dilluns, 26 de març de 2018

Almoster, Balaguer, Palau de Noguera, Tremp, Cellers, Terradets,...

26.03.2018 Almoster, Balaguer, Palau de Noguera, Tremp, Cellers, Terradets,...
27.03.2018 Terradets, Tremp, Salàs de Pallars, Riverd, Sensui, Talarn, LLimiana,...
28.03.2018 Tremp, Encus, Tremp, Conques, Covet, Isona, Abella de la Conca,...
29.03.2018 Gerri de la Sal, Buira, Sarroca de Bellera, Gerri de la Sal, Guàrdia de Noguera,...
30.03.2018 Gerri de la Sal, Sort, Gerri, Figuerola, Orcau, Llordà,...


Per la C-14 fins a Tàrrega, on la deixem per agafar la C-53 fins a Balaguer (on farem parada) que la deixarem al passar el pont per empalmar amb la C-12 fins a Tremp.

La C-5


Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya. És el segon municipi més poblat de la província. La ciutat està comunicada per la C-13 i compta amb una estació de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur.

Fem una petita paus per visitar la basílica santuari de Sant Crist de Balaguer

Sant Crist de Balaguer


El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica de Balaguer al Pla d'Almatà. L'església es va construir al segle XVII al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, i encara abans una mesquita. L'edifici és bé d'interés cultural, i compta amb una façana moderna (segle XX) d'estil neoclassitzant, sota la direcció de l'arquitecte Bernat Pejoan.
.

El santuari està dedicat a la imatge del Sant Crist, la seva advocació principal, patró de Balaguer i de les Terres d'Urgell, tot i que irradia la seva influència més enllà de les Comarques de Ponent i del Pirineu a d'altres terres de Catalunya i de l'Aragó. Al Santuari també s'hi venera la imatge gòtica de Santa Maria d'Almatà, una talla que era invocada pels Comtes d'Urgell durant la reconquesta. La festivitat del Sant Crist se celebra el dia 9 de novembre.


Arquitectura

A l'interior d'aquest Reial Santuari hi ha una nau central amb capelles laterals. De l'altar major surten unes escales que pugen fins on hi ha la imatge del Sant Crist, còpia de 1947 de la imatge gòtica que es perdé a la Guerra Civil. Al costat dret de l'altar major hi ha la capella de les germanes Clarisses, on es guarda la imatge de la Verge d'Almatà. En una de les capelles encara es poden veure restes de l'antiga església d'Almatà. Als peus hi ha el cor.

A l'exterior hi ha una façana, feta amb pedra, que destacaria la rellevància del santuari.


Història

L'església prové de l'antiga mesquita major de l'època andalusina, que fou convertida en l'església parroquial de Santa Maria d'Almatà en el moment de la reconquesta cristiana, i posteriorment en església conventual de les Monges Clarisses, des de la seva fundació a Balaguer l'any 1351. Començà a anomenar-se del Sant Crist des que, el 22 de març de 1622, en presència del rei Felip IV, del seu germà Carles, del comte d'Olivares i d'altres Grans de la Nació, fou traslladada la santíssima Imatge de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu d'Almatà. A finals del s. XVIII el continu increment de visitants portà a la creació del cambril i a l'ampliació del temple, que passà a tenir les dimensions actuals.


L'església del Sant Crist i el convent són imant i centre receptor d'un destacat moviment de devoció que aflueix a visitar la Santíssima Imatge. Gràcies als favors reials i a les almoines populars, ha viscut moments d'esplendor al llarg de la història, alternats amb períodes de decadència.


A finals del segle XIX es va escriure un himne dedicat al Sant Crist amb lletra de Jacint Verdaguer i música del compositor i sacerdot balaguerí Josep Sorribes i Ruiz del Castillo (1838-1906).


Basílica

El Papa Francesc va concedir el títol i la dignitat de basílica menor al santuari del Sant Crist de Balaguer a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Robert Sarah, i que porta la data del 9 de maig del 2016. La celebració solemne de la concessió del títol va tenir lloc el 9 de novembre de 2016, coincidint amb la festivitat del Sant Crist, i va estar presidida pel bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives.

Amb informació de Viquipèdia

Guiri fent amistats fins hi tot dins la basílica :D



Santa Maria d'Almatà


De Santa Maria d'Almatà se'n conserva la portalada i la rosassa romànica encara es conserven com a part de la façana de ponent de l’actual santuari.


Seguim en direcció a Ager i travassem el Pas de Terradets


Terradets

Embassament de Terradets

Pas de Terradets

El pas de Terradets, dels Terradets o del congost de Terradets, està format pel riu Noguera Pallaresa en travessar la serra del Montsec, al límit entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. No es tracta d'una collada de muntanya, sinó d'un pas de fons de vall que supera un important obstacle orogràfic, la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies, a llevant, del Montsec d'Ares, a ponent.

A través del congost, passen la carretera C-13 i la via de tren de la línia Lleida-la Pobla de Segur. El congost de Terradets pertany als termes municipals d'Àger i Camarasa, de la Noguera, i Castell de Mur i Llimiana, del Pallars Jussà. Pertanyia, la meitat occidental, al poble de Cellers.


El congost de Terradets conforma un bell paratge natural, juntament amb la serra del Montsec i l'embassament del mateix nom que el congost. La zona té infraestructura turística (hotel, restaurant, cases de pagès) i activitats de lleure (escalada, espeleologia, hípica, esports aquàtics).

S'hi pot arribar mitjançant els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (estació de Cellers-Llimiana) o amb l'autobús de la companyia Alsina Graells de Barcelona a la Pobla de Segur o de Lleida a Esterri d'Àneu.


L'estretor del pas de Terradets féu que en el seu moment fos el lloc triat per a construir-hi la presa de Terradets, a partir de la qual es crea el pantà de Terradets; la mateixa presa fou aprofitada per a pont de l'antiga carretera C-147 (el pont de la presa de Terradets), i que a migdia de la presa, en un altre lloc també prou estret, s'erigissin els dos ponts de Terradets, l'actual i el medieval.

El Pantà dels Terradets és una de les preses que configuren el sistema d'obtenció d'energia elèctrica i de reserves d'aigua de la part alta de la Noguera Pallaresa. Pocs quilòmetres al seu nord, també en el Pallars Jussà, hi ha el pantà de Sant Antoni, i també pocs al seu sud, el de Camarasa, ja a la comarca de la Noguera.


Cellers

Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur. Fins al 1972 havia pertangut al terme municipal de Guàrdia de Tremp. Està situat a l'oest de l'embassament dels Terradets, al sud de la comarca.

El poble és a peu de carretera (la C-13), accessible des del punt quilomètric 75,1 d'aquesta carretera per un camí asfaltat que mena al poble en poc més de 500 metres. Està situat 2,7 km al sud del seu cap de municipi, Guàrdia de Noguera, i és el poble més meridional i situat en el punt més baix de tot el seu terme municipal.


Es tracta d'un petit nucli de població no superior a una vintena de cases, organitzades urbanísticament d'una manera que recorda un poble clos, tot i que amb l'obertura del ferrocarril i la carretera degué ser transformat, i perdé part del seu traçat original. De tota manera, alguna de les seves cases testimonien una notable antiguitat, tot i les modificacions ulteriors. Actualment té una població censada de 29 persones, si bé els mesos d'estiu i els caps de setmana s'omple de visitants que hi tenen la seva segona residència. No fa pas gaires anys, però, que en tenia molts més: el 1960 eren 55 d'agrupats en el poble i 48 de disseminats.

És aturonat a la riba esquerra del barranc de Moror, poc abans que aquest desaigüi en el pantà dels Terradets. El desnivell entre el poble i el barranc és considerable, en el límit meridional del nucli de Cellers.


Un quilòmetre i mig al sud de Cellers, al costat de l'Estació de Cellers-Llimiana, hi ha el barri de les Cases de l'Estació. Es tracta d'un conjunt de dotze casetes amb jardí que formen una filera paral·lela pel costat de ponent a les vies del ferrocarril, davant mateix de l'estació de tren esmentada. En un origen foren construïdes per al personal de ferrocarril d'aquesta estació.

Cellers és al bell mig d'una zona composta essencialment per camps de conreu situats en els costers que davallen del Serrat Pedregós i del Serrat Alt, contraforts septentrionals de la Serra del Montsec, al sud i sud-oest, i de Purredons, a l'oest i nord-oest, a més dels del nord, que són continuïtat dels mateixos on s'assenta la vila de Guàrdia de Noguera. Les zones agrícoles són, essencialment, les situades a l'oest i al nord.

Història

L'origen del poble és el monestir de Sant Miquel de Cellers, o del Congost, un monestir fundat probablement el 1170 pels comtes de Pallars Jussà. Tot i que es té constància que el 1418 el monestir ja era arruïnat, l'església subsistí com a santuari fins al segle XIX. A principis del segle XX les ruïnes d'aquest monestir es podien veure encara, vora el Pas dels Terradets. Les aigües de l'embassament les mantenen submergides actualment. Es tractava d'un priorat depenent de Santa Maria de Mur.


Tanmateix, aquest monestir podria tenir pròpiament el seu origen en una cova, anomenada de Sant Miquel, habitada des de molt antic. Una altra cova propera també fou escenari de troballes arqueològiques valuoses: a la cova de la Platja, al pas dels Terradets, foren trobades restes de l'edat del bronze.

L'església de Cellers és, actualment, dedicada a sant Joan Baptista, i sempre ha estat sufragània de la parroquial de Guàrdia de Noguera. Es tracta d'un temple del segle XVII, on el pintor Josep Minguell ha fet unes pintures murals de força vàlua. Anteriorment, però, estigué dedicada a santa Maria, mare de Jesús, i és d'època romànica, tot i que l'edifici actual només conserva alguns elements de darreries de l'edat mitjana, com la part baixa de l'absis i de la façana septentrional.

El poble de Cellers fou proposat l'any 2000, a l'informe popularment anomenat Informe Roca (per Miquel Roca i Junyent, un dels seus autors), on s'estudiava una reorganització a fons de la distribució administrativa del territori català, com a cap d'un nou municipi, que s'hauria d'anomenar Montsec, i que havia d'agrupar els actuals termes de Castell de Mur, Llimiana i Sant Esteve de la Sarga.


Hotel Terradets

Hotel Terradets

Hotel Terradets
Ctra. Balaguer - Tremp C-13 · km 75
25631 Cellers · Lleida.
+34 973 651 120
info@hotelterradets.com
http://www.hotelterradets.com


Palau de Noguera

La vila de Palau de Noguera, antigament Vilanova de Pallars, fou cap d'un municipi independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) fins al 1972. Des d'aquell any pertany al terme municipal de Tremp, sempre dins de la comarca del Pallars Jussà. Aquest terme incloïa el poble de Puigcercós. Està situada al sud de Tremp, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, aigües avall del cap de comarca, just a la cua del Pantà dels Terradets. Les característiques del traçat dels carrers de Palau de Noguera permet parlar d'una primitiva disposició de vila closa, però desdibuixat amb el pas del temps pel creixement de la vila a través de l'allargassament dels seus dos ravals, que han anat fent créixer la vila cap a ponent. Dins de la vila cal fer constar l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, situada a l'arrencada dels ravals, a la plaça de la vila.

Portal

Història

Esmentat des del 1100, en una donació de terres feta pel comte de Pallars Jussà Pere Ramon I a la Pabordia de Mur. Inicialment, com ha quedat dit, palau dels comtes de Pallars, el comte Arnau Mir i la seva muller Òria donaren el lloc a l'orde de l'Hospital, amb la finalitat de repoblar el lloc i tenir-ne cura. Els mateixos comtes concediren una carta pobla o carta de franqueses, per tal de facilitar el repoblament, i Palau de Noguera prengué el nom de Vilanova de Pallars.

Els hospitalers tenien la comanda de Susterris, aigües amunt de la Noguera Pallaresa, i la nova població hi quedà unida, tant civilment com religiosa. Tanmateix, la Pabordia de Mur hi tenia drets adquirits, i el comte Arnau Mir disposà, en el seu testament, que les heretats que quedessin lliures després de construir-se la nova població fossin patrimoni de Mur.


Un dels principals fets que contribuïren a fer de Palau de Noguera un lloc de vital importància en el Pallars Jussà fou el fet que des d'aquest lloc es controlava un dels passos a gual més importants damunt de la Noguera Pallaresa, per on passaven els camins que venien de la Conca Dellà i, a través d'ella, de molt més enllà.

Tots aquests fets donaren ja des de l'inici un caràcter controvertit, al domini de les terres, a Palau de Noguera. Els plets foren diversos, al llarg de la història. Destaca especialment el suscitat el 1381 a partir de l'intent de venda dels llocs de Palau de Noguera i Puigcercós a Berenguer d'Abella. Els hospitalers de Susterris aconseguiren d'aturar-ne la venda, en considerar que els dos llocs pertanyien al terme de Talarn, que depenia de Susterris.

Casa senyorial del carrer del Forn

Potser per tal de fer evident el seu domini, els hospitalers van instituir un priorat del seu orde a l'església parroquial de Sant Joan Baptista de Palau de Noguera, amb el deure d'anar, els preveres de Palau de Noguera, a celebrar una missa cantada a Sant Antoni de Susterris (aleshores dedicada a Sant Joan, també), seu de la comanda pallaresa de l'orde de l'Hospital. Aquest domini dels hospitalers va perdurar fins al segle XIX, amb la liquidació dels antics senyorius. Al llarg de tots aquests anys, el rei mantingué a Palau de Noguera una part de la jurisdicció i, per tant, de les rendes que s'hi generaven.

El 1378, Palau de Noguera consta amb 27 focs (uns 135 habitants), i anà augmentant amb els anys: 31 focs el 1553, 140 habitants el 1718, 204 el 1787 i 224 el 1843.

El 1845 es publicava el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, en el qual consten 49 cases, a Palau de Noguera. D'elles, 37 d'agrupades i 11 de disperses, amb alguns pallers, que formen dos ravals, al sud-oest i a l'oest de la vila (la casa que falta en la suma de les dues xifres anteriors no surt esmentada enlloc). Tenia escola de primeres lletres, pagada amb les aportacions de Palau de Noguera, Puigcercós, Claret i Tendrui, tot i que només consten com a assistents a les classes 15 nens de Palau. També hi ha Casa de la vila, presó i restes de la muralla. S'hi esmenten quatre capelles, a part de l'església parroquial: Sant Antoni màrtir, Santa Llúcia, Nostra Senyora del Roser i Sant Joan. Finalment, s'hi diu que Palau de Noguera compta amb 38 veïns (caps de família) i 224 ànimes (habitants).

A partir d'aquesta data, els censos inclouen Puigcercós, i s'arriba sls 623 el 1860. Després vingué el descens, inevitable, com a totes les poblacions de la comarca, pels nous signes dels temps: 330 habitants estabilitzats entre 1930 i 1970, 104 el 1981, i, finalment, 85 el 2006.



Sant Joan de Palau de Noguera

Sant Joan de Palau de Noguera, dedicada a sant Joan Baptista, és l'església parroquial barroca d'origen romànic del poble de Palau de Noguera, en el municipi de Tremp. Està situada en el sector nord-est del nucli de població, al capdamunt -extrem nord- del Carrer Major de Palau de Noguera.

L'església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici barroc que segueix la tipologia bàsica del gòtic català, amb una sola nau i capelles laterals. La planta és rectangular, amb una capçalera semicircular d'igual amplada a la de la nau. Té cinc contraforts que sobresurten i determinen les crugies de les capelles laterals, i també disposa de campanar i trifori. Les capelles, així com la galeria superior del cor (trifori), estan comunicades entre si i al damunt de la primera crugia hi ha un cor elevat.

Sant Joan de Palau de Noguera

La coberta és de volta de canó amb llunetes, amb els corresponents arcs faixons que recolzen sobre els contraforts. Les llunetes de la volta emmarquen els finestrals, que en alguns casos han estat cegats.

Els murs són fets de maçoneria tot i que alguns dels carreus integrats corresponen a l'antiga església (molts d'ells conserven marques de picapedrers). A l'exterior l'edifici no presenta cap mena de decoració.

Pel que respecta a la sagristia, sembla feta en una altra època, tot trencant amb l'estructura principal de l'edifici medieval anterior.

La història del nucli de Palau de Noguera, antiga Vilanova de Pallars, esdevé relacionada des del segle XII a la fi dels senyorius a la història dels ordes dels Templers i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Des del 1116, moment en què és documentat per primer cop, el temple canviaria en més d'una ocasió respecte a l'ordre a la qual pertanyeria, segons fos la dels Templers o la d'Hospitalers. El 1161 el comte Arnau Mir i la seva esposa Òria donaren el lloc de Palau a l'orde de l'Hospital perquè tingués cura de la seva repoblació i aquests mateixos comtes, el 1168, expediren una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar el lloc de Palau. Des d'aquest moment, la població i la seva església parroquial de Sant Joan quedaren unides a la comanda hospitalera de Susterris.

El 1312 el temple era novament en mans de l'orde de l'Hospital, però depenent de la comanda de Montsó i no pas de la comanda de Susterris. A partir d'aquest moment diversos enfrontaments territorials entre les dues comandes i territoris, pel control del nucli de Palau, que en aquells moments històrics devia tenir una certa entitat com a poble, tal com ho recull la sentència arbitral ordenada pel rei de l'època, que va posar fi als enfrontaments.

Creu de Malta

Respecte a l'església pròpiament, la primera referència documental és del 1703, moment en què s'esmenta l'enderroc de l'antic edifici per a construir-hi el nou temple actual. L'antic temple era més antic i comptava amb quatre altars. El temple actual consta de set altars, tres a cada nau lateral i l'altar major. La següent visita prioral es troba referenciada el 1746, on es parla de milloraments fets a l'església; per tant, cal entendre que aquesta església nova és acabada en aquest any.


Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom. Està situat al centre, decantat cap a ponent, de la seva comarca (arriba a l'extrem oest de la comarca i fins i tot inclou dos antics municipis de l'Alta Ribagorça: Espluga de Serra i Sapeira, en el lloc més ben comunicat de tota ella. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana, antic municipi independent.

El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp, o Conca Deçà, constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) i Montsec d'Ares (1.678 m). Els nuclis habitats del municipi estan situats a altituds compreses entre els 400 i els 800 metres.

El terme municipal de Tremp era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.

La maledicència popular deia de Tremp bona vila i mala gent, a més d'anomenar-los farts de carn.
.

Historia

Els orígens de Tremp semblen situar-se a inicis del segle IX, quan en un document de l’any 839 es cita “Sancte Marie ad TRIMPLO” referint-se a l’esglèsia i temple de Santa Maria de Valldeflors. Per Joan Corominas,Trimplo és l’arrel etimològica de Tremp, segons Corominas, aquest trimplo és el temple al voltant del qual naixerà la població de Tremp.

El Tremp alt medieval era un territori de frontera entre sarraïns i cristians i que com a conseqüència de les ràtzies musulmanes l’església va ser saquejada i destruïda en diverses ocasions. Amb l’objectiu de defensar-se d’aquestes incursions, Tremp va passar ser una vila closa, a partir del bastiment de la muralla, les 6 torres de defenses i un fossat.

Tremp va ser una ciutat emmurallada fins a finals del segle XIX i principis del XX.  Les muralles van anar caient de forma gradual, des del 1876, quan es va enderrocar el pany de muralla situat davant el carrer Sant Roc, que de retruc va fer caure la torre de la Gavatxa. El  1910 va caure el darrer tram de muralla que anava des de l’edifici de l’Ajuntament fins la Torre de la Sagristia. Avui, tan sols, es conserva el tram de muralla que va des de la Torre de la Sagristia fins a Casa Feliu.

Forn de pa

Tenia 4 torres de defensa (Sagristia, Mingo, Gavatxa i dels Padres) i dues annexionades a les cases (Millet i de Feliu).  L’altre element defensiu, el fossat o vall, és el que dóna nom a la Plaça Passeig del Vall.

Junt, amb torres i muralles, també hi havia els portals d’entrada i sortida de la població: Portal de Peressall, de l’Àngel (C/Forn), de Capdevila, de Soldevila i de Sant Roc.

El primer nucli de població encerclava Tremp amb dos eixos principals: el carrer Dr. Roure fins la Plaça Capdevila i el Carrer Peresall fins el Carrer del Forn.

Des de 1174 que es té constància del privilegi de fer fires, en destaquen la Fira dels Alls, celebrada el 4 d’agost, per Sant Domènec i la fira de Sant Tomàs, el 21 de desembre.

Durant la Baixa Edat Mitjana, el segle XIV, amb el creixement de les ciutats, Tremp va ampliar el recinte emmurallat cap al sud, cap el Carrer Soldevila. També va créixer cap a fora les muralles, amb el barri del raval  i el convent de Sant Jaume de Pallars situat passat el pont medieval amb el mateix nom. El 1385, el rei Pere III, el Cerimoniós, atorgava a Tremp  el privilegi de celebrar fires 2 cops a l’any, amb una durada de 15 dies.
.

A l’Edat Moderna, Tremp va viure un període d’esplendor, en són prova, la fundació de l’Hospital dels pobres el 1521 per part del doctor Jaume Fiella.

El 1638 es reconstrueix de forma total l’antic edifici de l’Abadia, que havia passat a ser l’edifici de les dependències municipals, un hostal i un magatzem.

Es va dur a terme una reforma  de l’estructura dels càrrecs municipals, amb un cònsol en cap, un cònsol clavari (tresorer) i un cònsol obrer, també consta la figura del mostassaf, l’encarregat de vetllar pel bon funcionament del mercat i les fires.

De 1638 a 1642 té lloc la darrera reforma de l’església i també del campanar que per motius econòmics no va acabar de ser entaulat fins el 1910.

El 1664 l’atorgament del privilegi reial, per part de Felip IV, de fer mercat setmanal el dilluns, i que avui dia se segueix celebrant en dilluns.

Amb la guerra de Successió, Tremp es va posicionar a la causa austracista, així ho demostra l’atorgament el 1708 del títol de Fidelíssima ciutat (Fidelissima civitatis Tremp), com a reconeixement en diferents episodis de la guerra de Successió.


Més informació

Pearson i els camins de la llum. Centrals Hidroelèctriques

100anys hidroelèctriques. L'Ajuntament de Tremp disposa d'una web dedicada a totes les accions, cursos, exposicions que s'han anat duent a terme entorn d'aquesta temàtica 

Espai Patrimonial de la Central Hidroelèctrica de Talarn 
La Central es pot visitar tots els dissabtes a les 10h i a les 11:30h
Si voleu saber-ne més: www.tremp.cat/lacentral
.
Trucador

Més

Gastronomia 
En aquest àmbit, l'Ajuntament desenvolupa un projecte de desenvolupament i promoció local que porta per nom "Al teu gust. Aliments del Pallars". Podeu trobar més informació al web: www.alteugust.com

Fires
La ciutat de Tremp, té una tradició firal que arrenca, al menys, des del segle XII. En aquesta època es celebraven a la població quatre fires agrícoles: St. Joan, St. Domènec, St. Lluc i St. Tomàs. Aquesta darrera, que es celebrava al mes de desembre, és la mare de l’actual Fira de Primavera.
http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/coneixer-tremp/fires
Rutes
Des de la Noguera Ribagorçana, la vall està envoltada per serres calcàries i conglomeràtiques, la més fascinant de les quals és la Serra de Sant Gervàs que limita geogràficament  el Pre-Pirineu del Pirineu. És un espai on la mà de l'home ha modelat el paisatge i la ramaderia ovina és la principal activitat econòmica dels habitants autòctons, seguida de l'artesania dels nouvinguts. 
Es tracta d'un dels conjunts de jaciments més importants amb restes de dinosaures per l'excepcionalitat i rellevància de les restes conservades.

L'oficina de turisme del municipi de Tremp s'ha traslladat al nou edifici: Centre de visitants Epicentre on a més de donar informació del municipi podreu trobar informació de tota la comarca. Més informació www.pallarsjussa.net



Santa Maria de Valldeflors

Santa Maria de Valldeflors és una església d'origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp.
.

Història

La història d'aquesta església està molt unida a la mateixa història de Tremp, atès que la ciutat nasqué a partir de dotacions fetes a l'església canònica en el moment de la reconstrucció del temple després de les incursions alarbs pel Pallars Jussà al segle XI. Després de les donacions fetes pels comtes de Pallars Jussà els anys 1079, foren múltiples les donacions que arribaren a la canònica de diferents senyors pallaresos, que anaren dotant la canònica de possessions a molts llocs de la comarca. Al mateix temps els comtes de Pallars Jussà anaven ampliant també les possessions de Santa Maria.
.
Capçalera

Tremp, amb aquests ajuts, anà formant un territori autònom dins del terme de Talarn, cosa que justifica la seva peculiar composició geogràfica.


Ja a partir del 1090 consta una comunitat de canonges regint aquesta església, per la qual cosa obtingué el títol de canònica. La jerarquia subsistí més enllà de la desaparició de la comunitat (al segle XVIII s'hi arriben a documentar 24 membres), de manera que Santa Maria de Tremp ha estat sempre cap d'una demarcació territorial eclesiàstica, de primer en la figura de Deganat de Tremp, més tard Ardiaconat de Pallars (del 1299 en endavant), encara més tard com a Arxiprestat de Tremp, i actualment com a Arxiprestat de Pallars Jussà. Se sap que la parròquia estigué regida per un canonge almenys fins al 1852.


L'església compta amb interessant orgue barroc restaurat a principis de segle xx pel Dr. Pearson.


L'església de Santa Maria de Valldeflors de Tremp ha estat declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric, per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya que publica el DOGC del 29 de desembre del 2006.
.
Pica baptismal

Obra bàsicament del segle xvii, construït entre 1638 i 1647, i amb un campanar edificat el 1909, queden restes del romànic a la façana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga canònica augustiniana se'n conserven sis capitells al Museu Diocesà d'Urgell des del 1957 i almenys un més a Tremp mateix. 

Santa Maria de Valldeflors

A finals de la dècada del 2010 Santa Maria de Valldeflors seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del Bisbat d'Urgell, a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de la Santa Creu de l'Alzina, Sant Pere d'Aransís, Sant Esteve de Castellnou de Montsec, Sant Joan Baptista de Cellers, la Mare de Déu de l'Esperança de Claret, l'Assumpció d'Eroles, Sant Pere de Fígols de Tremp, Santa Fe de Fontsagrada, Sant Pere de Gavet, la Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera, l'Assumpció de Llimiana, Sant Roc de Mata-solana, Sant Martí del Meüll, Sant Miquel de Moror, Santa Maria de Mur, Sant Urbà dels Obacs, Sant Joan Baptista de Palau de Noguera, Sant Martí de Puigcercós, Santa Anna de Puigverd, Sant Esteve de la Sarga, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Toló, Sant Serni, Sant Esteve de Tendrui, Sant Vicenç de Toló i la Mare de Déu del Roser de Vilamolat. El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies fou servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits.


Arquitectura

Es tracta d'una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. Malgrat la supressió del cor central de canonges i de l'orgue barroc el 1922 i la destrucció dels retaules durant la guerra de 1936-39, l'interior conserva part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada. El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.


L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9 s'acabà el campanar, projectat per Cot i Cot, en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

Amb informació de Viquipèdia


Mentre fotografiava el campanar i les gàrgoles, em recolzo en una paret on hi ha una placa que ho sorpresa! la casa natal de Josep Manyanet (conegut com Pare Manyanet), conegut a Reus per l'escola que porta el seu nom.


Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família. Des de 2004 és venerat com a sant per l'Església catòlica.

Josep Manyanet va néixer en una família humil de Tremp. D'infant es va perdre a la muntanya mentre nevava i es va encomanar a la Mare de Déu de Valldeflors, i finalment fou trobat pels familiars que el cercaven. Posteriorment estudià a les Escoles Pies de Barbastre, i més tard als seminaris diocesans de Lleida i la Seu d'Urgell. En aquest, després de rebre l'ordenació sacerdotal el dia 9 d'abril del 1859, va fer de secretari del bisbe Josep Caixal.


El pare Manyanet fundà dos instituts religiosos com a homenatge a la Sagrada Família de Natzaret, dedicats a l'educació i la instrucció catòlica de la infància i la joventut: les congregacions dels Fills de la Sagrada Família (Tremp, 1864) que és la branca masculina de la institució i té 44 cases repartides pel món, i les Filles de la Sagrada Família (Talarn, Pallars Jussà, 1874), que seran després les Filles de la Santa Casa de Natzaret (amb la primera casa a Aiguafreda (Osona) el 1894) i actualment, des de 1950, Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, amb més de 40 cases en diferents països.

En el si d'aquestes congregacions, fundà nombrosos col·legis; entre 1882 i 1897, els de: Santa Coloma de Farners, Fraga, Cambrils, Vilafranca del Penedès, les Corts, Sarrià, Molins de Rei, Blanes, Reus i Sant Julià de Vilatorta. Les constitucions i normes que va donar als seus instituts, marquen la pauta a seguir pels seus religiosos, tant pel que fa a les normes religioses com a l'activitat educativa i docent. Manyanet els dirigia des de la casa mare de Sant Andreu de Palomar, impulsant-ne, al llarg de gairebé vint-i-cinc anys, l'expansió per diversos països d'Europa, Amèrica i Àfrica.


Fou l'impulsor de la idea de crear el Temple Expiatori de la Sagrada Família, ja que era un incondicional defensor de la família, i intuïa els perills als que es podia veure sotmesa la família en el segle XXI. Ho va proposar per primera vegada quan Antoni Gaudí i Cornet només tenia 15 anys.
an Antoni Gaudí i Cornet només tenia 15 anys.[3]  El 17 de desembre del 1901 finà a l'escola de Sant Andreu de Palomar, i les seves restes mortals descansen a la capella-panteó de l'Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep.


Hem trobat una botiga de llanes i no podem deixar pasar l'ocasió per fer un esment la la Xisqueta




L'ovella xisqueta

Un petit incís per les xiquetes. L'ovella xisqueta o pallaresa és una raça d'ovella pròpia del Pirineu català, i concretament del Pallars i l'Alta Ribagorça.


Fa uns 5.000 anys hi havia la Península Ibèrica la primitiva ovella domèstica, ovis aries ibericus, de la qual en derivaran, al llarg dels segles, algunes de les races que hi ha actualment, entre elles la Xisqueta.

Menuda, robusta, amb un cap petit i sense banyes. Amb taques negres als ulls (ullerada), les orelles, el morro i a l’extrem les potes.


La Xisqueta és una raça autòctona catalana, extremadament sòbria que sobreviu en ambients de gran duresa com el pirinenc.

Des de mitjans del segle XX, aquesta raça ha sofert una progressiva i important disminució censal, que s’ha vist unida a una reducció de la seva zona de distribució. Per això, l’any 1995 la raça Xisqueta va ser catalogada com a raça en perill d’extinció (RD 3322, BOE, núm. 33, 1995), creant-se l’any següent, 1996, l’agrupació dels seus criadors.

Poc a poc s’ha anat recuperant el cens de l’any 1995 sortint fa pocs anys de l’extinció. Actualment està declarada de protecció especial.

Característiques de la llana


 Una mica cansats retirem, demà més ...

Bestià d'aquest n'hi ha per tot a reu. Últimament abunden força.

El Montsec enfarinat per les últimes neus.


Au, bona nit ...



-o-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada