Per la TV-7041 en poc més de 20 minuts d'Alcover ens trobem a Mont-ral amb una altitud de altitud 888 msnm.
Mont-ral
| Mont-ral |
Davant del dubte, hem volgut fer una visita a Mot-ral per veure com estaven els sembrats plens de flors, és evident que la primavera està a les acaballes, en dues setmanes no queda ni rastre, bé, alguna rosella aïllada i poc més. Ho podreu comprovar a les imatges com estava fa dues setmanes. AQUÍ
Localització: https://goo.gl/maps/mk4Z1uCv8vn
![]() |
| El Bosquet |
Localització: https://goo.gl/maps/zz7HnSbENDp
![]() |
| L'Aixàviga o L'Aixàvega |
Localització: https://goo.gl/maps/TDv249AMaf12
-.-
Per la mateixa TV-7041 reculem cap Alcover i fem parada per tal de visitar la població.
Alcover
Convent de Santa Anna d'Alcover
Convent d eles Arts: http://www.conventarts.cat/el-convent
A facebook: https://www.facebook.com/conventarts
A twitter: https://twitter.com/conventarts
L'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció
Alcover
Alcover és una vila i municipi a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de la serra de la Mussara. És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, el qual travessa també part del terme.
Convent de Santa Anna d'Alcover
![]() |
| Claustre |
El convent de Santa Anna, de frares franciscans, fou fundat l’any 1582 als afores d'Alcover, a tocar de la carretera de Mont-ral, a iniciativa de la mateixa vila i gràcies al impuls donat per l'arquebisbe Antoni Agustí. Es va situar a l'antiga ermita de Santa Anna amb una casa adossada. Van mantenir-se en aquell lloc fins que l’any 1647 va començar la construcció del nou convent que era ja acabat a fi de segle.
Malgrat patir una epidèmia de pesta l’any 1651, la comunitat va créixer fins assolir els vint-i-cinc frares a la meitat del segle XVIII. L’any 1822 el convent va resultar saquejat i incendiat pel que fou clausurat temporalment. L’exclaustració definitiva (1835) va dispersar els frares de la comunitat i el convent va passar a mans municipals, a partir d’aquell moment la casa va tenir diversos usos i finalment va caure en ruïna. Actualment està rehabilitat per a ús cultural i acull l'anomenat Convent de les Arts.
Convent d eles Arts: http://www.conventarts.cat/el-convent
A facebook: https://www.facebook.com/conventarts
A twitter: https://twitter.com/conventarts
L'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció
L'església Nova d'Alcover està situada fora de l'antic clos de la vila.
L'edifici, de grans proporcions, presenta una gran sobrietat
constructiva. La façana, renaixentista, mostra una porta central d'arc
de mig punt damunt del qual hi ha l'escut de la vila, a la banda i banda
de la porta hi ha 8 fornícules flanquejades per columnes amb capitells
compostos. Damunt la porta s'obren 3 fornícules més entre columnes
iguals a les inferiors. El conjunt és coronat per un frontó triangular
pel damunt del qual s'obre la rosassa que dóna llum a l'interior, d'una
sola nau sostinguda exteriorment per contraforts, té a més 10 capelles i
un braç laterals. Són remarcables, a l'interior, el cor i la capella
del Santíssim. El material és el saldó groc. D'entre les campanes val la
pena remarcar l'anomenada "Francisca" forjada el 1800 per la cèlebre
família Pomerol, i el rellotge, fabricat per Agustí Pomés, de Montblanc,
el 1809.
La construcció de l'església Nova es va iniciar el setembre de 1578, amb
motiu de la insuficiència de l'església de la Sang davant el gran
increment de població experimental per la vila. El seu emplaçament és
probablement el del l'antic castell l'Alcover. Se sap que participaren
en l'obra diversos mestres. Juan Munter, Oliverio Anqui i Cristóbal
Bauel. La construcció dels murs, voltes i capelles era finalitzada el
1622, tot i que l'acabament total de l'obra no es produí fins al 1630.
Fou beneïda el 26.6.1630. El 1795 caigué el campanar, i el mateix any
s'iniciaren les obres de construcció de l'actual torre, que continuaren
fins al 1803, any en què foren definitivament interrompudes per
divergències entre el batlle i el rector.
La Plaça Nova
La plaça està situada al bell mig del recinte murallat d'Alcover.
Morfològicament és un clos amb quatre sortides estretes. La seva
característica més remarcable és l'existència de porxos a cada banda de la plaça. Els de la banda superior, on està situada la casa de la vila, són formats per columnes de pedra units per jàsseres, mentre que els de la banda de baix, on hi ha la casa Figuerola, els formen grans arcs carpanells.
![]() |
La Plaça Nova
|
Els edificis són en general de planta i dos pisos, amb cobertes de teula i obertures rectangulars
La Plaça Nova ha canviat diverses vegades de nom en funció dels canvis
polítics successius. L'edifici més important, ocupat per la casa de la
vila, es va construir el 1581, i és el més antic de tot el conjunt. La casa Figuerola,
que configura tota la part inferior de la plaça, data de la fi del
segle XVII. El conjunt es va completar amb els edificis extrems de Ca la Miralles i Ca Malapeira, de mitjan segle XVIII.
Santa Maria d'Alcover
A partir dels elements que encara es conserven de l'església es pot dibuixar la planta original, d'una sola nau de 10 x 13 m., amb absis semicircular i parets de 2 m. de gruix. Romanen en peu gran part de mur lateral, on s'obria la porta d'accés, així com l'absis i el cor, si bé s'ha perdut l'altre mur lateral que recolzava en l'enderrocat edifici hospital-escola. Cal remarcar els capitells de l'interior de l'absis amb decoració escultòrica i la imposta amb bandes horitzontals incises, a més de la magnífica rosassa
situada als peus de l'església. Contràriament la porta d'entrada és
d'una gran austeritat, ja que tant els capitells que coronen les columnes com les arquivoltes i el timpà són llisos. L'obra es va fer amb carreus regulars de saldó vermell.
La factura de l'edifici el situa clarament a l'època romànica, si bé hi
ha divergència d'opinions respecte a la seva datació concreta. No
obstant això, el criteri general és de donar com a bona la data de final
del segle XII. La tradició popular coneixia aquesta església amb el nom
de "La Mesquita", nom que ha fet suposar l'existència anterior d'un
temple musulmà. Vers la fi del segle XV va resultar insuficient i es va
fer l'església nova. A la vella se celebrà culte fins a l'any 1783.
L'any 1931 va ser declarada Monument Històrico-Artístic per ordre de
Marcel·lí Domingo. L'edifici va resultar molt malmès en ser incendiat en
els primers temps de la guerra de 1936. Poc després, el 1937, es va
esfondrar gairebé totalment, i a més es van perdre retaules i talles de gran valor artístic. Actualment s'ha recuperat com a espai urbà, obrint-se al públic l'11 de setembre de 1979.
![]() |
| Capçalera |
![]() |
| Arc lateral |
![]() |
| Absis |
Ca Cosme Vidal
![]() |
| Josep Aladern 1869-1918 |
Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'obre una porta
rectangular d'accés, amb grans dovelles de pedra. A ambdós costats
apareixen dues finestres superposades. Al primer pis es troba un balcó
seguit del qual ha estat eliminada la barana, amb quatre portes de
llindes coronades per frontó. Al segons pis, que correspon a les golfes,
hi ha vuit finestres d'arc de mig punt. L'obra de la façana és de pedra local, denominada saldó. L'element sustentant dels sostres és la biga.
l'interior es distribueix simètricament d'acord amb un eix
perpendicular a la línia de façana. A la façana hi ha una placa amb la
inscripció.: "En aquesta casa nasqué el poeta i escriptor català En Cosme Vidal "Josep Aladern 1869-1918" (Cosme Vidal era conegut amb el pseudònim Josep Aladern).
La casa Cosme fou construïda, juntament amb la bessona casa de l'Abadia, per l'arquitecte Pere Blai
l'any 1618 per als germans Anton i Pròsper Company, que tornaren
d'Amèrica després d'haver fet fortuna. Fou casa natal dels germans Vidal
Rosich (Cosme i Plàcid),
escriptors notables d'Alcover de finals del segle XIX. En el seu origen
l'edifici era unifamiliar, recentment s'ha utilitzat com a habitatge
plurifamiliar i s'hi han fet moltes modificacions, tot i haver respectat
la façana i la planta baixa, que conserva el seu aspecte original.
![]() |
| Ca Cosme |
Més informació: Cosme Vidal i Rosich, més conegut com a Josep Aladern
Portal de la Saura
Portal medieval que donava accés a la vila venint de Reus.
![]() |
| Portal de la Saura |
Durant els primers temps feudals, a fi d'estimular la repoblació, els comtes catalans concedien cartes de població per refermar la reconquesta cristiana. El 9 d'abril de 1166, el rei Alfons I va concedir a Alcover la seva carta de poblament.
Inicialment Alcover es va bastir al voltant de l'actual carrer Major i, durant els segles XIV i XV, va anar expandint-se pels carrers laterals per tot el que va constituir el clos murallat. Al segle XVI l'auge urbanístic va crear la necessitat de construir fora muralla, fou aleshores que es va plantejar ampliar el traçat.
El 1634 es constitueix el portal que veiem al costat, però l'ampliació de la muralla, per raons que desconeixem, no es va arribar a continuar. Aquell mateix any, s'edifica la capella de la Concepció al davant mateix del portal, avui desapareguda.
La Casa del Metge Lluís Domingo (obra de l'arquitecte Cèsar Martinell)
![]() |
| Afegeix la llegenda |
Habitatge unifamiliar de planta baixa i dos pisos, amb una tribuna en
l'angle esquerre de la façana, a l'altura del primer pis. És un edifici
entre mitgeres, cobert a dues vessants amb teula. La façana presenta una
disposició asimètrica de les obertures, llevat de les finestres del
segon pis, que apareixen seguides, en nombre del cinc. El material de la
planta baixa és la pedra vista, i a la part superior, la pedra
arrebossada. El maó s'ha emprat com a element constructiu i també en la
decoració, per emmarcar les obertures. La ceràmica apareix així mateix,
en proporció escassa, com a element ornamental.
![]() |
| Imatge de la revista Patrimonio |
La casa està situada en l'avinguda de Montblanc. Es tracta d'un edifici
realitzat l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell en els anys vint d'aquest
segle per al metge Lluís Domingo. Damunt una de les portes d'entrada es
pot veure encara una inscripció en rajoles de ceràmica, amb les inicials
"L" i "D" i el símbol de la professió mèdica, una mà amb un ull a la
palma.
Plaça Vella
Plaça de planta allargassada situada al nord del clos emmurallat d'Alcover.
Plaça de planta allargassada situada al nord del clos emmurallat d'Alcover.
És un espai que conserva un encant especial, sobretot per l'existència d'un edifici sustentat, en lamseva davantera, per columnes, i que sembla va ser la Casa del Comú, el que avui entenem per ajuntament, durant l'època medieval.
![]() |
| Plaça Vella |
En aquesta plaça segurament, durant l'edat mitjana, s'hi realitzava el mercat setmanal del dilluns, otorgat per l'arquebisbe Vilademuls l'any 1174, al qual hi assistia molta gent de l'entorn. Aquest mercat comportà un llarg plet amb Reus, ja que també s'hi duia a terme al mercat el dilluns, i per tant el d'Alcover els perjudicava molt. A la fi, el plet es resolgué a favor dels del Baix Camp, i Alcover traslladaà el mercat al dimarts.
-.-
























Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada