Cubells
Església romànica de Santa Maria del Castell, té una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques del segle XIII.
L'església de Santa Maria està situada al punt més alt de la vila, i és l'únic element conservat de l'antic castell de Cubells que ocupava l'espai on avui s'obre la plaça. Al costat de tramuntana s'hi aixecà un nou temple i l'església romànica actuava d'atri. Amb la restauració s'ha segregat. Bastida al segle XIII, és un exponent del darrer romànic de "l'escola de Lleida". L'edifici originari, de dimensions reduïdes, és d'una nau i absis semicircular, el qual és precedit per un eixamplament de la nau a manera de tímid transsepte. El parament extern és decorat per una cornisa sobre mènsules que corre per sota del ràfec de la teulada. La nau, coberta amb volta de canó apuntada, sobre arcs torals, fou allargada pel costat de ponent l'any 1748, amb la construcció d'un cor sobreposat i l'obertura d'un senzill portal.
Tret d'algun detall ornamental de l'interior, la decoració escultòrica es concentra a la magnífica portada romànica del mur de migdia. Emmarcada en un cos sobresortint, rematat per una cornisa amb mènsules figurades, és formada per sis arquivoltes en degradació, l'última de les quals forma guardapols. Les arquivoltes, que descansen sobre sis parells de columnes monolítiques, compten amb uns motius temàtics i ornamentals que formen part dels repertoris emprats pels tallers lleidatans fins entrat el segle XIII: dents de serra, puntes de diamant, arquets entrellaçats, etc., si bé en aquest cas es dóna un predomini de l'entrellaçat, així com dels relleus baixos amb figuració. El fris continu, que subratlla la línia d'impostes i en el qual es perfilen una mena de capitells sobre dobles columnes, recull el joc ornamental entre temes figurats en relleu pla (amb ritmes reiterats i una certa simetria) i els esquemes vegetals estilitzats.
Cubells és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Marquesat. El poble és a la carena de la serra de Montclar,
que travessa el terme d'est a oest i s'estén des de l'alineació
muntanyosa que formen les serres Carbonera i de Boada, al nord, fins a
la ribera del Riu Sió, al sud, riu que en constitueix en gran part el límit meridional.
.
.
 |
| Cubells |
El castell de Cubells fou adquirit el 1050, juntament amb el de Camarasa, per Ramon Berenguer I a l'emir Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar de Larida i passà a formar part de la marca de Camarasa.
Llocs d'interès:
 |
| Portalada de Santa Maria del Castell |
 |
| Portalada de Santa Maria del Castell |
L'església de Santa Maria està situada al punt més alt de la vila, i és l'únic element conservat de l'antic castell de Cubells que ocupava l'espai on avui s'obre la plaça. Al costat de tramuntana s'hi aixecà un nou temple i l'església romànica actuava d'atri. Amb la restauració s'ha segregat. Bastida al segle XIII, és un exponent del darrer romànic de "l'escola de Lleida". L'edifici originari, de dimensions reduïdes, és d'una nau i absis semicircular, el qual és precedit per un eixamplament de la nau a manera de tímid transsepte. El parament extern és decorat per una cornisa sobre mènsules que corre per sota del ràfec de la teulada. La nau, coberta amb volta de canó apuntada, sobre arcs torals, fou allargada pel costat de ponent l'any 1748, amb la construcció d'un cor sobreposat i l'obertura d'un senzill portal.
 |
| Planta de Santa Maria del Castell |
Tret d'algun detall ornamental de l'interior, la decoració escultòrica es concentra a la magnífica portada romànica del mur de migdia. Emmarcada en un cos sobresortint, rematat per una cornisa amb mènsules figurades, és formada per sis arquivoltes en degradació, l'última de les quals forma guardapols. Les arquivoltes, que descansen sobre sis parells de columnes monolítiques, compten amb uns motius temàtics i ornamentals que formen part dels repertoris emprats pels tallers lleidatans fins entrat el segle XIII: dents de serra, puntes de diamant, arquets entrellaçats, etc., si bé en aquest cas es dóna un predomini de l'entrellaçat, així com dels relleus baixos amb figuració. El fris continu, que subratlla la línia d'impostes i en el qual es perfilen una mena de capitells sobre dobles columnes, recull el joc ornamental entre temes figurats en relleu pla (amb ritmes reiterats i una certa simetria) i els esquemes vegetals estilitzats.
L'exterior de l'edifici evidencia les reformes i ampliacions fetes a
mitjans de segle XVIII i XIX. De fet, l'antiga capella es va convertir
en un atri de l'església nova, bastida al segle XIX perpendicularment a
la nau romànica, fins que la restauració recent li ha retornat la seva
autonomia i la seva funció original. La portada és oberta al costat sud
de l'església, al mur de l'epístola corresponent al segon tram de la
nau. La porta, de fusta, és d'influència mudèjar.
La portada està formada per sis grups d'arquivoltes i la darrera forma
guardapols. El volum dels capitells és de forma conoide invertida i
generatriu còncava. El material emprat és la pedra sorrenca, poc
resistent a l'erosió, que s'ha mantingut fins ara gràcies a la
profunditat de les arcades. La temàtica és relativament escassa, però
molt rica en variants: ocells en variades actituds, figures humanes, la
figura d'un lleó... Molts dels temes zoomòrfics que es troben semblen
arribar de l'art del teixit, i del treball del guix, del qual els àrabs
del país eren excel·lents artistes. Es poden veure, per exemple, dues
serps que omplen les dues cares del capitell, entrecreuant els cossos i
caps a la part central superior i que semblen enfrontades en una lluita
ferotge.
D'aquesta capella prové la imatge gòtica d'alabastre de la Verge de la Llet, actualment guardada a la parròquia de Sant Pere.
 |
| Absis de Santa Maria del Castell |
L'església fou bastida al segle XIII com a capella del castell. Ampliada
per ponent el 1748, al segle XIX esdevingué un simple atri de
l'església nova, bastida perpendicularment a la nau romànica, i amb la
qual comunicava per un portal tapiat en la recent restauració.
- Eglésia de Santa Maria del Castell. Rutas con Historia
- Santa Maria del Castell de Cubells en Viquipèdia
- Santa Maria al Rostoll.Cat
- Santa Maria descarregar pdf de l'IEC
Capella romànica de Sant Miquel (segle XII), restaurada recentment i utilitzada com a local per a activitats socio-culturals.
.
.
 |
| Font: El bloc "Històries de Cubells" |
L'església de Sant Miquel es troba al vessant sud-est de turó sobre el
qual s'assenta el nucli històric de Cubells. A ponent abraça l'illa de
cases formada pel carrer de Solsdevila al nord i el carrer del Molí al
sud, i en les altres tres cares afronta amb la plaça de Sant Miquel, al
nord, i a la resta amb un espai ample a la confluència dels carrers del
Molí i de Sant Miquel, la qual cosa atorga visibilitat a la zona de la
capçalera.
Més informació:
- Capella romànica de Sant Miquel de Cubells. Viquipèdia
- Capella de Sant Miquel. Rutas con Historia
 |
| Absis de Sant Pere de Cubells |
L'església de Sant Pere s'emplaça al nord-est del nucli històric de
Cubells, a un centenar de metres de la part més elevada del turó,
actualment ocupat per l'església de Santa Maria del Castell de Cubells.
Es tracta d'un edifici aïllat, orientat d'est a oest i que afronta a
ponent amb el carrer de la Muralla (que envolta el nucli pel nord fins
que trenca cap al sud per anar a desembocar davant la façana barroca de
l'església), i a llevant, nord i sud amb el carrer de Sant Pere, que
envolta l'esperó on es dreça l'edifici. Consisteix en una església d'una
sola nau, suportada amb contraforts i capçada amb un absis semicircular a llevant; amb naus laterals, amb façana barroca a ponent i un campanar de planta de base quadrada sobre la part esquerra d'aquesta façana. Està fet amb aparell regular de carreus de gres ben escairats. La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec sobre una cornisa de pedra motllurada. En canvi, la coberta de l'absis és de lloses de pedra.
.
.
 |
| Façana sud de Sant Pere de Cubells |
 |
| Església parroquial Sant Pere de Cubells |
Més interessant resulta la façana de l'absis semicircular, rematada amb
arcuacions polilobulades d'estil gòtic, i tres obertures d'arc de mig
punt. La façana meridional conté la que havia estat la porta d'accés
principal fins al segle XVIII, emmarcada entre els dos contraforts
centrals, d'arc de mig punt de dovelles emmarcat amb un guardapols.
Damunt d'aquesta porta s'obre una fornícula
d'arc de mig punt, actualment buida. L'obertura de la porta està
tapiada amb obra de maó i de carreuons de pedra i arrebossada amb morter
de calç.
L'interior és resolt amb una volta de canó apuntada que recolza sobre mènsules amb motius estilitzats de regust mudèjar. Les capelles laterals són cobertes amb volta amb interessant traceria gòtica i s'obren entre els murs i els contraforts ben marcats a l'exterior. Les capelles de la banda de l'evangeli (la banda nord) són més altes, d'arcades més estilitzades i, en definitiva, d'un gòtic més avançat que les de l'epístola (la banda sud). Això queda palès a l'exterior, ja que al darrere dels contraforts s'observa la superposició que sembla que permeté ampliar les capelles laterals del nord i aixecar-les.
Conserva al seu interior diverses imatges de la Verge: la romànica de la Verge de l'Esperança, de fusta; i les gòtiques de la Verge del Colom, d'alabastre, i la de la Verge del Castell o Verge de la Llet, també d'alabastre, que prové de la capella del Castell.
- Institut Cartogràfic de Catalunya
- Sant Pere de Cubells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
- Sant Pere de Cubells en Rutas con Historia
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada