Josep Oriol Tost. Una vida amagada

Josep Oriol Tost

Infància i joventut. De la Selva del Camp a Almoster.

Josep Oriol Tost va néixer a Reus l’any 1901, fill de Maria Tost Fargas, de Riudoms, i de Bonaventura Oriol Magrané, de Reus, una família humil dedicada a la pastura. El 1909 es traslladen a la Selva del Camp, però l’any següent mor Maria Tost, embarassada. El pare es casa de nou el 1911 amb Rosa Llorens Roig, d’Alcover, amb qui té dos fills més: Pere (1912) i Dolors (1914), nascuts a la Selva.

Pep Pastor aprèn des de petit l’ofici del seu pare i comença a treballar com a pastor a les terres selvatanes. El 1931 es trasllada a Almoster, iniciant una nova etapa vital.

Pep de la Llet. Els primers anys a Almoster.

Josep Oriol Tost va començar a treballar de pastor per a la família Fuguet, ajudant Javier Fuguet Prats en el pastoreig del bestiar. Javier, originari de l’Albiol, s’havia establert a Almoster amb la seva dona, Dolors Sugrañes Trilla, i els seus quatre fills: Maria, Javier, Núria i Josep. Regentaven una carnisseria on venien llet i carn.

Maria Fuguet Sugrañes, parella sentimental de Josep Oriol Tost.
Fons familiar Fuguet Sugrañes.

La família va acollir Josep Oriol a casa seva, des d’on sortia a pasturar, fet pel qual era conegut com el Pep de la Llet. Amb el temps, va iniciar una relació sentimental amb Maria Fuguet, la filla gran. Tots dos volien compartir la vida, però la Guerra Civil va estroncar els seus plans.

Gestió i revolució. Almoster durant la Guerra Civil.

El juliol de 1936, durant la crema del mobiliari de l’església, Josep Oriol Tost va salvar la imatge de la Verge del Roser amagant-la fins al final de la guerra. A l’agost, com a president del Sindicat de Camperols de la CNT-AIT, va participar en la incautació de diverses finques.

Verge del Roser el 2024. Fons fotogràfic Jordi Jara Llussà.

Entre 1936 i 1938 va ser tinent d’alcalde i alcalde d’Almoster, destacant pel seu compromís antifeixista. El 23 d’agost de 1938 va deixar el càrrec en ser mobilitzat al front. Un fet controvertit de la seva gestió va ser la requisa d’avellanes per finançar la construcció de la Casa de la Vila.

El 14 de gener de 1939, Almoster va ser ocupat per les tropes franquistes. Malgrat els conflictes, durant la Guerra Civil no es va produir cap assassinat al poble.

Els primers anys de resistència. Els Patacons.

Entre el novembre de 1938 i l’abril de 1940, Josep Oriol Tost va passar per diverses presons republicanes i camps de concentració franquistes. En ser alliberat, retornà a Almoster per fer de pastor, però fou denunciat pels falangistes locals. Davant del perill, es va amagar a les muntanyes i s’uní als Patacons, una partida de resistents antifeixistes encapçalada per Ramon Roig Recasens, el Patacó, amb la participació dels germans Pàmies i altres persones.

Mina de l’Aiguasana (Almoster), on s’amagava el Pep Pastor. Any 1949.
Fons fotogràfic Engràcia Francisco París.

El grup operava entre les muntanyes del Camp de Tarragona, vivint de manera clandestina i amb suport de familiars. El juny de 1941, la Guàrdia Civil va capturar Joan Pàmies i David Pàmies fou assassinat. Després d’aquesta desfeta, Pep Pastor va abandonar la partida i probablement es traslladà a Barcelona, on residia la seva germana.

La tornada a les muntanyes. Els Teixidors.

Josep Oriol Tost reapareix a Almoster a finals de 1944 participant en reunions clandestines al Mas d’Alimbau. Amb altres excombatents i militants del PSUC i l’AFARE, formen una xarxa antifranquista. Tost s’uneix a un grup guerriller amb Lluís Deltell, Emiliano Fernández, Andreu Teixidó i Gabriel Teixidó. El 1946, després d’un intent fallit d’assalt a l’aeròdrom de Reus, establiran un campament prop del Mas d’en Puig d’en Marc, a la Riba.

Mas d’en Puig d’en Marc de la Riba el 2022. Fons fotogràfic d’Ester Pardina Morlanes.

El grup, conegut com els Teixidors, actua al Camp de Tarragona i les Muntanyes de Prades amb tres objectius: finançar el PSUC, recollir armes i difondre propaganda. Pep Pastor participa en l’assalt al Mas de Flassada, d’on obtenen 25.000 pessetes.

Després d’enfrontaments interns i dues execucions per justícia guerrillera, la partida es dissol i Josep Oriol Tost es trasllada a Barcelona.

Clandestinitat, presó i oblit.

Josep Oriol Tost va arribar a Barcelona amb la salut delicada i es va instal·lar a casa de la seva germana, vivint en la clandestinitat i amb el nom fals de Bonaventura Soler Tost. Entre 1952 i 1956 va treballar d’obrer a Castelldefels i més tard amb una altra constructora. El desembre de 1960, malalt, tornà per treballar com a pastor a Constantí. Allí, va ser reconegut per un veí, fou detingut el 23 d’abril de 1961 i condemnat a 22 anys de presó per rebel·lió militar. Morí a la presó de Màlaga el 29 d’abril de 1965 i les seves restes acabaren en un ossari comú. El 2014, es va construir un parc sobre l’antic cementiri. Maria Fuguet, la seva promesa, mai en va rebre cap notícia oficial. 

Plànol general del Cementiri de San Rafael de Màlaga.
Extret de Arch-e: Revista andaluza de archivos, Nº 5,
Los trabajos en las fosas comunes del cementerio de San Rafael (Málaga),
Andrés Fernández Martín, 2012. ISSN 1989-5577.

Avui, 60 anys després, el seu nom encara resta en l’oblit: símbol d’una vida resistent, silenciada pel franquisme.

Escriure: Si alguna persona o entitat està interessada en acollir l’exposició “Josep Oriol Tost. Una vida amagada” que es posi en contacte amb el Col·lectiu Pep Pastor a través de l’adreça de correu: peppastor1901@gmail.com

-.-

Informació relacionada:

• Jornades de Memòria Històrica Josep Oriol Tost 
• El Maquis a les Muntanyes de Prades: la figura d’Emiliano Fernández Castro (1944-1947) Manel Martínez i Garcia

-.-