La malaltia centra l'exposició que s'inaugura demà al Centre de Lectura
Albert Macaya
19 de maig de 2001
Durant els dos darrers anys, la programació d' exposicions de la sala
Fortuny del Centre de Lectura s'ha organitzat entorn de cicles temàtics.
El fil argumental escollit per a les exposicions d' aquest any és la
por. En cada exposició, les comissàries han buscat temes relacionats amb
la por, com la mort, la violència, o en el cas que ens ocupa, la
malaltia.
Tant el tema genèric del cicle com, en particular, el
d'aquesta mostra, no estan exempts de risc. La malaltia, més encara des
de la perspectiva dels temors personals, no és un tema fàcil. Plantejar
aquest tema en termes plàstics és entrar en un terreny ple de paranys.
El risc més evident és el de caure en el dramatisme fàcil, en l'
expressionisme impostat o en la recreació injustificada en allò
desagradable. L'exposició evita aquest risc presentant-nos lectures
absolutament diferents del tema.
La malaltia no és un tema nou
en l'art contemporani. Poden adduir-se, com a mínim, dues perspectives
de l'art més recent des de les quals s'ha abordat aquesta qüestió. Per
una banda, les propostes estètiques que s' han centrat en el cos i totes
les idees que porta associades (identitat, gènere, fisicitat,
malaltia). Per altra, les tendències de l'art més recent que es proposen
plantejar problemes socials o posar en primer pla les reivindicacions
de col.lectius determinats s' han ocupat de la dimensió social que ha
pres la malaltia en el món contemporani, com en el cas de la sida.
El primer que sorprendrà al visitant és la heterogeneïtat de les obres.
Aquesta diversitat no és tan sols formal, sinó que afecta també al
contingut de les propostes. El conjunt de l'exposició aconsegueix reunir
aproximacions completament diferents a la idea que fa de nexe temàtic.
El dolor, el deteriorament del cos
La malaltia com a tema d'una proposta artística ens fa pensar,
d'entrada, en un contingut dramàtic o, si mes no, punyent, torbador,
associat a idees com el dolor o el deteriorament del cos. Cabria situar
en aquesta línia les obres de Pere Folch
i Pepe Miralles. Folch ens mostra cinc pintures al…lusives a la seva
pròpia experiència del tema. Es reitera en totes elles la imatge d'una
columna vertebral, inserida en el perfil d'un personatge només insinuat.
Al voltant, algunes inscripcions en llapis ens proporcionen altres
pistes per tal de comprendre que les cinc imatges al·ludeixen al
particular via crucis del malalt: el diagnòstic, la intervenció, la
medicació, el dolor. Dues de les pintures tenen un aspecte més fosc,
quasi tenebrista, mentre que les altres tres son més clares, damunt
paper, barrejant pintura, dibuix i vernissos transparents.
L'obra de Miralles també presenta el tema d'una manera força crua, amb
una formalització austera. El títol Mantenir, sostenir, sustentar és ja
força explícit. Els degotadors i els coixins de què se serveix l'artista
fan pensar en tot allò que es fa per tal de mantenir el malalt; fins i
tot en els casos en que això, mantenir o sostenir, és l'únic que hom pot
fer. Aquesta presentació nua de degotadors i coixins remet al món
desagradable i asèptic dels hospitals. L'austeritat de la posta en
escena contrasta de forma inquietant amb el dramatisme del contingut.
Com en tantes altres obres d'artistes de les darreres dècades, podem
llegir entre línies una vetllada referència a la sida.
No totes
les obres presents a l'exposició, però, se centren en una visió tan
opressiva de la malaltia. La proposta de Joan Rom és força diferent. És
una escultura de la sèrie grip, en la qual Rom explorava l' estat de
consciència tan particular a què ens sotmeten la febre i el malestar de
malalties força més «lleugeres» que les que hem al…ludit fins ara. La
peça expòsit, en concret, està feta amb llana reutilitzada, i suggereix
les idees d' escalf, protecció. Com és habitual en aquest artista, els
materials i les formes utilitzades donen peu a subtils associacions
d'idees i sensacions.
Enfront dels microbis
També de
carácter desdramatitzat és l'aportació de Ramón Vilella. Si més no,
l'aparença és més pictòrica, amb un fort component de dibuix, i amb
figures esquemàtiques, que poden remetre al món del còmic. Es tracta
d'un grup de cinc pintures formant un conjunt. En elles hi trobem
representacions de personatges afectats per dolences en una
constel…lació d'imatges que els confronta a bestioles amb aspecte
d'amebes o microbis.
L'exposició es completa amb el vídeo
d'Iñaqui Álvarez, en el qual veiem a gent del seu entorn que explica
davant la càmera què és per a ells el dolor. Tant el fet que la
projecció sigui en blanc i negre com la manipulació de la càmera per
part del propi entrevistat ens remeten a qualitats expressives que ja
hem comentat en altres peces: l'austeritat i l'economia de mitjans com a
vehicles idonis per a fer referència a un tema torbador. Les respostes
que recull el vídeo van des de la narració d'experiències personals o
familiars o la implicació emotiva en la resposta, fins els qui
trivialitzen el tema.
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada