Conjunt monumental d'Olèrdola
La muntanya d'Olèrdola, entre la plana del Penedès i el Garraf, ha estat un enclavament estratègic
que ha conegut la presència de l’home des de l'edat del bronze
fins ben
entrat el segle XX. El conjunt monumental d'Olèrdola està situat sobre
una plataforma rocosa de 358 m d'altitud, als vessants occidentals del massís del Garraf, dins el parc d'Olèrdola, tot dominant la plana del Penedès. Actualment, Olèrdola és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i forma part de la Ruta dels Ibers. Aprofita per visitar a peu el conjunt monumental i el seu entorn.
Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres
àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al
cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part
baixa de la muntanya era ocupada per les cases.
Conjunt monumental
Des de la prehistòria, els pobladors d’Olèrdola hi van deixar la seva empremta: un poblat iber, una impressionant fortificació romana i una ciutat medieval, amb esglésies preromàniques i romàniques i tombes medievals excavades a la roca. Comença la visita al conjunt arqueològic per l’Església de Sant Miquel, segueix per la vora de la cisterna, les tombes antropomorfes i, finalment, el poblat iber.
Informació per a la visita
A tenir en compte abans de visitar-nos: Us recomanem anar ben calçats per caminar per la muntanya, aigua i roba d'abric o una gorra pel sol segons l'estació de l'any. Al llarg de l'any oferim diverses visites guiades i visites teatralitzades al Parc Natural i al Conjunt Monumental. Així mateix, si sou excursionistes i us agrada fer muntanya podeu fer la ruta circular al castell d'Olèrdola.
 |
| Inhumacions infantils |
Podeu veure el detall del recorregut i descarregar-vos-en el track clicant aquí
Conjunt monumental d'Olèrdola
Del Bronze als Ibers
Tot i que a l'interior del recinte fortificat s'han recuperat materials i estructures del Bronze Antic (un vas campaniforme de complex Salomó i una cubeta amb materials ceràmics fets a mà del Bronze Antic-Bronze Mitjà, restes de fauna i sílex), és a partir del Bronze Final que es presenta un hàbitat estable i organitzat urbanísticament.
La primera fortificació coneguda és d'aquesta època (s. IX-VIII aC).
Aquest mur defensiu és paral·lel a la muralla romano-republicana
coneguda i conserva un mur transversal intern, la part superior del qual
fou aprofitat en època ibèrica.
Durant el segle IV i fins a finals del II aC es documenta una ocupació
per part d'un poblat ibèric. En aquesta fase ibèrica es reutilitza la
muralla del Bronze-Final i es produeix una adequació d'habitatges i d'un
carrer, estructurats respecte al mur defensiu de la muralla i que es
trobaria englobada en la torre posterior d'època romano-republicana.
Època romana
A finals del segle II aC
els romans aixecaren una altra muralla davant de l'anterior, una talaia
i probablement una gran cisterna tallada a la roca amb una capacitat de
més de 350 m². La cisterna amida 16,40 m de llargària x 6,50 m
d'amplada x 3,5-4 m de profunditat. Aquesta cisterna es considera
d'època ibèrica o romano-republicana i va ser reaprofitada en època
medieval. Es localitzaren 2 pedreres també d'aquesta època (finals segle
II - principis segle I a.C.), una dins del recinte emmurallat i l'altra
davant de la muralla. Cap a mitjans del segle I a.C., Olèrdola va ser
abandonada però es produí una ocupació medieval a partir del segle ix. Sembla que un camp de sitges tallades en el sediment pertanyen a un primer moment de l'ocupació medieval.
 |
| Vista de la cisterna i al fons Vilafranca |
Època medieval
A l'alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou "fundada" l'any 929 per Sunyer I de Barcelona (912-954), que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. Va patir moltes ràtzies musulmanes com la de l'any 985 d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la mateixa capital i va vèncer a la Batalla de Rovirans.
L'estructura urbana del vilatge alt-medieval mostra dos nuclis: dins el
recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb
el castell i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis.
Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea
d'activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou
en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de
la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per
tallers d'artesans, entre ells un ferrer, que s'obrien al carrer
principal entorn la porta d'entrada. La civitas s'estenia fora de les muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l'església de Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o "olerdolanes".
 |
| Tombes antropomorfes al fossar del voltant de Sant Miquel |
A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. La gran invasió almoràvit
de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori
català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els
invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al segle xiii.
Tot el material ceràmic recuperat són vasos de ceràmica grisa, sense
que hi hagi materials vidrats, fet que suposa un abandonament del lloc
vers el segle xiii. Sobre el penya-segat oest es localitzà part de la muralla medieval que envoltava la plataforma, d'uns 60 cm d'amplada.
Època moderna
La fortalesa perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament
tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil catalana del s. XV o durant la guerra del Francès al s. XIX. Després vingué l'abandó total tot i que en el segle XVII encara es tenia com a lloc del senyor Rey.
 |
| Pedreres romanes |
L'església de Sant Miquel va ser parroquial fins al 1884, moment en què el Bisbat de Barcelona la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una explotació agrícola.
 |
| Pedreres romanes |
Època contemporània
Existeixen estructures modernes (segle XIX) corresponents al conreu en feixes, reconstruccions i un probable forn exhumat destinat a la fosa de metall.
 |
| Sitges de les restes medievals |
L'any 1963 la Diputació de Barcelona
va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971, després d'algunes
reformes a l'església i la construcció d'un nou edifici en el lloc
ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt monumental d'Olèrdola
s'obre al públic. Des de 1995 el conjunt històric d'Olèrdola és una de
les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931 i Bé d'Interès Cultural (BIC).
 |
| Font medieval |
En l'any 2007 es va fer prospeccions geofísiques amb georadar i
gradiometria magnètica, que han permès identificar estructures en el
subsòl abans desconegudes. S'ha detectat una muralla preibera-ibera,
paral·lela a la romana i separada per 6m, un possible tancament a l'Est
de l'estructura i estructures de divisió interna de l'espai entre les
dues muralles i nivells d'ús en les habitacions resultants. També s'ha
localitzat un tancament a l'Oest, zones de combustió i divisions
internes. Una altra detecció va ser l'antic camí d'accés al Pla dels
Albats, paral·lel a l'exterior de la muralla romana. A l'interior del
castell s'han localitzat la continuació de les parets desaparegudes dels
murs laterals i han apuntat la presència de dos possibles nivells d'ús.
Arquitectura
Castell d'Olèrdola
Construït a la part alta del recinte (vers l'extrem sud) de l'antiga civitas ibero-romana. Per la construcció es va aprofitar una torre talaia d'època romana republicana,
entorn la qual es va construir el castell, i la muralla romana, que
tancava només l'istme nord i fou perllongada fins a aconseguir el
tancament total del recinte.
De l'edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular
que estava coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui
molt enrunada, va estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX.
Església de Sant Miquel d'Olèrdola
L'església de Sant Miquel està situada al cim de la muntanya d'Olèrdola.
L'edifici actual és el resultat de construccions successives empreses
entre els segles IX i XII. L'església té una sola nau i absis de planta quadrada, corresponents a l'obra del segle X: Durant el segle XII s'elevaren els murs de la nau que, reforçats amb arcs formers, van fer possible substituir la coberta de fusta per una volta de canó. Al mateix temps es devia construir el cimbori, damunt el qual hi ha una espadanya
molt malmesa, així com la porta de la façana de ponent, dovellada i
d'arc de mig punt amb imposta. Damunt d'aquesta porta hi ha una finestra
geminada que segurament procedeix d'una construcció anterior. Al NE del
temple es troba el capçal d'una capella preromànica, rectangular per
fora i semicircular per dins.
Restes de l'església preromànica
La construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou obra dels primers
repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué nova vida
com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera del
comtat de Barcelona. El segle x, el comte Sunyer feu bastir una segona església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou consagrada el 935 pel bisbe Teodoric. La darrera etapa constructiva, produïda el segle xii,
va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades pels
atacs musulmans. Parcialment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte
Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona
perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot
i que va mantenir el culte fins a l'any 1884. Devastada durant la
Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l'espadanya com a
testimoni dels darrers segles, després que entorn del 1970 s'enderroqués
una capella barroca que sobresortia de l'edifici. Actualment està
reduïda a la categoria d'ermita.
Al llarg del temps, el temple va experimentar noves modificacions que,
tanmateix, han estat eliminades en el curs de diverses restauracions
realitzades en el segle XX (1926-28, per Jeroni Martorell i a partir del 1953, per Camil Pallàs).
La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un
edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca
ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i
cementiri durant més de mil anys.
Necròpolis de Sant Miquel
Entorn de l'església es troba la necròpolis medieval i el cementiri
modern. Els primers enterraments són anteriors a l'església preromànica.
Dels segles X i XI es conserven nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia
de sepultures va variant al llarg dels segles, fins a arribar als
nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una
tanca que avui encara es conserva, però de menor altura.
 |
| Enterrament d'infant |
Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. La tomba era excavada a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades.
Fonts d'informació
Informació relacionada:
El MAC localitza un crani ritual ibèric a Olèrdola
És el cap tallat localitzat més al sud de Catalunya i documenta per primer cop el ritual d’exposar els caps dels enemics vençuts en territori dels cossetans. Clica AQUÍ
El MAC localitza un crani ritual ibèric a Olèrdola
És el cap tallat localitzat més al sud de Catalunya i documenta per primer cop el ritual d’exposar els caps dels enemics vençuts en territori dels cossetans. Clica AQUÍ
-.-
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada