dissabte, 16 d’abril del 2016

Santa Maria de Bell·lloc

Santa Maria de Bell·lloc

Ermita de Santa Maria de Bell·lloc

Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat pel rector de Santa Coloma.

El 1307 el baró Pere IV de Queralt va fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de 1835.

L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de l’entrada.

Ermita de Santa Maria de Bell·lloc

A l’exterior la portalada és l’exponent més important del romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca que dificulta molt la seva conservació. És oberta vers l’exterior amb columnes i arquivoltes de mig punt, decorades amb motius de corda, cistelleria, escuts i altres. Aquesta decoració és emmarcada per una rosca que representa un element vegetal que s’obre en espais circulars on hi ha motius decoratius molt variats. Els capitells ens mostren formes vegetals, escenes al·legòriques i de la vida monàstica i l’única representació existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de Roure”), alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. En el timpà hi ha tres escenes: al centre, la Verge coronada amb l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació.
. 
La Verge coronada amb l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació

Aquestes escenes es completen amb dues representacions situades als dos extrems de la rosca que mostren la presentació dels tres mags al rei Herodes (esquerra) i la fugida a Egipte.
.
 

A l’interior del temple destaca el sarcòfag de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obrat el 1368. És esculpit per les quatre cares i adornat, a més de les dues figures jacents, amb escenes de dol. A la vora del sepulcre hi trobem la creu de terme original restaurada de la Font dels Comtes, enderrocada el 1932 i col·locada en el lloc actual el 1959. 

El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1944. El 1949 s’inicià la seva restauració, que va durar fins el 1959. Aquest fet va suposar l’eliminació dels pocs elements que quedaven de les dependències de l’antic convent (sense interès artístic) i es conservà només l’església, que avui es troba sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè. 

Portalada de l'ermita de Santa Maria de Bell·lloc

L’edifici va ser incendiat i en part enderrocat el 1936. Després d’haver estat declarat monument historicoartístic el 1994, es pocedí a la seva restauració fins tenir el seu aspecte actual.
 



Ermita de Santa Maria de Bell·lloc

Portalada de Santa Maria de Bell·lloc
La Fugida a Egipte

Santa Maria de Bell-Lloc


 Monstre devorant ànimes i Pere II “Cor de Roure” Lluitan amb un lleó


Sepulcre de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabert


Pere V de Queralt

Alamanda de Rocabertí

Pere V de Queralt

Ritual funerari a un cavaller. Baixada de bandera i escud de cap per avall
A l'interior de l'església de Santa Maria de Bell-lloc es conserva el sepulcre de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, tot i que aquesta finalment no hi va ser enterrada per desavinences familiars. L'obra va ser encarregada per Dalmau I, fill dels anteriors, l'any 1368 a l'escultor local Pere Ciroll, i va ser enllestida dos anys després. És un sarcòfag de pedra esculpit pels quatre costats que, temps després es va separar en dues parts que van ser adossades a les parets del temple, tal i com es pot observar a les fotografies antigues. En fer la restauració de l'església es van retornar a la situació original. A la coberta hi destaquen les estàtues jacents dels dos esposos, ell vestit amb armadura i amb una espasa entre els braços, i ella amb túnica i un llarg rosari. A la part baixa hi ha un seguit de relleus amb grups de tres o quatre persones en actitud de dol. A la part del cap hi ha un cavaller caient del seu cavall i a la part dels peus un altre amb l'escut invertit i l'estendard baix, també com expressió de dol.

Lateral del sepulcre

Lateral del sepulcre

Font: poblesdeCatalunya. Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP)

Més informació: Convent de la Mercè de Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Bell-lloc

Més informació de Santa Coloma de Queralt

- http://www.stacqueralt.altanet.org/turisme/monumentshistorics/femuntomb.php
- http://www.stacqueralt.altanet.org/turisme/visitesescolars/visitesescolars.php


Entrades relacionades:

03.11.2018 Santa Coloma de Queralt, Rauric, La Cirera, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Santa Maria de Vallsanta, ...
08.04.2017 Santa Coloma de Queralt, Bellprat, La Llacuna, Rofes, Sant Joan de Mediona, Torrebusqueta, Montblanc...
26.11.2016 Blancafort, Rocafort de Queralt, Segura, Albió, L'Atmetlla de Segarra, Guimerà, Ciutadilla..
20.07.2016 Guimerà, Santa Coloma de Queralt, Montfalcó Murallat, Cervera ...
29.06.2016 Santa Coloma de Queralt, Pontils, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Esblada, La Llacuna, Santa Maria de Miralles, Sant Magí de Brufaganya ...
11.06.2016 Sarral, Conesa, Santa Coloma de Queralt, Carbasí, Argençola, Montfalcó Murallat, Cervera, ...
16.04.2016 Santa Maria de Bell·lloc
16.04.2016 Cabra del Camp, Vallverd, Santa Coloma de Queralt, Guialmons, Les Piles, Biure, Vallespinosa, Ollés ..
14.11.2015 Sarral, Rocafort de Queralt, Vallverd de Queralt, Santa Coloma de Queralt, ... 
19.07.2015 Conesa, Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant,...  
18.07.2015 Santa Coloma de Queralt (I)

-.-


_._
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada