Sortim de Tarascon amb intenció de pujar fins a Foix a buscar quatre patès, de tronada tenim ganes de visitar Monsegur i Rocafixada ... veurem fins on arribem.
Foix
.
Primer, comprar pa en una bulangerie, n'hi ha de força bones i un pa excelent. Ja tenim el pa, ara a comprar les viandes. Plaça de l'esglèsia (Place Saint-Volusien) on s'hi troba la "Charcutier, Boucher, Traiteur ... Rouch". Per llepars-e els dits, fa anys l'anomenaven la milleur "Charcutier" de França.
Primer, comprar pa en una bulangerie, n'hi ha de força bones i un pa excelent. Ja tenim el pa, ara a comprar les viandes. Plaça de l'esglèsia (Place Saint-Volusien) on s'hi troba la "Charcutier, Boucher, Traiteur ... Rouch". Per llepars-e els dits, fa anys l'anomenaven la milleur "Charcutier" de França.
CHARCUTERIE ROUCH
Adreça: Place Saint-Volusien, 09000 Foix, França
Foix és una petita
ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de
l'antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència
amb l'Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana.
 |
| Château de Foix |
El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix
a una alçada de 60 metres de la mateixa, per sobre d'una roca calcària.
A pesar de ser un important centre d'atracció turística per a la ciutat
de Foix i el departament de l'Arieja, és més conegut per la seva relació amb Andorra i el fet d'estar associat al catarisme.
El castell va ser mencionat per primera vegada al principi del segle XI. L'any 1002, figura en el testament de Roger I, comte de Carcassona,
que llegà la fortalesa al seu fill menor Bernard. Però també es pot
emetre la hipòtesi, avui difícilment verificable, que el castell és la
continuïtat d'un centre defensiu diferent i més antic. Sigui com sigui,
el seu caràcter defensiu va permetre als comtes que hi varen habitar
d'assentar la seva autoritat i consolidar-se com a una potència en la
regió. L'any 1034 el castell passa a mans del comte de Foix que hi juga
un rol determinant en la història medieval. Durant els dos segles
següents, el castell acull comtes amb personalitats brillants que
configuren l'ànima i la resistència occitana durant la Croada Albigesa. En casar-se amb la casa Castellbò, els Foix
aconsegueixen un domini gens menyspreable cap al 1270, i amb la
posterior signatura dels pariatges que funden Andorra com a país, el
comtat així com el castell de Foix esdevenen un símbol i d'una
importància cabdal.
Font: Wikipedia
Font: Wikipedia
Château de Foix
http://
Montsegur
 |
| El puòg de Montsegur |
Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble
situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió de
Migdia-Pirineus, França, i centre administratiu de la comuna que duu el
seu nom. El 1999 hi havia 117 habitants. Es troba a una distància de 10
quilòmetres de L'Avellanet, de 29 de Puègverd, de 37 de Foix i de 82 de
Tolosa. Aquest poble deu bona part del seu prestigi al castell de
Montsegur, construït sobre un antic castrum que fou un dels darrers
centres de resistència de la jerarquia càtara al segle XIII.
Impressionant, enigmàtic i misteriós lloc.
 |
| El puòg de Montsegur |
El castell de Montsegur està situat a la població homònima al País de Foix (País d'Olmes), departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a França, en un penyal (el pog o puig, en occità-català), de 1.207 metres d'alçada. El castell domina tota la vall del riu Lasset
i és de difícil accés, fet que en facilitava la defensa; només s'hi pot
accedir per un camí de bast, costerut, estret i sinuós. L'existència
d'un castrum,
o poble fortificat, fora dels murs del castell, està documentada abans
de la construcció de l'actual castell. Montsegur va servir de refugi als
càtars, dins el context de la croada albigesa,
fins que, el maig de 1243, l'exercit croat del papa i la monarquia
francesa van prendre la muntanya i van extingir el darrer nucli de
resistència d'aquesta confessió cristiana.
A propòsit del castell, s'han creat nombroses llegendes i mites, el
més conegut dels quals és el que el relaciona amb un misteriós tresor
ocult que contenia el Sant Grial (Sang Reial), que hi hauria estat amagat pels darrers càtars; és centre de nombrosos amants de l'esoterisme
i, es diu, que al solstici d'estiu, quatre arcs deixen passar els
primers raigs del sol, que travessen de banda a banda la torre de
l'homenatge i mostren quatre barres de llum.
El puig de Montsegur, probablement, va estar habitat des de molt
abans de l'arribada dels càtars. Però no és fortificat fins al 1204 per Ramon de Perella, senyor del lloc. Després de la derrota de la coalició dels exèrcits del rei d'Aragó i el comte de Tolosa en la Batalla de Muret el 1213, el «perfecte» Gilabert de Castres es refugia al castell, que es converteix en un lloc de refugi de bons homes i de bones dones. El 1241, per les fortes pressions del rei de França, Lluís IX, el comte Ramon VII de Tolosa assetja el castell que, probablement sense combat, finalitza en fracàs. Sent propietat d'Esclarmonda de Foix, s'hi refugiaren alguns càtars que participaren el 1242 en la matança dels inquisidors a Avinyonet, encapçalats per Pere Roger de Mirepeis. Al maig de 1243, el senescal de Carcassona, Hugues de l'Arcis,
emprèn el definitiu setge del castell. Després de 10 mesos, Ramon de
Perella i Pere Roger de Mirepeis comencen la negociació que durà a la
rendició del lloc. Els vencedors donen quinze dies de termini als
vençuts per abandonar el castell. Podran optar entre l'abjuració de la
seva fe i la foguera. Molts van preferir no abjurar: uns dos-cents van
ser cremats de viu en viu, d'altres moriren en presó. Una pira gegantina
consumí els cossos dels anomenats màrtirs del pur amor crestian al prat dels Cremats,
sacrifici actualment commemorat per una estela al peu del puig. Els
nobles, soldats i mercenaris de la guarnició van ser alliberats i
cridats per la Inquisició,
conforme als acords de capitulació. La caiguda de Montsegur va
significar la fi del catarisme com a culte públic; desenes de milers de
càtars van travessar els Pirineus cap al sud, fugint de la terrible
repressió dels croats i de l'Església. Es van establir en diversos
indrets de la terra de frontera amb Al-Àndalus, que aleshores era
Catalunya.
Les ruïnes del castell que es conserven,
construït segurament a finals del segle XIII-principis del XIV sobre les
ruïnes de l'antic assentament per Gui I de Levis després de la derrota al setge de Montsegur, són visibles des de lluny. La torre de l'homenatge encara conserva la cisterna,
la sala baixa, i un arc emprat com a darrer reducte de defensa de la
torre. A hores d'ara, no hi ha comunicació entre el castell i la torre
de l'homenatge.
Font: Wikipedia
Font: Wikipedia
Informació relacionada:
- Portal sobre els càtars (francès).
- Viatge al país càtar.
- Beatrice de Planissoles. Escrits de Pere Vergés i Vilallonga sobre la repressió dels càtars.
- Registre de la Inquisició del bisbe de Pàmies Jacques Fournier 1318-1325. Traducció a l'anglès de Nancy P. Stork de confessions dels herètics càtars i jueus.
Montsegur
http://
 |
| El puòg de Montsegur |
Montsegur
- http://www.montsegur.org
- http://
 |
| Peugeot |
 |
| El puòg de Montsegur |
Rocafixada
 |
| Rocafixada |
El castell de Ròca Fixada és una fortalesa del comtat de Foix que resistí duran la Croada Albigesa.
http://oc.wikipedia.org/
Pont del Diable
 |
| Pont del Diable |
Tarascon
 |
| Torre relotge campanar de Tarascon-sur-Ariège |
Tarascon (en francès i nom oficial Tarascon-sur-Ariège) és un municipi occità, al departament de l'Arieja a la regió Migdia-Pirineus. Compta amb 3.446 habitants (cens de 1999), té una superfície de 8,65 km² i el seu codi postal és 09400.
 |
| Torre relotge campanar de Tarascon-sur-Ariège |
 |
| Carrers del nucli antic. Torre relotge campanar de Tarascon-sur-Ariège |
 |
| Portal de la muralla de Torre relotge campanar de Tarascon-sur-Ariège |
El poble té dues parts diferenciades, una situada en un lloc elevat i
en el qual encara es pot veure l'antiga fortificació que controlava el
pas del riu Arieja des de Foix
cap a les muntanyes. La part nova del poble s'ha desenvolupat al costat
del riu, en una part més baixa. El poble compta amb estació de tren de
la línia Tolosa-La Tor de Querol.
_._
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada