Anem a pams: Ansó

Ansó és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània. Al nord, limita amb la frontera francesa. a l'est amb els termes municipals Aísa, Aragüés del Puerto i Echo (tots tres província d'Osca). a l'oest amb Fago (Osca), Salvatierra (Saragossa), Garde, Isaba i Urzainqui (Navarra).

L'assentament i la colonització de la Vall d'Ansó data del segle IX. Podem trobar nombroses restes dels primers assentaments humans en diversos llocs del terme. Entre tots destaca el dolmen d'Agua Tuerta. Allà s'hi localitzen dos més; un a Escalé i un altre en el barranc d'Acué. També en la Loma hi ha la cista o llossa de la Sepultura, amb la creu que delimita Agua Tuerta i Guarrinza en el terme d'Echo. A Guarrinza, en el Mallo Blanco. En el Camón de las Fitas (anomenat popularment Puntal d'as mentiras) s'hi troba el túmul, dolmen i cromlec. També ni ha en el Camón largo. En les Foyas de Santa María, a el Puerto del Palo i en Añarón, hi ha d'altres monuments com els situats a Agua Tuerta. A L'Acherito existeixen quatre dòlmens situats al barranc del mateix nom i un altre en el Sabucar. Així mateix a Linza, a la Foya de los Ingenieros, es pot contemplar un grup de cinc dòlmens.

Sobre el tresat de la calçada romana; per ella els peregrins del Camí de Sant Jaume entraven en Espanya pel Puerto del Palo (en les Foyas de Santa María) baixant per la Vall d'Echo per fer una parada en el monestir de San Pedro de Siresa. Prenien el camí del Vedau per arribar a Ansó. Continuaven pel camí de la Canal fins al monestir de Cillas, seguint per Fórcala al mont de Berdún.

En el segle XII, la Vall d'Ansó es veu inscrit en el registre de la Corona d'Aragó. El 1272 és Jaume el Conqueridor el que concedeix el títol de Vila i els privilegis que posseeixen els ansotano, que han estat referendats pels seus successors. Fins a l'any 1830, Ansó i Fago formaven un sol municipi. En aquesta data Fago se separà constituint el seu propi ajuntament. Per reial orde del Ministeri de la Governació, l'11 de març de 1882 s'acordà repartir els aprofitaments forestals en 4/5 parts per Ansó i 1/5 per per a Fago.

L'església de Sant Pere

Portada plateresca de l'església de Sant Pere. Ansó

L'església de Sant Pere, construïda en el segle XVI, és na nau única amb planta de creu llatina i volta de creueria gòtica. L'entrada l'adorna una bella portada plateresca. Té com a titular a Sant Pere Apòstol, que presideix l'altar major. Aquest és barroc, del segle XVII, recobert de pa d'or, el que contribueix a ressaltar la seva bellesa. És de destacar l'arc rebaixat en la part baixa del cor, decorat amb motllures i adornaments. En la part nord està ubicat l'orgue, del segle XVII, que fou comprat a França i restaurat recentment (2014).

Dintre de l'església s'hi troben dos museus. En la planta baixa s'hi troba la sagristia, amb icones, imatges i orfebreria en or i argent (calzes, reliquiaris ...) dels segles XVII i XVIII barroc i rococó. Cal destacar l'amplia col·lecció de documents històrics pertanyents a l'arxiu parroquial. Especial atenció mereixen les pintures de sostre i parets, d’estil Pompeià, restaurades el 1995.

El vestit d'Ansó

El vestit d'Ansó, conservat fins als nostres dies, és un meravellós reflex de la cultura, religiositat, forma de vida i costums ancestrals de la població. La seva antiguitat es remunta al medieval, inclús a èpoques anteriors amb arrels iberes i celtes. Confeccionat amb matèries primeres pròpies del país, com la llana i el lli, cal destacar la gran varietat de vestits que hi ha per a cada moment i circumstàncies de la vida: festa, treball, consell, cerimònies religioses, des dels infants als adults, amb els seus peculiars complements. Tot això permet oferir la més distingida exposició que hom pugui imaginar.

Cada vestit va acompanyat d'una peculiar forma de pentinat femení anomenat churros o trenat; depenent de la cerimònia es cobrien amb mocadors de vistosos colors, mantellines blanques... Aquests vestits, com antigues relíquies que són, resten guardades en el museu parroquial i en el rober municipal. Dat l'interès que tenen per aquesta vila i el desig de donar-lo conèixer en tota la seva autenticitat, ha restat establerta des de 1971 la Fiesta de Exaltación del Traje Ansotano, en la que es poden contemplar en tot la seva esplendor, les vestimentes tradicionals vestides per la gent del llogaret.