Sant Martí de Tous o simplement Tous és un municipi de la comarca de l'Anoia al límit de la Conca de Barberà i a deu quilòmetres de la capital de comarca, Igualada. A 1 de gener del 2021 registra una població de 1.245 habitants.
El nom del poble va ser Tous des de les primeres mencions del 960 fins al 1916, quan es va canviar perquè no coincidís amb el de Tous, a la Ribera Alta. 
El poble continua creixent al voltant del seu castell, com ha fet durant
més de mil anys. Encara es respira aquell ambient de poble, sense
deixar de banda l'evolució tecnològica dels darrers temps.
La cultura popular i el folklore perduren gràcies a l'esperit de la nostra gent. Així, es mantenen tradicions com el ball de faixes, les caramelles per la diada de Pasqua, els aplecs a Sentfores, les ballades de sardanes i sopars de germanor entre els veïns del poble.
Castell de Sant Martí de Tous
El Castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat, situat al poble de Sant Martí de Tous.
Història
Les primeres notícies documentals, que s'insereixen dins el fenomen repoblador de la vall de l'Anoia, són del segle x. L'Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l'any 960, el comte de Barcelona i Osona Borrell II donà a la seu de Vic el castell de Tous que l'hi havia pervingut per aprisió
dels seus pares, inclòs dins el terme del Castell de Montbui. L'any 978
es va confirmar aquesta donació per una butlla del papa Benet VII.
Al llarg del segle xi, la propietat de Tous restava dins el domini superior de la seu de Vic. En temps del bisbe Oliba (1017 - 1046), aquest cedí les fortaleses de Tous, Montbui i Ocelló a Guillem d'Oló (també dit de Mediona) qui l'encomanà a un castlà anomenat Bernat de Tous. Degut a les discussions sobre els límits jurisdiccionals del castell, l'any 1018 es promulgà una sentència que en definia l'extensió com també la del terme de la Roqueta, senyorejat per Hug de Cervelló, oncle de Bernat Sendred de Gurb-Queralt. L'any 1027, un altre litigi acabà amb dictamen a favor del bisbe de Vic, Oliba. El 1032, Guillem d'Oló feu testament abans d'anar a lluitar contra els sarraïns en el qual encomanava Tous a Ramon, fill de Bernat de Tous. El fill i successor d'aquest, Pere Ramon de Tous, apareix documentat del 1079 al 1095 i exercint com a senyor directe de tota la demarcació.
A principis del segle xii
Pere de Tous, fill de Pere Ramon de Tous, feu jurament de fidelitat al
bisbe de Vic, Ramon Gaufred (1109 - 1146). L'any 1172, consta que un
Ramon de Tous deté la castlania i l'any 1188 feu un acte de concòrdia
amb el bisbe de Vic, Ramon de Xetmar (1185 - 1194) sobre el feu del castell de Tous.
La continuïtat dels Tous com a castlans és palesa tot el segle XIII i
hi ha diversos homenatges de fidelitat al bisbat de Vic. Amb tot, el
predomini de la seu de Vic s'interrompé el 1318 en cedir el bisbe de Vic
el castell de Tous al rei Jaume II,
juntament amb els de Cucalla, Montbui i Ocelló. Els Tous, però,
mantindran el seu domini i l'any 1347 Bernat de Tous compra la plena
jurisdicció per la quantitat de 12.000 sous. Els seus successors l'empenyoraren al príncep Joan I
el 1386. La supremacia dels Tous acabà el 1423 quan vengueren el
castell als Perellós (Ponç de Perellós). L'any 1441 la propietat fou
venuda als Saplana i l'any 1505, Isabel Saplana la donà al monestir
badaloní de Sant Jeroni de la Murtra. Els monjos jerònims n'ostentaren
la jurisdicció total (civil, militar i econòmica) fins a les desamortitzacions,
el 1835. En compliment del decret de desamortització, el castell i les
seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins
fariners), van ser subhastats públicament i comprades per propietaris
privats successivament. Els darrers propietaris foren la familia Rojas
d'Igualada que el comprà l'any 1918.
Descripció
El castell es troba al cim d'un turó, a 455 metres d'altitud, dominant a
l'esquerra la riera de Tous. Tot i que ha estat reconstruït sense cap
preocupació arqueològica i adaptat per a un nou servei més aviat
residencial, es poden observar encara elements que permeten determinar
les seves característiques de fortalesa. És més sembla que els fonaments
de l'edifici actual en són els del primitiu.
De la torre emmerletada que es pot observar, hi ha la llegenda següent: "Dicc." Madoz, a mitjans del segle xix, "este castillo tiene una torre del tiempo de los árabes, capaz de contener bastante tropa; però fue incendiado y en parte destruido por los carlistas en 1838".
De la torre emmerletada que es pot observar, hi ha la llegenda següent: "Dicc." Madoz, a mitjans del segle xix, "este castillo tiene una torre del tiempo de los árabes, capaz de contener bastante tropa; però fue incendiado y en parte destruido por los carlistas en 1838".
Es tracta d'una construcció sòbria, de pedra i de morter, de la qual cal destacar a la planta baixa uns murs amb presència d'«opus spicatum», probablement procedents de la primitiva edificació.
L'edificació actual és bàsicament gòtica, amb moltes modificacions
posteriors i una restauració moderna. Cal destacar les finestres
coronelles (finestres altes i estretes, xapades per una o diverses
columnes primes de pedra sobre les quals descansen arcs de mig punt)
d'arc trilobulat, amb festejadors. També, els arcs de diafragma que es poden veure en diverses sales.
Església parroquial de Sant Martí de Tous
Àmplia construcció de la fi del segle xix d'una sola nau, beneïda el 1894 pel bisbe Morgades i bastida damunt d'una església gòtica,
de la qual només resten vestigis i que al seu torn fou construïda sobre
d'una capella romànica. El temple conserva un sarcòfag de pedra del
segle xiv,
amb una notable estàtua jacent que P. Català suposa que correspon a
Bernat de Tous, mort l'any 1355. Davant de la plaça trobem una creu de
terme gòtica.
El temple és de pedra, revestida. La façana és molt senzilla i tot ella bastant geomètrica. Té un rosetó decorat amb un vitrall d'aquest segle. Campanar de torre quadrada, té una finestra a cada costat i està coronat per una barana. Es conserven restes de l'antiga església gòtica, construïda al seu torn damunt d'una capella romànica.
Destaca dintre dels elements de l'església una finestra doble, polilobulada que actualment es troba tapiada dins d'un mur de l'església que alhora serveix de mur de la rectoria. Alguns murs de la façana i a ponent de l'actual església, són reaprofitats de l'antiga construcció gòtica.
Sarcòfag
De dos metres de llargada i uns tres pams d'alçada. La part inferior està compartimentada amb capelletes d'arc ogival, amb una figura cadascuna, no identificables. A la part superior hi ha l'estàtua jacent del senyor de Tous, amb indumentària de guerrer i un lleó als peus, vestit amb una cota de malla i un sabre a les mans. Hi ha divergències d'opinió sobre el personatge jacent. Podria ser el comte Martí Miró o, més probablement, Bernat de Tous, senyor del castell que morí l'any 1355, fou col·locat a l'antiga església parroquial i després traslladat a l'actual el 1895.
De dos metres de llargada i uns tres pams d'alçada. La part inferior està compartimentada amb capelletes d'arc ogival, amb una figura cadascuna, no identificables. A la part superior hi ha l'estàtua jacent del senyor de Tous, amb indumentària de guerrer i un lleó als peus, vestit amb una cota de malla i un sabre a les mans. Hi ha divergències d'opinió sobre el personatge jacent. Podria ser el comte Martí Miró o, més probablement, Bernat de Tous, senyor del castell que morí l'any 1355, fou col·locat a l'antiga església parroquial i després traslladat a l'actual el 1895.
Al costat del sarcòfag es conserven interessants elements rescatats de la comarca, com esteles sepulcrals de la Roqueta, pica baptismal de Fiol, etc.
Història
És una construcció de la fi del segle XIX, beneïda el 1894 pel bisbe Morgades i bastida damunt l'antiga església gòtica de la qual només resten vestigis. Aquesta fou enderrocada l'any 1893 i erigida el 1334. Fou construïda a càrrec dels feligresos i sota la vigilància del senyor Bernat de Tous. La primitiva parròquia és esmentada des de l'any 978, en una butlla del papa Benet al bisbe Fruià; la dependència parroquial passà del bisbat de Vic als jerònims des del 1539 -per butlla de Pau III- fins al 183
Festival de llegendes de Catalunya
Cal destacar: L'Apagada de Misteri, on tot el nucli antic apaga l'enllumenat i es vesteix d'espelmes que il·luminen un recorregut llegendari inquietant i misteriós que acaba amb la cremada de pors, neguits i angoixes de tots els seus visitants.
Racons de Llegenda, una activitat on hi ha un explicador de llegendes. 6 racons: Províncies de Catalunya, Països Catalans i Sant Martí de Tous.
Tous és Llegenda, espectacle de música, dansa i teatre amb
imatgeria popular que a través de les llegendes de la població ens
parlen de la importància de la conservació del patrimoni oral.
El poble també conserva el tradicional ball de faixes (Arxivat 2016-08-09 a Wayback Machine), que és ballat cada any per Festa Major i en altres actes importants del poble. Els ballaires van usant les seves faixes, agafant-les de diverses maneres, i finalment alcen un dels ballaires tot dient "Visca Sant Martí! Visca Catalunya!"
Font Viquipèdia
més info:
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada