Santes Creus
El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.
 |
| Portal de l'Assumpta |
Antecedents i fundació
L'any 1150, el senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada va donar als cistercencs de la Grand Selva (un important monestir situat al nord-est de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, ara pràcticament desaparegut) uns terrenys a Valldaura (Vallès Occidental)
amb la finalitat de que s’hi fundés un nou cenobi. El seu primer abat
fou Guillem (1152-54). Degut a les condicions poc adients per
l’establiment d’un monestir en aquell lloc, hom va decidir el seu
trasllat a un altre indret.
El 1155 hi va intervenir el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que va donar una propietat seva situada a Ancosa (la Llacuna, Anoia), amb millors condicions geogràfiques, on hom pensa que s’hi va arribar a establir el nou monestir tot i que el lloc tampoc era del tot convenient. El 1160 es va fer una darrera donació amb la mateixa finalitat, d’uns terrenys prop del Gaià, on es va aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III va declarar la nova casa depenent directament de Roma, lliure de la intervenció episcopal. El primer abat fill del país fou Pere de Valldaura (1158-1184).
 |
| Façana de l'església |
Les primeres construccions
Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.
Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.
 |
| Claustre del palau de l'abad |
D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador
(que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre
d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos,
començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant
Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un període de problemes econòmics
es va reprendre l’activitat constructora, gràcies a la col·laboració
dels sobirans.
 |
| Façana i portada de l'església |
 | |||
| Portada de l'església |
 |
| Portada al claustre |
Monestir reial
Pere el Gran (1240-1285)
fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir.
Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill
Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou
(1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial.
L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a
la Safor (1298) i d'Altofonte a Sicília (1308). Santes Creus també
intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.
 |
| Sala capitular |
 |
| Sala capitular |
 |
| Sala capitular |
Decadència
Segueix
un llarg període de decadència, que no va impedir que es portessin a
terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i
l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre.
Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives (merlets). El
1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei
i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el
darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha
dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.
 |
| Sala capitular |
 |
| El lavatori del claustre |
Els darrers anys
Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.
Ja
al segle XIX, el monestir va viure els infortunis de l’època. Pel que
fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la
comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el
mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou
suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta dividint el
conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues
aquestes es poden considerar lleus. Reintegrada la comunitat el 1823, el
monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de
juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació
passada, la comunitat era de trenta-cinc membres.
 |
| Claustre posterior |
El
1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de
substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre
s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració
exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb
animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra
hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que
fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest
claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.
La nau central
La recuperació del monument
El
1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el
poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i
li va retornar el culte; més tard el palau de l'Abat va esdevenir la
seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la
tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions,
reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou
declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat
de la Generalitat de Catalunya.
 |
| Sepulcre de Jaume II (mort el 1327) i Blanca d’Anjou (morta el 1310). L’obra es va fer entre el 1311 i 1316 hi intervingueren diversos mestres (Pere de Prenafeta, Pere de Bonull i Francesc de Monflorit). Va seguir el model del sepulcre de Pere el Gran |
 |
| Sepulcre de Pere el Gran Encarregat el 1291 al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia |
Tomba de Pere el Gran
El
sepulcre de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregat pel seu fill Jaume
II que el va manar construir en el lloc triat per seu pare, aquest
monestir de Santes Creus, tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va
encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una
banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de
Sicília. El sepulcre està format per la banyera antiga, un templet
decorat amb imatges al seu damunt i tot el conjunt cobert per un
baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc d’enterrament el
1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys
després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en que es va
investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el
conjunt.
.  |
| Exterior de l'absis central amb la rosassa |
 |
| Dormitori |
Cimbori (al mig) i la torre del rellotge - Lavatori
 |
| Claustre posterior |
 |
| El pati central del palau reial |
Columna de jaspí al pati del palau reial
 |
| Capella de la Trinitat |
-
Retaule de la Mare de Déu
El
1403 hom va prendre la decisió de fer un nou retaule, gòtic, que hauria
de presidir l’església monàstica, l’encàrrec va recaure en el pintor
Pere Serra, però la mort de l’artista, el 1406, va deixar l’obra
inacabada i Guerau Gener fou designat per continuar-la. Guerau faria el
gruix del retaule però la seva mort va estroncar altre cop la seva
realització i finalment fou Lluís Borrassà qui el va acabar, l’any 1411.
El
retaule estava format per quatre carrers amb taules pintades, a més
d’imatges. Al mig es trobava una imatge de fusta de la Mare de Déu i als
extrems les de sant Bernat de Claravall i sant Benet. A més tenia una
predel·la amb sis compartiments. El primer carrer amb pintures
representa les escenes següents: Sant Lluc Evangelista, Anunciació i
l’Adoració dels Reis Mags. El segon conté Sant Joan Evangelista,
Nativitat i la Resurrecció. El tercer Sant Marc, Ascensió i la Dormició
de la Mare de Déu. El darrer representa a Sant Mateu, Pentecosta i la
Coronació de la Mare de Déu. La predel·la, mal conservada, representava
diversos sants, profetes i apòstols. Llegir més ...
INFORMACIÓ PRÀCTICA:
Entrada + audiovisual
De dimarts a diumenge (festius inclosos)
De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.00 h (+30')
De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 18.30 h (+30')
- Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener.
- La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.
E-mail: santescreus.cultura@gencat.cat
De dimarts a divendres:
- De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.00 h (+30')
- De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 18.30 h (+30')
Enllaços:
- Reial Monestir de Santes Creus segons Monestirs.Cat
- Claustre de Santes Creus Santes Creus
- Sala capitular Santes Creus
- Retaule de la Mare de Déu Santes Creus
- Fotografies antigues Santes Creus
- Ruta del Cister
- Museu d'Història de Catalunya. Restauració de la tomba de Pere el Gran
- La Vanguardia.es (23 de març de 2010). Obertura del sepulcre de Pere el Gran
- Museu d'Història de Catalunya. Restauració de la tomba de Pere el Gran
- La Vanguardia.es (23 de març de 2010). Obertura del sepulcre de Pere el Gran
Amb inormació de Monestirs.Cat i Viquipèdia
Ruta:
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada