 |
| Àbsis |
La vila d'Agramunt fou conquerida als sarraïns el 1070 per Ermengol IV,
comte d'Urgell. La vila conegué un fort desenvolupament com a centre
comercial a partir de la concessió d'una carta de poblament per Ermengol
VII l'any 1163. Fou probablement a partir d'aquesta data que començà a
construir-se l'església de Santa Maria, que vers el 1236 ja devia
trobar-se pràcticament acabada.
 |
| Àbsis |
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'AGRAMUNT
 |
| Àbsis i absidioles |
S'accedeix al temple mitjançant dues portades
romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament. La
de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida,
per la riquesa de la seva decoració. Bastida a mitjan segle XIII, és
formada per vuit arquivoltes en degradació, que descansen sobre setze
columnes per banda, i que constitueixen un cos sobresortint de la
façana. Cada una de les arquivoltes és decorada amb motius diferents, de
tipus geomètric, amb arcuacions entrellaçades, o amb figures humanes.
Els capitells destaquen per la seva ornamentació vegetal. El fust i el
basament de les columnes han estat restaurats fa poc per la Generalitat
de Catalunya. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en
alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que
representen la Mare de Déu amb l'Infant, acompanyada de l'Anunciació i
de l'Adoració. Una inscripció recorda que foren els teixidors de la vila
els que sufragaren la col·locació d'aquest grup, l'any 1283. És una
obra de transició, de concepció encara romànica, però amb alguns apunt
d'un més gran realisme.
La reixa de la Capella dels Socors: porta reixada que dóna accés i
clou la capella coneguda com la de la Mare de Déu dels Socors. És una
reixa realitzada en forja. En la seva part més alta i central, hi ha la
presència d'una gran corona envoltada per pinacles acabats en vàries
punxes de ferro. Demostra ser una obra de molta habilitat per part de
l'autor. La part inferior es divideix en tres cossos: dos laterals amb
sis o set bases de ferro paral·leles i verticals, i una central més
ampla, la qual es subdivideix en dos portes per accedir a la capella. En
aquest tram hi ha dos registres horitzontals, un superior i un
inferior, on s'hi veu la riquesa del treball de la forja amb la
presència de volutes diferents entrellaçades i canelobres punteguts.
 |
| Potalada de l'Adoració i l'Anunciació |
La porta del costat nord, de concepció més
senzilla, presenta també decoració de tipus geomètric, pròpia de
l'escola lleidatana. Al costat esquerre de la façana s'aixeca el
campanar, obra d'època gòtica que s'acabà probablement a finals del
segle XIV.
Dins la capella hi ha la imatge gòtica de la Verge dels Socors, de fusta policromada.
 |
| L'Adoració i l'Anunciació |
El
campanar de l'església, és una torre prismàtica de planta quadrada,
oberta per estretes espitlleres fins al darrer pis, on hi ha dues
finestres a cada façana, rectangulars però incorporades al mur
motllurat, amb traceries de factura gòtica. Té un cos baix que arriba
fins al ràfec de l'església. Per sobre hi ha un petit cos, sense
obertures amb les façanes en voladís en relació amb les del cos de baix.
Un tercer cos i últim, suportat per una motllura, és el que conté les
finestres. Les seves façanes, molt restaurades, presenten una decoració
de traceria, que forma la base de l'alta coberta que corona el campanar.
Està situat a l'angle nord-oest de la façana de l'església de Santa
Maria.
Altar major
Realitzat en pedra, d'uns dos metres de
llargada per un d'alçada. És de planta rectangular i a la part superior
presenta una decoració geomètrica a base d'arcs llombards. La llosa
superior sobresurt uns deu centímetres. L'altar és molt auster i pesat.
Fou reconstruït cap als anys 1950 quan ens restaurà el temple.
Piques
- Baptismal: Situada a la dreta de l'entrada, realitzada
en pedra d'una sola peça, de forma circular i exterior gallonat. A un
dels costats de la pica hi ha una marca en forma de creu. A l'interior
d'aquest enorme recipient baptismal hi ha una segona pila, de reduïdes
dimensions i sostinguda per un petit peu, en la qual es dipositava
l'aigua beneïda.
- Beneitera 1: De base quadrangular, trencada al
costat dret i coronada per una anella. A sobre s'aixeca una columna
tornejada a base de línies helicoïdals. La pica, amb la part inferior
gallonada i la part superior un registre horitzontal decorat amb motius
geomètrics seriats incisos flanquejant la data de la seva construcció
(1598). L'interior, de poca profunditat, és llis i al centre presenta un
medalló vegetal dins una sanefa estelada.
 |
| Interior de la nau |
- Beneitera 2:
Realitzada en pedra d'una sola peça. Molt robusta i austera. Té tres
parts: el peu o base quadrangular i només decorat amb fines motllures
incises al contorn. Li segueix un cos circular amb un diàmetre de gran
amplada i absent de decoració. La pica és semiesfèrica, molt robusta i
de gran amplada i profunditat. Presenta una gruixuda anella g¡radial que
rodeja tota la cara exterior de la pica. En general té un aire molt
pesat i auster que contrasta amb les altres piques del temple, que són
molt més esveltes.
 |
| Porta nord |
- Beneitera 3: de peu quadrangular i llis, molt esvelta. El fust
s'amplia a la part central i la decoració estriada és la típica de la
època. A la part mitja inferior de la pica es troba una decoració a base
de gallons allargats i units entre ells. A la part superior de la pica
es veu un registre seriat amb decoració geomètrica i entremig la data de
construcció, 1568. La part inferior és gallonada. A l'interior, de poca
profunditat, hi ha una decoració en forma de venera, la qual acaba amb
un medalló al centre de la pica que porta incís un motiu vegetal dins
una estrella.
A la primera capella de l'esquerra hi ha el Retaule
de la Mare de Déu del Roser, de la primera meitat del segle XVII i
atribuït a Joan Grau I. Està fet en fusta policromada.
És destacable el cadiratge de l'església, realitzat el 1532 en fusta de roure cisellada.
Font: Romànic Obert
Font: Romànic Obert
 |
| Porta |
-.-
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada