dijous, 8 de febrer de 2018

Sant Esteve d'Olius i el cementiri modernista

Església de Sant Esteve d'Olius
Sant Esteve d'Olius

L’església de Sant Esteve és una bona mostra del romànic català del s. XI, de la que destaca la seva cripta. Al costat, el cementiri modernista de Bernardí Martorell mostra la integració d’arquitectura i natura en un exemple únic a Catalunya.


Altar i absis


Cripta

 



La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle XI i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus bastant altes (3,20 m), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle XVI. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és un torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontis, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar. Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle XVII. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle XVII, que correspon a la rectoria. Del primitiu castell d'Olius en resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre.

Al voltant d’aquest edifici de culte també es poden visitar unes sitges ibèriques d’uns 300 anys abans de Crist, restaurades fa pocs anys (“rebostos” excavats a terra per guardar-hi aliments, bàsicament gra). El destí final de la ruta té un gran interès naturalístic, cultural i arqueològic. L’enclavament d’Olius es troba a escassos metres del curs del riu Cardener, espai ecològicament interessant pel seu bon estat de conservació com a ecosistema fluvial (existeix la possibilitat d’observar la fauna i flora típiques dels hàbitats de ribera).

Cripta de Sant Esteve d'Olius

No lluny de l'església hi ha un cementiri modernista d'aire gaudinià, construït l'any 1916 sobre i entre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble del mateix Antoni Gaudí.

Història

L'església dedicada a Sant Esteve existia ja al segle X, en el castell on el comte d'Urgell tenia un dels seus palaus. "Domum sancti Stephani": 985. El 1041 la comtessa Constança, vídua d'Ermengol II d'Urgell, donà un alou que li era propi, a l'església de Sant Esteve d'Olius. El 1102, el Comte Ermengol V d'Urgell llegà a l'Església de Santa Maria de Solsona el castell d'Olius, amb l'església de Sant Esteve i les sufragànies.
.
Absis

El 1143, el comte Armengol d'Urgell, nomenat de Castella, reiterà la dominació. El 1150, el papa Eugeni III confirmà el prepòsit de Solsona la senyoria damunt l'església d'Olius. El 1182 el comte d'Urgell, Armengol de València, féu solemne entrega a la predita Canònica del Castell i Església d'Olius. En temps posteriors el darrer marquès d'Olius, féu donació del seu títol a la Verge del Claustre i en representació a la mitra de Solsona, amb aquest motiu els bisbes havien ostentat el títol de marquesos.

Absis

A Sant Esteve d'Olius es congregaren en una ocasió de l'any 1318 alguns canonges solsonins disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona. L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.

Església de Sant Esteve d'Olius

Horari d’octubre a març
Obert de dilluns a diumenge,  de les 10 h a les 17.30 h
Horari d’abril a setembre 
Obert de dilluns a diumenge, de les 10 h a les 20 h
Dia de culte (missa): els diumenges a les 12.30 h
Visites guiades: www.solsonaexperience.com
Ajuntament de Solsona (turisme): solsonaturisme@ajsolsona.cat


Cementiri modernista 

L'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre la influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner. També va signar obres com les esglésies de Puig-Reig, Mollerussa i Figols.
















L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.

L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla amb una creu cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins a arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.

Fonts:



-.-



-.-