D'Almoster a Tàrrega, per la C-14 i parem a Coll de Nargó, siguim fins Puigcerdà, Ur i Foix.
Ur
Ur és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Està situat a la vall del riu Reür, a l'Alta Cerdanya, i limita amb la Baixa Cerdanya, amb Puigcerdà i Llívia.
La zona nord del terme municipal és més muntanyosa. Els rius Brangolí i Angostrina s'uneixen al poble d'Ur i formen el riu Reür, un afluent del riu Segre. A l'est del terme hi ha l'antic poble de Florí.
Toponímia
El 839 apareix per primera vegada el nom de Hur. El nom ve d'una base pre-indoeuropea que significa aigua o riu. Avui encara, ur significa aigua en basc.
Toponímia
El 839 apareix per primera vegada el nom de Hur. El nom ve d'una base pre-indoeuropea que significa aigua o riu. Avui encara, ur significa aigua en basc.
Història
La parròquia de Sant Martí d'Ur ja es menciona en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell el 839. El 965 el testament del comte Sunifred II de Cerdanya menciona un legat referit a Ur. El poble fou el centre de la baronia homònima, que a l'inici del segle XVI pertanyia a la família Còdol, que la retindria fins a la Revolució francesa.
Persones il·lustres
- Isidore Forgas (1894-1975), militar i membre de la resistència durant la Segona Guerra Mundial
Sant Martí d'Ur
Sant Martí d'Ur és el nom de l'església romànica, i de la parròquia que aquesta encapçala, del poble cerdà d'Ur.
Història
L'església és esmentada per primera vegada al segle novè en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (819) i de la mateixa època n'és la major part de l'edifici actual, encara que la nau i el campanar foren considerablement reformats al segle XVIII. El 7 de juny del 1934 va ser declarat monument històric de França.
Arquitectura
![]() |
| Sant Martí d'Ur |
Història
L'església és esmentada per primera vegada al segle novè en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (819) i de la mateixa època n'és la major part de l'edifici actual, encara que la nau i el campanar foren considerablement reformats al segle XVIII. El 7 de juny del 1934 va ser declarat monument històric de França.
![]() |
| Absis i absidiola de Sant Martí d'Ur |
El temple té una capçalera típica del primer art romànic, o preromànic, amb un absis central i dues absidioles, decorats amb bandes lombardes (una banda lombarda és una arcatura composta d'arcs en cintra vorejada lateralment per dues pilastres anomenades lesenes). En el cas d'Ur, cada banda lombarda és formada per dos arcs a l'absis central i tres a les absidioles; i per dessota de cada conjunt d'arcs hi ha una petita finestra cega. En la part inferior de les absidioles, el mur està ornat amb un fris en dents d'engranatge.
La Tor de Querol
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó. Forma part de la subcomarca de la vall de Querol.
La comuna comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.
Geografia
Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.
La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.
La Tor de Querol
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó. Forma part de la subcomarca de la vall de Querol.
Geografia
Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.
La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.
Curiositats
Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona,
1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents.
Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.
Més informació:
https://www.latour-de-carol.fr
Seguim...
Més informació:
https://www.latour-de-carol.fr
Seguim...
Foix
Primer, comprar pa en una bulangerie, n'hi ha de força bones i un pa excelent. Ja tenim el pa, ara a comprar les viandes. Plaça de l'esglèsia (Place Saint-Volusien) on s'hi troba la "Charcutier, Boucher, Traiteur ... Rouch". Per llepars-e els dits, fa anys l'anomenaven la milleur "Charcutier" de França.
![]() |
CHARCUTERIE ROUCH Place Saint-Volusien, 09000 Foix, França |
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l'Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana.
Més informació: Château de Foix
Abbaye Saint-Volusien de Foix
El monestir de Sant Volusià és esmentat en un document de Carles el Calb del 870, i situa la seva fundació en una època anterior. Es va dedicar al sant bisbe de Tours, que va morir en a aquestes terres el 495, camí de l’exili. Considerat màrtir, les seves relíquies eren molt venerades a l’església dels Sants Cels i Nazari.
El comte Roger II de Foix va ordenar la construcció d’una nova església amb motiu d’una prometença feta poc abans de marxar cap la Primera Croada. Aquesta església, ja dedicada a sant Volusià, fou consagrada el 1112, efectuant el trasllat de les relíquies del sant titular des de Sant Nazari a la cripta de la nova església. Des del 1104 l’establiment, fins llavors benedictí, va adoptar la regla de sant Agustí.
Cap el 1300 es va refer l’església gràcies a la voluntat de Roger Bernat III, comte de Foix entre el 1265 i 1302.
El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix a una alçada de 60 metres de la mateixa, per sobre d'una roca calcària. A pesar de ser un important centre d'atracció turística per a la ciutat de Foix i el departament de l'Arieja, és més conegut per la seva relació amb Andorra i el fet d'estar associat al catarisme.
El castell va ser mencionat per primera vegada al principi del segle XI. L'any 1002, figura en el testament de Roger I, comte de Carcassona, que llegà la fortalesa al seu fill menor Bernard. Però també es pot emetre la hipòtesi, avui difícilment verificable, que el castell és la continuïtat d'un centre defensiu diferent i més antic. Sigui com sigui, el seu caràcter defensiu va permetre als comtes que hi varen habitar d'assentar la seva autoritat i consolidar-se com a una potència en la regió. L'any 1034 el castell passa a mans del comte de Foix que hi juga un rol determinant en la història medieval. Durant els dos segles següents, el castell acull comtes amb personalitats brillants que configuren l'ànima i la resistència occitana durant la Croada Albigesa. En casar-se amb la casa Castellbò, els Foix aconsegueixen un domini gens menyspreable cap al 1270, i amb la posterior signatura dels pariatges que funden Andorra com a país, el comtat així com el castell de Foix esdevenen un símbol i d'una importància cabdal.
Font: Wikipedia
Font: Wikipedia
Més informació: Château de Foix
Abbaye Saint-Volusien de Foix
El monestir de Sant Volusià és esmentat en un document de Carles el Calb del 870, i situa la seva fundació en una època anterior. Es va dedicar al sant bisbe de Tours, que va morir en a aquestes terres el 495, camí de l’exili. Considerat màrtir, les seves relíquies eren molt venerades a l’església dels Sants Cels i Nazari.
El comte Roger II de Foix va ordenar la construcció d’una nova església amb motiu d’una prometença feta poc abans de marxar cap la Primera Croada. Aquesta església, ja dedicada a sant Volusià, fou consagrada el 1112, efectuant el trasllat de les relíquies del sant titular des de Sant Nazari a la cripta de la nova església. Des del 1104 l’establiment, fins llavors benedictí, va adoptar la regla de sant Agustí.
Cap el 1300 es va refer l’església gràcies a la voluntat de Roger Bernat III, comte de Foix entre el 1265 i 1302.
El 1440, sota l’abadiat de Pere III, una butlla del papa Eugeni IV fa que el nombre de canonges passi de divuit a dotze per mor de la mala situació econòmica.
A causa de les Guerres de Religió el monestir fou destruït, i les relíquies del sant llençades. La reconstrucció va començar el 1609. La vida del monestir va acabar amb la Revolució, els seus béns foren venuts (1793), i per acabar-ho d’enllestir, el 1804 va patir un incendi.
A causa de les Guerres de Religió el monestir fou destruït, i les relíquies del sant llençades. La reconstrucció va començar el 1609. La vida del monestir va acabar amb la Revolució, els seus béns foren venuts (1793), i per acabar-ho d’enllestir, el 1804 va patir un incendi.
Les dependències monàstiques estan ara ocupades per un organisme oficial i l’església té la categoria de parroquial.
Font: Monestirs.Cat
-.-
01.08.2025 Almoster, Coll de Nargó, Ur, Foix
02.08.2025 Foix, El Pujols, Nostra Senyora de Vals, Mirapeis, Castellnou d'Arri, Revel, Castres, Lautrec
03.08.2025 La Vaur, Gaillac, Gaillac, Illa d'Albigés, Albi, Castres
04.08.2025 Castres, Soal, Masamet, Hautpoul
03.08.2025 La Vaur, Gaillac, Gaillac, Illa d'Albigés, Albi, Castres
04.08.2025 Castres, Soal, Masamet, Hautpoul
05.08.2025 Castres, Ferrières, Bèlmont de Rance, Sant Africa, Ròcafòrt, Millau
06.08.2025 Millau, La Cavalariá, Senta Aulària de Larzac, Lo Vialar del Pasdejòus, Sent Joan d'Alcàs e Sent Paul de las Fonts i l’Abadia de Abadia de Silvanés
07.08.2025 Millau, Espaliu, Laguiola, Lasbinal, Aubrac, Sent Ginièis d'Òlt
08.08.2025 Millau, Sant Africa, Combrets, Sant Felitz de Lauragués, Foix, Tarascon d'Arièja
09.08.2025 Tarascon d'Arièja a casa
-.-


















Sempre és un plaer viatjar amb les teves explicacions, molt didàctiques, salut !
ResponEliminaGràcies, Jobo. Espero poder acabar de publicar tot el viatge, llarg, extens i ple d'informació. Salut!
Elimina