Fins a Cubell, d'allí pugem al Coll de Comiols, Tremp i Salàs de Pallars per arribar a Rivert.
Rivert és un poble actualment del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Formava el municipi de Toralla i Serradell, juntament amb els pobles d'Erinyà, Serradell, Toralla i Torallola, fins a la creació de Pallars Jussà, el 1969, municipi que el 1994 hagué de canviar el seu nom pel de Conca de Dalt.
El poble està dividit en dos barris; el principal és a ponent, i conté la major part de les cases, l'antiga església parroquial, el cementiri i, damunt seu, l'ermita de la Mare de Déu, que fou capella del desaparegut castell de Rivert. A llevant, a l'altra banda del torrent de Vall, hi ha lo Barri, més petit que el nucli principal.
L'església parroquial del poble, actualment sense culte regular, està dedicada a sant Martí.
La part principal de Rivert, sota l'espadat on hi hagué el castell, està arrecerat per un dosser de roca rogenca amb nombroses obertures (balmes, balços...) provocades per l'erosió i aprofitades per l'ésser humà des de temps molt antics. Hi ha restes de parets, com també es dona a Gurp, tancant algunes d'aquestes obertures, formant corrals i, més antigament, habitacles que palesen l'existència d'un antic poblament d'origen troglodític.
La part principal de Rivert, sota l'espadat on hi hagué el castell, està arrecerat per un dosser de roca rogenca amb nombroses obertures (balmes, balços...) provocades per l'erosió i aprofitades per l'ésser humà des de temps molt antics. Hi ha restes de parets, com també es dona a Gurp, tancant algunes d'aquestes obertures, formant corrals i, més antigament, habitacles que palesen l'existència d'un antic poblament d'origen troglodític.
El poble, que devia ser clos, de marcat caràcter medieval, davalla de la roca que li fa de dosser; això fa que, malgrat la modernització de les cases i els carrers, no hagi perdut del tot l'aire d'antigor que acompanya el visitant quan camina pels seus carrers.
Al poble de Rivert no hi falta l'aigua. Els dos barrancs que emmarquen el poble (torrent de Vall, a llevant, i barranc del Balç, a ponent), porten quasi sempre aigua i, a més, al bell mig del poble, de dins d'un balç obert en la paret que fa de redòs al poble, sorgeix l'aigua en l'apreciada Font de Rivert, o Font d'Amunt. A part d'aquesta font, Rivert en té tres més, a part d'una gran
Història
Rivert apareix en el Fogatge del 1553 amb 12 focs (uns 60 habitants).
Entre 1812 i 1847 Rivert havia tingut ajuntament propi. Havia estat creat a partir del desplegament de les disposicions emanades de la Constitució de Cadis, i fou suprimit a ran de les noves lleis municipals promulgades a mitjan segle xix, que no permeteren el manteniment dels ajuntaments en poblacions de menys de 30 veïns (entenent com a veí els caps de casa). El 1847 ja apareix agrupat amb els pobles esmentats més amunt dins del terme municipal de Serradell.
Pascual Madoz descriu Rivert (Ribert, hi diu), en el seu Diccionario geográfico... del 1845 Diu que és a la costa d'una muntanya que li impedeix la ventilació, amb un clima destemperat, propens als refredats i als reumatismes. 27 cases formaven el poble, i hi havia, dins del nucli, una font abundant de bona aigua. Hi ha un barranc, el del Solà, que rega alguns horts i movia dos molins. El terreny és trencat, muntanyós, format per una barreja d'argila i calcària. S'hi collia blat, vi, oli, llegums i patates. S'hi criaven ovelles i cabres, i s'hi caçaven conills i perdius. D'indústria, hi havia un teler i dos molins, un de farina i un d'oli. La població era de 8 veïns (caps de família) i 183 ànimes (habitants).
Pascual Madoz descriu Rivert (Ribert, hi diu), en el seu Diccionario geográfico... del 1845 Diu que és a la costa d'una muntanya que li impedeix la ventilació, amb un clima destemperat, propens als refredats i als reumatismes. 27 cases formaven el poble, i hi havia, dins del nucli, una font abundant de bona aigua. Hi ha un barranc, el del Solà, que rega alguns horts i movia dos molins. El terreny és trencat, muntanyós, format per una barreja d'argila i calcària. S'hi collia blat, vi, oli, llegums i patates. S'hi criaven ovelles i cabres, i s'hi caçaven conills i perdius. D'indústria, hi havia un teler i dos molins, un de farina i un d'oli. La població era de 8 veïns (caps de família) i 183 ànimes (habitants).
Més informació Aquí
De baixada passem per la Baronia de Sant Oïsme
Baronia de Sant Oïsme
Sant Oïsme és situat dalt un turó a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d'Àger. L'església parroquial, dedicada a Sant Bartomeu, és romànica dels segles XI i XII; prop seu s'alcen les restes de l'antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.
Saber-ne més
Baronia de Sant Oïsme
Sant Oïsme és situat dalt un turó a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d'Àger. L'església parroquial, dedicada a Sant Bartomeu, és romànica dels segles XI i XII; prop seu s'alcen les restes de l'antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.
Saber-ne més
Castell de Sant Oïsme
S'aixeca, rodejada per les cases de la Baronia, al cim d'una roca enfront de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d'Àger, sobre l'embassament de Camarasa. És d'època romànica i datada al segle xi. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
S'aixeca, rodejada per les cases de la Baronia, al cim d'una roca enfront de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d'Àger, sobre l'embassament de Camarasa. És d'època romànica i datada al segle xi. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Història
Documentada el 1095, quan Ermengol, net de Guillem I de Meià, va confirmar les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que havien estat donades pel seu avi abans del 1040. En diversos documents s'esmenta com a castell de Santa Eufèmia, nom que li donava una església més antiga que l'actual (es considera el topònim Sant Oïsme una corrupció del de Santa Eufèmia, el topònim primitiu). Quan Santa Eufèmia va perdre la parroquialitat, aquesta categoria va passar a Sant Bartomeu, que també la perdria al segle XVII.
En un document del 1099 s'esmenta el castell de Santa Eufèmia, que potser devia formar part del patrimoni de la família Meià. L'any 1193 ja no era domini de la branca principal d'aquesta família ni apareix entre els béns dels Cervera-Meià. El 1379 es tornen a tenir referències de l'indret en un document del rei Pere III on consta el castell de Sant Oïsme ("Sent Ohismia") situat a la baronia de Meià. L'any 1426, el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre les quals hi havia "Santa Sosimia", que s'identifica com Sant Oïsme. Sembla que Sant Oïsme seguí vicissituds ben diferents a la dels castells de la conca de Meià que foren inclosos en el marquesat de Camarasa. En desaparèixer els senyorius jurisdiccionals Sant Oïsme pertanyia al noble Sobies.
El topònim Sant Oïsme és una corrupció del de Santa Eufèmia.
Arquitectura
La Baronia de Sant Oïsme està ubicada a la banda oest del riu Noguera Pallaresa, al sud del congost de Terradets. Es tracta d'un conjunt parcialment aïllat, tot i que compta amb cases del nucli antic d'aquest agregat, que pertany a Camarasa.
La torre, que conserva una alçada de 14m, té a peu pla un diàmetre intern de 270m i un gruix de murs de 1,5m, mentre que a la part superior el gruix és de 1,13m. La porta es troba a 4m del terra interior i està orientada al sud. Aquesta porta devia estar coberta amb un arc de mig punt. El que es veu en l'actualitat és fruit de la restauració. A uns 8m hi ha una altra porta de mida menor (70cm d'ample i 1,6m d'alt), oberta al sud-oest, i també coberta amb un arc de mig punt, aquest original. Al nord hi ha dues espitlleres, una a 5m i l'altra a 8m de terra, que tenen unes dimensions de 1m per 80cm a la part interior. Actualment hi ha a l'interior de la torre una escala metàl·lica que permet l'accés a la part superior i que fou col·locada després de la restauració del conjunt. La torre està construïda amb carreus rectangulars de mida mitjana units amb morter de calç. A l'interior els carreus són més petits i menys treballats. A més de la torre, al capdamunt de la roca on aquesta està ubicada, hi ha també altres edificis pertanyents al castell. A la banda sud hi havia un recinte de 4m per 3,5m de funció desconeguda. Abans de la restauració de la torre es veia com aquest mur arrencava des d'ella. La planta pot seguir-se amb facilitat.
Al nord, a uns 15,5m de distància de la torre, hi ha una paret transversal amb una alçada d'uns 9m, una llargada de 5,4 metres i 1 metre d'amplada. Entre aquesta paret i la torre hi ha també restes de murs laterals. A la paret transversal es poden observar una finestra tapiada i dues portes de diferents mides. Aquesta construcció està feta amb aparell irregular, de mida més petita. La torre i el recinte meridional es poden datar al voltant del segle xi, mentre que la resta de construccions semblen baixmedievals. El conjunt castral es complementa amb una petita església romànica que als seus inicis degué ser la capella del castell.
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme és l'antiga capella del castell del qual es conserva una magnífica torre circular, molt a prop del temple. Està formada per una sola nau, coberta amb volta de canó, acabada en una capçalera trevolada, amb tres absis semicirculars. En cadascun dels tres absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. L'absis del costat nord ha estat molt modificat al llarg dels segles. Arc triomfal i volta de canó de mig punt. Porta de mig punt al nord. El campanaret quadrat sobre el creuer, amb finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme, a les quatre cares, data del segle xii. Els murs són de carreus i la coberta de lloses de pedra del país.
El topònim Sant Oïsme és una corrupció del de Santa Eufèmia.
Arquitectura
La Baronia de Sant Oïsme està ubicada a la banda oest del riu Noguera Pallaresa, al sud del congost de Terradets. Es tracta d'un conjunt parcialment aïllat, tot i que compta amb cases del nucli antic d'aquest agregat, que pertany a Camarasa.
Al nord, a uns 15,5m de distància de la torre, hi ha una paret transversal amb una alçada d'uns 9m, una llargada de 5,4 metres i 1 metre d'amplada. Entre aquesta paret i la torre hi ha també restes de murs laterals. A la paret transversal es poden observar una finestra tapiada i dues portes de diferents mides. Aquesta construcció està feta amb aparell irregular, de mida més petita. La torre i el recinte meridional es poden datar al voltant del segle xi, mentre que la resta de construccions semblen baixmedievals. El conjunt castral es complementa amb una petita església romànica que als seus inicis degué ser la capella del castell.
 |
| Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme |
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme és l'antiga capella del castell del qual es conserva una magnífica torre circular, molt a prop del temple. Està formada per una sola nau, coberta amb volta de canó, acabada en una capçalera trevolada, amb tres absis semicirculars. En cadascun dels tres absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. L'absis del costat nord ha estat molt modificat al llarg dels segles. Arc triomfal i volta de canó de mig punt. Porta de mig punt al nord. El campanaret quadrat sobre el creuer, amb finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme, a les quatre cares, data del segle xii. Els murs són de carreus i la coberta de lloses de pedra del país.
Més informació a Anemapams: La Baronia de Sant Oïsme
-.-
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada