El poble s’edificà a la segona meitat del segle XI. Estava tancat per dos portals i sorprèn la gran distància que hi ha entre l’església i la resta del poble.
Els romans van deixar-hi la seva empremta amb la fortificació d’època romana que més tard s’utilitzà en època medieval construint una torre sobre la base romana. Cal recordar que prop del poble, a Puigverd d’Agramunt es trobaren també restes d’una antiga vila romana. Així es creu que a la ribera del Sió hi hagué una important comunitat romana.
 |
| Clau de Sant Pere de Castellnou d'Ossó |
El poble ha tingut diferents noms: Castell LLiuró, Castellnou de Montfalcó, Castellnou d’Agramunt, Castellnou de Sió fins que finalment s’anomena Castellnou d’Ossó.
Vers el 1070 i després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell Ermengol IV es bastí l’església romànica de Sant Pere. El castell s’edificà al costat de la torre medieval de base romana Castell Lliuró. Lluís Santmartí, senyor del castell, el reformà l’any 1408 i a la fi de les senyories, l’any 1831, pertanyia al marquès de Dosaigües, que també era senyor del castell de Montfalcó d’Ossó.
Font: Web de l'Ajuntament d'Ossó de Sió
Molí del Marquès
Aquest edifici romànic del segle XIII era un antic molí hidràulic fariner. Té una estructura quadrada i té dos pisos. Havia servit també d’habitatge. Té dues portes d’accés, una de les quals permetia l’entrada a la casa. Sembla que també hi havia unes golfes.
Torre circular Romana
El castell de Castellnou d'Ossó o Castell Lliuró
Les ruïnes de la torre de Castellnou d'Ossó es troben al capdamunt d'un petit turó situat a la dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda a partir d'aquesta. És format per una estructura murada d'aparell ciclopi, de carreus encoixinats i ben escairats. Data del segle II a. de C. i és d’estil romà. Aquesta estructura en forma circular de 24 m de diàmetre i una porta al nord. Avui es conserva el semicercle oriental i una cantonada en angle recte de la zona d'accés. Al bell mig hi ha les ruïnes de la torre medieval, semblant a la torre d'Almenara. Només en resta la part inferior. Destaca el gran forat que s'obre a la cara est d'uns 2 metres. A l'interior, encara que sigui ruïnós, s'hi observa una volta semiesfèrica o una cúpula tapial i un ull de bou central per accedir originalment des del pis superior on hi devia haver-hi la porta d'accés original.
Història
El lloc de Castellnou fou un nucli fortificat des d'època romana, quan
devia servir per la vigilància de les poblacions ibèriques –els indòmits
ilergetes– de la conca del Sió i controlar la ruta d'Ilerda a Iesso. El terme fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d'Urgell.
Poc després de la conquesta es bastí la torre medieval sobre la base
d'una torre romana anomenada antigament Castell-Lliuró. Posteriorment es
degueren construir al costat de la torre les dependències pròpies d'un
castell. En el moment de la desamortització (1831) el lloc i castell de
Castellnou d'Ossó pertanyia al marquès de Dosaigües. El 2014 els propietaris, la família Llurba-Huguet va cedir-lo a l'ajuntament, perquè es pugui rehabilitar.
S'en va proposar un projecte de restauració així com de l'entorn,
perquè és un edifici romà de característiques úniques i sense paral·lels
coneguts a la península Ibèrica.
Informació relacionada:
2011 La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis
13.04.2014 Cedeixen la Torre Romana de Castellnou d’Ossó a les institucions
20.04.2017 Castellnou d’Ossó demana l’aval dels veïns per recuperar la torre romana
El patrimoni arqueològic de l'Urgell, situació actual i perspectives de futur
Sant Pere de Castellnou d'Ossó
Sant Pere de Castellnou d'Ossó és l'església parroquial del poble de Castellnou d'Ossó.
Edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d'una imposta. L'absis té una finestra de doble esqueixada i a ponent s'obre la portalada d'arc de mig punt ressaltat per dos arquivoltes suportades per les respectives columnetes amb capitells i bases absents de decoració i de gran simplicitat, influència de la portalada de Pelagalls (Segarra). La façana és coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls similar al d'Ossó de Sió. Al llarg de la nau exterior hi ha afegits tres contraforts a banda i banda amb un coronament bisellat que fan de suport a la volta de canó de la nau, la qual està molt deformada.
Els paraments de la façana presenten un aparell de carreus escodats disposats molt ordenadament, la qual cosa palesa una construcció tardana, datable al segle XIII.
A l'interior hi resta un sarcòfag
format per quatre peces: una caixa paral·lelepipèdica, amb decoració
figurativa en baix relleu; una tapa rectangular plana i dos peus en
forma d'arc triomfal. La decoració esculpida es reparteix entre la caixa
i els peus. Està força erosionada però deixa entreveure un estil
arcaïtzant i molt senzill. A la part frontal es veu una creu esgrafiada
dins un cercle, fent referència a un símbol. A l'esquerra apareix un
personatge que duu a la mà dreta una creu i a l'esquerra un ram de
flors. Es pot identificar amb un escolanet pel cap gros i el cos prim. A
la dreta de la creu hi ha tres personatges femenins vestits amb
faldilles llargues i un mocador al cap. Són identificades com un grup de
ploraneres, ja que porten una creu i estan desesperades. Els peus del
sarcòfag també tenen decoració esculpida amb figuració emmarcada per
pètals lanceolats al peu esquerra i amb una representació celestial amb
decoració de set cercles entrelligats al peu dret.
Notícies històriques
L'any 1279 l'església de Castellnou s'esmenta en les relacions d'esglésies i parròquies de la dècima papal recaptada al Bisbat d'Urgell. Posteriorment, l'any 1391 el rector de la parròquia de Castellnou pagà disset sous en la dècima col·lectada aquell any a la Diocesi urgellenca. Segons la visita canònica realitzada pel bisbe d'Urgell l'any 1515, l'església estava llavors en mal estat.
* M'agradaria deixar constància i expressar la gratitud per l'amabilitat del Salvador de Cal Finestres, que per cert, si aneu per la zona i voleu pernoctar, molt recomanable la Casa Rural Cal Finestres.
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada