Sant Serni de Tavèrnoles, Anserall ..

Anserall
  
Anserall és una entitat de població i cap del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell.

Anserall

El poble se situa a la riba dreta de la Valira, entre el riu i el barranc d'Anserall, d'on surten sengles camins a Sant Joan Fumat i a Farrera dels Llops. A l'altra banda la carretera N-145, de la Seu d'Urgell a Andorra, és la principal via de comunicació. A uns 300 m al nord del poble hi ha el nucli anomenat el Monestir, on hi ha l’església romànica de l’antiga i a altres temps passats molt important abadia benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles (o Sant Sadurní de Tavèrnoles), les restes de la qual serveixen d’església parroquial del poble.

Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles

Planta

L’origen d’aquest monestir és confús degut a la manca de documents fiables, la tradició més antiga diu que sant Eudald, un personatge envoltat de llegendes i que no és possible situar històricament, va fundar el monestir i portar les relíquies de sant Sadurní (o Serni), el seu titular. Hom considera que el monestir ja existia en època visigòtica i que va mantenir el culte durant l’ocupació islàmica del territori, domini que hauria estat molt superficial i que s’hauria allargat fins l’arribada del domini franc, cap el 788. El monestir va estar vinculat a la diòcesi d’Urgell, un bisbat d’origen molt antic, el primer pontífex conegut d’aquest lloc és Just, que va assistir a un concili a Toledo l’any 531. La seu episcopal d’Orgellia estava situada en un lloc apartat del nucli actual, a Castellciutat. Cal esmentar el pontificat del bisbe Fèlix (781-799) que va quedar marcat per la seva defensa de l’heretgia adopcionista que el va enfrontar a les autoritats eclesiàstiques carolíngies, fou condemnat i deposat.

En aquesta època segurament el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles seguia encara la tradició visigòtica i la comunitat estaria governada segons un pacte monàstic establert entre els monjos i el seu abat. Arran de l’afer del bisbe Fèlix (molt possiblement format a Sant Serni) el monestir seria reformat seguint les noves directrius carolíngies, adoptant la Regla de Sant Benet segons la reforma de Benet d’Aniana, personatge que hom considera que va intervenir directament en l’afer, amb la seva presència a Tavèrnoles. En època del bisbe Fèlix, Orgellia fou atacada i destruïda pels sarraïns, la reconstrucció de la catedral es faria a l’indret on encara es troba avui. Durant el segle IX hom comença a trobar documentació relativa al monestir: El 815 el comte Frèdol de Cerdanya li cedia l’església de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (Cerdanya). El 835 un precepte de Lluís el Pietós relatiu a Sant Salvador de la Vedella (Berguedà) esmentava que aquell monestir havia estat fundat des de Sant Serni.

Sant Serni de Tavèrnoles

Aviat començà a beneficiar-se de donacions ben diverses sobretot a l’Alt Urgell. L’any 914 va rebre els petits monestirs o cel·les de Sant Vicenç de Fontclara, Sant Martí de Bescaran, Sant Sadurní Aganès, Sant Martí d’Albet, Sant Andreu, Sant Esteve d'Umfred i Sant Jaume (Engordany?). En començar el segle XI arribava al zenit del seu poder: les seves possessions anaven del Berguedà a Andorra, de la Cerdanya a Isona i al Pallars; també adquirí dominis a Aragó i Castella. Des del 1019 va tenir Sant Llorenç de Morunys com a priorat depenent. Les donacions van fer que aquesta casa gaudís d’una situació econòmica envejable, el que li va permetre refer la gran església abacial, consagrada el 1040 i de la qual resta la capçalera. Mentre, havia aconseguit sotmetre altres monestirs com Santa Cecília d’Elins, Sant Celdoni i Ermenter de Cellers... Unes butlles d’Urbà II (1099) i Calixt II (1119) van confirmar uns privilegis d’immunitat i exempció que el deixaven sota la dependència directa de la Santa Seu.

Sant Serni de Tavèrnoles

A partir del segle XIV la casa va entrar en un període d’estancament i posterior decadència, agreujada per un episodi de pesta negra a mitjan de segle i l’estancament econòmic que va afectar el territori d’una manera generalitzada. Des de la primera meitat de segle la casa havia adoptat el règim de comenda. Una visita de l’any 1441 esmenta un monestir sense comunitat, en estat de ruïna i inhabitable. Els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle XV no reeixiren a retornar-li l'antic prestigi. Finalment, el papa Climent VIII va suprimir el monestir el 1592, restant l’església com a parròquia. El monestir va caure en l’abandó i va començar la seva ruïna. Es van perdre bona part de les construccions i del mobiliari. Els capitells del claustre es van dispersar, altres elements encara conservats són un frontal i un baldaquí ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'església, que va estar en estat ruïnós durant dos segles, es va començar a restaurar l'any 1971.

Font: Monestirs.Cat

Bibliografia:
- BOLÒS, Jordi; HURTADO, Víctor (2006). Atles del comtat d’Urgell (v788-993). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- NOGUÉS I ESTANY, Josep (1973). Història del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Barcelona: Josep Nogués
- NOGUÉS I TORRE, Josep M. (2011). Els benedictins a Tavèrnoles-Anserall. Lleida: Pagès Ed,
- RIU I RIU, Manuel. Catalunya Romànica. Vol. VI. L’Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992

 

Àbsis

Àbsis

 

 

Font: Monestirs.Cat 

Frontal d'altar de Tavèrnoles

Forma part del conjunt de la decoració d'un altar juntament amb dos laterals. Procedeix de l'antiga església abacial benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles (les Valls de Valira, Alt Urgell). Tremp sobre fusta Segle: XII.

Segona meitat del segle XII
118 x 218 x 6,8 cm
Núm. del catàleg:   015786-000
Fons del MNAC

-.-

-.-