Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.
.
.
 |
| Plaça Major |
Els
orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota
la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió.
Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya,
Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres
nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que
durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213,
que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per
al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va
pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt
 |
| Plaça Major |
Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva,
que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara
l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana
Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització
de safrà.
El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada
dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del
safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a
Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.
Una altra etapa de l'expansió urbanística de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en què s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaça de Poblet.
.
Durant la Guerra Civil, la vila s'anomenava Segarra de Gaià.
Una altra etapa de l'expansió urbanística de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en què s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaça de Poblet.
.
Durant la Guerra Civil, la vila s'anomenava Segarra de Gaià.
La Plaça de l’Església
 |
| Plaça de l'Església igual que la plaça de L'Església, porticades. En aquest cas, el racó d'accés al call jueu on s'establien les taules pel safrà |
Aquesta plaça porticada ocupa l’emplaçament de l’antic cementiri de l’església romànica. Era el punt de contacte amb la juderia o call jueu , a través del portal de sant Antoni. D’entre l’activitat mercantil de la comunitat jueva de Santa Coloma, tingué una importància especial el comerç del safrà . El centre de contractació era en aquesta plaça, anomenada també com Plaça de l’Om, on hi havia les anomenades “taules del safrà”, que establien els preus.
Font: Festa Catalunya
Muralles de Santa Coloma de Queralt
Els quatre portals i algunes torres de la muralla, es conserven bastant bé. Els portals son perfectament transitables. Les torres no són visitables, algunes estan habitades.
http://
Portal de Santa Coloma.
 |
| Portal de Santa Coloma |
A finals del segle XIII la vila de Santa Coloma es convertí en una vila
closa , això vol dir que es parapetà darrera d’ un sistema defensiu de
muralles, ampliades els segles XIV i XV, de les quals en resten alguns
paraments al passeig de la Muralla, on també hi podem trobar una de les
seves torres de planta quadrada i restes d’alguna altra amagades
per edificacions posteriors. Però, sobretot, d’aquesta antiga muralla
s’han preservat alguns dels seus portals, així trobem el portal de Santa
Coloma o de la castlania , de doble arcada d’arc rebaixat amb una
capelleta a la part de dins; el portal de Sanou o de Cervera , format
per una doble arcada de mig punt, que estava flanquejat per dues torres,
ara emmascarades per construccions posteriors; el portal del Vicari o
de Santa Maria , de triple arcada d’arc rebaixat; el portal d’en Martí ,
de doble arcada, adovellada de pont rodó a la part exterior i d’arc
rebaixat a l’alçada on hi havia la porta i el portal d’en Roca ,
desaparegut encara que és l’únic que ha conservat les torres que el
flanquejaven, encara que una quelcom modificada.
.
Font: http://
.
Font: http://
Portal de Sanou o de Cervera.
 |
| Portal de Sanou o de Cervera |
El portal que dóna a la plaça Major és el de Sanou o de Cervera, un
dels portals de muralla més notables de Catalunya. Està format per una
doble arcada, la interior feta amb dovelles molt allargades. Estava
flanquejat per dues torres , ara emmascarades per les construccions més
tardanes. Encara es poden veure les galzes de la porta i la guia per on corria la reixa.Font: http://
 |
| Portal del Vicari o de Santa Maria |
Portal del Vicari o de Santa Maria de triple arcada d’arc rebaixat.
. .
Antic Hospital de Santa Magdalena
. .
Antic Hospital de Santa Magdalena
 |
| Antic Hospital de Santa Magdalena |
La trobarem a la plaça que antigament era el pati d'armes del Castell de Santa Coloma de Queralt.
No es permesa la circulació de vehicles a motor en aquesta plaça. Així que el vehicle vermell... i també m'ha espatllat la foto.
Castell dels Comtes. Santa Coloma de Queralt
 |
| Castell dels Comtes. Santa Coloma de Queralt |
Les dades documentals més antigues que fan referència al castell de Santa Coloma reculen fins el 1018. A aquest període medieval correspon la torre circular del castell de finals del segle XI, la part més antiga del conjunt, quan el castell era la residència dels barons i comtes de Queralt. Alguns del seus il·lustres membres fóren: Pere II que participà en les conquestes del rei Jaume I; Pere III, almirall de l’esquadra catalana a la Mediterrània; Dalmau I que lluità contra Pedro I el Cruel de Castella; Pere VIII, primer comte de Santa Coloma, títol atorgat per Felip III; o Dalmau III, virrei de Catalunya, que morí en el Corpus de Sang.
La planta baixa i soterranis, d’estil gòtic, corresponen també al castell fortificat residència dels barons. Quan al segle XVI es van traslladar a viure a Barcelona, el castell, tan sols residència temporals dels senyors, començà a experimentar transformacions, convertint-se en un palau-residència , de característiques renaixentistes i barroques que són les que li confereixen el seu aspecte actual. Cal destacar l’escalinata amb graons d’una sola peça i el coronament de la volta d’escala amb un fresc dedicat al deu Neptú. L’edifici s’obre a una gran plaça corresponent al pati d’armes del castell , amb una sèrie d’edificacions del segle XVIII que no són altra cosa que els diferents annexes del propi palau.
.
 |
| Carrer Major |
La capella que veiem a un dels costats, encara que pertànyer al castell, presenta una façana, d’estil gòtic, que correspon a un altre edifici de la vila, l’antic hospital de Santa Magdalena , i que fou traslladada aquí el 1922. El 1987 el castell passà a ser patrimoni municipal. Una vegada rehabilitat s’ha convertit en Casa de Cultura . Al vestíbul es conserva la creu gòtico-renaixentista de la Banya . En una de les cares apareix representat Jesús crucificat amb l’escut dels Queralt als peus. A l’altra cara hi ha la Verge també amb l’escut dels Queralt. El dau, octogonal, te representats Santa Coloma, Sant Pere, Sant Pau i Sant Magí.
Font: Festa Catalunya
 |
| Nau interior de l'Església parroquial de Santa Maria |
El temple parroquial de Santa Maria és un edifici d’etil gòtic,
construïts entre els segles XIII i XV. És un temple d’una sola nau i
capelles laterals, coberta amb volta de creueria. La capçalera la formen
set capelles radials entorn del presbiteri. L’estructura se sosté amb
arcs apuntats amb una sola clau de volta. A les capelles de la
capçalera hi trobem finestrals d’arc apuntat amb vidrieres de colors,
malgrat que les originals es perderen el segle XVIII en un incendi que
sofrí l’edifici, fet en el qual també es van perdre l’orgue, el retaule
de l’altar major i els de les capelles.
Cal destacar una peça
artística de gran valor, el retaule d’alabastre de Sant Llorenç , del
segle XIV, presidit pel sant homònim amb un llibre i les graelles del
martiri. A la part superior hi ha representada l’Anunciació, a la
predel·la inferior la Passió i a la part central escenes de la vida del
sant.
A la part exterior del temple destaca el robust campanar
de base quadrada, d’estructura gòtica, rematat per una balustrada
barroca. Sobre la clau de volta de la capçalera de l’església s’aixeca
el petit campanaret gòtic.
Finalment, cal destacar la portalada
, corresponent a l’estil gòtic tardà. Presideix aquesta portalada, dins
d’un timpà, una imatge de Santa Coloma , de factura més antiga que la
portalada.
Font: Festa Catalunya
Sant Llorenç de Jordi de Déu
.
 |
| Retaule de Sant Llorenç. Jordi de Déu |
A la capella de la Santa Creu, la més notable de l'església de Santa Maria, es conserva el magnífic retaule gòtic de sant Llorenç. Va ser obrat en alabastre per Jordi de Déu els anys 1386-87. Està presidit per la figura del sant sota un dosser. A banda i banda hi ha dos cossos amb escenes de la vida del sant i a la part inferior, la predel·la amb motius florals i figures d'apòstols. També s'hi pot veure, en un dels entrecarrers verticals, l'escut de la família Ferrer, promotora de l'obra.
Informació relacionada:
Artistes esclaus del gòtic Català (Lluc Borrassà i Jordi Joan van ser dos notables artistes del gòtic català que comparteixen el fet d'haver estat esclaus).
Ermita de Santa Maria de Bell·lloc
 |
| Ermita de Santa Maria de Bell·lloc |
Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de
donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet
lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i
manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat
pel rector de Santa Coloma.
El 1307 el baró Pere IV de Queralt va
fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la
Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de
1835.
L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb
elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una
ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan
segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el
segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de
l’entrada.
 |
| Ermita de Santa Maria de Bell·lloc |
A l’exterior la portalada és l’exponent més
important del romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca
que dificulta molt la seva conservació. És oberta vers l’exterior amb
columnes i arquivoltes de mig punt, decorades amb motius de corda,
cistelleria, escuts i altres. Aquesta decoració és emmarcada per una
rosca que representa un element vegetal que s’obre en espais circulars
on hi ha motius decoratius molt variats. Els capitells ens mostren
formes vegetals, escenes al·legòriques i de la vida monàstica i l’única
representació existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de
Roure”), alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que
alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. En
el timpà hi ha tres escenes: al centre, la Verge coronada amb l’lnfant
Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació.
.
.
 |
| La Verge coronada amb l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació |
Aquestes escenes es completen amb dues representacions situades als dos
extrems de la rosca que mostren la presentació dels tres mags al rei
Herodes (esquerra) i la fugida a Egipte.
.
.
A l’interior del temple destaca el sarcòfag de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obrat el 1368. És esculpit per les quatre cares i adornat, a més de les dues figures jacents, amb escenes de dol. A la vora del sepulcre hi trobem la creu de terme original restaurada de la Font dels Comtes, enderrocada el 1932 i col·locada en el lloc actual el 1959.
El
conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1944. El 1949
s’inicià la seva restauració, que va durar fins el 1959. Aquest fet va
suposar l’eliminació dels pocs elements que quedaven de les dependències
de l’antic convent (sense interès artístic) i es conservà només
l’església, que avui es troba sota l’advocació de la Mare de Déu de la
Mercè.
 |
| Portalada de l'ermita de Santa Maria de Bell·lloc |
L’edifici va ser incendiat i en part enderrocat el
1936. Després d’haver estat declarat monument historicoartístic el 1994,
es pocedí a la seva restauració fins tenir el seu aspecte actual.
Monestir.Cat: Monestir de Santa Maria de Bell-lloc
- http://
- http://
- http://
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada