 |
| Lluís Bonifàs i Massó. Valls, 1730 - 1786. 1750 - 1775 Nen Jesús triomfant. Talla policromada |
El Museu del Barroc de Catalunya, ubicat al Museu de Manresa, acull algunes de les obres més representatives del barroc català.
Ubicat a l’antic col·legi de Sant Ignasi, el Museu de Manresa ha anat
evolucionant i desenvolupant diverses funcions culturals, patrimonials i
socials al llarg de la seva història. En cada una de les seves etapes,
el Museu no ha perdut mai el seu caràcter públic. Des de la seva
inauguració a finals del s.XIX, la institució titular de l’equipament ha
estat l’Ajuntament de Manresa que també s’ha fet càrrec de la gestió
del museu.
És un museu inaugurat el 21 de febrer de 2024. La remodelació de l'edifici és un projecte arquitectònic intervingut per l'arquitecte David Closes
a fi d'adaptar-lo als usos museístics.
La col·lecció del museu és focalitza en peces d'art barroc en la gran majoria realitzades per artistes catalans.
Aquest museu va néixer amb la intenció de reforçar la visibilitat del
barroc català, període que sovint resta minimitzat en els discursos de
molts museus d'art catalans. Certament el Museu del Barroc de Catalunya
ofereix una visió miscel·lània de les arts plàstiques del barroc català.
 |
| Sant Pere |
La col·lecció engloba pintures, escultures o peces de ceràmica i d'arts
aplicades d'artistes com Josep Juncosa, Pasqual Bailon Savall, Andreu Sala, Pere Cuquet, Jaume Padró i Cots, Francesc Santacruz, Pere Costa i Cases, Joan Grau, Josep Sunyer i Raurell, Antoni Viladomat, Ramon Amadeu o Josep Bernat Flaugier.
 | |
| Francesc Tramulles i Roig, Barcelona 1722 -1773 Al·legoria Trinitària. Segona meitat de s. XVIII. Oli sobre tela |
 |
| Agustí Pujol II. Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628 Sant Pere i Sant Pau, 1623 -1628. Talla daurada i policromada. Museu de Reus |
 |
| Anònim. Catalunya. S XVII Abat. Talla daurada i policromada |
Anònim. Catalunya. S XVII
Abat. Talla daurada i policromada.
Josep Sunyer Raurell (atribuït) Manresa 1673 -1751.
S XVIII Sant Antoni de Pàdua.
Abat. Talla daurada i policromada.
Josep Sunyer Raurell (atribuït) Manresa 1673 -1751.
S XVIII Sant Antoni de Pàdua.
 |
| Feliu Ribes. Sant Miquel matant el drac |
 |
| Alabastre procedent del Reaial Monestir de Santa Maria de Poblet |
Hi ha obres de caràcter religiós (retaules, imatges de devoció, pintures
amb episodis de la vida de Jesús i de la Verge Maria, sants...) però
també obres de l'àmbit civil tals com retrats, mobles, instruments
musicals, armes, objectes de ceràmica, etc. S'hi combinen així mateix
peces d'alt nivell artístic amb peces de caràcter popular, tals com un
conjunt d'exvots. La música barroca catalana també hi és tinguda en compte com un element sonor integrat a l'exposició..
Exvots:
La major part de les peces en exposició procedeixen del Museu de Manresa, però n'hi ha de cedides per molts altres museus catalans tals com el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Cova de Sant Ignasi, el Museu d'Història de Barcelona o l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, entre d'altres.
 |
| Francesc Santacruz i Artigues (?) - 1730. Sant Feliu de Codines S. XVII-XVIII Sant Francesc Jacent. Talla policromada |
El museu inaugurat el 2024 es la primera fase d'un projecte que ha de
seguir desenvolupant-se. Es preveu que el museu tingui una superfície
expositiva de 1.319m² i unes 182 peces exposades procedents d’una
vintena d’institucions. Ocuparà el primer pis del col·legi de Sant
Ignasi. La rehabilitació arquitectònica integral de l’edifici ha costat
7.5 milions d’euros i la creació del museu 1.9 milions més.
 |
| Pere Cuquet (c. 1595 – 1663). Adoració dels pastors. Oli sobre tela |
Properes fases del Museu de Manresa
- Construcció de les noves sales de reserva i espais tècnics al tercer pis.
- Ampliació dels espais del Museu del Barroc de Catalunya ocupant la totalitat de la primera planta entorn del claustre.
- Disseny de les sales del Museu de Manresa que s’allotjaran a les ales est, oest i nord de la segona planta de l’edifici.
Amb aquest projecte el Museu de Manresa es posa en línia amb els equipaments museístics del segle XXI.
Més informació:
 |
| Flagelació |
Ampliar informació:
El barroc català ja té museu, a Manresa. El Punt Avui
El projecte del futur Museu del Barroc de Manresa - Telenotícies
 |
| Rafael Rocafort i Segimon Roura. 1623 Fugida a Egipte. Talla daurada i policromada. Museu de Reus |
 |
| Pentecosta Joan Grau (escultor), Gabriel Adrià i Magí Torrebruna (dauradors) Entre 1642, escultura, i 1656, daurat. 170 x 136 x 17 cm |
 |
| Visitació |
 |
| Coronació d'espines Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644 Museu Comarcal de Manresa |
 |
| Presentació de Jesús al temple Joan Grau (escultor), Gabriel Adrià i Magí Torrebruna (dauradors) Entre 1642, escultura, i 1656, daurat. 194,5 x 136,5 x 17 cm |
 |
| Naixament Joan Grau (escultor), Gabriel Adrià i Magí Torrebruna (dauradors) Entre 1642, escultura, i 1656, daurat. 195 x 134 x 17 cm |
 |
| Flagel·lació Del retaule de l'altar major de l'església del Carme (Manresa) Talla policromada, Pere Fernàndez, 1621 |
 |
| Salvador Mayol (Barcelona, 1775 - 1834). Escena de carnaval |
 |
| Josep Bernat Flaugier. Martigues, 1757 – Barcelona, 1813 Seguici nupcial amb l'estàtua d'Himeneu. 39 x 103 cm |
Una pintura barroca de l'Arbre del Roser torna a lluir a Manresa
L'obra, d'autor desconegut i datada a la segona meitat del segle XVII, procedeix de l'església de Sant Pere Màrtir
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat la pintura barroca de l'Arbre del Roser, del fons del Museu Comarcal de Manresa (MCM), on a partir d'ara s'exposa per primera vegada. La pintura és d'autor desconegut i data de la segona meitat del segle XVII. L'obra representa l'Arbre del Roser i fa parella amb un altre quadre que s'exposa a la Sala del Barroc del MCM, l'Arbre amb sants i santes dominics de Manresa. La restauració d'aquesta obra de gran format ha consistit en la fixació, la consolidació, la neteja de la capa pictòrica i la col·locació en un nou bastidor.
L'obra, d'autor desconegut i datada a la segona meitat del segle XVII, procedeix de l'església de Sant Pere Màrtir
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat la pintura barroca de l'Arbre del Roser, del fons del Museu Comarcal de Manresa (MCM), on a partir d'ara s'exposa per primera vegada. La pintura és d'autor desconegut i data de la segona meitat del segle XVII. L'obra representa l'Arbre del Roser i fa parella amb un altre quadre que s'exposa a la Sala del Barroc del MCM, l'Arbre amb sants i santes dominics de Manresa. La restauració d'aquesta obra de gran format ha consistit en la fixació, la consolidació, la neteja de la capa pictòrica i la col·locació en un nou bastidor.
 |
| L'Arbre del Roser |
Les dues pintures, que iconogràficament són propaganda de l'orde dels dominics, provenen de l'església de Sant Pere Màrtir, dels dominics de Manresa. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1936, la brigada de salvament del patrimoni de Manresa les va traslladar a la Cova de Sant Ignasi, edifici que l'Ajuntament de Manresa va establir com a dipòsit per protegir els béns artístics que en aquells primers moments de la Guerra Civil de 1936-39 estaven en risc, tant pels avalots dels primers dies, com pels enderrocs de les esglésies que es van programar a la tardor.
Quant a la iconografia del quadre que s'acaba de recuperar, representa els principals frares i difusors del Rosari, sota un arbre que simbolitza l'expansió d'aquesta pregària i els beneficis i protecció que dóna a persones de tota condició. Al mig s'hi troba un arbre amb grans branques, de les quals brollen rosaris. L'arbre constitueix un eix central que divideix la pintura en dues meitats.
Quant a la iconografia del quadre que s'acaba de recuperar, representa els principals frares i difusors del Rosari, sota un arbre que simbolitza l'expansió d'aquesta pregària i els beneficis i protecció que dóna a persones de tota condició. Al mig s'hi troba un arbre amb grans branques, de les quals brollen rosaris. L'arbre constitueix un eix central que divideix la pintura en dues meitats.
D'ambdues pintures en fa referència Joaquim Sarret i Arbós al seu llibre de 1924 'Història religiosa de Manresa'. Diu que aquests "dos quadres grandiosos, sense marc" estaven al cor nou de l'església on ell els devia veure, i els descriu sense que hi hagi cap dubte que són els dos que des d'ara es tornaran a veure exposats. Segons el mateix Sarret, anteriorment estaven a la porteria del convent.
Font: Regio7.cat
Si encara no us ha picat el cuquet del barroc, us recomano el llibre: "Paisatge Barroc. L'art a Catalunya durant els segles XVII i XVIII".
Font: Regio7.cat
Si encara no us ha picat el cuquet del barroc, us recomano el llibre: "Paisatge Barroc. L'art a Catalunya durant els segles XVII i XVIII".
Autoria: Garganté Llanes, Maria
Editorial: Farell Editors
ISBN: 978-84-17116-77-4
Any d'edició: 2023
Pàgines: 144
Editorial: Farell Editors
ISBN: 978-84-17116-77-4
Any d'edició: 2023
Pàgines: 144
Col·lecció: Patrimoni català
Informació relacionada:
Palau, Maria. «Som un país barroc». El Punt Avui, 16-09-2021.
-.--.-
hi va ser la meva companya, amb unes amigues de Manresa i va tornar maravillada
ResponEliminaDoncs a mi també em va passar el mateix. Mira que el barroc de vegades es fa feixuc, però no, en absolut. Una molt bona museïtzació, l'espai preciós i l'edifici ben resolt arquitectònicament parlant. Han fet una bona feina. Una visita a aquest museu val la pena.
ResponEliminaa veure si amb les reformes del Museu de la Plaça Llibertat tornem al segle XXI
ResponEliminaHe vist el projecte i té molt bona pinta. Si deixen treballar als professionals pot estar força bé, però com posin cullerada els des sempre, la cosa pot semblar un museu del segle XIX
Elimina