dimarts, 23 de novembre del 2021

Seró: Espai Transmissor


Avui ens proposem fer quelcom diferent. Disposem de poques hores, per tant en lloc de donar voltes, preferim anar directament al gra.


Anem al peu del Pre-Pirineu per veure una mostra excepcional d’escultura megalítica antropomorfa. Ens dirigim a la comarca de la Noguera, a la localitat de Seró del municipi d’Artesa de Segre.

Tot agafant una drecera de la C-14 sense entrar a Artesa de Segre, passem per davant de Tudela i de Seró.

A banda de visitar l'interessant conjunt escultòric del neolític i l'Espai Transmissor, un espai de molt d'interès arquitectònic.


Seró

Seró és un poble del municipi noguerenc d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà.

Història

Hi ha documentat un Ramon Bernat de Seró acompanyant el comte Ermengol IV d'Urgell, l'any 1091, a la conquesta de Balaguer; el 1103 és documentat al costat del vescomte Guerau Ponç de Cabrera quan aquest portà a Solsona la despulla d'Ermengol V, el de Mollerussa. El 1109 Ramon i Ponç Bernat donaren a l'orde de l'Hospital unes masies del terme de Seró. El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç. A la segona meitat del segle XVI la senyoria del lloc era d'Onofre d'Alentorn i d'Oms i romangué en poder dels Alentorn almenys fins al segle XVIII. A la primeria del segle XVI el dit llinatge, senyor de Seró, participà en les lluites i les bandositats de nyerros i cadells. Els personatges més destacats foren, a part d'Onofre d'Alentorn, que fou diputat de la Generalitat (1593-96), Alexandre d'Alentorn i de Botella i Miquel d'Alentorn i d'Oms.


Durant la primera guerra carlina el castell fou escenari de diverses operacions. Tanmateix, el 1834 s'hi refugiaren els capitostos carlins Antoni Borges i Carles Alguaire, que amb els seus homes foren assetjats al castell per les forces del tinent coronel Joan Calvet. 


El poble de Seró es troba a llevant del municipi d'Artesa de Segre, a l'est de Tudela de Segre i prop del barranc del riu Senill. És centrat per l'antic castell de Seró, esmentat al segle XII, transformat en casal, i per l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als s. XVIII i XIX; aquesta conté l'antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603. El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l'antic terme de Seró, als peus del puig del Grealó i de la serra de la Força, hi ha el santuari de Santa Maria de Refet, on es pot veure la talla romànica de la Mare de Déu de Refet. Prop de Seró es troba una torre anomenada dels Moros.


La població de Seró es troba al punt quilomètric 5,5 de la carretera LV-3021. Aquesta carretera veïnal emana des del pk 98 de la C-14 o (Eix Tarragona-Andorra), a Montclar d'Urgell, fins al pk 109 del mateix eix.

Comencem per fer cinc cèntims del Jaciment arqueològic de Reguers de Seró.

Vista general de l'emplaçament del conjunt megalític. La troballa es va fer en unes obres per fer una rasa de conducció d'aigua del canal Segarra-Garrigues. Part del conjunt va ser malmés per les màquines d'excavació que s'aprecia perfectament en les imatges. Data 22 de febrer de 2007. Autor: Josep Giribet. Font: Viquipèdia



Túmul funerari de Reguers de Seró

El túmul funerari de Reguers de Seró va ser descobert l'any 2007 durant la construcció de la xarxa de reg Segarra-Garrigues a uns 7 kilòmetres d'Artesa de Segre municipi de la comarca de la Noguera. Les coordenades UTM són 31T 343991 4638706 i les cartesianes X: 343991.43, Y:4638706.43. Està situat a una altitud de 400 metres sobre el nivell del mar dins una explotació agropecuària. El monument es va construir sobre sediments terciaris i es va trobar segellat per al·luvions i graves quaternaris. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional com a monument històric i com a zona arqueològica. I va ser excavat entre el gener i l'abril del 2007 pel Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida.


Compta amb una única datació de les restes humanes per C14 que situen l'ús funerari del conjunt a l'entorn del 2879-2589 cal. ANE calibrat a 2 sigmes. Aquesta datació es correspon perfectament amb el conjunt de material moble recuperat a la intervenció. I està vinculada al grup arqueològic caracteritzat per la ceràmica campaniforme. 

Descripció

El megàlit és una cista constituïda per quatre grans lloses de gres decorades i envoltades per un túmul de pedres delimitat per una línia de pedres clavades. La cambra, de planta rectangular, tenia unes dimensions aproximades d'1’80m de llargada per 1’40m d'amplada, i presentava una orientació d'uns 280º en direcció oest, no conservava el sistema de cobriment.

Dibuixos dels frontals i els dorsos de les estàtues-menhirs de Seró, reutilitzades en la construcció del megàlit dels Reguers de Seró. Font Viquipèdia


Unicum dins el megalitisme català, peninsular i europeu. El conjunt presenta onze esteles anomenades de l'I al XI i que presenten les següents característiques:
  • Estela Seró I: es tracta d'una estela de dimensions en alçada, amplada i gruix (a partir d'ara només en números) de 225 x 115 x 20-30 cm. De calcarenita en forma d'U invertida, rectangular que es conserva gairebé sencera, que formava el costat sud de la cambra. Amb 7 o 8 bandes de xebrons en verticals les bandes externes d'aquests ressegueixen el contorn de la peça.

  • Estela Seró II: amb unes dimensions de 170 x 135 x 20 cm. De calcarenita en forma rectangular que no es conserva sencera. Construïa el costa est de la cambra i mostra talls per adequar la instal·lació. Conserva 9 bandes de xebrons verticals emmarcats en una banda llisa que recorre els laterals de l'estela i un motiu indeterminat al l'angle inferior esquerre tot això a la part frontal. Mentre que a la part dorsal conserva una decoració de forma reticular.
  • Estela Seró III: amb unes dimensions de 220 x 160 x 30 cm. De calcarenita amb forma trapezoïdal conservada amb una doble fractura i traces de cops pels quals es va trencar la figura. Forma el costat nord de la cambra. Es conserven 11 bandes de xebrons envoltats per una franja llisa.
  • Estela Seró IV: amb unes dimensions de 100 x 140 x 25 cm. De calcarenita de forma rectangular que no es conserva sencera. Construïa la part oest i era l'accés a la cambra. Decorat amb 9 bandes de xebrons envoltats d'una franja estreta al front i al dors una composició d'una gran franja i restes d'una retícula.
  • Estela Seró V: amb unes dimensions de 130 x 100 x 30 cm, és un fragment en calcarenita es troba in situ delimitant el túmul a l'extrem sud-occidental. Decorat amb una franja llisa en forma de cinturó amb un element rectangular al centre (interpretat com una civella) i una franja llisa que li dona una visió global en forma de T. També decorada a l'anvers amb xebrons.

  • Estela Seró VI: amb unes dimensions de 129 x 92 x 23 cm estela decorada de calcarenita de forma trapezoïdal. És un suport de l'àrea sud-occidental del cromlec. Decorat amb 6 bandes de xebrons verticals i un esquema decoratiu de franges llises.
  • Estela Seró VII: amb unes dimensions de 110 x 75 x 12 cm. És el suport més treballat del conjunt, amb motius acanalats. Feta en pedra sorrenca. Motius realitzats per abrasió.
  • Finalment les esteles Seró VIII de 77 x 55 x 17 cm. Seró IX 59 x 51 x 26 cm. Seró X de 81 x 56 x 20 cm i Seró XI de 74 x 56 x 21 cm. Formades de pedra sorrenca rectangular amb les superfícies ben treballades s'han considerat anicòniques.

Interpretació

Es desconeix el context arqueològic primigeni de les esteles els Reguers de Seró perquè foren recuperades en posició secundària. És per això que també desconeixem quin tipus de monument constituïen les esteles que van ser reutilitzades com a elements estructurals per construir el del megàlit. El sepulcre trobat, va ser objecte de saquejos i la cambra fou reblida i segellada intencionadament amb una aglomeració de pedres. Però podem dir, que l'excavació arqueològica d'aquest conjunt, ens permet registrar la construcció i l'ús d'un monument megalític, bastit amb antigues esteles que constituïen un altre conjunt monumental anterior. El material moble que s'ha trobat en nivells remoguts ens indica una datació del calcolític per relació dels materials: fragments de ceràmica campaniforme, un botó piramidal de petxina, diversos botons prismàtics d'os, una punta de sageta amb aletes i peduncle de sílex i unes 400 denes de petxina.


Els autors han interpretat els gravats de les esteles com a motius tèxtils relacionant les formes de zig-zag amb la representació de peces de vestir així com les representacions rectangulars com a peces de pell. I apunten a una relació del repertori iconogràfic amb les representacions d'aquesta cronologia que s'han estudiat a Catalunya, a la península Ibèrica i la resta d'Europa. Aquestes mostres amb signes gràfics compartits dins de l'actual Catalunya són molt evidents i serien una evidència de contactes amb les persones que ocupaven l'actual territori francès.

L'estatuària antropomorfa megalítica és un fenomen singular i emblemàtic del neolític final calcolític. Aquest fenomen té el seu màxim desenvolupament durant el III mil·lenni amb les representacions antropomorfes en gran format, ja gestades des de mitjan IV mil·lenni. Catalunya no havia estat mai una de les regions on el fenomen prenia caràcter propi; apareixia com una àrea marginal, pràcticament òrfena de qualsevol manifestació d'aquest tipus.


Museu

Conjunt escultòric del neolític
SERÓ: ESPAI TRANSMISSOR


Al museu Seró Espai Transmissor a Seró s'hi mostren les esteles i materials complementaris descoberts al jaciment. L'espai conserva i exposa les restes arqueològiques del monument megalític. El jaciment, trobat de manera inesperada, correspon a un dolmen pirinenc del III mil·lenni BC, tot i que en la seva construcció s'hi van utilitzar fragments de tres estàtues-menhirs més antigues, possiblement del neolític final, que han esdevingut una aportació excepcional en el món de la estatuària megalítica peninsular i europea. L'edifici del museu es troba al nucli de Seró, i és propietat de l'Ajuntament d'Artesa de Segre. El Museu de la Noguera és la institució museística que vetlla per la conservació de les restes, coordina el projecte pedagògic i en facilita la difusió i la investigació. Forma part de la ruta megalítica d'Europa.


L'altra estàtua-menhir (Seró C) és més petita (1,2 m) i presenta una tècnica decorativa diferent. No obstant, també s'hi reconeixen elements com un cinturó, una sivella, les cames i un possible baldric subjectant un objecte corbat. Sembla inspirada en els exemplars del Roergue (veure Museu de la Fenaille a Rodez) i l'Alt Llenguadoc.L'edifici va rebre el premi FAD d'Arquitectura 2013, el Premio de Arquitectura de Ladrillo 2011-2013 i el de la IX Bienal Iberoamericana de Arquitectura y urbanismo (Rosario 2014). Va ser una de les obres representants de Catalunya a la 14a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia (2014), i va ser protagonista d'una exposició a Basilea (Suïssa).


El dolmen pirinenc dels Reguers de Seró s'adscriu a una tipologia força coneguda en el conjunt del la vall del Segre, amb paral·lels propers com la Lloella del Llop (Vilanova de Meià, la Noguera).


Les estàtues-menhir, però, van més enllà. Han permès recuperar un conjunt de restes similars al Solsonès i zones properes: el Roc de la Mare de Déu (Riner), la Bassa del Boix (Llobera), Gangonells (Riner)...que permeten identificar la presència d'un grup escultòric singular, fins ara desconegut. La seva magnitud i les seves particularitats han fet possible, d'altra banda, incorporar-lo amb personalitat pròpia dins del panorama del megalitisme peninsular i europeu.





HORARIS I PREUS

Horaris

En dies laborables només s’admeten visites concertades (mínim 10 persones o satisfent l’import de 40€)

  • divendres mes d’agost 11h 12h 13h
  • dissabtes de març a octubre 11h 12h 13h 17h 18h
  • dissabtes de novembre a febrer 11h 12h 13h
  • diumenges festius i ponts laborables 11h 12h 13h

tancat els dilluns laborables, mes de gener, dilluns Pasqua i 25 i 26 de desembre


Preus
  • Entrada individual 5 euros
  • Entrada reduïda 4 euros (jubilats, estudiants i grups de 10 persones)
  • Entrada Escolar 1,5 euros
Per un mòdic preu podeu gaudir d'una experiència única de la mà d'una guia excepcional

L’Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d’arquitectura l’any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d’Arquitectura de Venècia de l’any 2014.  L’edifici, dissenyat per l’estudi d’arquitectura Toni Gironès, ha rebut la distinció ‘ex aequo’ juntament amb l’escola bàsica i secundària de Sever do Vouga (Portugal), de Pedro Domingos.

Noticies relacionades:

Toni Gironès

Arquitecte català nascut a Badalona. Titulat per l'Escola d’Arquitectura del Vallès el 1992, ha estat professor de projectes d’aquesta escola fins al 2005 i des de llavors és responsable d’ensenyament de la URV i de les assignatures de projectes i dibuix a l’Escola d’Arquitectura de Reus. Actiu des del 1993, la seva obra ha estat premiada en diferents ocasions, com el Premi FAD de l'any 2013, per l'Espai del Túmul de Seró, i publicada a diferents revistes especialitzades. Ha estat conferenciant en diferents col·legis professionals i professor convidat a les universitats de Rosario, Santa Fe, Posadas i Palermo (Argentina), Ferrara i Trieste (Itàlia), ETH-Zuric (Suïssa), Alacant (Espanya) i ETSAB, ESARQ i Ramón Llull de Barcelona (Catalunya).

Toni Gironès. Arquitecte
Estudi D'Arquitectura Toni Gironès
Toni Gironès a Instagram 

-.-

Una visió crítica del bloc:  Que puguin visitar-se els museus… Parlem de patrimoni

07.10.2013  Seró: les pedres dins la capsa
27.10.2013 La capsa de les pedres de Seró (I): el què
17.11.2013 La capsa de les pedres de Seró (i II): l’emperador va nu 

-.-


-.-

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada