Sortim de Caunas de Menerbés a mig matí en direcció a Andorra, i amb intenció da passar per Castèlnòu d'Arri i Miralpeix que ens ve de pas.
 |
| Rentadors de Caunas |
 |
| Floreta rebel |
Castèlnòu d'Arri
 |
| Caçolet |
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló.
El caçolet (de l'occità, i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català) o mongetada és un plat típic occità de l'oest del domini fet a base de fesols secs i de cansaladeria o carn. És un plat insígnia d'Occitània, venut arreu de França, i molt arrelat amb la idea de cuina casolana.
El nom occità caçolet prové del bol de ceràmica utilitzat per coure'l, la caçòla o cassòla. Això és un fenomen bastant freqüent en la gastronomia, que ocorre també, per exemple, en plats com l'ollada o la paella. Segons el diccionari occità de Roger Barthe, una cassola és un recipient de terrissa. Un cassolet seria doncs una cassola petita.
Aquesta mena de cassoles es feien a la zona de Issel
i s'utilitzaven, al principi, per cuinar estofats al forn. Les mongetes
s'havien de coure abans en aigua al foc, i per a aquesta tasca es feia
servir un altre recipient de terrissa, que es diu topin en occità i tupí en català, o bé una olla (en occità, olha), que també era de terrissa, que es penjava als clemàstecs del foc a terra. Aquests noms, tupí i olla, han donat també nom en altres llocs a plats similars fets amb mongetes.
El nom mongetada ve de monget o mongeta. La paraula mongetada se sol transcriure en francès com mounjetade o mounjetado. S'utilitza en viles diferents de les que empren el mot caçolet i la recepta també té alguns canvis locals, amb el caçolet i entre elles, però no més grans dels que tenen els tres caçolets amb aquest nom.
Origens. Una llegenda popular occitana conta que l'origen del plat es remunta als setges que patiren algunes ciutats durant la guerra dels cent anys (1337-1453) contra els anglesos,
ja que les mongetes serien l'única cosa que els quedaria per menjar.
Però això no és possible, almenys tal com el coneixem avui dia, ja que
les mongetes són un producte d'origen americà i no van arribar a les taules occitanes fins al final del segle XVI. D'altres versions diuen que en aquests setges, a Castell Nou d'Arri o Carcassona,
etc. el que es va fer va ser el primer estofat amb carns diverses i
faves, que posteriorment, amb l'arribada de les mongetes, serien
substituïdes per aquestes. És un plat molt energètic i la llegenda diu
que era per donar forces als valerosos cavallers i, sempre segons la
llegenda, va tenir tant d'èxit que els anglesos no només van aturar el
setge, sinó que van fugir corrents i no van aturar-se fins a la vorera
del Canal de la Mànega.Més informació: Caçolet
Més informació: Castèlnòu d'Arri, la Caçolet i la Blanquette de Limoux
Si n'heu de comprar per emportar, hi ha diferentes cases que comercialtzen la caçolet. En trobareu de recent feta o envasada en llauna o vidre. Després d'assessorar-nos per la màxima autoritat de la caçolet de la contrada, Madame Maryse de la Domaine de la Capelle. La de Maison Escourrou és la més artesanal i més bona de les qeu hem provat. Molt recomanable.
Com anar-hi: https://goo.gl/maps/XM8WF
Heu de passar el pont de les rescloses del canal, direcció a Mirepoix a 1 km trobareu una cruïlla, gireu a mà esquerra i allí hi la botiga. Bon profit.
Maison Escourrou
9 Rue Jean Baptiste Perrin
11400 Castelnaudary
+33 4 68 23 16 88
Com anar-hi: https://goo.gl/maps/XM8WF
Heu de passar el pont de les rescloses del canal, direcció a Mirepoix a 1 km trobareu una cruïlla, gireu a mà esquerra i allí hi la botiga. Bon profit.
Maison Escourrou
9 Rue Jean Baptiste Perrin
11400 Castelnaudary
+33 4 68 23 16 88
Però si us la voleu fer vosaltres ...
Miralpeix
 |
| Al fons la Catedral Saint-Mauric |
Miralpeix (en occità Mirapeis i en francès i oficial Mirepoix) és un municipi francès del departament de l'Arieja a la regió de Migdia-Pirineus, concretament està situat a la part nord-est del departament.
 |
| Palau del bisbe |
Centre destacat del catarisme, la vila fou presa el 1209 per Simó de Monfort
que la sotmeté al poder francès i la va donar a un dels seus
lloctinents Guiu de Levis que fou mariscal de Mirapeis. Anys més tard,
el 1279,
quan era una pròspera vila de 2000 habitants, fou completament destruïda
per una riuada d'aigua i va ser reconstruïda a l'altre costat del riu,
en una terrassa natural, per iniciativa de Guiu de Levis però que va
portar a terme el seu fill. La senyoria la va tenir la família Levis. El 1317 el papa Joan XII
la va convertir en seu d'un bisbat que va existir fins al 1790. El
primer bisbe Raymond Atton d'Auterive va prendre possessió el 1318. El 1362 fou atacada per una partida de bandolers que hi van calar foc i la van destruir en part però fou reconstruïda.
 |
| Catedral Saint-Mauric |
A partir del segle XII apareix al terra d'esglésies i catedrals de França (com el de la Catedral de Chartres) i Itàlia, i els testimonis indiquen que els fidels els resseguien en la seva pregària.
.
.
 |
| Laberint de la Cathédrale Saint-Maurice de Mirepoix |
L'aparició de laberints a les
esglésies i catedrals comença en l'època romana al convertir-se a la fe
cristiana. El primer paviment amb laberint conegut en el context cristià
es troba a la basílica de Sant Reparatus, a Algèria, i correspon al
segle quart. Al principi, els laberints apareixien principalment en
manuscrits, però durant el segle XII van començar a aparèixer en les
catedrals i esglésies a Itàlia i durant el segle XIII es van estendre
cap a França, on es van construir molt bons exemples. Tot i que els
laberints a terra són els més coneguts, també es troben altres exemples
formats amb teules o tallats en pedra, per exemple. Els laberints es van
fer molt populars a tot Europa, però molts van ser destruïts a partir
del segle XVII, quan van canvianr els gustos. Malgrat aquestes pèrdues,
durant el segle XIX hi va haver un renaixement de l'interès pels
laberints. Alguns exemples perduts es van restaurar i també es van
afegir nous exemples i rèpliques que sobreviuen fins als nostres dies.
Bastida de Miralpeix
 |
| Mercat |
Recorregut:
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada