13/08/2018 Tolosa (I) El Capitoli, la Daurada, Belles Arts, Pont Nou, Sant Serni, la catedral de Sant Esteve, ...
14/08/2018 Tolosa (II) Els Jacobins, Sant Serni, el Château d'Eau, ...
15/08/2018 Moissac, Los Sarrasins, ...
16.08.2018 Tolosa, Le Plan, Sant Pere d'Orjot, Sant Gaudenç, Vathcrabèra, Sant Bertran de Comenge ...
17/08/2018 Galhac, Castèlnòu de Montmiralh, Vilafranca de Roergue, ...
18/08/2018 Vilafranca de Roergue, Arjac, Concas, Rodés, ...
19/08/2018 Vilafranca de Roergue, Caors, Sent Circ de la Pòpia, Concòts, Marcièl, ...
20/08/2018 Vilafranca de Roergue, La Guépia, Galhac, Castellnou d'Arri, Tarascon d'Arieja, ...
21/08/2018 Tarascon d'Arieja, Puigcerdà, Arsèguel, Andorra, ...
22/08/2018 Sant Joan de Caselles, Andorra
Sense presses sortim de Tolosa en direcció sud, a Comenge, a l'Alta Garona i Coserans, territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània. No gaudeix d'estatus d'oficialitat, i correspon, a grans trets, a la part sud del departament de l'Alta Garona, la part més oriental del d'Arieja i la més occidental del dels Alts Pirineus. Fou una regió d'una gran importància històrica, car fou el centre d'un comtat i d'un bisbat. La ciutat principal n'és Sant Gaudenç, mentre que la capital històrica n'és Sant Bertran de Comenge.
El gentilici n'és comenger.
14/08/2018 Tolosa (II) Els Jacobins, Sant Serni, el Château d'Eau, ...
15/08/2018 Moissac, Los Sarrasins, ...
16.08.2018 Tolosa, Le Plan, Sant Pere d'Orjot, Sant Gaudenç, Vathcrabèra, Sant Bertran de Comenge ...
17/08/2018 Galhac, Castèlnòu de Montmiralh, Vilafranca de Roergue, ...
18/08/2018 Vilafranca de Roergue, Arjac, Concas, Rodés, ...
19/08/2018 Vilafranca de Roergue, Caors, Sent Circ de la Pòpia, Concòts, Marcièl, ...
20/08/2018 Vilafranca de Roergue, La Guépia, Galhac, Castellnou d'Arri, Tarascon d'Arieja, ...
21/08/2018 Tarascon d'Arieja, Puigcerdà, Arsèguel, Andorra, ...
22/08/2018 Sant Joan de Caselles, Andorra
Sense presses sortim de Tolosa en direcció sud, a Comenge, a l'Alta Garona i Coserans, territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània. No gaudeix d'estatus d'oficialitat, i correspon, a grans trets, a la part sud del departament de l'Alta Garona, la part més oriental del d'Arieja i la més occidental del dels Alts Pirineus. Fou una regió d'una gran importància històrica, car fou el centre d'un comtat i d'un bisbat. La ciutat principal n'és Sant Gaudenç, mentre que la capital històrica n'és Sant Bertran de Comenge.
El gentilici n'és comenger.
Aquesta antiga contrada de la Gascunya —avui dia repartida entre els departaments de l'Alta Garona, l'Arieja i els Alts Pirineus— es divideix en:
- Comenge gascó o Alt Comenge, al sud: és la part de l'alt Pirineu; la població més important viu a Banhèras de Luishon, Sent Gaudenç i a altres viles importants, com són Barbasan, Sent Biat;
- Comenge llenguadocià, també anomenat Baix Comenge i Petit Comenge, al nord-est, entre el Comenge gascó, la regió d'Armanyac i l'Alt Llenguadoc. Les viles més importants en són Sent Gaudenç, Sent Martòri, Montespan, Aurinhac i l'Illa de Haut.
El lloc gal·loromà de Lugdunum Convenarum, a Sant Bertran de Comenge, fou la capital dels convenes (en llatí, convenae).
Le Plan
Le Plan (occità Le Plan) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
A nivell històric i cultural, la ciutat es troba al país de Comenges, corresponent a l'antic comtat de Comminges, districte de la província de Gascunya situat als actuals departaments de Gers, Alta Garone, Alts Pirineus i de l'Arieja. Exposat a un clima oceànic alterat, és drenat per i per diversos altres petits rius. El municipi compta amb un patrimoni natural notable format per tres espais naturals d'interès ecològic, faunístic i florístic.
 |
| El mercat |
Le
Plan és una població rural amb 442 habitants l'any 2019, després
d'haver viscut un pic de població de 1.392 habitants l'any 1836. Forma
part de la zona d'atracció de Tolosa. Els seus habitants s'anomenen Planois o Planoises.
El patrimoni arquitectònic de la ciutat inclou un edifici protegit com a monument històric: l'església de Sant Pere, catalogada l'any 1950.
El patrimoni arquitectònic de la ciutat inclou un edifici protegit com a monument històric: l'església de Sant Pere, catalogada l'any 1950.
 |
| Església de Sant Pere |
Le Plan és una bastida eclesiàstica fundada l'any 1366.
El territori de la comuna formava part del comtat de Comminges.
 |
| Campanar de l'església de Sant Pere |
Des de l'edat mitjana, fins a la seva desaparició el 1790, durant la Revolució Francesa, Le Plan va formar part de la diòcesi de Rieux (Rius).
Segim ...
Sant Pere d'Orjot (Eras Bòrdas de Les, Sent Gironç). Coserans
A la riba del riu Lez trobem aquesta petita joia del romànic del segle XII.
Segim ...
Sant Pere d'Orjot (Eras Bòrdas de Les, Sent Gironç). Coserans
A la riba del riu Lez trobem aquesta petita joia del romànic del segle XII.
En el segle XVI es va modificar considerablement el temple, allargant la nau cap a l'oest i afegint dues capelles laterals a mode de transsepte.
 |
| Important. Val molt la pena de ser visitada |
A l'absis s'obrien tres finestres en forma d'espitllera per la part exterior i d'una esqueixada per la part interior. En el segle XVIII es va col·locar un retaule, que va deixar cegada la finestra central. Les altres dues es van ampliar per permetre una major entrada de llum al presbiteri.
L'abril del 2012 es va retirar el retaule per tal de ser restaurat. En aquest moment els tècnics de patrimoni de l'estat francès van descobrir restes de pintures murals sota la capa de calç, que cobria les parets de l'absis. Un cop retirada la capa de calç, han sortit a la llum unes interessants pintures romàniques de principis del segle XII, en un estat de conservació excepcional.
De moment s'han recuperat les imatges del tambor absidal i es desconeix si la volta, pintada amb blauet, també conserva restes pictòriques.
En el nivell de les finestres trobem només a cinc apòstols, ja que en fer més grans les finestres es van perdre alguns d'ells. A l'esquerra de la finestra central trobem les imatges de Sant Pere, un apòstol no identificat i Sant Bartomeu.
A la dreta es va representar a Sant Andreu i Sant Jaume.
En el nivell inferior trobem un dels elements més interessants, un fris de medallons en el que veiem cinc signes del zodíac, similar als que trobem a Santa Maria de Taüll. Així estan representades les imatges de Lleó, Escorpí, Cranc, Balança i Capricorn.
A continuació trobem una sanefa geomètrica, també emparentada amb la de Taüll.
Són precisament aquestes similituds les que han portat als experts a vincular-les amb les obres de Taüll, tot i que les d'Orjot són d'un nivell inferior. Per tant cal pensar que no són de la mateixa mà, si bé si que va existir alguna mena de connexió entre els dos llocs. Caldrà seguir estudiant aquesta descoberta. Per això es van traslladar fins a França tècnics del MNAC per aportar la seva experiència amb les obres del mestre de Taüll.
Són precisament aquestes similituds les que han portat als experts a vincular-les amb les obres de Taüll, tot i que les d'Orjot són d'un nivell inferior. Per tant cal pensar que no són de la mateixa mà, si bé si que va existir alguna mena de connexió entre els dos llocs. Caldrà seguir estudiant aquesta descoberta. Per això es van traslladar fins a França tècnics del MNAC per aportar la seva experiència amb les obres del mestre de Taüll.
Durant tot el temps que durin aquests estudis i les cates que es faran per la resta del temple, aquest estarà tancat al públic. Es preveu que al llarg del 2013 es torni a obrir i es permeti als visitants gaudir de la descoberta.
Aquestes pintures
no ens han d'eclipsar la resta d'elements romànics del temple, com són
els capitells de l'arc triomfal i d'un arc toral. Aquests estan
esculpits toscament amb motius vegetals i bèsties salvatges.
Sobre aquest arc toral s'alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dos finestres geminades en cadascun d'ells.
Sant Gaudenç
Sent Gaudenç (en francès i oficial Saint-Gaudens) és un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània, situat a 90 km al sud-oest de Tolosa. És seu d'una sotsprefectura del departament. En el cens de 2009 tenia 13.487 habitants en un territori de 33,18 km². Al davant dels Pirineus, és un encreuament natural entre l'Oceà Atlàntic i Mediterrani, entre Tolosa i la Vall d'Aran a Espanya.
Sent Gaudenç (en francès i oficial Saint-Gaudens) és un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània, situat a 90 km al sud-oest de Tolosa. És seu d'una sotsprefectura del departament. En el cens de 2009 tenia 13.487 habitants en un territori de 33,18 km². Al davant dels Pirineus, és un encreuament natural entre l'Oceà Atlàntic i Mediterrani, entre Tolosa i la Vall d'Aran a Espanya.
 |
| Col·legiata Sant-Pere i Sant-Gaudenç |
Poblat des de l'Antiguitat (edat de ferro, època romana), i inicialment anomenada Mas-Sant-Pierre, la ciutat pren el seu nom actual del màrtir Gaudencio, jove pastor víctima dels Visigots a la fi del segle V per haver rebutjat renegar de la seva fe.
 |
| Porta acabada de restaurar |
A continuació, la ciutat s'estén al voltant de l'església romànica del segle XI. Ciutat franca - carta de 1202 - posteriorment capital del Nébouzan, envoltada de sòlides muralles, important mercat regional, Saint-Gaudens es converteix en la capital econòmica del Comminges.
Arrasada pels protestants de Montgomery en 1569, ulteriorment seu dels Estats del Nebosan després de l'annexió al regne de França en 1607, es va cridar per un temps «Muntanya Unitat» durant la Revolució, i va integrar posteriorment el departament de l'Haute-Garonne.
Sant-Gaudens, recolzant-se en el seu ric passat i el seu patrimoni, s'ha convertit en un centre econòmic i cultural dinàmic i agradable.
Arquitectura
Al cor de la ciutat, la carcassa presenta dos tipus d'arquitectura. Una construcció estreta i profunda, testimoni del passat medieval de la ciutat, amb façanes simples sobre les quals es van afegir balcons a la fi del segle XIX.
Una construcció més senyorial, fins als més esvelts hotels particulars, datant els més antics del segle XVIII, amb pedra tallada com a element de decoració. Els edificis, creats després de l'eixamplament de certs carrers a la fi del segle XIX, presenten façanes amb frontons, frisos i cornises, motllures i claraboies-frontó. Al bulevard Bepmale, les façanes girades cap al sol amb vista sobre els Pirineus s'enriqueixen amb terrasses o galeries situades a l'última planta dels edificis.
Col·legiata Sant-Pere i Sant-Gaudenç
Aquesta església amb el seu claustre i la seva sala capitular era un important edifici religiós del Comminges. Allotjava un col·legi de canonges, comunitat de clergues, creat pel bisbe Bertrand. L'edifici romànic del segle XI, de planta basilical pirinenca de tres naus, va ser construït sobre un edifici més antic. Va ser engrandit amb la construcció del claustre i la sala capitular en els segles XII i XIII. Més tard es construiria la porta lateral Nord al segle XVI. Aquest conjunt va ser restaurat, així com el campanar, als segles XIX i XX.
La col·legiata està dedicada a Sant Pere i Sant Gaudenç, aquest darrer un pastor màrtir local, que hom considera que va morir decapitat el 475.
Consta que ja hi havia una comunitat religiosa al segle IX. La organització en forma de canònica la va realitzar el bisbe de Comenge Bernard II, el mateix que va endegar la construcció d’una nova església.
El lloc va patir els efectes de les Guerres de Religió. Amb la Revolució l’església es venuda i no s’hi retorna el culte fins el 1804. A partir d’aquí es restaura i es refà el campanar, que pràcticament s’havia perdut el 1804.
Els edificis
L’església es va començar a finals del segle XI i
els treballs es perllongaren fins el segle següent. Fou cremada pel
hugonots. És de tres naus capçades amb absis semicirculars, sense
transsepte. Té alguns capitells historiats, restaurats amb poca cura.
El claustre és de la segona meitat del segle XII. A començament del segle XIX es va desmuntar i el 1986/89 es va poder recuperar amb capitells originals, còpies i afegits moderns. Té una sala capitular gòtica annexa.
Arquitectura de la ciutat
Al cor de la ciutat, la carcassa presenta dos tipus d'arquitectura. Una construcció estreta i profunda, testimoni del passat medieval de la ciutat, amb façanes simples sobre les quals es van afegir balcons a la fi del segle XIX.
Una
construcció més senyorial, fins als més esvelts hotels particulars,
datant els més antics del segle XVIII, amb pedra tallada com a element
de decoració. Els edificis, creats després de l'eixamplament de certs
carrers a la fi del segle XIX, presenten façanes amb frontons, frisos i
cornises, motllures i claraboies-frontó. Al bulevard Bepmale, les
façanes girades cap al sol amb vista sobre els Pirineus s'enriqueixen
amb terrasses o galeries situades a l'última planta dels edificis.
Office de tourisme du Saint-Gaudinois ... a l'oficina de Turisme de Sant Gaudenç ens van tractar de meravella. Molt bona atenció i paciència.
Fill il·lustre de Sant Gaudenç
Jean-André Rixens (1846-1925) fou un pintor de l'escola de Tolosa.
Jean-André Rixens (Saint-Gaudens, 30 de novembre de 1846 - París, 21 de febrer de 1925)
.jpg) |
| La Mort de Cléopâtre, 1874, Jean-André Rixens. Museu dels Augustins, Tolosa de Llenguadoc. |
Fou deixeble de Gérôme i d'Adolphe Yvon, i el 1868 començà a exposar les seves obres. El 1883 aconseguí la segona medalla d'Amsterdam, i el 1888 una primera medalla de Barcelona i el 1889 a Melbourne, medalla d'or en Exposició Universal de París (1889). Fou individu del Jurat de l'Exposició Universal de París (1900) i president del Jurat d'admissió de l'Exposició de Milà de 1904.
Seguim en direccó a Vathcrabèra tot passant per Sent Gironç i Montsaunèrs que ja els coneixem d'altres vegades, però cal recordar l'església de Sent Cristau, esglèsia de l'orde el Temple molts interessant per la seves pintures. Aquí trobareu més informació.
La Comanda de Montsaunèrs va ser per la seva situació i pels seus béns el més gran d'aquest vessant dels Pirineus i es trobava a la carretera de Sant Jaume de Compostel·la i que connectava Toulouse amb Baiona.
Es desconeix molt poc el paper, tant militar com polític, dels cavallers de Montsauners fins al seu extermini el 1312. La comanda va ser "lliurada" a l'hospital i va tornar a l'Estat francès el 1789.
A 3km de Montsaunes, al petit poble de Mazères-sur-Salat, els Templers també tenien una petita capella dedicada a Sainte Matrone. Aquesta capella va ser adquirida a l'abadia d'Alet (Aude).
És una capella romànica en forma d'una sola nau amb un pla rectangular, una de les quals acaba amb un absis més estret completat al forn. Fora de la porta, només quatre hectàrees donen una mica de llum a l'edifici.
Vathcrabèra
Vathcrabèra és una comuna francesa, situada al departament d'Alt Garona, a la regió de Migdia-Pirineus. Els seus habitants reben el nom, en francès, de valcabrérois.
La basílica de Sant Just de Valcabrère es troba inclòs com a part del lloc Patrimoni de la Humanitat anomenat «Camins de Sant Jaume de Compostel·la a França».
Vathcrabèra és una comuna francesa, situada al departament d'Alt Garona, a la regió de Migdia-Pirineus. Els seus habitants reben el nom, en francès, de valcabrérois.
La basílica de Sant Just de Valcabrère es troba inclòs com a part del lloc Patrimoni de la Humanitat anomenat «Camins de Sant Jaume de Compostel·la a França».
La basílica Sant Just de Vathcrabèra
La basílica Sant Just de Vathcrabèra és un edifici d' estil romànic dels segles XII i XII. Es troba a la comuna francesa de Valcabrère , en Commenges , a 17km al sud-oest de Sant-Gaudens , a França.
La basílica Sant Just de Vathcrabèra és un edifici d' estil romànic dels segles XII i XII. Es troba a la comuna francesa de Valcabrère , en Commenges , a 17km al sud-oest de Sant-Gaudens , a França.
 |
| Pica beneitera. Elemnets romans reaprofitats, tros de columna i capitell |
Excavacions
arqueològiques i troballes han demosxxminges , el primer esment a la
basílica es troba en el Livre des Miracles de sant Bertrand, el que
suggereix la presència de l'edifici des d'època romana. La basílica més
contemporània va ser construïda entre els segles XI i XII, en 1200 pel
bisbe Raymond Arnaud Labarthe.
Història
Excavacions arqueològiques i troballes han demostrat que el lloc va ser ocupat des de l'antiguitat, com demostra un sarcòfag del segle IV, entre d'altres. Situada a un quilòmetre a l'est de la catedral de La nostra-Senyora de Saint-Bertrand de Comminges, el primer esment a la basílica es troba al Livre des Miracles de Saint Bertrand , cosa que suggereix la presència de l'edifici des d'època romana.
La basílica més contemporània va ser construïda entre els segles XI i XII, el 1200 pel bisbe Raymond Arnaud Labarthe.
Arquitectura
El timpà: A banda i banda de la Maiestas Domini veiem els quatre evangelistes, però estan representats amb figures humanes portant cadascuna el seu símbol corresponent al tetramorfs.
El timpà: A banda i banda de la Maiestas Domini veiem els quatre evangelistes, però estan representats amb figures humanes portant cadascuna el seu símbol corresponent al tetramorfs.
Les figures que fan de columnes són Santa Helena, mare de l'emperador Constantí, i un dels Sants Nens (Just o Pastor).
Capitell
de la lapidació de Sant Esteve: Magistralment representada al reduït
espai d'un capitell, encara conserva restes de la seva policromia
original.
Capitells de Santa Helena de Constantinopla: Flavia Julia Helena, també coneguda com a santa Elena de la Creu i Elena de Constantinoble (Drépano, cap a 250 - Roma, cap a 330), va ser una emperadriu romana i, posteriorment, proclamada com a santa de les Esglésies catòlica, luterana i ortodoxa.
 |
| Màcara del teatre (romà) |
 |
| Fragment de fris. Romà |
 |
| Fragment de fris. Romà |
 |
| Fragment de fris. Romà |
El fet de la seva vida més conegut és que va emprendre un pelegrinatge a terra santa, a fi de trobar el Lignum Crucis.
Un
cop arribada a la muntanya Calvari ordenar enderrocar un temple dedicat
a Venus allí edificat i excavar a la recerca de la creu de Crist. Va aconseguir el seu objectiu i va trobar les creus, però com distingir quina era en la què Jesús va ser crucificat?
Helena va manar aturar-se a un seguici fúnebre que per allà passava i col·locar el difunt sobre cadascuna de les creus. En posar-lo sobre la que va ser la creu de Jesús el difunt ressuscitar.
 |
| Fonestra de l'absis |
Exterior de la capçalera: Crida poderosament l'atenció la planta i l'alçat de la capçalera de gran originalitat, gens convencional. L'absis central és quadrat a la part inferior i poligonal a la superior. Té quatre revoltons a la manera de trompes. Per la seva banda, els absis laterals són poligonals.
Sant Bertran de Comenge
Sant Bertran de Comenge (occità: Sent Bertran de Comenge, Saint-Bertrand-de-Comminges en francès) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió de Migdia-Pirineus.
Ciutat situada al peu dels Pirineus, a Comenge, a 18 km al sud-oest de Sant Gaudens. El poble és part de l'associació Els pobles més bells de França.
El lloc gal·loromà de Lugdunum Convenarum fou la capital dels Convenes (en llatí: Convenae).
És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.
El lloc gal·loromà de Lugdunum Convenarum fou la capital dels Convenes (en llatí: Convenae).
És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.
Està situada a 515 m sobre el nivell del mar, en un aflorament rocós, Sant Bertran de Comenge està en condicions de veure el pic de Cagire, el pic de Gar, el mont Sacon, i contempla la conca de la Garona. De manera més general, els controls de la ciutat faciliten els accessos a Espanya, Toulouse i Tarbes, la xarxa viària actual derivada de les antigues vies romanes.
Les ciutats més properes són: Tibiran-Jaunac, Labroquère, Valcabrère, Générest…
La zona propera al Pirineu, que és la que ens interessa destacar, es configura essencialment com una gran plana, limitada al sud per la mateixa carena muntanyosa, a l'oest per l'oceà Atlàntic, a l'est per la Mediterrània i al nord pels primers contraforts del massís Central. Si la mirem des d'una certa altura, observem que aquesta gran plana està clarament marcada per la llera del drenatge principal, el riu Garona, que fa una gran corba des del seu naixement fins a la desembocadura, passant per Tolosa.
La zona propera al Pirineu, que és la que ens interessa destacar, es configura essencialment com una gran plana, limitada al sud per la mateixa carena muntanyosa, a l'oest per l'oceà Atlàntic, a l'est per la Mediterrània i al nord pels primers contraforts del massís Central. Si la mirem des d'una certa altura, observem que aquesta gran plana està clarament marcada per la llera del drenatge principal, el riu Garona, que fa una gran corba des del seu naixement fins a la desembocadura, passant per Tolosa.
Pràcticament en el centre de l'arc pirinenc, es troba el lloc que avui anomenem Sant Bertran de Comenge. La seva situació és extremadament estratègica.
Sant Bertran de Comenge està molt a prop del Pirineu, per la qual cosa el seu clima és bastant rigorós.
Catedral de Sant Bertran de Comenge
La catedral de La nostra Senyora de Sant Bertran de Comenge (en francès, cathédrale Notre-Dame de Saint-Bertrand-de-Comminges), també coneguda com la catedral de Santa Maria, és una catedral catòlica de França que es troba al peu de els Pirineus, a la localitat de Sant Bertran de Comenge, al departament d'Alt Garona, a la regió d'Occitània. Va ser la seu del bisbe de Sant Bertran de Comenge i va ser suprimida el 1790, durant la Revolució per ser integrada a l'arxidiòcesi de Tolosa.
La catedral de La nostra Senyora de Sant Bertran de Comenge (en francès, cathédrale Notre-Dame de Saint-Bertrand-de-Comminges), també coneguda com la catedral de Santa Maria, és una catedral catòlica de França que es troba al peu de els Pirineus, a la localitat de Sant Bertran de Comenge, al departament d'Alt Garona, a la regió d'Occitània. Va ser la seu del bisbe de Sant Bertran de Comenge i va ser suprimida el 1790, durant la Revolució per ser integrada a l'arxidiòcesi de Tolosa.
Pilar dels quatre evangelistes
La catedral va ser objecte d'una classificació al títol de monument històric de França, part de la primera llista de monuments històrics del país —la llista de monuments històrics de 1840— que comptava amb 1034 béns. El 1889 es va fer una nova classificació concernent al claustre.
També és, des de 1998, un dels béns individuals inclosos a «Camins de Santiago de Compostel·la a França», inscrit al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Emplaçament
Emplaçada sobre un petit promontori a una altitud de 515 ma la sortida de la vall pirinenca del riu Garona, des de la localitat de Sant Bertran de Comenge es poden veure el pic de Cagire, el pic de Gar i la muntanya Sacon, i es contempla la part alta de la vall. De manera més general, la ciutat controla l'accés a La Vall d'Aran, Tolosa i Tarbes, servida per una xarxa de carreteres derivada de les antigues vies romanes.
Emplaçament
Emplaçada sobre un petit promontori a una altitud de 515 ma la sortida de la vall pirinenca del riu Garona, des de la localitat de Sant Bertran de Comenge es poden veure el pic de Cagire, el pic de Gar i la muntanya Sacon, i es contempla la part alta de la vall. De manera més general, la ciutat controla l'accés a La Vall d'Aran, Tolosa i Tarbes, servida per una xarxa de carreteres derivada de les antigues vies romanes.
Història
La catedral està situada a l'acròpolis d'un oppidum celta que va donar origen a la ciutat romana de Lugdunum Convenarum, les ruïnes de les quals es troben encara es conserven a la plana. Va ser devastada per la invasió dels vàndals el 409. L'activitat municipal va continuar al segle V. Després de la victòria de Clodoveu sobre els visigots, la ciutat va quedar sota el control dels francs. La ciutat va desaparèixer el 585 després d'un conflicte entre Gundebald, que es deia fill natural de Clotari I, i el rei Gontran I.
La catedral està situada a l'acròpolis d'un oppidum celta que va donar origen a la ciutat romana de Lugdunum Convenarum, les ruïnes de les quals es troben encara es conserven a la plana. Va ser devastada per la invasió dels vàndals el 409. L'activitat municipal va continuar al segle V. Després de la victòria de Clodoveu sobre els visigots, la ciutat va quedar sota el control dels francs. La ciutat va desaparèixer el 585 després d'un conflicte entre Gundebald, que es deia fill natural de Clotari I, i el rei Gontran I.
Els
bisbes de la ciutat van continuar sent citats episòdicament, però
caldrà esperar fins a Bertran de l'Isle (1050- 1123), un membre d'una
família noble i canonge de Tolosa, nomenat bisbe de Comenge l'any 1083
per veure recuperar-se la ciutat. Va restablir la vida de la comunitat
al capítol, va reedificar la catedral i va construir el seu claustre. Va
morir el 1123. Reconegut com a sant per la multitud de pelegrins que
anaven a veure la seva tomba, no va ser santificat fins al pontificat de
Clement V. L'afluència de pelegrins requerirà, a la segona meitat del
segle XII, l'expansió de la catedral. El campanar es va construir al
segle XII a l'interior de la nau.
La
construcció de la catedral es remunta al voltant de l'any 1100. Hi ha
restes de la vella catedral construïda per Bernar de l'Isle, com la base
dels murs de les quatre primeres crugies i la façana de la nau. El claustre es va reconstruir als segles XII-XIII en una forma més rica. Es conserva una galeria romànica a l'oest. A
la primera meitat del segle XIII, els canonges van afegir dos trams al
claustre, les galeries sud i est, que van englobar la sala capitular. La galeria nord del claustre va ser construïda al segle XIV. Aquesta és l'única galeria que està construïda amb volta.
Bertrand de Goth va ser bisbe de Comenge entre 1295 i 1299, abans d'esdevenir arquebisbe de Bordeus, entre 1300 i 1305, per ser després triat papa en 1305 amb el nom de Clement V. La primera pedra va ser col·locada el 1304. El projecte inicial preveia conservar la nau romànica i reconstruir l'absis i el cor amb cinc capelles radials i quatre capelles laterals. La clau de la volta de l'absis té el blasó del bisbe Scot Linières (1317-1325) juntament amb el de Clement V. La volta del quart tram de la nau va ser ràpidament refeta ja que mostra l'escut d'armes del canonge operarius Adhémar de Saint-Pastou, que va morir el 1327. La clau de la volta del primer tram té el blasó del bisbe Hug de Castillon (1336-1352) que va acabar la construcció de la catedral.
El programa inicial de Clement V va ser modificat pel bisbe Hug de Castillon que va construir la seva capella funerària al costat nord del quart tram de la nau. Bertrand de Cosnac (1352-1374) va fer construir la capella de Santa Margarida, al costat sud del quart tram. Bertrand de Cosnac volia dipositar les relíquies de sant Bertrand en aquesta capella per permetre un accés més fàcil als pelegrins. La construcció d'aquestes capelles va desestabilitzar la quarta crugia, causant danys a l'edifici i obligant a afegir poderosos arbotants als contraforts.
El mausoleu de sant Bertrand va ser iniciat pel cardenal Pierre de Foix (1422-1450) i va ser completat pel seu nebot Jean de Foix-Béarn (1466-1501). Havia de cobrir el lloc que havia servit per al trasllat i l'exaltació de les relíquies de sant Bertrand pel papa Climent V, el 16 de gener de 1309. No se sap on van estar les relíquies del sant abans d'aquell any 309. El mausoleu va rebre el cos del sant el 1476. Les pintures es van inspirar en les del llibre de miracles del bisbe Bertrand redactat per Vital, notari de l'abadia d'Escaladieu, escrit el 1179 per obtenir la seva canonització pel papa Alexandre III.
Absis poligonal i Antiga sagristia del segle XVI adossada a l'absis
de la capella de Saint-Barthélemy
de la capella de Saint-Barthélemy
La construcció de la sagristia que es troba al costat sud-est de la catedral, de la sala capitular que està a la galeria nord del claustre i la col·locació de les noves vidrieres es van dur a terme sota l'episcopat de Jean de Mauléon (1523-1551) ). Jean de Mauleon havia comprat set tapissos flamencs i mobiliari litúrgic, i va instal·lar el cor dels canonges, l'orgue i el retaule de l'altar major.
L'edifici va patir danys a l'època de les guerres de religió. El 1586, la ciutat alta va ser presa pel capità Sus amb la seva tropa d'hugonots. Van massacar els clergues i van acaparar la argenteria, van cremar els arxius de la ciutat i, a la catedral, van robar els ornaments, els gots sagrats i les relíquies. Les relíquies de Bertrand van ser preses i ocultades en un pou per un soldat. Van ser bescanviades pels canonges de Lectoure i es van tornar el 1591. El capítol va haver de pagar 10 000 lliures als saquejadors. El bisbe Urbain de Saint-Gelais va perseguir els protestants després de set setmanes d'ocupació. El bisbe va reconèixer Enric IV
com a rei de França, però el 1593, el vescomte de Larboust es va
apoderar de nou de la ciutat amb una banda de saquejadors i va cometre
els pitjors excessos a l'església, encara que les relíquies de Bertrand
estaven ocultes. El
reliquiari de Clement V va ser destruït el 1586. Un nou reliquiari va
ser previst el 1627 pel bisbe Barthélemy de Donnadieu de Griet, però
només es va realitzar el 1748 i el trasllat de les relíquies va ser fet
pel bisbe Antoine de Lastic.
L'altar major, en marbre de Sarrancolin, va reemplaçar el 1737 al fet pel bisbe Jean de Mauléon.
El 30 de novembre de 1793, els revolucionaris de nou es van apoderar de la plateria que troben a la catedral. I una altra vegada les relíquies de Bertrand es van amagar i van ser recuperades després de la Revolució.
La catedral és un dels primers monuments classificats a la llista de monuments històrics de 1840. El claustre es va classificar al seu torn 1889.
El claustre
El claustre es va construir per als canonges: és un lloc de pregària, de trobada i de relaxació. La seva construcció es va iniciar al segle XII i es va reprendre en diverses ocasions:
El 30 de novembre de 1793, els revolucionaris de nou es van apoderar de la plateria que troben a la catedral. I una altra vegada les relíquies de Bertrand es van amagar i van ser recuperades després de la Revolució.
La catedral és un dels primers monuments classificats a la llista de monuments històrics de 1840. El claustre es va classificar al seu torn 1889.
El claustre
El claustre es va construir per als canonges: és un lloc de pregària, de trobada i de relaxació. La seva construcció es va iniciar al segle XII i es va reprendre en diverses ocasions:
- tres de les galeries són romàniques i estan recobertes amb una fusteria de claraboia. Tenen arcs de mig punt descansant en una doble filera de columnes amb capitells decorats, sent el més treballat el pilar dels Evangelistes. La galeria del sud s'obre al turó proper;
- la galeria gòtica del nord, d'estil auster, va ser reconstruïda als segles XV i XVI i alberga les tombes de set canonges, d'aquí el nom de galeria de les tombes.
Les fusteries renaixentistes del cor
L'obra mestra de la catedral és, sens dubte, les boiseries (fusteries) renaixentistes del cor, veritable "església de fusta" inaugurada la nit de Nadal de 1535. Destaquen:
- els 66 seients disposats en dues altures;
- el seient episcopal que comença la filera de cadires altes del costat de l'epístola;
- el jubé, que separa l'atri del cor, ricament decorat;
- el retaule, en fusta esculpida, recobert amb pintures i daurat al segle XVIII.
Estructura general
L'arquitectura abriga sota un únic sostre tres esglésies d'èpoques, construcció i estils diferents:
- una església romànica del segle XII, fundada per sant Bertrand, algunes de les parts de les quals s'han conservat;
- una església gòtica del segle XIV, dissenyada, concebuda i finançada pel papa Climent V, que també havia estat bisbe de Comenge;
- una «església de fusta» composta per les boiseries del renaixentistes del cor, inserida a l'església de pedra sota l'impuls del bisbe Jean de Mauléon.
L'orgue
A l'avantnau, espai entre l'entrada de la catedral i la galeria de la cortina i que acull feligresos i pelegrins, s'alça l'orgue. La seva ubicació poc convencional és única.
A l'avantnau, espai entre l'entrada de la catedral i la galeria de la cortina i que acull feligresos i pelegrins, s'alça l'orgue. La seva ubicació poc convencional és única.
 |
| Imponent orgue |
L'aparador renaixentista s'aixeca sobre cinc columnes estriades; les seves escultures tracten temes profans (escenes campestres, treballs i gestes d'Hèrcules). Aquest orgue cantoner va ser remodelat tres vegades: els anys 1835, 1901 i 1975.
L'orgue de la catedral va ser utilitzat especialment per Jean-Patrice Brosse per a diversos enregistraments (Bach: Clavier-Übung part III, Lebègue: Premier livre d'orgue.
L'orgue de la galeria data del segle XVI, després reconstruït al segle XX. I el púlpit del segle XVII.
L'orgue de la catedral va ser utilitzat especialment per Jean-Patrice Brosse per a diversos enregistraments (Bach: Clavier-Übung part III, Lebègue: Premier livre d'orgue.
L'orgue de la galeria data del segle XVI, després reconstruït al segle XX. I el púlpit del segle XVII.
El mausoleu de sant Bertran
A principis del segle XV, el bisbe Pierre de Foix va construir un mausoleu al cor de la catedral per recollir les restes de sant Bertran.
El costat que mira cap al cap està cobert amb pintures sobre la pedra que daten del segle XVII i que reprodueixen escenes miraculosos de la vida del sant. El costat que mira cap al cor està perforat amb una cavitat que conté el gran reliquiari de plata i banús on reposa el cos del sant.
 |
El bisbe Hugues de Castillon va acabar la construcció de la nau gòtica l'any 1348.
L'estàtua jacent data del tercer quart del segle XIV.
La tomba de marbre blanc de Sant Beat de Hugues de Castillon (bisbe de Comenge 1336 a 1352) data del 2n quart del segle XIV.
 |
| Tomba d'Hug de Castillon |
L'exterior
Campanar i l'entrada
Campanar i l'entrada
La primitiva torre va ser elevada i convertida en donjon amb maçoneria tosca. Té 33 metres d'alçada.
L'entrada del campanar està coronada per un timpà romànic on figura l'Adoració dels Reis; sobre la llinda estan tallats els dotze apòstols.
 |
| Timpà del portal on apareix l'Adoració dels Reis i els dotze apòstols |
 |
| Entrada |
 |
| La torre-campanar |
 |
| La catedral de Sant Bertran de Comenge Postal antiga, col·lecció particular. Font: Monestirs.Cat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada