 |
| Castres |
Castres, nom oficial en francès, o
Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn
(regió de Migdia-Pirineus). Els habitants de Castres es diuen els
castresos (en occità castrés -esa, en francès castrais -aise). L'any
2005 tenia 43.300 habitants.
 |
| Castres |
Castres és al peu de la Muntanya
Negra, a una altitud de 172 metres sobre nivell del mar, a 45
quilòmetres al sud-sud-est d'Albi, i a 72 quilòmetres a l'est de Tolosa
de Llenguadoc. Castres és recorreguda de nord a sud pel riu Agot,
afluent del Tarn. Castres és travessat de nord a sud per l'Agot. Aquest
riu està vestit per velles cases virolades de les quals el pesat passat
històric es projecta sobre les seves aigües.
Més informació:
Més informació:
---
Musée Goya
El Museu Goya (Musée Goya) és la principal institució cultural de la
vila de Castres (França). El seu nom es deu a l'especial protagonisme
del pintor Francisco de Goya a la col·lecció, i perquè tota ella s'ha
enfocat cap a l'art espanyol. El museu és en un sector antic de Castres
amb planols dissenyats per Jules Hardouin-Mansart, un dels arquitectes
del Palau de Versalles.
Tot i que el museu existia des de 1840, va ser el 1894 quan el «Llegat Briguiboul» rebut per la vila va determinar la vocació hispànica de la institució. Briguiboul, un pintor i col·leccionista, admirador dels grans mestres espanyols, havia reunit nombroses obres de qualitat, entre elles tres de Goya.
El 1949, dos dipòsits del Louvre van confirmar l'esmentada especialització en art espanyol: una Verge de Bartolomé Esteban Murillo i un retrat de Felipe IV atribuït a Velázquez.
Aquest museu d'art hispànic ha continuat el seu enriquiment, especialment en els últims vint anys i s'ha convertit en una referència per a la història de l'art espanyol des de l'Antiguitat fins al segle XX.
Web oficial: Musée Goya
.
Musée Goya
 |
| Francisco de Goya |
Tot i que el museu existia des de 1840, va ser el 1894 quan el «Llegat Briguiboul» rebut per la vila va determinar la vocació hispànica de la institució. Briguiboul, un pintor i col·leccionista, admirador dels grans mestres espanyols, havia reunit nombroses obres de qualitat, entre elles tres de Goya.
El 1949, dos dipòsits del Louvre van confirmar l'esmentada especialització en art espanyol: una Verge de Bartolomé Esteban Murillo i un retrat de Felipe IV atribuït a Velázquez.
Aquest museu d'art hispànic ha continuat el seu enriquiment, especialment en els últims vint anys i s'ha convertit en una referència per a la història de l'art espanyol des de l'Antiguitat fins al segle XX.
Web oficial: Musée Goya
.
Més informació:
Abadia de Saint-Benoît de Castres / catedral
 |
| Torre - campanar de Saint Benoît de Castres |
Fundació
A Castres (Castras) s’hi va establir una comunitat benedictina al segle IX, tot i que hi ha autors que la fan més antiga i avancen la seva fundació fins el segle VII. Aquesta versió diu que l’establiment inicial era una mica apartat del lloc actual, i que quan es van traslladar, aquell monestir el va ocupar una comunitat d’agustinians.
A Castres (Castras) s’hi va establir una comunitat benedictina al segle IX, tot i que hi ha autors que la fan més antiga i avancen la seva fundació fins el segle VII. Aquesta versió diu que l’establiment inicial era una mica apartat del lloc actual, i que quan es van traslladar, aquell monestir el va ocupar una comunitat d’agustinians.
La comunitat va prosperar gràcies a les donacions. Carles el Calb en 844 la va beneficiar amb privilegis; el comte Ramon I de Roergue amb més donacions el 960.
A Saint Benoît de Castres s’hi veneraven les relíquies de sant Vicenç, que es van perdre amb les Guerres de Religió, el fet de conservar aquelles relíquies va atraure durant molts anys devots i fidels a venerar-les.
Decadència
Malgrat el desenvolupament que va tenir aquest establiment, l’any 1074 estava en decadència i fou unit a Sant Víctor de Marsella. Va patir els efectes de les confrontacions de la croada albigesa, més endavant de la Pesta Negra i de la Guerra dels Cent Anys.
La catedral
A iniciativa del papa Joan XXII (1316-1334) el monestir de Saint Benoît de Castres fou convertit en catedral, el primer bisbe fou Adeodatus (1317-1327). Tot i això la comunitat benedictina va continuar al monestir i catedral i s’encarregà de l’elecció del bisbe, fins la seva secularització, el 1531. El bisbat fou suprimit el 1801.
Amb les Guerres de Religió, la ciutat era un feu protestant, la catedral va quedar greument afectada i es va haver de reconstruir entre el 1677 i 1718.
Els edificis
D’aquella abadia en resta encara, a més de la darrera catedral, el campanar, en bona part romànic.
Font: Monestirs.Cat
.
A iniciativa del papa Joan XXII (1316-1334) el monestir de Saint Benoît de Castres fou convertit en catedral, el primer bisbe fou Adeodatus (1317-1327). Tot i això la comunitat benedictina va continuar al monestir i catedral i s’encarregà de l’elecció del bisbe, fins la seva secularització, el 1531. El bisbat fou suprimit el 1801.
Amb les Guerres de Religió, la ciutat era un feu protestant, la catedral va quedar greument afectada i es va haver de reconstruir entre el 1677 i 1718.
Els edificis
D’aquella abadia en resta encara, a més de la darrera catedral, el campanar, en bona part romànic.
Font: Monestirs.Cat
.
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada