29 d’agost de 2011. Sortim d'Isaba després d'esmorzar, el destí i copilot em porten a trapassar la frontera amb França. Tot preciós, un espectacle de paissatge. Arriben a un llogaret, Santa Engracia d'Aquitaine (Sainte-Engrâce, Santa-Grazi, Sainte Engrace), una església-col·legiata incialment romànica que ha sofert diverses intervencions. Bonica, amb un cementiri davant l'entrada, és tot ple d'esteles discoïdals, d'antigues i de més recents.
D'aquí partim en direcció a Larrau (em sona que aquí hi passa el Tour de França alguna vegada). Durant aquest tram descobrim que hi ha grutes visitables, intentem visitar alguna cosa que ens és impossible, ho deixem per una altra ocasió. ... Seguim
Pugem al port de Larrau! Algun ciclista entrenant i un parell de vaques "sueltes". Marededéu quina carretera! Enfilem la D26 (francesa) que a dalt del port empalma a la frontera amb la NA-2011. Boira pels descosits, no veig res i per poc no m'enporto un ciclista esbufegant i una vaca que era al mig de la carretera. Uns kms. que recordaré sempre. Ni el google.maps acosnella pasar-hi, sempre dóna rutes alternatives per entrar a la vall de Salazar.
Com sigui, aconseguim sortir de la espessa boira i tot és llum i color tal com anem baixant a la vall de Salazar i la Selva d'Irati. Un cartell que indica una ermita que feia anys cercava, la verge de la Muskilda!
Després a uns pocs kms. Otsagabia, preciós poble on reposem i refem forces amb un bon àpat.
Seguim la ruta fins a Güesa i Igal per anar deixant erera la Vall de Salazar i tornar a entrar a la Vall de Roncal. Parada al poble de Erronkari (Roncal) i a Izaba a descansar.
Com sigui, aconseguim sortir de la espessa boira i tot és llum i color tal com anem baixant a la vall de Salazar i la Selva d'Irati. Un cartell que indica una ermita que feia anys cercava, la verge de la Muskilda!
Després a uns pocs kms. Otsagabia, preciós poble on reposem i refem forces amb un bon àpat.
Seguim la ruta fins a Güesa i Igal per anar deixant erera la Vall de Salazar i tornar a entrar a la Vall de Roncal. Parada al poble de Erronkari (Roncal) i a Izaba a descansar.
Isaba (Izaba)
Agafem la NA-137 i a la frontera empalmem amb la D113 fins a Urdatx-Santa Grazi. Temps aproximat: 1 hora
Santa Engracia (Santa-Grazi)
 |
| Urdatx-Santa Grazi. Iparralde |
Urdatx-Santa Grazi (en francès i oficialment Sainte-Engrâce) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió d'Aquitània). Limita amb les comunes de Ligi-Atherei, Hauze i Lanne-en-Barétous al nord, Arette a l'est, Larraine a l'oest i amb Navarra al Sud.
.
.
 |
| Col·legiata de Santa Grazi |
El municipi d'-Urdatx-Santa Grazi està situat en el vessant nord dels Pirineus, en la vall del riu Uhaitxa.
Es compon de dos llogarets: Sainte-Engrâce Caserne i Sainte-Engrâce
Bourg, ambdós sobre la carretera departamental 113. L'ajuntament i
l'escola es troben en el llogaret de La Caserne; l'església en el Bourg,
a 5 km de distància. Sainte-Engrâce se situa sobre el itinerari GR 10,
que recorre els Pirineus des del Mediterrani fins a l'Atlàntic sobre
870 km. Existeixen diverses senderes abalisades que conduïxen a la selva d'Irati, al canó d'Ehujarre i a les goles de Kakueta.
Anomenada oficialment Urdaitx o Urdax fins a 1476, la seva
història està estretament lligada a la de la seva església, única resta
visible d'una col·legiata que va tenir gran importància durant l'Edat
Mitjana per ser etapa del Camí de Santiago.
L'origen de l'església es perd en la boira de la llegenda. Santa
Engràcia seria una cristiana capturada a Saragossa en 303 quan es
preparava a creuar els Pirineus per a unir-se al seu promès, un duc de
Narbona. Martiritzada en la capital aragonesa, un lladre hauria robat el
seu braç per a enterrar-lo sota un roure en les proximitats d'Urdax.
Com en molts altres mites fundacionals, aquesta relíquia
hauria estat descoberta després miraculosament per un bou, motivant la
fundació de l'església. Una curiositat és que el roure era considerat un
arbre sagrat per molts pobles de l'ntiguitat, la qual cosa podria
indicar que l'església es va construir sobre un lloc sagrat precristià.
La més antiga referència ens indica que sota el bisbe Odó de Benac (1083 - 1101) existia a Urdaitx una col·legiata de 12 canonges. En 1085 el rei d'Aragó Sanç I d'Aragó i Pamplona es va apoderar de la regió i va posar la col·legiata sota control del monestir benedictí de Leyre
a Navarra. A mitjan segle XII la Col·legiata de Santa Engràcia estava
en el seu apogeu. Al costat de l'església s'estenia un hospital que
acollia als pelegrins de Santiago. També es va convertir en lloc de
romiatge per a les parròquies de Sola. La van visitar prínceps de
Navarra, Aragó i Bearn.
Els moviments polítics d'aquesta zona dels Pirineus van ser provocant la
decadència de la Col·legiata. En el segle XIV van ser els conflictes
entre els reis d'Anglaterra i de França (Guerra dels Cent Anys), en el XV els enfrontaments entre francesos i castellà-aragonesos pel control de Navarra, en el segle XVI les Guerres de Religió
que van assolar tot el regne de França. La relíquia de la santa va
desaparèixer, les peregrinacions a Santiago pràcticament van cessar,
l'hospital es va esfondrar. Amb la Revolució la Col·legiata va ser
confiscada per l'Estat i venuda. Només quedava l'església. En 1841
l'església va ser classificada monument històric francès. Es va iniciar la seva restauració en 1983.
.
.
Patrimoni: L'església de Santa Engracia
Edifici romànic del segle XI. Planta rectangular, dividit en tres naus, amb la central més ampla que la resta. Cada nau acaba en un absis semicircular. Torre de campanar quadrada. Són destacables el portal i els 12 capitells historiats que adornen l'interior de la nau. No és segur que la posició actual de cada capitell sigui l'original, a causa de les restauracions successives. Llista de motius dels capitells:
- Centaures llançant fletxes
- Servidors tocant la trompa de caça
- Naixement de Jesús
- Les tres dones davant el sepulcre buit
- Cristians devorats pels lleons (1)
- Cristians devorats pels lleons (2)
- Escena de música i ball (1)
- Escena de música i ball (2)
- Salomón rep a la reina de Saba
- Animals diversos, el sentit de la composició no ens és conegut
- Els Reis Mags camí a Betlem
- Adoració dels Reis Mags (vegeu foto)
A l'exterior de l'església s'estén el cementiri del poble, en el qual es poden observar les esteles discoïdals típiques del País Basc.
64560 Sainte-Engrâce (Urdatx-Santa-Grazi. Aquitaine)
Localització: https://goo.gl/maps/prwXEwcer7E2
Larraine (Larrau)
 |
| Port de Larrau 1585 m. |
Muskilda (Musquilda)
Musquilda y la Selva de Irati. Pertany a la Vall de Salazar
L'Ermita de Nostra Senyora de Muskilda, es troba situada propera a la població d'Ochagavía, al cim de la muntanya Muskilda a poc més de 1000 metres d'altura i enclavada en la vall de Salazar de la comunitat Foral de Navarra.
La construcció romànica data del segle XII, i s'atribueix realitzada durant el mandat del rei Sancho el Fort (1194-1234). El conjunt es compon a més de l'ermita, d'una casa per a l'ermità i una altra per al capellà, tot aquest recinte està envoltat per una petita muralla de pedra.
El temple el constitueix una planta rectangular amb tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb un quart de volta, sostingudes per sis gruixudes columnes cilíndriques a la part inferior amb decoració de besants (mitges boles), formen aquestes columnes els arcs de separació entre les naus. A la part de la capçalera hi ha un retaule amb una inscripció de la seva realització en l'any 1642, en la fornícula central es troba la imatge de la Verge de Muskilda, patrona de la vall, d'estil romànic tardà o principi de gòtic i sobre ella una representació de l'Assumpció i un Crucificat.
 |
| Casa de l'ermità |
El presbiteri es troba separat de la nau central per un reixa de ferro forjat del segle XV. Té una sagristia adossada a la part posterior de la capçalera després del retaule, segurament de reformes posteriors, les principals de les quals es van dur a terme durant el segle XVII. El primer tram de la nau central, després del presbiteri, posseeix unes pintures murals cobrint tota la seva volta.
A la part exterior es poden observar uns gruixuts contraforts en els seus murs laterals que marquen els quatre cossos en què es divideixen les naus interiors. L'edifici té dues portes d'entrada orientades una a l'oest, de 1671 i una altra al sud, la principal, d'estil romànic amb quatre arquivoltes sostingudes per pilastres llises. Un tret característic és la torre de planta quadrangular amb una harmoniosa coberta cònica realitzada amb tauletes de fusta, -que reben el nom de «oholak» - pròpia de les construccions tradicionals de la zona. Hi ha un antic camí tradicional des de l'església de Sant Joan d'Ochagavía en el recorregut es troba les estacions d'un viacrucis.
Otsagabia (Ochagavía)
Otsagabia (en basc, cooficialment en castellà Ochagavía) és un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangüesa. Limita amb Lekunberri (Baixa Navarra) (Baixa Navarra) i Larraine (Zuberoa) al nord, a l'est amb Itzaltzu i Uztarroze a l'oest amb Orbaizeta i Jaurrieta i al sud amb Ezkaroze.
Església de Sant Joan Evangelista d'Otsagabia
L'església conserva restes època medieval (segle XI) i dels segles XVI i XVII. En el seu interior hi ha 3 retaules d'estil renaixentista del segle XVI. També destaca el cor que conserva catorze cadires amb detalls i figures nues tallades en els reposa-braços i amb els respatllers llisos a excepció del principal. L'església conserva moltes peces d'orfebreria i alguns llenços com el de la Magdalena.
L'església conserva restes època medieval (segle XI) i dels segles XVI i XVII. En el seu interior hi ha 3 retaules d'estil renaixentista del segle XVI. També destaca el cor que conserva catorze cadires amb detalls i figures nues tallades en els reposa-braços i amb els respatllers llisos a excepció del principal. L'església conserva moltes peces d'orfebreria i alguns llenços com el de la Magdalena.
Espartza Zaraitzu (cooficialment en castellà Esparza de Salazar) és un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangüesa.
Sartze (Sarries)
 |
| Espantabruixes |
Sartze (en basc, cooficialment en castellà Sarriés) és un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangüesa. Està formada pels nuclis de població. Pertany a la Vall de Salazar
.
.
 |
| Àbsis de l'església San Martín de Sarries |
 |
| Església San Martín de Sarries |
 |
| Grata conversa i un bon record |
Igari (Igal)
 |
| Parroquia de San Vicent Màrtir, a Igal, Güesa |
Igari (Igal) - Gorza (en basc, cooficialment en castellà Güesa) és un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangüesa. Està format per dos pobles:
Col·lecció d'esteles discoïdals
 |
| Parroquia de San Vicent Màrtir, a Igal, Güesa |
 |
| Àbsis de la parroquia de San Vicent Màrtir, a Igal, Güesa |
Bidankoze (Vidángoz)
 |
| Església de San Pedro Siglo XIV. Vidángoz-Bidankoze |
Bidankoze (cooficialment en castellà Vidángoz) és un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangüesa. Limita al nord amb Uztarroze, al sud amb Burgi, a l'est amb Erronkari i a l'oest amb Galoze, Gorza, Sartze, Ezpartza-Zaraitzu, Orontze i Ezkaroze.
 |
| Església de San Pedro Siglo XIV. Vidángoz-Bidankoze |
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada