 |
| Castellnou dels Aspres |
Castellnou dels Aspres, és un municipi i població del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. El poble està situat sobre un turó al damunt del qual hi ha un castell. Aquest poble pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.
El castell fou construït en 990 pel senyor de Castellnou. En 1003,
Guillem de Castellnou fundà el vescomtat de Vallespir, però fou el seu
fill, Gullem II de Castellnou qui transformà el títol en 1067 a
vescomtat de Castellnou. El vescomtat fou venut en el segle XIV a la
família de Fenouillet, antics enemics del vescomtat. Des d'ençà, la
família de Castellnou serà una de les més importants del Rosselló. Però
aquest va ser pres per assalt el 1276 per Jaume II de Mallorca, tot i
que al 1293 tornà a ser pres per Jaspert V de Castellnou.
El
castell fou abandonat després de la Revolució Francesa, després d'haver
estat saquejat. La restauració data de 1897 i fou comprat en 1981 per
una societat privada que s'encarrega de la conservació i explotació
turística del castell.
.
.
 |
Canònica de Sant Pere de Castellnou
(Canonges agustinians)
Aquest lloc era una possessió del monestir de Cuixà en el segle X, segons una confirmació feta a aquell establiment monàstic per Lluís d’Ultramar l’any 937. L’any 1091 s’esmenta una canònica agustiniana establerta a l’església de Sant Pere, els canonges de la qual pertanyien a Sant Ruf d’Avinyó. L’any 1592 la casa fou secularitzada i el seu patrimoni va passar al bisbat de Solsona. El que queda de l’església es troba ara integrat al castell de Castellnou dels Aspres (Castelnou), que domina la vila d’aquest nom.
http://monestirs.cat/
(Canonges agustinians)
Aquest lloc era una possessió del monestir de Cuixà en el segle X, segons una confirmació feta a aquell establiment monàstic per Lluís d’Ultramar l’any 937. L’any 1091 s’esmenta una canònica agustiniana establerta a l’església de Sant Pere, els canonges de la qual pertanyien a Sant Ruf d’Avinyó. L’any 1592 la casa fou secularitzada i el seu patrimoni va passar al bisbat de Solsona. El que queda de l’església es troba ara integrat al castell de Castellnou dels Aspres (Castelnou), que domina la vila d’aquest nom.
http://monestirs.cat/
L'església de Sainta Maria del Mercadal
 |
| L'església de Sainta Maria del Mercadal S XII. |
Esmentada per primera vegada en 1259, situada fora de les muralles de la vila, deu el seu nom al mercat que estava a prop. L'edifici data de principis del segle XIII, i va ser objecte d'alguns afegits al segle XVIII: la construcció d'una sagristia i la torre del campanar. La seva planta és més convencional: una sola nau que acaba en un absis semicircular. La data mobiliari interior de l'època barroca, el retaule altar major, que és digne de menció. Pintures romàniques notables adornen les fulles de la porta.
 |
| Escultura de Josep Altamiras |
La sorpresa va ser que darrera una porta d'una de les sales del castell hi vam trobar una peça escultòrica de Josep Altamiras, company escultor que havia exposat a l'Escola d'Art de Reus. Val a dir que la peça no estava en molt bones codicions.
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada