Biota 02.11.2007
Biota és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.
A la carretera A-127 de Gallur a Sanguesa, a aprox. 15 quilòmetres de Ejea de los Caballeros en direcció a Sádaba, una desviació a la dreta (CV-626) condueix fins Biota.
Historia
Biota es troba situada en un lloc estratègic, controlant un dels guals del riu Arba en un punt en el qual es va construir una torre de defensa per al seu control.
Al voltant d'aquesta torre (avui adossada a l'anomenat Palau dels Comtes d'Aranda) es va crear un nucli habitat, que inicialment (en 1071) sembla ser que pertanyia al Monestir de Sant Juan de la Peña.
En 1091 el rei Sancho Ramírez d'Aragó nomena tenente de la torre a Fortún Aznárez, que s'encarrega de la repoblació del lloc.
La torre i el poble adjunt van pertànyer des de 1169, després de diversos canvis, a la família dels Urrea, passant després a les mans dels comtes d'Aranda, com a vescomtes de Biota.
L'any 1772 els comtes d'Aranda venen el Palau i el títol de vescomte de Biota a Matías Landábaru.
El 30 de desembre de 1915 es va inaugurar el tram de la línia del Ferrocarril de Sádaba a Gallur, que va ser clausurat el 8 de juliol de a 1970.
El 1995 el Palau va ser venut a l'Ajuntament de Biota per un preu simbòlic.
.
A la carretera A-127 de Gallur a Sanguesa, a aprox. 15 quilòmetres de Ejea de los Caballeros en direcció a Sádaba, una desviació a la dreta (CV-626) condueix fins Biota.
Està situada al costat del riu Arba. Des de 1169 fou possessió dels
Urrea, comtes d'Aranda i vescomtes de Biota, que tenien un palau a la
població. L'any 1772 els Urrea van vendre el palau i el títol de
vescomtes de Biota a Matías Landábaru i el 1995 l'ajuntament va adquirir
el palau dels comtes per un preu simbòlic
Geografia
Biota limita pel nord amb Uncastillo, per l'est amb Luesia i Asín, pel sud amb Ejea de los Caballeros i per l'oest amb Sádaba i Uncastillo.
El seu terme municipal està travessat pel riu Arba de Luesia, un dels dos braços del riu Arba, tot i que part de la frontera oest amb Ejea de los Caballeros la forma el riu Farasdués, un afluent del Arba de Luesia.
En
el seu terme es troba l'embassament de Sant Bartolomé, un petit
embassament d'emmagatzematge d'aigua procedent del canal de les
Bardenas.
 |
| Església de Sant Miquel Arcàngel de Biota |
Biota es troba situada en un lloc estratègic, controlant un dels guals del riu Arba en un punt en el qual es va construir una torre de defensa per al seu control.
Al voltant d'aquesta torre (avui adossada a l'anomenat Palau dels Comtes d'Aranda) es va crear un nucli habitat, que inicialment (en 1071) sembla ser que pertanyia al Monestir de Sant Juan de la Peña.
En 1091 el rei Sancho Ramírez d'Aragó nomena tenente de la torre a Fortún Aznárez, que s'encarrega de la repoblació del lloc.
La torre i el poble adjunt van pertànyer des de 1169, després de diversos canvis, a la família dels Urrea, passant després a les mans dels comtes d'Aranda, com a vescomtes de Biota.
L'any 1772 els comtes d'Aranda venen el Palau i el títol de vescomte de Biota a Matías Landábaru.
El 30 de desembre de 1915 es va inaugurar el tram de la línia del Ferrocarril de Sádaba a Gallur, que va ser clausurat el 8 de juliol de a 1970.
El 1995 el Palau va ser venut a l'Ajuntament de Biota per un preu simbòlic.
.
 |
| Església de Sant Miquel Arcàngel de Biota |
Església de Sant Miquel Arcàngel (Biota)
Planta
El temple presenta l'orientació litúrgica habitual. D'estil romànic del segle XII, la seva planta és rectangular d'una sola nau rematada per un absis semi-circular, comuna a la Comarca de Cinco Villas:
Planta
El temple presenta l'orientació litúrgica habitual. D'estil romànic del segle XII, la seva planta és rectangular d'una sola nau rematada per un absis semi-circular, comuna a la Comarca de Cinco Villas:
- nau única, amb contraforts a l'exterior i semicolumnes amb arcs fajones a l'interior, rematada per un absis semicircular;
- coberta de volta de canó apuntada;
- dos pòrtics de transició del romànic al gòtic.
La Nau (2), consta de sis trams i coberta amb volta de canó apuntada suportada per arcs formers dobles recolzats en pilastres, columnates i arcs fajones dobles, rematada pel Presbiteri i un Absis semicircular amb 3 contraforts. La coberta es recolza sobre cornisa i mènsules llises. El temple disposa de dues Portades situades a les façanes oest i sud, Torre i Sagristia. En la seva construcció es van usar carreus de bona qualitat i talla regular, assentats en filades ben alineades.
 |
| Pòrtic Sud o de Sant Miquel |
Exterior del temple
- Absis (4). Semicircular de quatre trams, amb tres contraforts i dues finestres aspilladas cap a l'interior. La seva coberta és de volta de quart d'esfera apuntada, recolzada en una cornisa.
- Presbiteri (3). De tram recte que uneix l'absis i la nau, amb coberta de volta de mig canó apuntat i una finestra aspillada a l'interior en cada mur.
- Sagristia (5). Afegida amb posterioritat al mur sud del Presbiteri, s. XVII, s'il·lumina mitjançant una finestra rectangular de doble esqueixada a l'exterior.
- Pòrtic Sud o de Sant Miquel (7). És posterior al Pòrtic Oest. Format per 4 arquivoltes, les dues internes decorades, recolzades en imposta i columnes amb capitells decorats. Està emmarcat per dos gruixuts contraforts que arriben a la cornisa. El seu va és de perfil antropomorf, amb Timpà que mostra el Pesat de les ànimes per Sant Miquel Arcàngel. Es troba protegit per un tejaroz recolzat en mènsules i mènsules.
- Pòrtic Oest (1). D'estil romànic de finals del s. XII, està situat entre dos grans contraforts i protegit per un tejaroz.
 |
| Timpà que mostra el Pesat de les ànimes per Sant Miquel Arcàngel |
La seva forma és d'arc de mig punt amb quatre arquivoltes de doble esqueixada d'aresta llisa, rematades per bordó doble, recolzades en imposta i columnes llises amb capitells decorats i Timpà representant l'Epifania, suportat per permòdols que proporcionen al va un perfil antropomorf.
Segons alguns autors, el conjunt de la decoració de les façanes Oest i Sud, segueix un programa iconogràfic que s'ajusta al pensament i la teofania de Joan Escot Eriúgena (El bé nascut, 810- † 877).
- Torre (9). Adossada al mur sud entre el 5è i 6è trams de la nau; es conserven els dos primers cossos romànics, amb una finestra aspillada a l'exterior en la 1a planta.
Interior del temple
L'accés al temple es fa per l'obertura del Pòrtic Oest (1). La seva decoració és sòbria.
- Nau (2). De forma rectangular allargada, la seva coberta és de volta de canó apuntada suportada per sis arcs faixons apuntats recolzats en capitells amb decoració geomètrica i semicolumnes adossades a pilastres. Entre les pilastres, es troben capelles laterals (6) en ventalls cecs de mig punt. A la banda sud de la capçalera, es troba la pila baptismal.
- Cor (8). El cor, elevat, està situat als peus del temple.
 |
| Timpà de la porta de ponent. L'adoraciò dels Reis mags |
 |
| Arc de l'antic claustre |
- Absis, dos finestrals de vessament interior.
- Presbiteri, dos finestrals de vessament interior, situats un a cada mur.
- Sagristia, una finestra rectangular de doble esqueixada a l'exterior.
- Nau, 1 ócul atropetat a l'exterior en el 2n tram de la façana sud; 1 finestra aspitllada a l'interior en el 5è tram a la cantonada del Pòrtic Sud.
 |
| Pòrtic de ponent |
Al segle XVII es van afegir la Sagristia al mur Sud-occidental i el Cor en l'últim tram de l'església.
Marques de picapedrer
S'han identificat un total de 313 marques (de picapedrer) de 33 tipus diferents que es distribueixen de la següent manera, veure planta (10):
Palau dels Comtes d'Aranda (Biota)
El palau dels Comtes d'Aranda en Biota ( província de Saragossa , Espanya ) és una gran edificació civil del segle XVIII amb planta quadrada i tres altures construïda en carreu perfectament escairat i reforçat en els angles, que es comunica a través d'un pas a alt amb un espectacular torrassa romànic adjunt, de finals del segle XII, única resta pertanyent a l'antic castell de la localitat.
La magnífica façana principal es compon de tres cossos, estant culminat el central per un frontó i els laterals per dos petits torrasses. La portada barroca classicista s'obre mitjançant un arc mixtilini i està acollida per un entaulament corb sobre pilastres també corbes.
A l'interior destaca la gran escala central, coberta amb cúpula sobre tambor, que articula una distribució espacial funcional i diàfana, encara que una mica desvirtuada pel pas del temps i l'adequació als nous usos de l'edifici. Aquesta cúpula es tradueix exteriorment en un voluminós cimbori octogonal de maó.
Tipològicament aquest palau es relaciona més amb obres riojanes i navarreses de l'època que amb aragoneses , pel que el seu valor com a element singular és indubtable.
El 1995 el Palau va ser venut a l'Ajuntament de Biota per un preu simbòlic.
Amb informació de Viquipèdia i Romànico aragonés
-.-
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada