 |
| La capella de Sant Jordi i la Porta Daurada |
La fundació
Fou Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona entre
1131 i 1162) qui va prendre la decisió de fundar un monestir en les
terres que s'havien acabat de conquerir als sarraïns, amb una doble
finalitat; per una banda la repoblació de la zona i per l'altra la
religiosa. Per cobrir aquesta segona vessant hom va pensar en els
cistercencs, que en aquella època tenien una forta presència a la
Provença. Pel 1150 o 1151 es va dirigir a l'abat Sanç de Fontfreda a qui
li va donar les terres per aixecar aquest nou establiment. El 1151 Fontfreda
va enviar els primers monjos a preparar el nou assentament, que devia
estar ja en funcionament el 1152, tot i que oficialment no degué
establir-se fins el 1153.
Alfons el Cast, fill del fundador, va confirmar les possessions de
Poblet, a més de fer-la beneficiària d’altres donacions i atorgar-li
protecció. Aquest rei va donar el 1186 les terres necessàries per a la
fundació d’un nou establiment a Pedra (Aragó), a més de triar Poblet com
a lloc de la seva sepultura.
A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir
una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a
terme altres fundacions: Santa Maria de Pedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà,
també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de
Cervera, més endavant monjo de Poblet, que va quedar-se finalment amb la
propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria
la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240. Sant Vicenç de la Roqueta
(València), propietat de Poblet a partir de 1288. Més endavant, entre
el 1311 i 1312, es va fundar el priorat de Natzaret
a Barcelona. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie
de granges (disset), unitats característiques de les fundacions
cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves
possessions.
 |
| Porta Reial |
 |
| Espitllera d ela Porta Daurada |
Les primeres construccions
Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180).
Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180).
L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer. Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida.
A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre
major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En
aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el
claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella
època.
A la primera meitat del segle XIII es portaren a
terme obres de gran envergadura al monestir. Fora del recinte es va
aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels
visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que
més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle
XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una
esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca
(abans scriptorium) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també
utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg
dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a
la biblioteca.
Els enterraments
Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.
Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.
 |
| Façana de l'església |
 |
| Capella de Santa Caterina |
Entre els segles XIV i XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va
bastir el palau reial, obra d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en
època de l’abat Bartomeu Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del
recinte murallat, la capella de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar
poc després la Porta Daurada.
En temps de l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar
el palau abacial, al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van
fer dues construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la
sagristia nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va
bastir una galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al
segle XVI. Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del
que pràcticament només resta la porta de Prades.
Marques de picapedrer
El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el monestir en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
 |
| Escut de l'abat Copons |
 |
| Trio |
Retaule major de Damià Forment
 |
| Panteó familiar dels ducs de Cardona |
Santa Maria de Poblet a Monestirs.Cat
Per més informació:
Web oficial de Santa Maria de Poblet
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet a Viquipèdia
Signos Lapidarios: https://www.facebook.com/signoslapidarios - http://www.signoslapidarios.org
Més informació: Almoster, Blancafort, Poblet ...
INFORMACIÓ PRÀCTICA
HORARIS:
13/10 - 15/03: De dilluns a dissabte : 10.00 a 12.30 h - 15.00 a 17.25 h
Diumenges i festius : 10.30 a 12.25 h - 15 a 17.25 h
16/03 - 12/10: De dilluns a dissabte: 10.00 a 12.30 h - 15.00 a 17.55 h
Diumenges i festius : 10.30 a 12.25 h - 15.00 a 17.25 h
ELS DIES 27 DE FEBRER I 2 DE JULIOL EL MONESTIR ESTARÀ TANCAT AL PÚBLIC.
Dies amb horari especial : www.poblet.cat o Tel.: 977 87 00 89
Informació i reserves visites: Tel. 977 87 00 89 Ext. 275 o bé l'adreça: visita@poblet.cat
Horari de cultes: www.poblet.cat
INFORMACIÓ PRÀCTICA
13/10 - 15/03: De dilluns a dissabte : 10.00 a 12.30 h - 15.00 a 17.25 h
Diumenges i festius : 10.30 a 12.25 h - 15 a 17.25 h
16/03 - 12/10: De dilluns a dissabte: 10.00 a 12.30 h - 15.00 a 17.55 h
Diumenges i festius : 10.30 a 12.25 h - 15.00 a 17.25 h
ELS DIES 27 DE FEBRER I 2 DE JULIOL EL MONESTIR ESTARÀ TANCAT AL PÚBLIC.
Dies amb horari especial : www.poblet.cat o Tel.: 977 87 00 89
Informació i reserves visites: Tel. 977 87 00 89 Ext. 275 o bé l'adreça: visita@poblet.cat
Horari de cultes: www.poblet.cat
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada