Conesa
Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat.
El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la
comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el
de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu
interior.
L'existència de Conesa està documentada per primer cop amb la Carta de Poblament de 1043 per la que el comte Ramon Berenguer I atorga un territori a Bernat Seniofred amb la condició de construir-hi un castell de defensa.
Església parroquial de Santa Maria – Conesa
Església gòtica construïda
entre el 1335 i el 1347 pel mestre d’obres Guillem Pedrola de Guimerà.
És una església de nau única amb capelles laterals, absis pla i coberta
de teules. A les claus de volta s’hi pot veure la imatge de la Mare de
Déu amb el Nen Jesús i a l’altra l’escut de Catalunya.
.
Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor.
Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat.
 |
| Conesa. Portal de Sant Antoni |
 |
| Conesa |
L'existència de Conesa està documentada per primer cop amb la Carta de Poblament de 1043 per la que el comte Ramon Berenguer I atorga un territori a Bernat Seniofred amb la condició de construir-hi un castell de defensa.
Església parroquial de Santa Maria – Conesa
.
 |
| Mare de Déu amb el Nen Jesús |
Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor.
 |
| Savallà del Comtat |
Municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està ubicat a la part septentrional de la comarca, en un terreny molt accidentat, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs.
Savallà és una vila
sorgida en començar el mil·lenni. situat en un enclavament estratègic,
als vessant d'un tossal coronat pel castell dels comtes de Savallà, avui
força deteriorat. L'edifici fou bastit a la fi del segle XV i durant el
XVI, tal com ho palesen els seus finestrals de gòtic florit i
renaixentistes. Era la residència habitual dels Boixadors, comtes de
Savallà, fins al segle XVII. De la nissaga Boixadors cal destacar la
figura de Josep Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós.
L'església és d'estil barroc i dedicada a Sant Pere. Està ubicada damunt d'una romànica.
 |
| Castell de Savallà del Comtat residencia dels Boixadors comtes de Savallà |
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com Joan Antoni de Pacs
(Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític,
erudit i músic.
Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada,
cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de
Boixadors i de Rocabertí i Teresa de Pinós. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música al monestir de Montserrat i compongué
algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre
veus (1687).
Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la
ciutat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Nou Anys que va
establir el Duc de Vendôme el 1697. Va participar en la fundació de
l'Acadèmia dels Desconfiats, sent elegit el seu president. Amb la mort
de Carles II de Castella va abraçar la causa de l'Arxiduc Carles en la
Guerra de Successió Espanyola, participant en la defensa de Barcelona el
1706, el mateix any va ser nomenat governador de Mallorca eliminant
el domini borbònic de l'illa, mantenint-se en el càrrec fins al 1709.
Abandonà el càrrec el 1709, i, de bell nou a Barcelona, fou director de
la capella de música del Palau Reial. El 1711 acompanyà l’arxiduc
Carles a Viena i des d’allà, per encàrrec dels consellers de Barcelona,
portà a terme, sense èxit, gestions diplomàtiques per tal que les tropes
imperials no evacuessin Catalunya. Fou cavaller director de la capella
imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i
porta-segells del Consell Suprem de Flandes (1729-1740). A la mort de
l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.
Es va casar tres
vegades, la primera el 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí i
Safortesa, amb qui va tenir dotze fills, amb Xaviera von Berg, i amb
María Francisca Pérez. Els seus fills foren Maria Teresa de Boixadors i
Sureda de Sant Martì, Maria Gracia, Carles, Bernat Antoni, Joana,
Francesc, Tomàs, Josep, Maria Antònia, Joan Tomàs, Joan Francesc i
Josepa.
Savallà del Comtat >> https://ca.wikipedia.org/wiki/Savall%C3%A0_del_Comtat
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós >> https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Antoni_de_Boixadors_Pacs_i_de_Pin%C3%B3s
Acadèmia dels Desconfiats >> https://ca.wikipedia.org/wiki/Acad%C3%A8mia_dels_Desconfiats
Localització: https://goo.gl/maps/r1RE1BPSmb82
Albió
El molí fariner de l’Albió (s. XIII), al costat del riu Corb. (Conca de Barberà)
 |
| El molí fariner de l’Albió (s. XIII) |
Molí fariner construït al segle XIII, propietat de l'orde del Temple.
Està documenta des de l'any 1238. Conserva excepcionalment la seva
estructura medieval, amb les sèquies, la bassa i el cacau. L'edifici
sembla una torre fortificada, amb un matacà al pis superior. El
soterrani, on hi havia el rodet, i la planta baixa o sala de moles,
estan cobertes amb volta de canó apuntada. Adossada al molí hi ha una
casa, més baixa, d'època posterior. Actualment, tot i que l'estructura
es manté en bon estat, l'edifici es troba en complet abandó, malmès i
envaït per la vegetació.
Molí localització https://goo.gl/maps/pVzLxW2mTbJ2
Localització https://goo.gl/maps/hPWVEphFQyS2
Esquema d'un molí fariner (segon J.Bolòs i J.Nuet, Els molins fariners a Catalunya).
El recorregut del gra comença a la gronça (1), l'embut (2) el porta a l'ull de la mola, on cau entremig de la mola priora o alta (3) i de la mola fixa (4). Un cop el gra és molt surt pel farinal (5) i cau a la farinera o farnera (6). L'aigua de la bassa o del pou surt a pressió, al càrcol, per una canal (9) i cau damunt del rodet o turbina (8), fent que volti, moviment que l'arbre o eix (7) cominuca a la mola priora (3). L'aigua s'escola pel sól del càrcol cap a l'exterior.
Localització https://goo.gl/maps/ifWyBAUTgdq
Vallfogona de Riucorb
Vallfogona
de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat
prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment
anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.
Els seus boscos són de pi i roure. Encara que té terra de regadiu,
predomina l'agricultura de secà principalment d'oliveres. La seva
economia també creix a causa de les aigües mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.
És un poble que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, el 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle XIII, i un museu d'art, el Museu Pinet.
L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció.
Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.
Font: https://ca.wikipedia.org/
Si us agafa gana...
L'Hostal del Rector
Avda. Riucorb, 13, Vallfogona de Riucorb, Catalunya
Telèfon: 977 88 11 34
 |
| L'Hostal del Rector |
 |
| Interior de l''Hostal del Rector |
Més informació de Vallfogona de Riucorb
Informació relacionada:
Pàgina web de l'Ajuntament
Balneari de Vallfogona de Riucorb
.
Gramuntell
 |
| Gramuntell |
Gramuntell, antigament coneguda com a Agramuntell és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.
El 2006 tenia 21 habitants. Està situat sobre un turó (617 m.
d'altitud) al sud-oest del terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra),
a la dreta del torrent de Vilagrasseta. Era de la jurisdicció del
monestir de Santes Creus. Havia format part de l’antic terme de Sant
Pere dels Arquells.
 |
| Gramuntell |
Albió
.
Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII (descrit més amunt).
.
Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII (descrit més amunt).
 |
| Sant Gil d'Albió |
L'església de Sant Gil d'Albió és un edifici romànic de transició al gòtic, amb planta de creu llatina i dues capelles adossades.
Més informació de l'Albió a Wikipèdia
Més informació de l'Albió a Wikipèdia
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada