dijous, 30 de maig del 2024

Tàpies. "L'empremta del zen"

El budisme zen, vist per Antoni Tàpies

Una exposició a la fundació barcelonina dedicada a l'artista analitza el rastre de la cultura cultura japonesa en les seves obres.

Mireu-vos algunes obres d'Antoni Tàpies de finals dels anys 70 i moltes dels anys 80 i hi veureu reflectit el moment en què l'artista va fer un canvi en la trajectòria i es va començar a interessar pels traços i l'escriptura com a elements artístics. Hi va tenir molt a veure el contacte amb el budisme zen japonès dels segles XVIII i XIX, com us mostra l'exposició Tàpies. L'empremta del zen, que podeu veure a la Fundació Antoni Tàpies del 13 de desembre al 23 de juny.


A finals dels anys 70 del segle passat, l'artista es va interessar per les obres de monjos japonesos practicants del budisme zen, entre els quals Hakuin, Sengai, Jiun, Tōrei o Rengetsu. Tenien en comú que practicaven el budisme zen amb un accent crític que els feia alterar l'escala de valors més convencional, tant des del punt de vista moral com artístic. 

Tàpies va prendre les obres d'aquests autors de segles passats i les va fusionar amb el llenguatge i la tradició artística occidental, assimilant en les creacions d'aquell període la manera de treballar i els molts motius que aquests monjos zen feien servir. Aquestes obres ens mostren imatges i tècniques diferents, però també ens parlen sobre una manera de veure el món, diferent de la d'aquesta banda del món, que tant s'expressa en la ceràmica, com en les pintures, en l'estructura dels jardins, en poemes o en la cal·ligrafia.

I és que, precisament, en aquells anys Tàpies va començar a substituir les creacions basades en la pintura matèrica per un retorn a la pinzellada que recuperava traços, signes, ideogrames... escriptures, en definitiva. Com a resultat, les creacions s'acostaven al dibuix i abandonaven el caràcter mural.



Les que veureu en aquesta mostra són, en tot cas, una tria de les moltes obres d'Antoni Tàpies que deixen constància del pes de la tradició japonesa en l'obra de l'artista.

Si voleu veure l'exposició Tàpies. L'empremta del zen, veniu a la Fundació Antoni Tàpies, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.

 

Tàpies. L'empremta del zen. Fundació Antoni Tàpies. 2024

Vídeo realitzat per: Climent Vilella Capallera


Tàpies. L'empremta del zen

L’exposició mostra com Tàpies va integrar al seu llenguatge, i a la tradició occidental que li era pròpia, moltes de les actituds, imatges i tècniques que aquests artistes utilitzaven. Seguir llegint


12/12/2023 Antoni Tàpies: l'art cru i místic d'un addicte al budisme
El centenari de l'artista arrenca a la seva fundació amb les exposicions 'L'empremta del zen' i 'A=A, B=B'

12/12/2023 Pep Vidal: "Cada vegada penso menys en la bicefàlia entre el científic i l'artista".
L'artista físic és el comissari de l'exposició 'A=A, B=B', a la Fundació Antoni Tàpies


13/12/2023 Celebrem 100 anys d'Antoni Tàpies
Coneixem Antoni Tàpies, el pintor i escultor espanyol més destacats del segle XX. Es caracteritza per treballar un estil abstracte, avantguardista i molt personal. En el centenari del seu naixement, acompanyem un grup d'alumnes de l'Escola Antoni Tàpies de Sant Boi de Llobregat a la Fundació de l'artista. Amb ells descobrirem alguns dels secrets de l'artista.

13/12/2023 100 anys d'Antoni Tàpies: Terra negra, llistons blancs
Repassem el vincle de l'obra de Tàpies amb una quinzena de discos, en el centenari del naixement de l'artista.


14/12/2023 El retorn d’Antoni Tàpies     
L'Any Antoni Tàpies va començar a caminar ahir, coincidint amb el centenari del naixement del pintor, assagista i pensador.

05/12/2023 Antoni Tàpies: 100 anys en 10 moments
 
-.-

De la serie documental de 3Cat: Avui és Tàpies
Anna Pacheco i Marcelo Expósito debaten sobre la funció social de l'art.

"Avui és Tàpies" és un pòdcast que neix a partir del cicle de converses, impulsat i coordinat des de la Fundació Antoni Tàpies en el marc de l'Any Tàpies, que commemora el centenari del naixement de l'artista. Aquest programa de converses obre un diàleg viu i actual al voltant de qüestions que habiten el llegat escrit de Tàpies en relació amb temàtiques prioritàries dins de les nostres societats, així com de les diferents comunitats que la conformen. Llegir més

 

Davant de la qüestió de si un artista ha d'estar compromès amb la societat, Tàpies va respondre: "En això soc radical. Considero molt important que l'artista intenti transformar-la." Però com pot transformar el món un creador compromès políticament? Què ens diu, de la nostra cultura, el que socialment considerem com "lleig" o "bonic"? Es poden alterar les convencions morals que associem a l'art? En aquesta conversa, Laura Llevadot i Joan Gabàs discutiran sobre l'ètica que hi ha dins de l'estètica i sobre el paper que l'artista pot tenir en la defensa de les causes polítiques.


 
Deia Tàpies que vivim en el país del "jo pinto i prou". La nostra societat no valora els escrits dels artistes com una cosa inherent al procés creatiu i, consegüentment, tracem una línia per separar l'art de l'escriptura i allunyar aquestes disciplines que, en realitat, són indissociables. L'obra de Tàpies, on el llenguatge escrit i el visual són un de sol, n'és un clar exemple, i aquesta conversa servirà d'excusa perquè Vicenç Altaió i Alicia Kopf reflexionin sobre la interdisciplinarietat en la creació i l'escriptura com a procés artístic.
 
De la capacitat dels artistes de captar les vibracions del moment en què viuen i saber-les transmetre, Tàpies en deia "cantar el món". Aquesta expressió s'emmarca en l'amor que l'artista tenia per aquesta disciplina, on la ràdio, la música popular i els grans compositors com Wagner, Brahms, Beethoven o Pau Casals tenien el mateix valor. Però què ens diu la música actual sobre el món en què habitem? Quins són els ritmes del present que els músics han de saber captar? I com es relaciona la música amb altres disciplines? Ens farem aquestes preguntes de la mà de Pilar Bayer i Ikram Bouloum.

"Amb això la ciència d'avui sembla reconèixer que la forma d'operar d'alguns artistes, poetes, místics, imaginatius.... lluny de ser una raresa marginal, pot tenir una gran importància tant a nivell individual com per a la bona marxa de la societat". Tàpies tenia clar que amb el progrés científic no n'hi havia prou i que la mateixa ciència havia de "compensar els seus excessos racionalistes i analítics", tot buscant aquella "il·luminació unificadora" que caracteritza la pràctica artística. Si bé fa temps que hem abandonat el dualisme que contraposava les ciències i les humanitats, la relació entre l'art i la ciència encara és objecte de debat. Què té de científic, l'art? Podem entendre el mètode científic com una acció creativa? En aquesta conversa, José Edelstein i Júlia Spínola se situaran en la intersecció entre totes dues disciplines per fer-les dialogar.

"S'ha dit moltes vegades que la cultura important sempre ha estat d'esquerres", va apuntar Antoni Tàpies. El mateix artista ja es preguntava, davant d'aquesta afirmació, a quin tipus d'esquerres ens referim quan fem sentències d'aquest tipus. Però la cultura és intrínsecament radical i transformadora? I les esquerres, creuen en un art realment renovador i progressista? En aquesta conversa, Anna Pacheco i Marcelo Expósito parlaran d'ideologia i estètica, de la funció social de l'art i de per quina cultura hauríem de lluitar quan lluitem pels nostres drets socials.

Web oficial: Fundació Antoni Tàpies
A Twitter: Fundació Antoni Tàpies     
 
Horaris:
De dimarts a dissabte, de les 10.00 a les 19.00 h
Diumenge, de les 10.00 a les 15.00 h

Com arribar-hi?
Carrer d’Aragó 255
08007 Barcelona, Catalunya
Telèfon: +34 934 870 315
B -  Bus Fundació Antoni Tàpies  7, 22, 24, 39, 47, 63, 67, B24, H10, V15 i V17
M- Metro Parada Passeig de Gràcia L2 (línia lila) / L3 (línia verda) / L4 (línia groga)

Tarifes:
Entrada general  12 €
Estudiants i majors de 65 anys  8 €
Amics de la Fundació, aturats amb acreditació i menors fins als 16 anys  gratuït
Articket  38 €























No oblideu de visitar l'altra exposició que actualment comparteix la Fundació, la de Chiharu Shiota. Cadascú, un univers.
 




-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada