Clua d’Aguilar, Vilaplana ...

Per accedir a la Clua d'Aguilar cal agafar el trencall a l'esquerra, està ben indicat, direcció a Aguilar, que parteix de la carretera C-14, passat el poble de Bassella. Després de 10 km s'arriba al nucli de la Clua d'Aguilar.

Clua d’Aguilar  (o La Clua)

Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), negat des del 1999 pel pantà de Rialb . 

Situat a l’interior d’un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella, pertanyia al bisbe d’Urgell. Tenia 34 h el 1996.

El Castell de la Clua

Restes de murs antics, una part aprofitats per un casal tardà al cim del poble prop l'església.

Castell de la Clua

El castell de la Clua fou venut pel comte Ermengol l'any 1029 a Bonfill i la seva muller Amaltruda. L'any 1042, Almatruda i els seus fills van donar el castell, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

Castell de la Clua

Sant Sebastià de la Clua

Sant Sebastià de la Clua és una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral.

Totes les finestres de l'església són de doble esqueixada. La de l'absis està paredada, les altres són: una a la façana sud i l'altra al mur de ponent. La porta d'accés al temple, situada al mur sud, és d'arc de mig punt de petites dovelles i sense ornamentació.

A la façana de ponent s'aixeca el campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana sud queden vestigis del campanar original, que es va perdre en sobrealçar la coberta. L'espadanya es va fer amb carreus de l'obra original, la qual cosa dona a l'església un aspecte unitari.

L'aparell és format per carreus ben tallats i polits, disposats ordenadament. Al mur nord es conserven algunes filades que podrien correspondre a una edificació anteriora l'actual que es podria datar al segle xi, la resta de l'edifici hauria estat construït al segle XII.

Història

El lloc de la "Clusa" s'esmenta en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, que es pot datar entre la segona meitat del segle IX i finals del segle X. D'altra banda, el castell de la Clua és àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII.

En la visita pastoral de 1575 consta Sant Martí com església parroquial de la Clua. El visitador de la diòcesi manà que fos allargada la teulada per tal que l'aigua no penetrés a la volta.

L'any 1758 l'església havia canviat d'advocació i era dedicada a sant Sebastià. Aquest sant esdevingué molt popular com a protector de la pesta a finals de l'edat mitjana. En aquest moment, Sant Sebastià de la Clua esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Serni d'Aguilar.

Actualment és una capella abandona i depèn de la parròquia de Peramola.

Església de Sant Martí de la Clua d’Aguilar

L'església es troba baixant per un carrer fins arribar al sorral immediatament per sobre del pantà Rialb.

Hi ha poca documentació d'aquesta església durant l'època medieval. Se sap que fins als segles XVI i XVII l'advocació de sant Martí requeia sobre l'actual església de Sant Sebastià, que exercia com a parròquia del conjunt habitat. És possible, doncs, que l'actual Sant Martí fos una església sufragània o capella d'aquesta.

L'edifici, a l'últim quart del segle XX es trobava en un estat de conservació lamentable, va ser restaurat amb motiu de les obres d'ampliació del pantà de Rialb, a finals d'aquesta centúria. Presenta una planta formada per una nau rectangular, una mica irregular i un absis semicircular. La monotonia dels llisos paraments exteriors es veu només interrompuda per la presència de diverses obertures. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt compost per dovelles de pedra toba. A dalt de la façana oest hi ha una finestra cruciforme. La porta d'accés a l'interior, que es troba al mur sud, està formada per un arc de mig punt, que passa a adovellar-se a l'interior. Finalment, a l'est, s'hi obre una finestra de manera rectangular, de factura moderna. Corona l'absis una gruixuda motllura bisellada. La coberta de lloses va ser afegida durant la restauració.

A l'interior, la nau està coberta per una volta de canó, reforçada per un arc toral, recolzat en pilastres, que determina dos trams. Per part seva, l'absis es cobreix amb l'habitual volta de quart d'esfera i és precedit per un arc presbiterial que facilita la transició entre els dos espais. Recorre la base de la volta de la nau sengles sèries de carreus que sobresurten del mur. Mentre que al costat sud de l'absis s'obre una petita credència quadrangular, al tram oriental del nord de la nau hi ha un profund nínxol, també quadrangular, de dimensions més grans, del qual s'ha descartat que sigui fruit d'una reforma posterior. Aquest orifici està format per cridaners carreus de grans dimensions, similars als que s'observen al costat oriental de l'interior del mur sud. Aquest material, que contrasta amb el carreu de mida mitjana emprat en la major part de la resta de paraments, ha portat J.-A. Adell va pensar que aquest edifici podria haver estat construït sobre restes d'un de més antic, del qual se n'hauria aprofitat part dels murs, concretament els trams orientals dels laterals.

La construcció d'aquesta església podria situar-se a la primera meitat del segle XII.

Font: Catalunya Romànica, 1984-1998, VI, pp. 164-165.

Seguim ...

Vilaplana

Vilaplana és un poble de l'extens municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

S'hi va per la carretera asfaltada que surt de la C-1412b, al punt quilomètric 12,5 cap a llevant, que comunica amb Peramola.

El poble actual el formen un conjunt de cases al mateix nucli i cent metres més enllà l'església de Sant Miquel que s'asseu damunt una suau elevació. També, però, hi pertany algun mas dispers. L'església parroquial, de construcció primitiva, sufragània tradicional de Tiurana, és d'estil romànic, força modificat i compost bàsicament d'una nau amb el seu absis. Encara que el lloc és elevat, tant el poble com l'església s'ubiquen en un planell, com indica la seva toponímia. El castell i parròquia de Vilaplana es troba en un planell de la carena que fa de cim orogràfic entre Peramola i la plana de Tiurana.

Des de finals de 2019, el poble abasteix totes les cases dels veïns a partir d'una mini-xarxa de calor que connecta les cases a una caldera de biomassa central que crema matèria primera dels boscos de l'entorn. A més, el sistema de distribució de l'aigua calenta impedeix que els carrers es congelin a l'hivern.

Història

Segons un document de novembre de 1045 de l'arxiu de l'església d'Urgell; la senyora Amaltrud, germana del bisbe i vescomte Eribau, havia comprat amb el seu marit Bofill Sanç de Llobera el castell de la Clua al comte Ermengol d'Urgell; en la data indicada Amaltrud el donà a la Canònica d'Urgell; més tard el bisbe Guillem i els seus canonges li cedeixen a Amaltrud el castell com a feudatària. Documents antics situen el poble de la Clua dins els mateixos termenats: a orient el castell de Madrona; a migdia el castell de Ponts; potser Tiurana encara no formava un termenat; a occident el castell dit de Vilaplana, i al nord el castell d'Aguilar. Per tant, l'antiga Vilaplana havia d'ésser més o menys on és ara.

En un altre document de febrer de 1062 consta que Berenguer i la seva mare Ermengarda donen a Santa Maria de la Seu un home anomenat Bernat Ennec i per tant un mas situat a Vilaplana i pagaria uns censos anyals.

El castell de Vilaplana depenia del bisbe i del Capítol d'Urgell; més endavant passà als mateixos senyors de Tiurana, encara que eclesiàsticament ha estat sempre parròquia.

Fou municipi independent fins a meitat del segle XIX quan es va integrar a la Baronia de Rialb.

Sant Miquel de Vilaplana

És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, suportada per arcs formers i reforçada per un arc toral, tots de mig punt. La nau és capçada per un absis semicircular, obert amb un arc presbiteral. La porta, de mig punt, s'obre a la façana nord. Té una finestra de doble esqueixada i una altra que s'obrí posteriorment durant les reformes en què es va afegir la sagristia. A la façana oest hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls i un ull de bou circular. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Els murs són llisos, sense cap ornamentació, tret d'un ràfec bisellat a l'absis. L'aparell és de carreus, sense polir, però ben escairats, disposats en filades molt uniformes i regulars, que posen en evidència les fórmules de principis del segle XII.

El lloc i el castell de Vilaplana són documentats des de l'any 1042 quan el castell de Vilaplana apareix com afrontació del castell de la Clua. Sant Miquel de Vilaplana fou seu d'una parròquia i consta que el seu capellà, el 1280, pagà la dècima beneficial. N'hi hagué fins als temps moderns. El titular, Sant Miquel, i la situació encastellada són alguns indicis de la seva fundació o construcció relativament primitiva. Aquesta parròquia té un terme gran, que va des del Segre al terme de Pallerols de Rialb i Peramola.

Amb informació de Viquipèdia

-.-