Sádaba és un municipi espanyol, província de Saragossa, a la comunitat autònoma d'Aragó (Espanya). Pertany a la comarca de les Cinco Villas.
.
.
 |
| Vista del castell de Sádaba |
Les restes romanes propers a la vila fan pensar que, encara que es desconeix l'any de la seva fundació, pogués estar relacionada amb el moviment d'algun petit assentament romà proper a posicions més defensives davant els atacs bàrbars.
Dominant el poble de Sàdaba, el seu castell s'alça imponent sobre un petit turó, assentat directament a la roca. En 1125 està documentada la presència d'Alfonso I el Batallador; qui fundés un castell en aquest lloc: "Davant d'aquell castell nou que vam fer acampada a Sàdaba", segons reflecteix Ricardo del Arco, citat per Cristobal Guitart.
 |
| Vista del castell de Sádaba |
L'any 1215 va ser conquerit per Sancho VII el Fort de Navarra que el va incloure en els seus territoris durant el regnat aragonès de Jaume I. Probablement l'aspecte actual procedeixi majoritàriament d'aquest moment. L'any 1223 Fernando de Leret figura com tenente a "Sàdaba Nova", potser en referència al castell que coneixem.
.
Evidentment el castell de 1125, edificat per Alfons I, no és l'actual. El més probable és que en aquesta zona, repoblada al XI i presa pels musulmans assentara castell islàmic sobre la plataforma rocosa. Vestigis d'això queden en porcions de basament atalussat i edificat amb grans carreus que en moltes ocasions llueixen encoixinats. També intercalats a la part alta del mur els tornarem a trobar; però això és atribuïble a reutilització, com passa, per exemple, al castell de Obano pròxim a Luna. En l'actual Hoya d'Osca són freqüents aquest tipus d'assentaments sobre plataformes rocoses, que els musulmans van fortificar i van dotar d'aljubs, sent posteriorment reconquerides i reconvertits en assentaments cristians. (Bergua, Usón, Marcén ..).Un altre vestigi de la forma de fer islàmica és l'accés a colze de la seva entrada principal que s'utilitza ja des Fantova, per a la millor defensa d'aquest punt clau en el manteniment de la plaça. També hem vist aquest sistema a Loarre, a la Porta dels Reis, única quadrada a la muralla.El poblament primitiu de Sádaba es va assentar al voltant del castell, per desplaçar-se el segle XV a l'altra riba del riu Riguel. Esmentar aquest riu és evocar els llocs claus en aquesta època medieval pels quals discorre; des Uncastillo, passant entre mig dels monestirs de Puilampa i Cambrón, i fluint a la vora dels enigmàtics temples d'El Bayo fins que al cap de poc al sud-oest d'Ejea es reuneix amb el riu Arba de Biel. Sent els rius importants vies de comunicació en aquest moment de la història.
Evidentment el castell de 1125, edificat per Alfons I, no és l'actual. El més probable és que en aquesta zona, repoblada al XI i presa pels musulmans assentara castell islàmic sobre la plataforma rocosa. Vestigis d'això queden en porcions de basament atalussat i edificat amb grans carreus que en moltes ocasions llueixen encoixinats. També intercalats a la part alta del mur els tornarem a trobar; però això és atribuïble a reutilització, com passa, per exemple, al castell de Obano pròxim a Luna. En l'actual Hoya d'Osca són freqüents aquest tipus d'assentaments sobre plataformes rocoses, que els musulmans van fortificar i van dotar d'aljubs, sent posteriorment reconquerides i reconvertits en assentaments cristians. (Bergua, Usón, Marcén ..).Un altre vestigi de la forma de fer islàmica és l'accés a colze de la seva entrada principal que s'utilitza ja des Fantova, per a la millor defensa d'aquest punt clau en el manteniment de la plaça. També hem vist aquest sistema a Loarre, a la Porta dels Reis, única quadrada a la muralla.
El poblament primitiu de Sádaba es va assentar al voltant del castell, per desplaçar-se el segle XV a l'altra riba del riu Riguel. Esmentar aquest riu és evocar els llocs claus en aquesta època medieval pels quals discorre; des Uncastillo, passant entre mig dels monestirs de Puilampa i Cambrón, i fluint a la vora dels enigmàtics temples d'El Bayo fins que al cap de poc al sud-oest d'Ejea es reuneix amb el riu Arba de Biel. Sent els rius importants vies de comunicació en aquest moment de la història.
.
 |
| Vista del castell de Sádaba |
És interessant perquè s'aprecia la transició del model de castell arcaic, entès com una torre principal (la de l'homenatge), generalment a l'interior del recinte emmurallat que li servia de defensa. En el de Sádaba varia aquest concepte passant a ser una mena de ciutadella defensada per torres i murs en la seva perifèria. La seva planta és un rectangle gairebé perfecte del que sobresurten majestuoses set torres; dues de les quals formen l'accés en recodo a l'interior del recinte. Per C. Guitart seria deutor de la "fórmula de Felipe Augusto", monarca francès (1180-1223) en la època s'abandona la idea del castell romànic per esdevenir en un model semblant al de Sádaba.
El castell és de planta rectangular, gairebé quadrada orientat a l'est amb lleugera desviació a nord. Mesura en sentit est-oest, 33 metres; i en sentit nord-sud, 25. Ocupa una superfície total de 882 metres quadrats. Recentment ha estat restaurat i recuperat per la seva visita turística i com a centre d'exposició artística.
Esglesia de Santa María, Sádaba
 |
| Esglesia de Santa Maria, Sàdaba |
L'església de Santa Maria de Sàdaba està considerada com un dels millors exemples de l'arquitectura gòtica aragonesa i va influir en altres esglésies gòtiques de la comarca de les Cinco Villas.Aixecada per Juan de Segura cap a 1531, pertany a l'estil gòtic llevantí d'esglésies de nau única amb capelles entre els contraforts i absis poligonal. Es cobreix amb volta de creueria estrellada i s'il·lumina amb obertures verticals en arc apuntat o de mig punt tancats amb vidrieres i per una rosassa a la part superior de la façana.
 |
| Campanar de l'Esglesia de Santa Maria, Sàdaba |
A l'exterior presenta dues portades d'accés, una al costat de l'Epístola i una altra als peus de l'església, considerada com a porta principal i que presenta estructura gòtica amb sis arquivoltes en arc apuntat i decoració renaixentista al voltant del timpà. Destacaria també la torre, en pedra arenisca, com la resta de l'església, l'element més característic seria la rematada amb una crestería, pinacles, una agulla massissa i decoració vegetal de tradició gòtica.
A l'interior cal esmentar el magnífic retaule major d'estil classicista en fusta tallada, policromada i sobredaurada, atribuït a Juan de Anchieta, amb un grup central que representa la Coronació de la Mare de Déu; el cadirat de fusta del cor i l'òrgan rococó de 1768.
 |
| Interior de l'església parroquial de Santa Maria |
L'església parroquial de Santa Maria va ser consagrada en 1549, data que figura als peus de l'edifici, en una inscripció.
Al segle XVIII es van afegir al costat del presbiteri dues capelles que donen a la planta de l'església aspecte de creu llatina. Es va realitzar concretament en 1786 algun tipus de modificació doncs apareix aquesta data inscrita en un contrafort de la capella del Sant Crist.
L'església va ser restaurada el 1939. La capella barroca coberta amb volta d'eliminar la volta original barroca.
Fonts:
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada