Els cuguls són la
tija que surt del centre de l'all i, si es deixés créixer i desenvolupar, en
seria la flor. Els productors el tallen abans no es faci massa llarg (d'aquesta feina se'n diu escugular),
normalment a la primavera, perquè després s'endureix i fa impossible enforcar
els alls. Els cuguls són comestibles, en truita, truita de trumfes i cugul, ous
remenats i cugul, crema de cúguls, timbal de trumfa, carbassó i cúgul..., imaginació al
poder.
Tenen gust d'all i textura d'espàrrec segons diu el cuiner Gonzalo Ferreruela, de Lleida.
Tenen gust d'all i textura d'espàrrec segons diu el cuiner Gonzalo Ferreruela, de Lleida.
Els cuguls de Belltall, igual que els alls, són molt fins i no retornen.
Realment una menja humil, senzilla i exquisida que almenys una vegada a la vida
s'ha de provar.
Els vaig conèixer per l'amiga Dolors Berenguer de Belltall, però com que sempre coincidíem en ple estiu, ja no és època de cuguls.
 |
| Cuguls |
Els vaig conèixer per l'amiga Dolors Berenguer de Belltall, però com que sempre coincidíem en ple estiu, ja no és època de cuguls.
Allò que passa per les xarxes socials, vas seguint
amics, coneguts i persones que són referents. Fa pocs dies la casualitat va fer
que en Joan M. Minguet pugés unes imatges dels cuguls i informant com anava la
plantació dels alls aquesta temporada. Fa anys que persegueixo els alls de
Belltall, a casa no n'entra d'altre, són boníssims.
 |
| Cuguls triats, nets i a punt |
Li vaig fer la consulta d'on se'n podrien trobar. Ara que era la temporada i si
era possible aconseguir-ne un grapadet per poder tastar d'una vegada els
desitjats cuguls.
Pocs dies més tard, era a la feina, a l'escola i m'arriba un missatge, en Joan
em feia una oferta d'intercanvi, un dibuix per uns cuguls. Bona! Vaig pensar!
M'agrada la idea.
Vam quedar pel dissabte a per fer un cafè.
I així comença la història del dissabte 1 de juny de 2024.
 |
| A foc lent, tombada i girada... |
Agafo unes aquarel·les de la sèrie "Joguines" i ja em tens amunt cap
a Belltall.
Un matí fresquet, Arribem a l'hora acordada, ens saludem i ens acompanya a casa
per fer el cafetó i una conversa que va ser molt agradable. Vam quedar
encantats per la afabilitat, i capacitat de conversar per part del Joan, d'història, d'art, de cinema, de política, dels macroparcs solars ..., dels alls
i dels cuguls.
Va triar l'aquarel·la que més li va agradar, jo m'emportava una carregament de
cuguls per donar, vendre i congelar.
Vam estar comentant que a Lo Pardal, de la Fundació Privada Guillem Viladot
a Agramunt si presentava la Revista Horitzons, revista bianual que promou la
Fundació Privada Horitzons 2050. Ja ens tens cap a Agramunt. La presentació a càrrec de l'Antoni Gelonch i
Francesc Canosa, sempre és un plaer poder-los escoltar i el gust de
saludar-los.
 |
| Francesc Canosa i Antoni Gelonch |
Hi era present l'amic Albert Rubies i la seva companya Susagna Ribas, amants de l'art i la cultura.
També vam poder saludar a en Pau Minguet de Cal Porxo (Director de Lo Pardal) em sembla que seguirem
fent tractes amb el ram dels alls. Ens va convidar a veure les dues exposicions
temporals que tenen a la Fundació Lo Pardal. Oh! Sorpresa!
A la planta baixa:
Un diàleg entre Carme Malaret i Abdó Martí que ens convida a transitar entre la
fragilitat dels marges, dels espais liminars que s'expandeixen entre les
diferents realitats que configuren el nostre present.
I a la sala de dalt:
Resiliències és una experiència fotogràfica, videogràfica i sonora, del fotògraf
Pep Companys, que versa sobre el paisatge i la seva resistència a l'acció
humana feta amb la col·laboració textual de Raimon Ferrer.
Amb dues exposicions força interessants. La reflexió és que dona gust veure com
hi ha tanta gent pel "territori" i especialment per les Terres de
Ponent que mantenen viva la flama de la cultura ai el país, malgrat les
adversitats i l'imant que representa el centralisme barcelonauta. Resistència.
Seguim..., hora de dinar. Hem fet cap a Ponts a veure la Montse del restaurant LoPonts, feia temps que no hi anàvem, últimament hem fet vida monacal i reclusió, com sempre ens ha tractat tan bé. S'hi menja molt bé, si no el coneixeu us el recomano.
A Fcaebook https://www.facebook.com/loponts
A Instagram https://www.instagram.com/loponts
Una vegada dinats emprenem ruta. M'agafa la fal·lera de voler veure aigua i ja
em tens cap Oliana a veure com està l'embassament. La Baells, no, però Oliana és
ple, dona gust i més quan vens d'una terra que últimament sembla maleïda per
la sequera.
Em arribat just a Coll de Nargó. Un clàssic, visita a Sant Climent de Coll de
Nargó, església romànica preciosa i de pas hem fet un tomb pel poble, us el
recomano, res a veure al que coneixem la majoria quan passem per la carretera,
val la pena entrar-hi. Ja que hi érem, parada obligada a la Pastisseria - Forn Reig, com els
d'abans, encara enfornen al forn de llenya i no cal dir-ho, el pa és com el
d'"antes", del que aguanta i molt gustós, res a veure amb els de
panificadora industrial. Les magdalenes borratxes, molt perilloses.
 |
| Magdalenes borratxes. Imatge del seu compte de facebook |
Se'ns ha fet una mica tard i tenim una bona estona de tornada, així que
xino-xano anem baixant cap a casa. Abans parada a Artesa de Segre a buscar un
formatge de la Formatgeria de Clua.
Arribem a casa, preparo un grapadet de cuguls, i dues trumfes mitjanetes,
paella amb oli d'oliva d'Almoster ben calent, poso les trumfes, els cuguls, un
xic de pebre negre, polsim de sal, abaixo el foc que es faci a foc lent, tombat
i girat quan s'escau, una mica de pa del Forn Reig de Coll de Nargó i fins i
tot per un ateu hi canten els àngels! Un sopar exquisit, boníssim!
L'intercanvi d'una aquarel·la per uns cuguls m'ha sortit molt a compte.
Convindreu amb mi que valia la pena. Un dia rodó, una mica més ric en
coneixement, vivències, experiències en fi content i satisfet.
Salut i cuguls!
Per més informació:
Escugular (Agrupació de productors d'All de Belltall)
Per més informació:
Escugular (Agrupació de productors d'All de Belltall)
Receptes:
-.-
Coll de Nargó
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.
Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Sobirà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.
Història
El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Museu dels Raiers de Coll de Nargó.
El museu es troba a la capella del Roser, cal recordar que la Mare de Déu del Roser és la patrona dels raiers, a la localitat de Coll de Nargó. El Museu dels Raiers fou inaugurat l'any 1998 i es troba integrat dins la Ruta dels oficis d'ahir, promoguda pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.
Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Sobirà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.
Història
El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Museu dels Raiers de Coll de Nargó.
El museu es troba a la capella del Roser, cal recordar que la Mare de Déu del Roser és la patrona dels raiers, a la localitat de Coll de Nargó. El Museu dels Raiers fou inaugurat l'any 1998 i es troba integrat dins la Ruta dels oficis d'ahir, promoguda pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
 |
| Capella del Roser, avui Museu dels Raiers de Coll de Nargó |
L'església de Sant Climent de Coll de Nargó
Sant Climent és una església situada al poble de Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell, que fou declarada, el dia 5 d'abril de 1946, Monument Nacional Historicoartístic.
Això fou possible gràcies a la intervenció de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, erudit i gran amant de l'art romànic, que va salvar, gràcies a la seva intervenció, els frescos de les esglésies de la vall de Boí, actualment declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Descripció
L'antiga església parroquial de Sant Climent és voltada del clos del
cementiri, vora la carretera d'Isona i a tocar les primeres cases del
poble de Nargó. L'edifici actual fou construït a finals del segle xi
o principis del XII al lloc d'una església anterior, de la qual es
conserva la traça de la planta al costat de migdia i el campanar.
És d'arquitectura romanicollombarda, amb una única nau, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals. L'absis, situat uns 50 cm per damunt de la nau, és decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes.
La porta principal és a ponent, però n'hi ha un segon accés a migdia. A
l'interior, prop del presbiteri, un arc lleugerament ultrapassat dona
accés al campanar, adossat a la nau.
El campanar és una construcció preromànica, no anterior al segle x,
de planta rectangular i amb la base atalussada fins a tres quarts de
l'alçada. Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura
en cada una de les cares. Tanmateix, alguna d'elles podria ser fruit de
la restauració feta a principis de segle, en què es va refer també el
darrer cos del campanar, coetani de l'església, amb una finestra
triforada emmarcada per un parament d'arcuacions. L'absència
d'ornamentació a la resta del campanar contrasta amb la dels murs
exteriors de l'església, decorats amb una sèrie d'arcuacions i lesenes.
La façana principal disposa igualment d'arcuacions, que segueixen el
doble vessant de la coberta i que formen un parament rebaixat al mur,
sobre la portada, on hi ha una finestra cruciforme.
Història
L'església parroquial de l'antiga Vila Nargone, indret conegut
avui com “Les Viles” i on hi ha la font de Sant Climent, fou objecte
l'any 1929 d'una restauració a càrrec dels Amics de l'art vell. Un curiós document de l'època, sotasignat pel secretari Cèsar Martinell, que hi va actuar en qualitat d'arquitecte, diu així: Les obres de restauració trobaren l'estímul i ajut material de la Diputació de Lleida,
que contribuí amb mil pessetes, i el poble de Coll de Nargó, que ho va
fer amb la quantitat de 392,50 pessetes, procedents de subscripció
voluntària entre els veïns.
Durant la Guerra Civil espanyola,
Sant Climent va servir de polvorí a l'exèrcit de la República; fou
bombardejada en diferents ocasions i encara que moltes bombes caigueren a
pocs metres de l'església, no tingué desperfectes.
Aprofitant la bona sonoritat del recinte s'hi ha fet fins i tot
concerts, com el que va tenir lloc l'11 d'octubre de l'any 1987 amb la
desapareguda mezzosoprano Anna Ricci, acompanyada de Jordi Russinyol, que oferiren un recital de Trobadors Provençals, cançons hebraiques i sefardites.
Localització
Localització
-.-
a part dels alls del Belltall, també tenen fama el de Forés. Els teus articles estan a l'altura dels de l'Espinàs o potser millor, salut company !
ResponEliminaAaapa!, egigerat! Que més voldria que semblar-me només que fos una mica amb l'estimat mestre Espinàs.
EliminaPerò gràcies pels teus compliments, jo també t'estimo, Jobo