Alcover és una vila i municipi a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de la serra de la Mussara. És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, el qual travessa també part del terme.
Convent de Santa Anna d'Alcover
El convent de Santa Anna, de frares franciscans, fou fundat l’any 1582 als afores d'Alcover, a tocar de la carretera de Mont-ral, a iniciativa de la mateixa vila i gràcies al impuls donat per l'arquebisbe Antoni Agustí. Es va situar a l'antiga ermita de Santa Anna amb una casa adossada. Van mantenir-se en aquell lloc fins que l’any 1647 va començar la construcció del nou convent que era ja acabat a fi de segle.
Malgrat patir una epidèmia de pesta l’any 1651, la comunitat va créixer fins assolir els vint-i-cinc frares a la meitat del segle XVIII. L’any 1822 el convent va resultar saquejat i incendiat pel que fou clausurat temporalment. L’exclaustració definitiva (1835) va dispersar els frares de la comunitat i el convent va passar a mans municipals, a partir d’aquell moment la casa va tenir diversos usos i finalment va caure en ruïna. Actualment està rehabilitat per a ús cultural i acull l'anomenat Convent de les Arts.
Convent d eles Arts: http://www.conventarts.cat/el-convent
A facebook: https://www.facebook.com/conventarts
A twitter: https://twitter.com/conventarts
Localtzació: https://goo.gl/maps/w9WqvdQVVbU2
Seguin per la TV-7041 en poc més de 20 minuts ens trobem a Mont-ral amb una altitud de altitud 888 msnm.
Mont-ral
 |
| Mont-ral |
Mont-ral és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Se situa a l'extrem occidental de la comarca, al vessant oriental de les Muntanyes de Prades.
 |
| Església de Sant Pere de Mont-Ral |
Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte
de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la
conquesta del castell de Siurana, les tropes catalanes que participaren
en aquesta conquesta, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, passaren
per Farena i Rojals l'any 1151. Després quedaren incorporades al comtat
de Prades en el moment de la seva constitució. Al començament del segle
XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle
XVIII, abans del decret de Nova Planta, pertanyien a la vegueria de
Montblanc.
Església de Sant Pere de Mont-Ral
 |
| Església de Sant Pere de Mont-Ral |
L'església parroquial de Mont-Ral es troba aïllada situant-se a la part més elevada del nucli. El conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses èpoques. S'inicià el segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular desviat de l'eix de la nau i diverses capelles d'època posterior, una de les quals amb volta de creueria gòtica. La coberta és de teula a dues vessants. La porta d'accés, situada a la façana sud, és d' arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradació. A la façana nord, al costat de l'absis, s'eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt. Té coberta piramidal. Dos gran contraforts consoliden, a la façana sud, L'obra és feta de carreus ben escairats.
Clau amb escuts. Casa forta de Mont-Ral. Al costat mateix de
l'església parroquial de Sant Pere. L'edifici es troba en molt mal estat.
Localització: https://goo.gl/maps/mk4Z1uCv8vn
Localització: https://goo.gl/maps/mk4Z1uCv8vn
El Bosquet
 |
| El Bosquet |
S'hi arriba des de Mont-ral, seguint la carretera de la Mussara. El Bosquet se situa sota la paret rocosa de Montllats i és format per una dotzena de cases d'arquitectura rural.
 |
| El Bosquet |
Localització: https://goo.gl/maps/zz7HnSbENDp
L'Aixàviga, o L'Aixàvega
 |
| L'Aixàvega |
L'Aixàviga, o L'Aixàvega, és una entitat de població del municipi de Mont-ral, Alt Camp.
 |
| Carrer major de L'Aixàvega |
Es troba al sud-oest del nucli urbà de Mont-ral. Té un sol carrer, amb
cases de pedra en bon estat de conservació; una d'elles, medieval, amb
portal adovellat i finestrals, fou residència d'estiu dels comtes de
Prades
 |
| Finestrals de la que fou residència d'estiu dels comtes de Prades |
 |
| Finestrals de la que fou residència d'estiu dels comtes de Prades |
Localització: https://goo.gl/maps/TDv249AMaf12
La Mussara
Curiosament he trobat pastures de vaques i cavalls, ni idea des de quan hi ha aquesta pràctica, si es cert que feia temps que no pujava a la Mussara mai n'hi havia vist. El fet de pensar que estem a aproximadament 1000 msnm i tot verd, fa recordar el Pirineu.
Localització: https://goo.gl/maps/zuk6yBrkouS2
La Febró
 |
| La Febró |
La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases.
L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d'interès
arquitectònic. Dins del seu terme hi trobem el Mas dels Frares, conegut des del segle XVI.
A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques
pertanyents a l'Edat de Bronze. S'han trobat també alguns sepulcres del
neolític.
Localització: https://goo.gl/maps/dLAbKoSP8JU2
Prades
 |
| Font renaixentista de la plaça Major |
Prades
és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és
conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que
caracteritza gran part dels seus edificis.
Historia:
Es creu que els àrabs van edificar-hi un castell, fortificat el 1090 a causa de l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès. Prades es va rendir abans del 1153. any en què totes les muntanyes de Prades eren en mans dels comtes catalans.
Li va ser concedida carta de població el 1159 per Ramon Berenguer IV. El 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que havia arribat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va nomenar-ne alcalde Pere de Déu el 1193. El 1200 ja disposava de mercat propi, cosa que demostra la importància del municipi.
El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença, així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Conca de Barberà i Alt Camp. A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, juntament amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant, al d'Empúries. El 1663, i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels Ducs de Medinaceli. Els drets senyorials van acabar el 1835, encara que els ducs de Medinaceli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.
Durant la Guerra dels Segadors, que enfrontà Catalunya amb Espanya, el comtat de Prades fou un important centre d'operacions bèl·liques. Com a conseqüència de la guerra foren enderrocats part de la muralla i del castell.
Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va ser ocupada pel capitost Montdedéu que derrotà els liberals de la vila i la va ocupar i incendiar el 30 d'agost de 1837. El 9 de setembre, a l'arribar la notícia a Reus, en va sortir una columna de soldats i van posar setge als carlins amb canons que portaven des de Tarragona. El 18 de setembre la columna tornà a Reus després d'haver entrat a la vila i haver posat foc a tot allò que restava per cremar. A la Segona guerra carlina la vila va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el "Nen de Prades” que va formar i va dirigir una partida de carlins i que va morir a Tortosa abans de complir els vint anys. El rector del poble, Ramon Tresserra, va ser també cap d'una partida carlina, i arribà al grau de comandant. Aixecà un escamot el 1872 i actuà fins al final de la guerra.
En aquesta vila va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.
Historia:
Es creu que els àrabs van edificar-hi un castell, fortificat el 1090 a causa de l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès. Prades es va rendir abans del 1153. any en què totes les muntanyes de Prades eren en mans dels comtes catalans.
 |
| Absis de la capella del castell, entitat supervivent amb més rellevància del conjunt |
Li va ser concedida carta de població el 1159 per Ramon Berenguer IV. El 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que havia arribat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va nomenar-ne alcalde Pere de Déu el 1193. El 1200 ja disposava de mercat propi, cosa que demostra la importància del municipi.
El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença, així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Conca de Barberà i Alt Camp. A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, juntament amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant, al d'Empúries. El 1663, i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels Ducs de Medinaceli. Els drets senyorials van acabar el 1835, encara que els ducs de Medinaceli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.
Durant la Guerra dels Segadors, que enfrontà Catalunya amb Espanya, el comtat de Prades fou un important centre d'operacions bèl·liques. Com a conseqüència de la guerra foren enderrocats part de la muralla i del castell.
Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va ser ocupada pel capitost Montdedéu que derrotà els liberals de la vila i la va ocupar i incendiar el 30 d'agost de 1837. El 9 de setembre, a l'arribar la notícia a Reus, en va sortir una columna de soldats i van posar setge als carlins amb canons que portaven des de Tarragona. El 18 de setembre la columna tornà a Reus després d'haver entrat a la vila i haver posat foc a tot allò que restava per cremar. A la Segona guerra carlina la vila va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el "Nen de Prades” que va formar i va dirigir una partida de carlins i que va morir a Tortosa abans de complir els vint anys. El rector del poble, Ramon Tresserra, va ser també cap d'una partida carlina, i arribà al grau de comandant. Aixecà un escamot el 1872 i actuà fins al final de la guerra.
En aquesta vila va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.
Font: Viquipèdia
Localització: hhttps://goo.gl/maps/EsnfGHABo1p
Recorregut
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada