial ocupa la part occidental del conjunt,
de forma aproximadament quadrada d'uns vint metres de costat, amb
l'accés principal a la façana oest i una teulada
a tres vessants que desaigua a oest, sud i est. Justament a l'est, una
terrassa de forma trapezoïdal (amb la base més ampla al sud, on
soluciona la distància entre el palau i l'església amb 5 merlets
simples). Aquesta terrassa en forma de falca permet que, a l'est,
l'edifici de l'església sigui traçat segons angles rectes, formant un
espai rectangular d'aproximadament deu metres d'amplada per vint metres
de llargada, amb la façana principal al sud.
El castell té la façana d'accés encarada a ponent, bastida, com tot el conjunt, amb aparell bastant regular de carreus de gres. Consta de planta baixa, un pis i golfes. La porta principal està emplaçada aproximadament al centre d'aquesta façana, amb arc rebaixat i muntants de carreus de pedra A la planta baixa només s'obren tres petites finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars que donen pas a tres balcons, el del centre sense voladís i els laterals amb una llosana de pedra amb la base motllurada. A les golfes s'obren tres petites finestres rectangulars. La façana es completa horitzontalment amb un ràfec a cinc nivells, tres de rajola (recta-obliqua-recta), un de teula i un altre de rajola recta.
La façana principal del conjunt, és la que queda encarada a migdia.
L'aparell regular de carreus de gres, com la de la façana d'accés, se
superposa aquí a una faixa de quatre o cinc filades de carreus més
gruixuts i notablement erosionats que evidencien una fase anterior.
Aquest aparell més primitiu s'assenta al sòl geològic. A l'altura del
pis noble del castell, en aquesta façana, hi ha dues finestres geminades
d'arc trevolat inserit en arc ogival. La part superior se soluciona de
la mateixa manera que la façana d'accés, amb un ràfec a 5 nivells. La
façana continua amb el mateix aparell regular fins a incloure la façana
principal de l'església, amb la qual cosa s'evidencia la
contemporaneïtat de la construcció d'ambdós edificis. S'hi soluciona la
continuïtat, a la zona de la terrassa, a l'altura de les golfes, amb un
parapet de 5 merlets rectangulars.
La façana principal de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció assoleix la mateixa alçada que la del castell, amb el mateix coronament amb ràfec a 5 nivells i el campanar a la banda dreta. La porta és senzilla, de pedra amb llinda plana o arc a nivell i motllura arrodonit. A sobre la porta s'hi situa un rosetó de petites dimensions decorat amb el mateix tipus de motllura que la porta. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, la qual cosa permet desaiguar a sud (com la teulada del castell) i a nord. El campanar és de base de planta quadrada, amb quatre obertures, amb arcs de mig punt a les quatre cares i rematat amb una cornisa de pedra decorada amb dentells rectangulars i triangulars. A sobre, la teulada a quatre vessants amb un ràfec a dos nivells de teula i rajola.
L'interior es resol amb cert regust neoclàssic, amb pilastres llises que sostenen una cornisa motllurada que separa les parets verticals de la volta de canó recta que cobreix l'espai interior en sentit longitudinal. A la capçalera, la volta recta dona lloc a una volta de quadrant d'esfera a la part superior, mentre que sota la cornisa, el pas de l'angle recte al cercle se soluciona amb sengles trompes cilíndriques. Tant aquestes trompes com la volta de quadrant d'esfera estan ornamentades amb petxines, més petites i de color ocre les de les trompes i de color rosat la de la volta. Sota aquesta volta i darrere de l'altar, un baldaquí de quatre columnes estriades amb capitells corintis cobreix una imatge exempta de la Mare de Déu amb els braços alçats cap al cel i dos àngels als seus peus. El baldaquí s'eleva sobre un pedestal de marbre groc i ricament decorat.
Història
El castell de Pradell de Sió, anomenat de Quermançó, està documentat des de l'any 1086 quan Guillem Bernat i la seva esposa en van fer donació a Santa Maria d'Urgell. Segons aquest document, el castell de Quermançó actuava com a fortalesa subsidiària del castell d'Artesa. En diverses escriptures del segle xii apareixen membres de la nissaga dels Pradell i malgrat que en la documentació no apareixen com a castlans, això no significa que no ho fossin.
Al 1365-70, el lloc de Pradell era d'Arnau Riussec i, anys més tard, n'era senyor Simó de Torres. Al segle xv la senyoria passà als Montlleó i al 1626 a Ramón de Margalef. Altres propietaris d'aquest castell van ser: Portolà Montlleó, Cardona, Alentorn, Ponts de Montsonís i Castellblanc.
L'edifici es va modificar molt al segle xv
i va ser de nou reformat l'any 1738, moment quan el castell es va
convertir en habitatge particular alhora que es va reconstruir
l'església sobre els fonaments de l'antic temple medieval. En aquesta
planificació s'integraren els dos edificis en un mateix conjunt
arquitectònic.
L'església primitiva de Pradell de Sió, que hom suposa d'estil romànic, aparegué per primera vegada esmentada a la documentació el 1172. Va pertànyer a la canònica de Sant Pere d'Àger fins al segle XIX.
Preixens
Preixens és un municipi de la comarca de la Noguera.
El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt. El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell. Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres, les Creus i el Clot del Segarret.
Preixens és un municipi de la comarca de la Noguera.
El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt. El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell. Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres, les Creus i el Clot del Segarret.
El terme comprèn el poble de Preixens, cap de municipi, els de Pradell de Sió i les Ventoses, la quadra i el santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell. Pels pobles del municipi passa una carretera local que procedent d’Agramunt es dirigeix cap a Balaguer. Una altra carretera local uneix el cap de municipi amb Castellserà i la C-53 entre Vilagrassa i Balaguer, vers el S, i amb la C-14 entre Tàrrega i Artesa de Segre, cap al N, carretera aquesta que passa a frec del límit nord-oriental del terme.
Castell d'origen islàmic, fou conquerit el 1070 per Ermengol IV després de l'ocupació de la vila d'Agramunt.
Destaca de la resta d'edificacions del nucli del petit poble de Preixens, situat a la vall mitjana del Sió. D'origen andalusí, seria una de les fortificacions aixecades a la conca del Sió que controlaven la via de comunicació Balaguer-Agramunt-Guissona.
Sembla que fou conquerit pel comte d'Urgell Ermengol IV
després d'haver ocupat Agramunt el 1070. Es documenta l'any 1172 en el
testament de Bertran de Preixens on s'indica que havia llegat a
l'església parroquial de Sant Pere de Preixens un molí dels que tenia «in castro de Perexenz».
El 1190, diversos membres de la família Anglesola atorgaren a Pere de
Preixens un solar, declarant que no podien escollir cap altre senyor i
els obligaven a tenir un home preparat sempre per a defensar el castell i
la vila amb les seves armes. És a dir, els Preixens eren feudataris
dels Anglesola. Hi ha nombrosos testimonis del llinatge dels Preixens
que arrelarien en la contrada a la darreria del segle XI o inici del XII
i serien castlans
del castell. Destaquen, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell (1167-95), un
altre Arnau de Preixens, abat de Poblet (1254-67) i Berenguer de
Preixens, esmentat en la «crònica» de Jaume I. El 1381, Preixens era del donzell Joan de Montcada.
El castell fou reformat considerablement al segle XVI i es convertí en
un casal senyorial d'estil renaixentista; posteriorment s'hi feren
altres obres de remodelatge i restauració configurant la fesomia actual.
És propietat particular de la família Pijuan.
Les restes del castell islàmic es troben fonamentalment a la cara nord,
molt amagades per les reformes posteriors; en les cotxeres actuals s'hi
troben reutilitzats els carreus de la fortificació islàmica. Els
vestigis visibles són una torre i un tram del pany vertical de la
muralla. La torre era de planta més o menys quadrada, de 5,09 m a la
cara nord, 5 m a la cara est i 0,93 m el tram visible de la cara oest.
El tram de muralla s'estén 9,20 m fins al punt on feia angle recte i
continuava direcció sud. Aquesta part està tapat per les cotxeres i no
es pot documentar. Es conserva força bé l'aparell constructiu de catorze
filades, tant a la muralla com a la torre, fetes de carreus de gres ben escairats i col·locats quasi arreu en sec.
A l'interior de la torre hi ha una cisterna de 2 m × 1,90 m de la qual és visible un tram d'uns tres metres de fondària. Construïda a base de carreus petits ben escairats, podria ser un pou de gel posterior a la torre islàmica.
Per les restes de l'estructura antiga del castell que han pervingut, es dataria al segle X
Castell de Preixens a Catalunya Medieval
Castell de Preixens a Viquipèdia
Sant Pere De Preixens
Edifici d'estil neoclàssic, bastit al segle XVIII suposadament en el mateix indret on hi havia l'anterior església d'època romànica. Es tracta d'un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada. La teulada és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.
L'accés a l'església és un arc de mig punt, emmarcat per un conjunt de grans dovelles resseguides per un guardapols que inclou l'escut situat al damunt.
La rehabilitació del seu entorn amb la construcció de dues places i la
seva proximitat al castell configuren un conjunt de gran bellesa
estètica.
Font:
Font:
Agramunt
Bé, a Agramunt només una parada de poc temps, se'ns fa tard, però la llepoleria ens obliga i com que en ve de pas. I seguim ...
Bé, a Agramunt només una parada de poc temps, se'ns fa tard, però la llepoleria ens obliga i com que en ve de pas. I seguim ...
 |
| Xocolata Jolonch - Torrons Vicens |
 |
| Zona alliberda |
 |
| La colza |
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada