 |
| La Maternitat d'Elna. Castell d'en Bardou |
La Maternitat d'Elna va ser una
institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades.
Situada al Rosselló (Catalunya Nord), va ser fundada el novembre del
1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens,
fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola que estaven internades
en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la
maternitat suïssa, ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta
nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil
Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra
Civil Espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van
tancar durant l'ocupació de França.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maternitat_d'Elna
Elisabeth Eidenbenz
 |
| Elisabeth Eidenbenz |
.
Qui era Elisabeth Eidenbenz?
Una vida dedicada a salvar els nens de la crueltat dels adults
Assumpta Montellà / Sàpiens
Nascuda a Zuric l’any 1913, filla d’un pastor protestant, Elisabeth Eidenbenz, va formar part dels moviments socials suïssos relacionats amb el Servei Civil Internacional (SCI). Així, quan tenia vint-i-quatre anys, i ja era mestra, va formar part d’un cos de voluntaris de la filial de l’SCI Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil, desplaçats a l’Estat espanyol el 1937 per a portar a terme tasques d’ajuda humanitària. Juntament amb altres companys de l’Associació, va organitzar uns menjadors socials per a nens a València i a Madrid, i un servei d’e-vacuació infantil entre aquestes dues ciutats. L’any 1939 va quedar immersa dins l’onada d’exiliats que fugien cap a França. Enmig de la misèria de l’exili, va fundar la Maternitat Suïssa d’Elna. La seva finalitat era ajudar les embarassades, en molt bona part exiliades catalanes que provenien dels camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià (i Ribesaltes).
Anys de voluntariat. La Maternitat d’Elna, de la qual era directora, va funcionar inin-ter-rompudament des del desembre del 1939 fins a l’abril del 1944 (data en què fou clausurada pels alemanys) i va salvar 597 na-dons. A partir del tancament, Eidenbenz va continuar treballant com a voluntària en les colònies infantils al nord de França. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946, es va establir a Viena com a responsable d’uns menjadors per a la mainada amb l’ajuda de l’Església evangèlica suïssa.
La crònica i els homenatges. El 1975 es va retirar a Rekawinkel (Àustria). Des de llavors, ha publicat diversos escrits sobre la seva activitat com a voluntària, destacant el llibre Bandera tricolor & Creu suïssa, en què explica les vivències a la guerra civil i a la Maternitat d’Elna. El novembre del 1980 fou condecorada per Israel per la seva ajuda als jueus en la II Guerra Mundial, i el març del 2002 França li atorgà la medalla dels Justos de Nacions.
Font: Sàpiens
Qui era Elisabeth Eidenbenz?
Una vida dedicada a salvar els nens de la crueltat dels adults
Assumpta Montellà / Sàpiens
Nascuda a Zuric l’any 1913, filla d’un pastor protestant, Elisabeth Eidenbenz, va formar part dels moviments socials suïssos relacionats amb el Servei Civil Internacional (SCI). Així, quan tenia vint-i-quatre anys, i ja era mestra, va formar part d’un cos de voluntaris de la filial de l’SCI Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil, desplaçats a l’Estat espanyol el 1937 per a portar a terme tasques d’ajuda humanitària. Juntament amb altres companys de l’Associació, va organitzar uns menjadors socials per a nens a València i a Madrid, i un servei d’e-vacuació infantil entre aquestes dues ciutats. L’any 1939 va quedar immersa dins l’onada d’exiliats que fugien cap a França. Enmig de la misèria de l’exili, va fundar la Maternitat Suïssa d’Elna. La seva finalitat era ajudar les embarassades, en molt bona part exiliades catalanes que provenien dels camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià (i Ribesaltes).
Anys de voluntariat. La Maternitat d’Elna, de la qual era directora, va funcionar inin-ter-rompudament des del desembre del 1939 fins a l’abril del 1944 (data en què fou clausurada pels alemanys) i va salvar 597 na-dons. A partir del tancament, Eidenbenz va continuar treballant com a voluntària en les colònies infantils al nord de França. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946, es va establir a Viena com a responsable d’uns menjadors per a la mainada amb l’ajuda de l’Església evangèlica suïssa.
La crònica i els homenatges. El 1975 es va retirar a Rekawinkel (Àustria). Des de llavors, ha publicat diversos escrits sobre la seva activitat com a voluntària, destacant el llibre Bandera tricolor & Creu suïssa, en què explica les vivències a la guerra civil i a la Maternitat d’Elna. El novembre del 1980 fou condecorada per Israel per la seva ajuda als jueus en la II Guerra Mundial, i el març del 2002 França li atorgà la medalla dels Justos de Nacions.
Font: Sàpiens
Més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Eidenbenz
«Mor Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna». Diari Ara. [Consulta: 23 maig 2011]
«Elisabeth Eidenbenz n'est plus» (en francès). L'Indépendant, 24 maig del 2011 -
«Mor Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna». Diari Ara. [Consulta: 23 maig 2011]
«Elisabeth Eidenbenz n'est plus» (en francès). L'Indépendant, 24 maig del 2011 -
http://
La Maternitat d’Elna reobre les portes
L’obstinació de la infermera Elisabeth Eidenbenz va fer possible que centenars d’embarassades exiliades als camps de concentració francesos poguessin donar a llum -> http://www.sapiens.cat/ca/
L’obstinació de la infermera Elisabeth Eidenbenz va fer possible que centenars d’embarassades exiliades als camps de concentració francesos poguessin donar a llum -> http://www.sapiens.cat/ca/
Carla Galisteo / Sàpiens 14/02/013
El castell de Bardou, a la localitat rossellonesa d’Elna, que del 1939 al 1944 va acollir entre les seves parets la institució humanitària coneguda com la Maternitat d’Elna, reobrirà les seves portes al públic el 16 de febrer, després d’una reforma destinada a convertir l’edifici en un espai de memòria.
Durant la Guerra Civil Espanyola, i en el context dels camps de refugiats que es van improvisar al sud de França per acollir els milers d’exiliats republicans que van creuar la frontera, una infermera suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz va fundar una institució dedicada a les dones embarassades i els seus nadons. La Maternitat d’Elna es va instal·lar, al novembre de 1939, al Château d’en Bardou, un palauet abandonat als afores d’Elna que es trobava a uns set quilòmetres del camp d’Argelers.
La infermera Eidenbenz va buscar i recollir les dones embarassades dels camps francesos d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i les va acollir en un centre on podrien donar a llum en condicions sanitàries decents. Fins al 1944, la Maternitat va portar al món al voltant de 600 nadons, i fins i tot va recollir mares jueves que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial. Per això, a la primavera de 1944, durant l’ocupació francesa, l’exèrcit alemany va clausurar el centre i les dones i els nens que hi residien van ser-ne expulsats.
Després de la clausura, la història d’Elna va caure en l’oblit i no va sortir a la llum fins al 2002, quan l’Ajuntament de la ciutat va organitzar un homenatge a la infermera després que un dels nens que va néixer a la Maternitat aconseguís trobar-la. El castell de Bardou, que feia poc que tenia nou propietari, va passar a les mans de l’Ajuntament d’Elna el 2005, que va projectar convertir-lo en un espai de memòria i en un centre d’acollida de dones i nens.
En el marc d’aquest projecte, després de finalitzar la primera etapa de la reforma, que es va iniciar a principis de 2012, l’edifici reobrirà les portes al públic. L’acte d’inauguració del nou espai de memòria es farà el dissabte 16 de febrer les 11 h, i a les 11.45 h es realitzarà una visita a l’edifici renovat després de la primera fase d’obres. Durant la jornada s’inaugurarà també l’exposició de la Creu Roja Suïssa ‘Dones oblidades, la història del Socors Suís als Infants, 1917-1948’, i a continuació tindrà lloc una actuació musical de Joanjo Bosk, que presentarà el seu disc ‘Cançó per Elna’. Finalment, a les 13 h, l’acte conclourà amb un aperitiu.
S'INAUGURA LA MATERNITAT D'ELNA COM A
ESPAI PER A LA MEMÒRIA HISTÒRICA
(Telenotícies 16/02/2013)
. ESPAI PER A LA MEMÒRIA HISTÒRICA
(Telenotícies 16/02/2013)
 |
| Clicar a sobre per anar a la noticia |
Contingut relacionat:
- La meva Elisabeth Eidenbenz
- La maternitat d’Elna: la nostra llista de Schindler
- Pau Casals, músic i filàntrop
- Fundem una maternitat?
- El primer nadó de la maternitat
 |
| Paviment hidràulic del castell de Bardou |
 |
| Pom de barana de l'escala del castell de Bardou |
Visites a la Maternitat d'Elna:
http://www.descobrir.cat/
El llegat de la maternitat d'Elna
Ens acostem la figura de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz i la seva tasca com a impulsora i directora d'una maternitat a la Catalunya Nord al final de la Guerra Civil espanyola. Amb la col·laboració de les mares i d'algunes infermeres voluntàries (poques), Elisabeth va fer possible el naixement de 597 bebès en bones condicions. Però va fer molt més que atendre parts...
Font: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/el-llegat-de-la-maternitat-delna/video/498169
LA LLUM D'ELNA
Elna, Rosselló, 1942. Després de tres anys tornant
la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les
vides dels seus nadons, la Maternitat d'Elna ha rebut l'ordre de
tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth
Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran
tot el possible per impedir-ho.
LA LLUM D'ELNA
Producció: Televisió de
Catalunya, Distinto Films, Radio Télévision Suisse, Producciones
Cibeles, Radio Televisión Española, Bohemian Films, amb la participació
de Canal Sur Radio y Televisión i amb la col·laboració del departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya , 2016
Direcció: Sílvia Quer
Guió: Margarita Melgar
Productores executives TVC: Susanna Jiménez i Cruz Rodríguez
Productora executiva: Miriam Porté
Director fotografia: Sergi Gallardo
Música: Federico Jusid i Lucio Godoy
Intèrprets: Noémie Schmidt (Elisabeth Eidenbenz), Nausicaa Bonnín (Victòria), Natalia de Molina (Carmen), Blanca Romero (Maya), Nora Navas (Aurora), Max Sampietro (Pat), Abril Álvarez (Neus), Albert Fernández (David), Pep Anton Muñoz (Comissari), Pere Ponce (Doctor Hubert), Marie Fontannaz (Raquel), Marie-Christine Friedrich (Friedel), Stéphanie Schneider (Sabine) i Isak Férriz (Ramon)
Direcció: Sílvia Quer
Guió: Margarita Melgar
Productores executives TVC: Susanna Jiménez i Cruz Rodríguez
Productora executiva: Miriam Porté
Director fotografia: Sergi Gallardo
Música: Federico Jusid i Lucio Godoy
Intèrprets: Noémie Schmidt (Elisabeth Eidenbenz), Nausicaa Bonnín (Victòria), Natalia de Molina (Carmen), Blanca Romero (Maya), Nora Navas (Aurora), Max Sampietro (Pat), Abril Álvarez (Neus), Albert Fernández (David), Pep Anton Muñoz (Comissari), Pere Ponce (Doctor Hubert), Marie Fontannaz (Raquel), Marie-Christine Friedrich (Friedel), Stéphanie Schneider (Sabine) i Isak Férriz (Ramon)
-o-
Localització d ela Maternitat: https://goo.gl/maps/sVtFHmuUxU22
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada