dissabte, 22 de juliol de 2017

Agramunt, Mafet, Artesa de Segre, Montclar d'Urgell, Donzell d'Urgell, Preixens, Claravalls, ...

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell

Anar a Agramunut i no parlar de xocolata (a la pedra) i torrons és com no haver-hi anat. Pero de moment ... ho deixarem per més tard.

Xocolata Jolonch

Fot una calor i un sol que bada les les pedres. Així que millor buscar un racó fresquet.

39º no està gens malament

Agafem la ruta fins la plaça de l'església

Agramunt

Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió situat en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera. Té com a eix el riu Sió, en direcció est-oest. Agramunt és la segona vila en importància de la comarca de l’Urgell, situada al peu del riu Sió, al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques.

Plànol d'Agramunt. Clicar a sobre per engrandir

El nom Agramunt és derivat de dues expressions llatines: Agri, representatiu de terres i Mont, equivalent a muntanyeta, tossal, etc. Segons aquesta interpretació Agramunt significa “muntanyetes de terra” o bé “terra (país, indret) de muntanyetes”. Totes corresponen perfectament amb la realitat geològica. La gent d’Agramunt són agramuntins o agramuntesos. Sense voler dir que l’altra sigui incorrecta totalment, actualment és generalitzada la utilització d’agramuntins.

Llocs d'interès

Gastronomia:

Destaca el Torró d'Agramunt que és un torró elaborat al municipi amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d'àngel de diverses mides i pesos. La primera menció escrita data del 174. És reconegut amb la Indicació geogràfica protegida pel Departament d'Agricultura des del 2002.
.
Què poder veure o visitar. Clicar a sobre per engrandir

L'església de Santa Maria

Detall de la portalada
de l'església de Santa Maria
L'església de Santa Maria, d'estil romànic de l'escola de Lleida, s'aixeca a la plaça a què dóna nom. Es començà a construir a la segona meitat del segle XII, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt.

Els absis, els primers elements arquitectònics edificats, van fer la funció de muralla de la vila per la banda de llevant fins al segle XVIII. El temple consta d'una planta de tres naus amb voltes de canó apuntades i capçades pels corresponents absis.

És especialment remarcable la portalada de ponent, formada per vuit arquivoltes magníficament decorades i amb una escultura de la Mare de Déu i l'Infant al centre (tot i que la més antiga és la del costat nord de l'edifici).

El campanar, amb alguns detalls d'estil gòtic a la meitat superior, és l'últim element edificat, ja al segle XIV.

Encara posteriorment s'hi van adossar, al costat nord, la capella de la Verge del Roser (segle XVI), la capella de la Mare de Déu dels Socors (segle XVII) i la sagristia. El conjunt va ser declarat Monument Historicoartístic el 1931.

Per poder visitar-la cal concertar-ho amb l'Oficina de Turisme d'Agramunt.
Plaça de l'Església 8
Codi postal 25310 - Agramunt
Telèfon 973 391 089
E-mail turisme@agramunt.cat
Web http://www.agramunt.cat

Font http://www.catalunya.com

Santa Maria d'Agramunt
.
Església de Santa Maria d'Agramunt

Santa Maria d'Agramunt
és una església romànica del municipi d'Agramunt (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional des del 1931.

Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand. Documentada a finals del segle XI, en el XII es va construir l'edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt. Des del 1953, diverses restauracions han tornat a l'església la fesomia original.
.
Rosassa de l'església de Santa Maria

Els vitralls ressalten la llum, i les línies, mentre que els colors s’inspiren en el paisatge de la Ribera del Sió. Obra de Serafina Balasch, artista agramuntina. La instal·lació a càrrec del vitraller Gerard Balcells.



El mes de març de 2016 es van inaugurar els vitralls i les obres de restauració de la portalada romànica de l’església.

Descripció església romànica de Santa Maria d'Agramunt

Mare de Déu del Castell. Autor desconegut.
Procedencia: castell d'Agramunt.
Fusta policromada.
Segona meitat del segle XIV
El temple de planta basilical té tres naus capçades per tres absis semicirculars, decorats exteriorment per sèries de dues arcuacions sobre lesenes. L'absis central disposa també d'una decoració similar per la part interior, amb arcuacions sobre columnes adossades. Les tres naus es cobreixen amb voltes de canó apuntades, dividides en quatre trams mitjançant tres arcs torals de secció esglaonada. Les voltes descansen sobre pilars amb columnes adossades. Molts detalls constructius fan pensar en la participació d'artistes llenguadocians, cosa que confirmen les marques dels picapedrers i, sobretot, els noms dels escultors R. de Milavel, M. de Meces i A. Sartre, esculpits en alguns capitells interiors.

S'accedeix al temple mitjançant dues portalades romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament. La de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració. Bastida a mitjan segle XIII, és formada per vuit arquivoltes en degradació, que descansen sobre setze columnes per banda, i que constitueixen un cos sobresortint de la façana. Cada una de les arquivoltes és decorada amb motius diferents, de tipus geomètric, amb arcuacions entrellaçades, o amb figures humanes. Els capitells destaquen per la seva ornamentació vegetal. El fust i el basament de les columnes han estat restaurats fa poc per la Generalitat de Catalunya. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que representen la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis. Una inscripció recorda que foren els teixidors de la vila els que sufragaren la col·locació d'aquest grup, l'any 1283. És una obra de transició, de concepció encara romànica, però amb alguns a punt d'un més gran realisme.

La porta del costat nord, de concepció més senzilla, presenta també decoració de tipus geomètric, pròpia de l'escola lleidatana. Al costat esquerre de la façana s'aixeca el campanar, obra d'època gòtica que s'acabà probablement a finals del segle XIV.

Naus de l'església

La reixa de la Capella dels Socors: porta reixada que dóna accés i clou la capella coneguda com la de la Mare de Déu dels Socors. És una reixa realitzada en forja. En la seva part més alta i central, hi ha la presència d'una gran corona envoltada per pinacles acabats en diverses punxes de ferro. Demostra ser una obra de molta habilitat per part de l'autor. La part inferior es divideix en tres cossos: dos laterals amb sis o set bases de ferro paral·leles i verticals, i una central més ampla, la qual es subdivideix en dos portes per accedir a la capella. En aquest tram hi ha dos registres horitzontals, un superior i un inferior, on s'hi veu la riquesa del treball de la forja amb la presència de volutes diferents entrellaçades i canelobres punteguts.

Dins la capella hi ha la imatge gòtica de la Verge dels Socors, de fusta policromada.

Pietat

El campanar de l'església, és una torre prismàtica de planta quadrada, oberta per estretes espitlleres fins al darrer pis, on hi ha dues finestres a cada façana, rectangulars però incorporades al mur motllurat, amb traceries de factura gòtica. Té un cos baix que arriba fins al ràfec de l'església. Per sobre hi ha un petit cos, sense obertures amb les façanes en voladís en relació amb les del cos de baix. Un tercer cos i últim, suportat per una motllura, és el que conté les finestres. Les seves façanes, molt restaurades, presenten una decoració de traceria, que forma la base de l'alta coberta que corona el campanar. Està situat a l'angle nord-oest de la façana de l'església de Santa Maria.

Capçalera. Absi amb tres obertures i arc llombadrs

Altar major

Realitzat en pedra, d'uns dos metres de llargada per un d'alçada. És de planta rectangular i a la part superior presenta una decoració geomètrica a base d'arcs llombards. La llosa superior sobresurt uns deu centímetres. L'altar és molt auster i pesat. Fou reconstruït cap als anys 1950 quan ens restaurà el temple.

Fragment d ela porta de Santa Maria d'Agramunt
Piques

Baptismal: Situada a la dreta de l'entrada, realitzada en pedra d'una sola peça, de forma circular i exterior gallonat. A un dels costats de la pica hi ha una marca en forma de creu. A l'interior d'aquest enorme recipient baptismal hi ha una segona pila, de reduïdes dimensions i sostinguda per un petit peu, en la qual es dipositava l'aigua beneïda.

Beneitera 1: De base quadrangular, trencada al costat dret i coronada per una anella. A sobre s'aixeca una columna tornejada a base de línies helicoïdals. La pica, amb la part inferior gallonada i la part superior un registre horitzontal decorat amb motius geomètrics seriats incisos flanquejant la data de la seva construcció (1598). L'interior, de poca profunditat, és llis i al centre presenta un medalló vegetal dins una sanefa estelada.

Beneitera 2: Realitzada en pedra d'una sola peça. Molt robusta i austera. Té tres parts: el peu o base quadrangular i només decorat amb fines motllures incises al contorn. Li segueix un cos circular amb un diàmetre de gran amplada i absent de decoració. La pica és semiesfèrica, molt robusta i de gran amplada i profunditat. Presenta una gruixuda anella g¡radial que rodeja tota la cara exterior de la pica. En general té un aire molt pesat i auster que contrasta amb les altres piques del temple, que són molt més esveltes.

Beneitera 3: de peu quadrangular i llis, molt esvelta. El fust s'amplia a la part central i la decoració estriada és la típica de l'època. A la part mitjana inferior de la pica es troba una decoració a base de gallons allargats i units entre ells. A la part superior de la pica es veu un registre seriat amb decoració geomètrica i entremig la data de construcció, 1568. La part inferior és gallonada. A l'interior, de poca profunditat, hi ha una decoració en forma de venera, la qual acaba amb un medalló al centre de la pica que porta incís un motiu vegetal dins una estrella.

Beneitera 4: De base quadrada amb els extrems arrodonits. A sobre hi ha una columna de fust estriat amb un registre força deteriorat de motius florals. La pica, amb la part inferior gallonada i la superior amb un registre superior decorat amb motius geomètrics amb la data de 1687. A l'interior, de poca profunditat, hi ha la decoració en forma de petxina que es concentra en un medalló central decorat amb una creu incisa. Realitzada pel paleta Francesc Boixart, al qual es pagà 12 lliures i 10 sous, dos anys després de la seva construcció.

Refugi antiaeri

Sota l'església hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola que fou recuperat durant les obres de restauració del temple de l'any 2005. El refugi segueix la nau central i el creuer del temple, amb una galeria llarga de 34 metres i una transversal de 28,4 m. Inclou una mostra permanent sobre la vida quotidiana de la població abans de la guerra i els bombardejos que va patir la població entre l'abril del 1938 i el gener del 1939.

Refugi antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt

Altres coses

A la primera capella de l'esquerra hi ha el Retaule de la Mare de Déu del Roser, de la primera meitat del segle XVII i atribuït a Joan Grau I. Està fet en fusta policromada.

És destacable el cadiratge de l'església, realitzat el 1532 en fusta de roure cisellada.
Història

La vila d'Agramunt fou conquerida als sarraïns el 1070 per Ermengol IV, comte d'Urgell. La vila conegué un fort desenvolupament com a centre comercial a partir de la concessió d'una carta de poblament per Ermengol VII l'any 1163. Fou probablement a partir d'aquesta data que començà a construir-se l'església de Santa Maria, que vers el 1236 ja devia trobar-se pràcticament acabada. La reixa de la porta de la Capella dels Socors, fou col·locada el 24 d'abril de 1779. Va ser elaborada a Santa Coloma (Barcelona) i costà 310 lliures, 10 sous i 5 diners.

Adoració dels reis mags. Verge i l'infant
Escola de Lleida. S'hi pot apreciar la policromia

Una placa situada sota la peanya de la Verge conté una inscripció incisa en llatí, que indica l’any que es va dur a terme l’escultura, el 1283.

Inscripció feta pels teixidors d'Agramunt, benefactors del temple, a la portalada de l’església (1283)

Portalada de Santa Maria d'Agramunt - GigaPan
Portalada romànica de Santa Maria d'Agramunt (ortofoto) - GigaPan

Portalada

Arquivoltes


Detall de capitell

Porta nord

Porta nord

Portalada de l'església de Santa Maria d'Agramunt

Espai Guinovart d'Agramunt

L'Espai Guinovart d'Agramunt és un centre d'art contemporani amb una trajectòria que ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. Una obra que gira entorn d'Agramunt, del seu territori, del seu paisatge i de la seva gent.

Espai Guinovart d'Agramunt

L'obra de Josep Guinovart i Bertran a Agramunt s'inspira en la seva estada a la població els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil, quan ell tenia 9-10 anys. La seva mare era agramuntina. El primer bombardeig d'Agramunt, el 5 d'abril de 1938, va determinar la fugida de la família al camp, on el futur artista va viure amb la seva família en una cabana. Això el va obligar a mantenir una relació directa amb la natura, les eines del camp i els animals.

A les galeries laterals es mostra, de manera rotatòria, la Col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart.

Josep Guinovart. Tecnica mixta sobre fusta

Llegir més: Clica AQUÍ

Pl. del Mercat, s/n
25310 AGRAMUNT, l’Urgell, Lleida
Tel-Fax: 973 39 09 04
info@espaiguinovart.cat
serveiseducatius@espaiguinovart.cat

-.-

El Torró i la Xocolata

Destacar el Torró d'Agramunt que és un torró elaborat al municipi amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d'àngel de diverses mides i pesos. La primera menció escrita data del 174. És reconegut amb la Indicació geogràfica protegida pel Departament d'Agricultura des del 2002.

Fira del Torró i de la xocolata a la pedra d'Agramunt
(Propera edició: 07/10/2017a 08/10/2017)

Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra

Xocolata a la pedra d'Agramunt

La vila d'Agramunt té una llarga tradició d'elaboració de xocolata que arrenca a finals del segle XVIII i és una de les especialitats més reconegudes de la vila. Tot i que s'han mecanitzat algunes parts del procés, es mantenen els mètodes artesanes d'elaboració.

Elaborat exclusivament amb cacau, antigament mòlt sobre una pedra, sucre de canya i algun aromatitzant natural, com vainilla o canyella, en resulta una xocolata granulada i de color fosc. Distingeixen a la xocolata a la pedra feta a Agramunt els mètodes tradicionals de torrat i mòlta en calent del cacau. Es presenta en rajoles gruixudes, de daus també gruixuts que, tot i que està preparada per ésser ratllada per prendre desfeta, també es pot menjar sencera, amb pa o pastes i per aromatitzar plats salats.
.
Imatge de la web de Xocolata Jolonch

Informació complementària: 

Es ven, embolcallada en paper o en capsetes de cartró -on s'hi poden llegir els certificats de qualitat corresponents- en rajoles de diferents grandàries i pesos, en algunes pastisseries d'arreu de Catalunya, sobretot a les comarques lleidatanes.

Atributs i propietats nutricionals: 

La xocolata és un producte amb un valor energètic elevat, ja que el seu component principal és greix. A més, en funció del contingut de cacau, tindrà una proporció de sucres més o menys gran, de manera que el seu valor energètic també variarà. Cal destacar el poder antioxidant de la xocolata, ja que conté una important quantitat de polifenols. També és una font important de minerals com el magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Els experts recomanen prendre uns 20 grams de xocolata negra al dia  gràcies a les seves propietats beneficioses per la salut.

Font: Gastroteca.cat


Xocolata Jolonch




Xocolata Jolonch és la fàbrica de xocolata més antiga d'Agramunt i l'única de les dues històriques que encara funciona avui dia. Des de finals del segle XVIII, l'empresa ha anat passant de generació en generació. Val la pena recordar la figura d'un dels seus propietaris, Marià Jolonch, que va ser qui va traslladar l'obrador de la xocolata a la ubicació actual, i també qui va construir una farinera al costat, que va suposar una gran millora en la comercialització del blat de moro per tota la zona. A més a més, Marià Jolonch també va intervenir activament en millorar el subministrament elèctric d'Agramunt i, per això, l'Avinguda que passa per davant de la fàbrica ha rebut el seu nom.
.


Al llarg de tota la seva història, Xocolata Jolonch s'ha caracteritzat principalment per la fabricació de xocolata a la pedra, considerada la varietat de xocolata autòctona d'Agramunt. Curiosament, la denominació "a la pedra" no prové, com es pot pensar, de la duresa de la xocolata, sinó de la pedra de granit que utilitzaven antigament els artesans durant el procés d'elaboració per escalfar i triturar el cacau, fins que es convertia en una massa líquida. Des del 1920, fins a la dècada dels 50, a les rajoles de xocolata s'hi podien trobar col·leccions de cromos amb temes diferents com els invents futuristes o les croades, que van ajudar a popularitzar la Xocolata Jolonch i la xocolata a la pedra d'Agramunt en general.
.
Edició en homenatge al President Companys

La història de la Xocolata Jolonch està lligada des de sempre a una producció totalment artesanal i de màxima qualitat. Del renom que ja en aquella època tenia Xocolata Jolonch i la xocolata d'Agramunt n'és mostra el fet que el president Lluís Companys, abans de ser afusellat per l'exèrcit franquista el 1940, va demanar com a última voluntat un tros de xocolata (a la pedra) d'Agramunt, tal com s'explica al llibre de Josep Benet "Exili i mort del president Companys". Les seves germanes, conscients que el farien content, n'hi van portar un bocí.

http://www.xocolatajolonch.com

Un petit pecat :D

OBRADOR
AV. MARIÀ JOLONCH, 5 
25310 AGRAMUNT – LLEIDA
T. 973 39 01 13
info@xocolatajolonch.com

BOTIGA
"LA CASA DE LA XOCOLATA"

PLAÇA DEL POU, 8
25310 AGRAMUNT – LLEIDA
T. 973 39 21 05
jolonch@vicens.com



Mafet

Mafet és una entitat de població del municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell. El 2006 tenia 94 habitants. Situat a la ribera del Riu Sió, al nord d'Agramunt i a la vora del canal d'Urgell. Havia estat emmurallat i molt a prop hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc, bastida el 1680.

Sant Llorenç de Mafet

És una església amb carreus de pedra regulars amb portalada d'arc de mig punt adovellat, sobre la qual hi ha una inscripció datada el 1617. L'únic detall decoratiu figuratiu d'aquesta sòbria entrada és el tondo amb una mà inscrita fent referència al poble de Mafet. Al centre superior de la façana s'aixeca un campanar d'espadanya inutilitzat perquè no hi ha la presència de les campanes. Al centre de la façana s'obre una petita rosassa d'estil gòtic flamíger. En canvi, a la banda esquerra hi ha un segon campanar adossat de planta quadrada i obertures en arc de mig punt. Interiorment l'església es distribueix amb una nau única coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. Té un cantador i un absis poligonal. Lateralment es distribueix en dues capelles per banda. Cada capella té una estructura diferent.

Sant Llorenç de Mafet

Conserva una pica baptismal molt robusta amb un basament quadrat equilàter. A sobre hi ha un fust cilíndric emmarcat per dues àmplies anelles a banda i banda, La pica, de gran gruix, és molt oberta i ampla. És llisa excepte la part davantera central superior, on hi ha un baix relleu amb un escut on es representa un palmell d'una mà, fent referència a la vila de Mafet. La pica finalitza amb un fris on hi ha gravada la data d'execució de la pica: 1620.

Font: Viquipèdia


Artesa de Segre

Artesa de Segre és una ciutat i municipi de la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà. Dins del seu municipi hi ha el Castell de Comiols.

Arriba a la ciutat d’Artesa la carretera C-14 que des de Salou (passant per Tàrrega i Agramunt) es dirigeix a la Seu d’Urgell. Prop de la ciutat, enllaça amb aquesta carretera la C-26 provinent de Balaguer, on entronca amb la C-13 entre Lleida i Tremp. Hi ha diverses carreteres menors que comuniquen els pobles del municipi amb els veïns, entre les quals cal esmentar la d’Artesa cap al coll de Comiols, de la qual trenquen les carreteres cap a Anya, Collfred o cap a Vilanova de Meià, via que continua fins al pantà dels Terradets on connecta amb la C-13. Pel poble de Tudela passa una carretera local que enllaça amb la C-14.

En tot cas, si voleu apliar informació:
Pàgina web de l'Ajuntament
Artesa de Segre a Enciclopèdia Catalana
Artesa de Segre a Viquipèdia

Forn Rosa Serra  Ctra. de Ponts, 4. Artesa de Segre

Ja que som a la vora, hem fet una petit pecat, visita obligada al Forn Rosa Serra d'Artesa de Segre. Realment s'ho mereixia! coques de recapte boníssimes. En tenen de molt vairades i de molts gustos: Coca d'escalivada, de ceba, de xipirons, pop a la gallega, de rovellons, gírgoles amb all i oli, ceps i carreretes, gambes i rovellons, amb llonganissa o arengada... i els Croissants??? boníssims!, impressionants!! i gegants!!!

Minicroissants

Les coques de recapate

Forn Rosa Serra
Ctra. de Ponts, 4.
Artesa de Segre
34 973 40 01 03
http://www.forn-rosa-serra.com
http://www.forn-rosa-serra.com/catala/Productes.htm
Localització: https://goo.gl/maps/HfritGfY1m42
 

Montclar d'Urgell

Montclar, també conegut com a Montclar d'Urgell per diferenciar-lo de Montclar (municipi del Berguedà), és un poble del nord-oest de la comarca de l'Urgell pertanyent administrativament al municipi d'Agramunt. El seu antic terme està separat geogràficament del d'Agramunt i de la mateixa comarca urgellenca i i enclavat dins la Noguera. Està voltat pels municipis d'Artesa de Segre al nord i a l'est, Preixens al sud i Foradada a l'oest. S'hi arriba a partir de la carretera C-14, està situat a 25 km de Tàrrega, capital de la comarca. Hi passa el canal d'Urgell, en bona part subterràniament a través de la mina de Montclar. El poble està situat a la carena de la serra de Montclar, que travessa el terme d'est a oest. Montclar com a població va ser municipi en solitari fins a 1857 moment en què es va crear el municipi de Doncell conjuntament amb les poblacions veïnes de Donzell d'Urgell, Les Puelles i Rocabertí de Sant Salvador, fins que finalment el 1970 totes les poblacions del municipi de Doncell van passar a formar part del municipi d'Agramunt. Està comunicat per carretera local amb la C-14 entre Artesa de Segre i Agramunt.


Encara en subsisteix l'antic castell de Montclar, reformat al segle XVII per convertir-lo en una mansió senyorial i restaurat l'any 1970 (el 1831 era propietat del marquès de Palmerola). L'església parroquial està dedicada a Sant Jaume, i en depèn el poble de Marcovau, al terme veí de Foradada.

Castell de Montclar

Castell de Montclar

El majestuós Castell de Montclar presideix el poble que duu el seu mateix nom. El castell està edificat sobre les restes d'una antiga torre de l'homenatge romana. El castell està documentat des de l'any 981, el que el converteix en el més antic de la zona. En el seu interior encara es pot observar part de la paret que formaba la torre de l'homenatge romana del segle II. La major part de la primera planta del castell actual es va construir en el segle XIII. I les plantes superiors van ser remodelades després de la reconquesta cristiana i actualment mostren una elegant arquitectura del renaixement català, que data dels segles XVI i XVII. El castell va ser restaurat el 1970, es va declarar Monument Historicoartístic de caràcter nacional l'any 1979 i actualment és visitable tots els diumenges.

Horaris visites guiades al Castell de Montclar i a altres castells

Tan sols sis famílies han estat propietàries del castell de Montclar des de la reconquesta cristiana: els Tost (fins a 1067), els Cabrera (1067-1179), els Ribelles (1179-1418), els Ponts (1418-1689), els Despujol (1689-1986) i els Miguel (des del 1986).

Castell de Montclar

Església de Sant Jaume

L'església parroquial de Sant Jaume és dedicada a Sant Jaume. Construïda al segle XVII és d'estil barroc. L'edifici és de pedra, té un altar major i sis altars laterals. Una particularitat que la fa única són els dos cors, que a diferència de totes les esglésies en què es col·loquen un a cada costat, aquests estan col·locats l'un sobre l'altre. El cor de dalt sols accessible des del castell i permetia que els nobles veiessin la missa sense barrejar-se amb les classes baixes. Actualment s'hi segueix oficiant missa tots els diumenges, moment en què es pot visitar l'interior.

Església parroquial de Sant Jaume

Mina de Montclar

A 160 m de profunditat i a poca distància de la vertical del poble, el canal d'Urgell travessa la serra de Montclar per mitjà d'un impressionant túnel conegut com la Mina de Montclar. El túnel és totalment recte, amb una longitud de 4.917 m., una amplada de 5,15 m i una altura de 5,47 m. La mina es va començar a construir al novembre de 1853 i es va acabar totalment el novembre de 1861, gràcies al treball de 150 animals de càrrega i més de 6.000 persones entre arquitectes, paletes, peons i sobretot presidiaris que realitzaven forçats les feines més dures i perilloses, es calcula que uns cinc-cents d'ells van morir durant la construcció i van ser enterrats en una fosa comuna al cementiri de Montclar, per aquest motiu es pot observa que aquest és anormalment gran per a una població d'aquestes dimensions.

Font: Montclar a Viquipèdia


La Donzell d'Urgell

Església de Sant Pere

La Donzell d'Urgell és un poble agregat al municipi d'Agramunt, a la comarca catalana de l'Urgell. El poble està situat a la carena de la serra de Montclar, que travessa el terme d'est a oest. El topònim de Donzell provindria del llatí dominicellu -senyoret-, de carduncellus -card-, o de dracuncellus -drac-l, però la versió més versemblant és la d'una planta anomenada donzell, coneguda per les seves propietats digestives i base en l'elaboració del vermut. La planta apareix a l'escut de la població. Donzell d'Urgell com a població va ser municipi en solitari fins a 1857 moment en què es va crear el municipi de Doncell conjuntament amb les poblacions veïnes de Montclar d'Urgell, Les Puelles i Rocabertí de Sant Salvador, fins que finalment el 1970 totes les poblacions del municipi de Doncell van passar a formar part del municipi d'Agramunt.

 Portal

La Placeta i portal

Carrer Estret

Carrer Estret

 Carrer Estret

Blasó de Donzell d'Urgell

L'entramat de carrerons i placetes manté l'estructura medieval original. Hi destaquen el Castell, actualment casal social, l'església de Sant Pere, bastida durant el segle XVII, d'estil barroc, i la capella o ermita de Sant Roc, del segle XV.

Plaça Major

Carrer d'Avall

Fent amics

Carrer d'Avall

Carrer d'Avall

La Placeta

Sant Roc


Preixens

Preixens és un municipi de la comarca de la Noguera.

Castell d'origen islàmic, fou conquerit el 1070 per Ermengol IV després de l'ocupació de la vila d'Agramunt.

Castell de Preixens

Destaca de la resta d'edificacions del nucli del petit poble de Preixens, situat a la vall mitjana del Sió. D'origen andalusí, seria una de les fortificacions aixecades a la conca del Sió que controlaven la via de comunicació Balaguer-Agramunt-Guissona.
.
Sembla que fou conquerit pel comte d'Urgell Ermengol IV després d'haver ocupat Agramunt el 1070. Es documenta l'any 1172 en el testament de Bertran de Preixens on s'indica que havia llegat a l'església parroquial de Sant Pere de Preixens un molí dels que tenia «in castro de Perexenz». El 1190, diversos membres de la família Anglesola atorgaren a Pere de Preixens un solar, declarant que no podien escollir cap altre senyor i els obligaven a tenir un home preparat sempre per a defensar el castell i la vila amb les seves armes. És a dir, els Preixens eren feudataris dels Anglesola. Hi ha nombrosos testimonis del llinatge dels Preixens que arrelarien en la contrada a la darreria del segle XI o inici del XII i serien castlans del castell. Destaquen, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell (1167-95), un altre Arnau de Preixens, abat de Poblet (1254-67) i Berenguer de Preixens, esmentat en la «crònica» de Jaume I. El 1381, Preixens era del donzell Joan de Montcada.

El castell fou reformat considerablement al segle XVI i es convertí en un casal senyorial d'estil renaixentista; posteriorment s'hi feren altres obres de remodelatge i restauració configurant la fesomia actual. És propietat particular de la família Pijuan.

Castell de Preixens

Les restes del castell islàmic es troben fonamentalment a la cara nord, molt amagades per les reformes posteriors; en les cotxeres actuals s'hi troben reutilitzats els carreus de la fortificació islàmica. Els vestigis visibles són una torre i un tram del pany vertical de la muralla. La torre era de planta més o menys quadrada, de 5,09 m a la cara nord, 5 m a la cara est i 0,93 m el tram visible de la cara oest. El tram de muralla s'estén 9,20 m fins al punt on feia angle recte i continuava direcció sud. Aquesta part està tapat per les cotxeres i no es pot documentar. Es conserva força bé l'aparell constructiu de catorze filades, tant a la muralla com a la torre, fetes de carreus de gres ben escairats i col·locats quasi arreu en sec.

Castell de Preixens

A l'interior de la torre hi ha una cisterna de 2 m × 1,90 m de la qual és visible un tram d'uns tres metres de fondària. Construïda a base de carreus petits ben escairats, podria ser un pou de gel posterior a la torre islàmica.

Per les restes de l'estructura antiga del castell que han pervingut, es dataria al segle X

Castell de Preixens a Catalunya Medieval
Castell de Preixens a Viquipèdia

Sant Pere De Preixens

Edifici d'estil neoclàssic, bastit al segle XVIII suposadament en el mateix indret on hi havia l'anterior església d'època romànica. Es tracta d'un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada. La teulada és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.

Sant Pere De Preixens

L'accés a l'església és un arc de mig punt, emmarcat per un conjunt de grans dovelles resseguides per un guardapols que inclou l'escut situat al damunt.

La rehabilitació del seu entorn amb la construcció de dues places i la seva proximitat al castell configuren un conjunt de gran bellesa estètica.

Font: Consell Comarcal de la Noguera


Claravalls
 
Claravalls
és un poble de la comarca de l'Urgell que forma part del terme de Tàrrega. Fins al 1969 va constituir un municipi independent, i ara és regit per una junta de veïns que fa d'interlocutora amb l'Ajuntament targarí. Se situa a la vora de la carretera que uneix el cap municipal amb Agramunt, i el 2015 tenia 115 habitants.

Racó de Claravalls

Història

L'entorn de Claravalls està poblat des d'antic. Així doncs, Mossèn Bonifici Fortuny parla de l'existència d'un nucli prehistòric a la serra de l'Espígol. De la mateixa manera, s'han trobat restes ceràmiques d'antigues vil·les romanes a la partida dels Vilars, que haurien estat abandonades entre els segles III i IX.

Tanmateix, el primer document que parla de l'actual nucli data de l'any 1099. Es tracta de l'acte de consagració de l'església de santa Maria de Guissona. Després de passar el senyoriu per les mans de diferents propietaris, l'any 1831 formava part de les possessions de la Corona.

Antiga finestra

Estructura urbana

El poble conserva l'antiga estructura de recinte emmurat, a més a més d'un dels antics portals d'entrada al clos. El Castell domina la part alta del poble.

Castell de Claravalls

És un castell-palau documentat el 1172.

Castell de Claravalls

És un castell situat en un turó dominant el poble. Consta de planta baixa i tres pisos, amb pati central. Ha sofert moltes modificacions, especialment afegits i obertures, no quedant gairebé res de la seva tipologia original, mostrant-ne una de bastant complexa. L'obra està construïda amb carreus de pedra rectangular i maçoneria, trobant-se encara habitat en el sector encara no enderrocat. L'obra original és del segle XV i pertany al gòtic, encara que com s'ha dit té moltes modificacions posteriors i actualment correspon a una reedificació del segle XVII

Monuments d'interés

Església de sant Salvador
. Es tracta d'un temple tardorenaixentista amb reminiscències gòtiques construït cap al 1680. Presenta una nau rectangular de tres trams i coberta de volta, amb altars laterals amb cor i llotges elevades. Tancada al culte des del 1965, l'any 1992 va ser restaurada. Al seu interior, de parets blanques, és a destacar un retaule de la Transfiguració de Jesús, obra de la pintora de les Borges Blanques Carme Benet Pelegrí realitzada el 2008.

Portalada de l'església de sant Salvador de Claravalls

Ermita de la Mare de Déu dels Arcs. Actual temple parroquial i antiga capella del fossar del Cementiri, situada als afores del poble, a l'altra banda de la carretera de Tàrrega a Agramunt. D'època medieval, va ser reformada i ampliada al segle XVIII. En el seu interior hi destaca la imatge de la Mare de Déu dels Arcs, reproducció de l'original desapareguda el 1936.

Creu de terme. Ubicada enfront de l'ermita de la Mare de Déu dels Arcs, data del segle XVIII.

Font: Claravalls a Viquipèdia
-.-


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada