.
Als voltants del poble es pot veure la fortalesa ibèrica dels Vilars (750 aC). L'any 1998 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, a la categoria de Zona Arqueològica, per la Generalitat de Catalunya. Els Vilars és un jaciment protohistòric situat a l'extrem nord-oest del terme d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues.
HORARI
-Dissabtes i diumenges de 10:00 a 14:00.
Les visites guiades s’inciaran a les 12:00 hores.
Per visites concertades prèviament i més informació, podeu trucar al telèfon: 973 160008, de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00.
La fortalesa dels Vilars fou habitada ininterrompudament durant 400
anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural
dels camps d’urnes, anomenat així pel costum d’incinerar i enterrar en
vasos ceràmics les cendres dels seus morts.
Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.
Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.
La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d’Aixaragall, controlant l’aigua i les terres al·luvials. Des d’un primer moment la fortalesa va ser concebuda en els seus trets urbanístics i defensius bàsics. Una muralla de cinc metres d’amplada, una dotzena de torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat la feien pràcticament inexpugnable.
A l’est s’obria un accés en una torre-porta quadrangular, amb un estret passadís pavimentat i una porta d’un únic batent, mentre a l’oest ho feia una poterna. La fortalesa protegia els seus habitants, segurament entre 175 i 200, era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d’un cabdill o príncep.
L’urbanisme interior s’organitzava radialment al voltant d’una plaça
presidida per una gran cisterna. Les cases es recolzaven a la muralla i
obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del
qual surten radial vies radials vers la plaça i les portes d’accés al
recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l’oest,
s’obrí una porta protegida per torres al nord i s’implantà una nova
xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.
El recinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Una cosa
sembla segura: l’espai interior era molt reduït, la muralla, el fossat i
les defenses, que havien estat la raó d’ésser de l’assentament, segles
més tard esdevingueren un obstacle per al seu creixement.
Des de 1985, amb el patrocini del Servei d’Arqueologia de Catalunya,
la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca, la Universitat de Lleida
excava aquest conjunt arqueològic excepcional. L’any 1998 va ser
declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, la categoria de Zona
Arqueològica, per la Generalitat de Catalunya.
Webs d'Interès:
Associació Amcis de Vilars www.amicsdevilars.com
Grup d'Investigació Prehistòrica www.vilars.cat
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada