 |
| Castell de Concabella |
Concabella és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió a
la comarca de la Segarra. Situat prop de la riba dreta del riu Sió, al
voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de
Sant Salvador >> https://ca.wikipedia.org/
Castell de Concabella Segle XI. L’actual edificació és fruit de la transformació, de fortalesa defensiva a palau residencial, efectuada durant el segle XVI.
 |
| Castell de Concabella |
- Castell de Concabella
Actualment el castell acull l’Espai Perdolo
- http://
Adelais de Pedrolo: "El meu pare va morir molt sol i molt desil·lusionat"
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/04/adelais-de-pedrolo-el-meu-pare-va-morir-molt-sol-i-molt-desil-lusionat-9508.php
L'església parroquial de Sant Salvador de Concabella. Segle XIII – Romànic
Documentada l'any 1051 quan fou beneficiària d'un llegat de dues unces d'or per a sufragar les obres que s'hi feien. En l'acte de consagració del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona. Poc després, a la primera meitat del segle XII, apareix vinculada a Santa Maria de Solsona, encara que dins la diòcesi d'Urgell.
És un edifici del segle XIII, d'una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i acabada amb un absis semicircular amb dues finestres. L'arc presbiteral es recolza sobre dos capitells.
A banda i banda s'hi van afegir posteriorment dues capelles. La
portalada s'obre a la façana de migdia dins d'un cos rectangular coronat
per una cornisa sostinguda per permòdols. La porta, d'arc de mig punt,
està ressaltada per tres arquivoltes
en gradació que s'acaben sobre de sengles columnes amb capitells
ornamentats amb motius vegetals. A la façana s'observa per on es va
sobrealçar en època posterior. Al mateix mur s'hi alça un campanar de cadireta de dos ulls.
Catalunya Medieval: Església de Sant Salvador de Concabella
- http://concabella.cat 
Localització https://goo.gl/maps/
Ponts
La col·legiata de Sant Pere de Ponts. Segle XI-XII – Romànic
.
 |
| Col·legiata de Sant Pere de Ponts |
La primera notícia del l’església de Sant Pere de Ponts i del castell al qual estava vinculada és de l’any 1024, amb motiu de la celebració d’un judici a la mateixa església en el que intervingueren Ermengol II d’Urgell (comte entre el 1010 i 1038), Berenguer Ramon I (comte de Barcelona entre 1018 i 1035) i la seva mare Ermessenda de Carcassona, entre altres.
L'església de Sant Pere és de tipus romànic llombard. És d'una sola nau, a la part nord té tres absis culminats per un cimbori o torre de vuit cares amb dos estrats de finestres, que com totes són cegues de mig punt.
A la façana de ponent hi ha una porta amb arc de mig punt que dóna accés a la canònica. La nau és coberta amb una volta de mig canó.
El cor construït al peu de la nau és un element posterior afegit al
temple, també s'observa una porta d'accés a l'edifici adjacent.
 |
| Col·legiata de Sant Pere de Ponts |
Al cementiri annex s'hi han descobert diverses mostres arqueològiques
d'enterraments medievals (diverses làpides, esteles funeràries, un sarcòfag, un escut heràldic d'estil gòtic, entre d'altres)
Catalunya medieval: Col·legiata de Sant Pere de Ponts Localització https://goo.gl/maps/PV3xEoTcivA2
Castellbó
 |
| Santa Maria de Castellbò |
 |
| Santa Maria de Castellbò |
Wikipèdia: Santa Maria de Castellbò
Monestirs.cat: Canònica de Santa Maria de Castellbò
Catalunya medieval: Col·legiata de Santa Maria de Castellbò
El context històric del Camí de l'últim càtar
Monestirs.cat: Canònica de Santa Maria de Castellbò
Catalunya medieval: Col·legiata de Santa Maria de Castellbò
El context històric del Camí de l'últim càtar
Guilhem Belibasta va ser l’últim perfecte o sacerdot càtar conegut. Nascut cap al 1280 a Cubièra (Cubières, Llenguadoc), va unir-se al catarisme a començaments del segle XIV quan aquella manifestació religiosa ja havia entrat en retrocés. La Inquisició estava, aleshores, ocupada en una ofensiva per contrarestar una esporàdica revifalla deguda, especialment, a l’activitat dels germans Guilhem i Pere Authier, ambdós relacionats amb el vescomtat català de Castellbò. Pere Authier va ser capturat el 1310 a Castèlnòu d'Arri (Castelnaudary), jutjat i cremat viu a Tolosa el 1311 (l’inquisidor del moment, Bernat Gui, va inspirar el personatge homòleg a la novel·la “El nom de la Rosa” d’Umberto Eco).
 |
| Ferramenta de la porta. Santa Maria de Castellbò |
Bélibasta i el seu mentor, Felip d’Alairac, van ser empresonats a
Carcassona l’any 1309. Fets escàpols, van passar a Catalunya, on els
seus destins se separaren. Després de viure, entre altres indrets, a
Berga, Lleida, Flix, Prades i Tortosa, Belibasta s’establí
definitivament a Sant Mateu del Maestrat, País Valencià, on va
congregar-se una petita comunitat occitana. Arnau Sicre, fill d’una dona
càtara a qui s’havien expropiat les propietats i amb la intenció de
recuperar-les –segons un pacte amb el bisbat de Pàmies (Pamièrs, Llenguadoc)-, va enganyar Belibasta perquè oficiés el consolament
(sagrament absolutori) a una dona de bona casa. Acompanyats d’una
petita comitiva, van dirigir-se al nord del Pallars. Arribats a Tírvia,
aleshores dins dels límits del vescomtat de Castellbò, Sicre delatà
Belibasta. Ambdós foren traslladats a Castellbò, on romangueren
empresonats. Lliurat pel bisbe d’Urgell al bisbat de Pàmies fou jutjat a
Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès (Villerouge-Termenès).
 |
| Vistes a les valls de l'Alt Urgell |
Com a detall curiós, es coneix una frase (podriem dir que va ser de
caràcter premonitori) enunciada pel Guilhem Belibasta abans de la seva
execució, va ser: "D'aquí 700 anys el llaurer reverdirà",
amb el llaurer simbolitzava l'amor dels càtars. La curiositat és que
700 anys després estem recordant els càtars i la vida d'aquest últim
càtar.
_._
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada